Топ-100
Back

ⓘ Artteràpia. Lartteràpia és una disciplina i una pràctica que permet al pacient expressar-se a través duna obra artística i facilitar un canal de comunicació de ..




                                               

Peñaranda

"Peñaranda" té aquests significats: Peñaranda de Bracamonte, municipi la província de Salamanca comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya Peñaranda de Duero, municipi la comarca de Ribera del Duero Tierra de Peñaranda, comarca la província de Salamanca Castella i Lleó Toponímia Partit judicial de Peñaranda de Bracamonte, partit judicial la província de Salamanca Enrique Peñaranda del Castillo, militar i President de Bolívia Biografies Lluís Peñaranda i Pons, pintor, il lustrador, dissenyador gràfic i format en artteràpia

Artteràpia
                                     

ⓘ Artteràpia

Lartteràpia és una disciplina i una pràctica que permet al pacient expressar-se a través duna obra artística i facilitar un canal de comunicació de les seves emocions. Durant el tractament, el pacient treballa alguna o diverses disciplines de les arts visuals. Es basa en la idea que lobra contribueix la construcció dun significat dels conflictes psíquics. A més, es centra de forma especial en la creativitat de lhome, en la possibilitat de plasmar un món intern en una obra i a través delles poder realitzar al que anomenen com procés sanitari. Hi ha diversos motius per recomanar un tractament dartteràpia: creixement personal, trastorns emocionals, psíquics, drogodependències. Així mateix, es persegueixen diferents objectius com facilitar que el pacient adquireixi una major consciència corporal o comuniqui problemàtiques que no sap verbalitzar.

Lartteràpia sinclou en làmbit de les teràpies artístiques, una sèrie de varietats tècniques que utilitzen lart com a mètode terapèutic i coincideixen en la utilització de lart com a mètode de sanar les malalties mentals basant-se, en la majoria dels casos en un mètode auto exploratori de la pròpia personalitat.

En Artteràpia lart no sutilitza com a eina de diagnòstic, sinó com a un mitjà per abordar dificultats emocionals, trastorns de comportament, discapacitats físiques o mentals, trastorns neurològics o malalties físiques.

Lartteràpia es realitza en sessions de grups reduïts o en sessions individuals. Tot i que les sessions puguin ser plaents en si mateixes, lArtteràpia no és una activitat recreativa ni una forma deducació artística. Tanmateix, si bé el terapeuta ha de posseir coneixements suficients en arts visuals, els usuaris dartteràpia no han de tenir coneixements artístics ni experiència prèvia en art per beneficiar-se daquesta forma de tractament.

Lartteràpia és una professió amb 80 anys dexercici professional regulada oficialment per lestat en països com USA, Regne Unit, Holanda, Suïssa, Finlàndia. i en vies de reconeixement en molts més com Alemanya, França, Itàlia, Brasil., Tanmateix però, no està regulada encara per les autoritats sanitàries de cap país de parla hispana.

Lartteràpia és una forma de psicoteràpia psicodinàmica lorientació metodològica pot variar sensiblement dun lloc o un altre. Els seus fonaments teòrics es troben en les Psicoterapies Psicoanalitiques, en la Teoria del Vincle, la Mentalització i la Teoria de lArt Contemporani.

                                     

1. Artteràpia o art-com-teràpia

Sovint es confon ´lArtteràpia, amb lart entès-com-una-teràpia. Lart, entès-com-una-teràpia, parteix de la idea que lactivitat artística és en si mateixa curativa, inclou tant projectes socials com formes deducació artística amb finalitats psicosocials. Aquest tipus dactivitat es coneix en anglès com Community Art o Arts in Health per distingir-la de lArtteràpia Art Therapy o Art Psychotherapy. Lequivalent espanyol per a aquest tipus dactivitat són lart psicosocial o la mediació artística. Malauradament però, sovint sutilitza erròniament lapel latiu Artteràpia per a ambdues activitats amb la confusió a què aquesta coincidència dóna a lloc.

                                     

2. Tècniques i Mitjans

En Artteràpia sutilitzen els medis i tècniques artístiques propis de les arts visuals, des dels més convencionals com la pintura, el dibuix o el modelatge als més actuals com el vídeo, la instal lació, mitjans digitals, la performance, etc.

Existeixen formes de teràpia artística que utilitzen altres mitjans com la musicoteràpia, la Dansa-Moviment-Teràpia DMT o la dramateràpia que respectivament utilitzen la música, el moviment o lescenificació com a mitjans expressius. En qualsevol cas en artteràpia la utilització dun mitjà o un altre dependrà del col lectiu amb el qual es treballa i els objectius de la intervenció.

Existeixen nombrosos exemples daquest tipus de intervenció artística ocupacional. Lartteràpia però es diferencia que és una forma dacompanyament psicoterapèutic en què lactivitat artística és un mitjà de comunicació, mai un fi en si mateixa. Lartteràpia es fonamenta duna part en la capacitat de lart per transmetre emocions -difícils de ser expressades per altres mitjans- i en la capacitat de la relació terapeuta-pacient per contenir-les, elaborar-les i transformar-les. Lartteràpia es practica en sessions individuals o en grups petits. Els objectius de la teràpia varien segons les necessitats dels pacients a qui va dirigida.

                                     

3. Aplicacions

LArtteràpia està indicada per a persones que, per les seves circumstàncies o de la malaltia que pateixen, troben difícil larticulació verbal dels seus conflictes i emocions. Es pot utilitzar amb qualsevol col lectiu de qualsevol edat, en grups o en sessions individuals sempre que hi hagi la voluntat de la persona diniciar un procés terapèutic en el qual van a utilitzar-se tècniques artístiques.

En aquells països en què lArtteràpia està reconeguda com a professió independent es practica en multitud de centres de la xarxa assistencial pública i privada com hospitals, centres de rehabilitació, presons, residències de gent gran, escoles, etc. Els camps daplicació són molt extensos, abasten malalties degeneratives, discapacitats físiques i psíquiques, acompanyaments en processos dhospitalització i rehabilitació, addiccions, trastorns alimentaris. En general qualsevol col lectiu que requereixi dun acompanyament psicològic especialitzat i que estigui disposat a utilitzar altres mitjans de comunicació que únicament el verbal

En els països en què lArtteràpia no està reconeguda com a professió es practica en la seva major part en el sector privat o bé en el públic mitjançant acords puntuals entre entitats formadores de artterapeutes i institucions públiques o privadas i per regla general mitjançant projectes duts a terme individualment.



                                     

4. Formar-se com artterapeuta

Per exercir com artterapeuta és necessari haver realitzat estudis específics dartteràpia -de nivell- de postgrau universitari i complir amb els següents 6 requisits:

1) posseir coneixements i experiència suficient en les arts visuals 2) posseir una titulació universitària 3) haver cursat una formació de nivell de Màster en Artteràpia o Psicoteràpia per lArt de dos a tres anys a temps parcial equiparable la daquells països en què lartteràpia està regulada 4) haver realitzat un procés de teràpia didàctica 5) haver realitzat un número mínim de pràctiques clíniques supervisades dacord amb les especificacions de les associacions o col legis professionals dArtteràpia 6) ser membre titular duna associació o col legi professional dArtteràpia

En lactualitat hi ha nombroses institucions públiques i privades oferint cursos dArtteràpia a tot el món. Per saber quines delles compleixen els requisits mínims indispensables és aