Топ-100

ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 371




                                               

Astorgi II Manfredi

Astorgi II Manfredi, va ser fill de Joangaleàs I Manfredi. El 1443 va ser senyor sobirà i vicari pontifici de Faenza usurpant el poder a son nebot Tadeu Manfredi, hereu legítim, que es va quedar amb Imola que governava des del 1441. També el 1443 ...

                                               

Guiu Antoni Manfredi

Guiu Antoni Manfredi -Guidantonio Manfredi- conegut per Guidaccio o Guindazzo va ser senyor sobirà i vicari pontifici de Faenza i senyor i vicari pontifici de Fusignano i Donigaglia, senyor de Savignano, Oriolo, Gesso, Cesate, Quarneto, Fognano, ...

                                               

Joangaleàs II Manfredi

Joangaleàs II Manfredi va ser fill pòstum de Joangaleàs I Manfredi, nascut el 1418. Va ser senyor sobirà i vicari pontifici de Faenza, comte de Brisighella i Val Lemone, senyor i vicari pontifici de Fusignano i Donigaglia, i senyor de Savignano, ...

                                               

Tadeu Manfredi

Tadeu Manfredi va ser fill de Guiu Antoni Manfredi del que son germà Astorgi II Manfredi va usurpar la senyoria sobirana de Faenza. Va ser senyor sobirà dImola del 1441 al 15 de juliol de 1467 i del desembre del 1467 a l11 de maig del 1473. Va se ...

                                               

Trincia II Trinci

Trincia II Trinci fou fill dUgolino II Novello. Fou armat cavaller junt amb el pare el 1337 i fou gonfanoner de justícia i capità del poble de Foligno des del 1353, essent reconegut vicari pontifici in temporalibus el 29 de novembre de 1367. Fou ...

                                               

Francesc I Ordelaffi

Francesc I Ordelaffi conegut per Cecco I Ordelaffi, fou fill de Teobald I Ordelaffi. Va succeir vers el 1315 al seu germà Scarpetta Ordelaffi com a senyor de Forlì i Bertinoro. Va albergar a Dante Alighieri que ja havia estat a Forlì el 1302-1303 ...

                                               

Jordi Ordelaffi

Jordi Ordelaffi fou fill de Teobaldo Ordelaffi. Es va casar amb Lucrècia Alidosi. El 1411 el Papa el va nomenar senyor i vicari pontifici de Forlì. El 1423 es va aliar amb Felip Maria Visconti de Milà al qui va oferir el domini de la Romanya i va ...

                                               

Scarpetta Ordelaffi

Scarpetta Ordelaffi fou fill de Teobald I Ordelaffi. Era un dels caps del partit gibel lí de la Romanya i va participar en una reunió de caps a Argenta del 1295. Fou senyor de Forlì vers el 1295 i vicari pontifici des del 1302. El 1296 al front d ...

                                               

Azzo Alidosi

Azzo Alidiosi fou fill de Roberto Alidosi. Fou armat cavaller el 1361 i fou governador de Fermo. Fou senyor i vicari pontifici dImola del 1362 al 1363 quan fou expulsat per Rinaldo Bulgarelli amb el suport del cardenal Albornoz, però va recuperar ...

                                               

Litto I Alidosi

Litto I Alidosi, fou prefecte i capità del poble dImola amb el títol de Defensor Pupuli Imole et Capitaneus Civitatis Imole. Fou fet presoner junt amb el seu nebot Litto II Alidosi per ordre de linquisidor general de Romanya que havia assaltat el ...

                                               

Bernardí II Polentani

Bernardí II Polentani fou fill i successor de Guiu III Polentani. El 1389 Guiu III fou empresonat pels sis fills, Bernardí II Polentani, Ostasi II Polentani, Obizzo Polentani, Aldobrandí Polentani, Azzo Polentani i Pere Polentani, i fou deixat mo ...

                                               

Guiu III Polentani

Guiu III Polentani fou fill i successor de Bernardi I Polentani com a senyor de Ravenna el 1359. Guiu III que va governar 30 anys, pacíficament. Es va emparentar amb altres senyors casant amb Elisa dEste fill dObizzo III dEste. Les seves filles e ...

                                               

Guiu Riccio

Guiu Riccio o Guiu Major Polentani fou fill dAlberic Polentani i un dels membres del consell del comú de Ravenna. Els Traversari i Polentani estaven aliats en el domini de la ciutat, però van sorgir enfrontaments també entre dos brancas familiars ...

                                               

Joan Malatesta de Chiazzo

Joan Malatesta de Chiazzo fou fill de Tino Malatesta. Va heretar del pare el 1319 les senyories de San Mauro i Castiglione. El 1323 fou armat cavaller per larquebisbe de Ravenna. Fou també senyor de Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto i Sec ...

                                               

Ludovica Malatesta de Monte Pòrzio

Ludovica Malatesta de Monte Pòrzio fou filla de Gaspar Malatesta de Monte Pòrzio. Va succeir al pare en les senyories de Monte Pòrzio Bernardovecchio, Busichio, Ghirardo y consenyories de Monleone, Calbana, Calbanella, Ginestreto e Secchiano i Ca ...

                                               

Malatesta II dall’Occhio

Malatesta II dallOcchio, conegut com a Malatestino, fou fill de Malatesta I da Verrucchio. Fou podestà de Cesena del 1290 a labril del 1295, capità dels güelfs de Bolonya el 1296, podestà di Rimini el 1302, i capità del poble de Florència el maig ...

                                               

Pandolf I Malatesta

Pandolf I Malatesta fou fill de Malatesta I da Verrucchio. Fou senyor sobirà de Pesaro, Fano, Senigallia i Fosssombrone del 1304 al 1306. Va recuperar Pesaro el 1312 i Fano el febrer del 1313; senyor de la Saline di Cervia el 1313. Senyor sobirà ...

                                               

Alberic III de Tusculum

Alberic III de Tusculum fou fill de Gregori I de Tusculum. Va succeir al pare com a comte de Tusculum i senyor dArce, Preneste i Galeria, i comes sacri palatii Lateranensis. Son germà el Papa Joan XIX el va fer senador però va renunciar per assol ...

                                               

Gregori I de Tusculum

Gregori I de Tusculum fou suposat fill dAlberic II de Tusculum, i fou senyor de Galeria, Arce i Preneste, i comte de Tusculum. Tusculum era un castell que havia estat construït pel seu pare vers el 950. Tots els seus descendents foren també comte ...

                                               

Della Scala

Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona del 1260 al 1387. Com a ancestre sesmenta al noble Arduí que va morir cap al 1014, deixant un fill anomenat Adan Balduí mort el 1035, pare de Sigibert, al seu torn pa ...

                                               

Alícia de Bigorra

Alix o Alícia de Montfort, nascuda entre 1217 i 1220, morta el 1255, fou comtessa de Bigorra del 1251 al 1255. Era filla de Guiu de Montfort i de Peronella de Comenge, comte i comtessa de Bigorra i vescomtes de Marsan.

                                               

Beatriu I de Bigorra

Va succeir al seu germà Ramon II de Bigorra el 1080 i va reunir Bigorra i el Béarn, pel seu matrimoni amb el vescomte Cèntul V de Bearn. La unió va durar deu anys, ja que Cèntul fou assassinat a Tena el 1090. Gastó IV de Bearn, fill dun primer ma ...

                                               

Bernat II de Bigorra

Bernat II fou comte de Bigorra de 1038 a 1077, i fill de Bernat Roger, comte de Foix i de Coserans, i de Garsenda, comtessa de Bigorra.

                                               

Bernat III de Bigorra

El seu pare fou assassinat la vall de Tena el 1090 i a Bigorra el va succeir Bernat, sota la regència de la seva mare, ja que no tenia llavors més de deu anys. Poc després els habitants de la vall de Varètja es revoltaren i Bernat i Beatriu van h ...

                                               

Cèntul II de Bigorra

La majoria dels autors coincideixen en lafirmació que Cèntul II era el fill del vescomte Cèntul V de Béarn i de la comtessa Beatriu I de Bigorra, el germà i successor de Bernat III de Bigorra i el germanastre consanguini de Gastó IV de Bearn. Per ...

                                               

Cèntul III de Bigorra

Cèntul III fou comte de Bigorra de 1163 fins la seva mort. Era el fill gran de Beatriu II i Pere i va succeir la seva mare en Bigorra en la seva mort. En 1170 es convertí en vassall dAlfons II dAragó a canvi de rebre tota la Val dAran. Sota el se ...

                                               

Donat I Llop de Bigorra

Tradicionalment considerat fill de Llop III Centul, Duc de Gascunya revoltat el 819 contra Pipí I dAquitània, perquè ho diu la carta dAlaó Donat I Llop hauria rebut Bigorra i el seu germà Centul Llop el Bearn. Però la carta ha estat reconeguda co ...

                                               

Donat II Donat

Donat II Donat de Bigorra, fill de Donat I Llop de Bigorra, comte de Bigorra, i de Faquilena, princesa dAquitània. Succeí al seu pare Donat I Llop de Bigorra en el comandament de comtat. O en cert punt heretà un comtat creat pensant en ell. Gener ...

                                               

Laura de Bigorra

Laura de Chabanès fou comtessa de Bigorra de 1283 a 1292. Era filla de Jordà Esquivat III, senyor de Chabanès i de Confolens, i dAlícia o Alix de Montfort, comtessa de Bigorra.

                                               

Ramon I Donat

Lúnica certesa que es té a propòsit de la seva filiació deriva del Còdex de Roda i precisa que la senyora Llopa, filla de Sanç Garcés I de Pamplona, rei de Navarra i duna serventa, fou la mare del comte Ramon de Bigorra. El pare del comte Ramon D ...

                                               

Agilbert de Narbona

Agilbert fou vescomte de Narbona vers 821-832. Va succeir a Quixilà i el seu successor fou probablement Alfons. Apareix esmentat en un document datat al vuitè any de Lluís el Pietós, o sigui el 822, quan jutjava una reclamació de labat Joan de la ...

                                               

Ermengarda de Narbona

Ermengarda de Narbona, filla del comte de Narbona Eimeric II i la seva primera esposa Ermengarda. Cosina germana del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Tenia una germanastra, Ermessenda, filla de la segona esposa del seu pare, també dita Erme ...

                                               

Magnari

Magnari fou comte de Narbona documentat el 791. Com que la carta lesmenta com Magnarius comes Narbonae i el lloc don eren comtes no sassenyalava en aquell temps, alguns historiadors consideren el document apòcrif i no linclouen la llista de comte ...

                                               

Miló de Narbona

Miló fou comte de Narbona, documentat el 782. la meitat del segle VIII apareix un comte de nom Gilbert però el 752 quan les ciutats de Nimes, Magalona, Besiers i Agde es van sotmetre als francs sota la direcció dAnsemond, el comte de Narbona era ...

                                               

Abbó de Poitiers

Abbó fou un comte de Poitiers, el primer comte carolingi de Poitiers que es coneix. Fou nomenat per Carlemany el 778 i tenia jurisdicció sobre Poitiers i Angulema arribant al nord fins al país de Retz. El 18 de novembre de 780 va presidir un plac ...

                                               

Bernat I de Poitiers

Bernat I de Poitiers fou comte de Poitiers vers 815-825/827. Apareix citat dues vegades, la primera en un placitum celebrat a Poitiers el 20 de juny del 815 dirigit per un noble de nom Godil que era probablement el seu vescomte. Com que la Vita H ...

                                               

Bernat II el Poiteví

Bernard II de Poitiers conegut com el Poiteví, fou comte de Poitiers de 840 a 844. Encara que el seu origen és incert es creu que era de la família dels Guillèmides, germà dEmenó de Poitiers i de Turpió dAngulema. Segons Ademar de Chabannes vers ...

                                               

Emma de Blois

Emma de Blois morta després del 1004. Casà amb Guillem IV de Poitiers I duc dAquitània, i junt amb ell fundà el 990 labadia de Maillezais a Bourgueil-en-Vallèe. Assabentada que el seu marit Guillem sostenia relacions il lícites amb la vescomtessa ...

                                               

Guillem VII dAquitània

Guillem VII dAquitània i V de Poitiers de malnom Aigret fou duc dAquitània i comte de Poitiers. Era fill de Guillem V dAquitània el Gran i dAgnès de Borgonya i de naixement es va dir Pere Guillem. Guillem VI dAquitània, el fill gran del primer ma ...

                                               

Rainulf II de Poitiers

Rainulf II fou comte de Poitiers del 877 al 890 i duc dAquitània de 888 a 890. Era fill de Rainulf I de Poitiers, i duna dona que pot ser, seguint les hipòtesis, Bilquilda del Maine, una de les seves germanes, potser lanomenada Adaltruda, o una p ...

                                               

Fulcoald de Roergue

Fulcoald fou comte de Roergue, mort abans de 849. En temps de Lluís el Pietós fou missus a les diòcesis de Nimes i Roergue, i en aquest darrer territori hi tenia extenses possessions patrimonials. Sel suposa fill del comte Gibert o Gilabert I de ...

                                               

Boggis

Boggis fou un suposat duc dAquitània i Gascunya, esmentat per lespúria carta dAlaon atribuïda a Carles el Calb com escrita el 30 de gener del 845, que hauria governat després del 636 fins vers el 660, associat amb el seu germà petit Bertran. Sego ...

                                               

Desideri de Tolosa

Desideri o Didier fou dux de Tolosa de Llenguadoc per compte del rei de Nèustria Khilperic I. Sel suposa natiu dAlbi o almenys de lAlbigès on tenia les seves terres. Aquitània havia patit la incursió dels saxons el 573 quan potser encara governav ...

                                               

Elionor de Châtellerault

Elionor de Châtellerault, duquessa dAquitània, va néixer cap a lany 1103 en Châtellerault i va morir en Talmont en març de 1130. És coneguda sobretot per ser la mare dElionor dAquitània, la dona més poderosa dOccident durant el segle xii. Era la ...

                                               

Eudes I dAquitània

Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de lAquitània que hauria governat vers 676-735. Hauria pujat al poder en una data entre el 676 quan desapareixen les notícies sobre el duc Llop I, i el 688 en que Pipí dHérista ...

                                               

Fèlix de Tolosa

Fèlix fou un patrici i duc de Tolosa o Aquitània, governador suposat de lAquitània. Se lesmenta als Miracula Martialis. A partir del 673 apareix ja com a dux Llop I, que hauria estat un dels fideles de Fèlix i que va presidir un concili a Bordeus ...

                                               

Hattó dAquitània

Hattó o Ató dAquitània fou duc dAquitània juntament amb el seu germà gran Hunald. No se sap quan va nàixer però per ledat suposada del seu pare Eudes I dAquitània hauria estat vers el 690. Apareix esmentat als Annales Metenses com "Hunaldus dux g ...

                                               

Hunald II

Hunald II fou duc dAquitània. La seva figura està envoltada de misteri. Es creia que la mort de Waifré el seu pare Hunald I que shavia tancat en un monestir el 745, va agafar les armes per recuperar el poder, però això és difícil dacceptar, ja qu ...

                                               

Launebod

Launebod fou dux de Tolosa al segle vi. És esmentat per Venanci Fortunat al poema Carmina, i per sant Gregori de Tours. Els comtes que governaven els pagus estaven de vegades subjectes als dux que dominaven sobre diversos comtats o diòcesis proví ...

                                               

Llop I dAquitània

Llop I fou un suposat duc dAquitània i potser de Gascunya, de possible origen basc. Els ducs dAquitània i Gascunya la meitat del segle VII són desconeguts. Aichinà/Aighí/Amand de Gascunya va exercir segurament del 627 fins potser vers el 645 quan ...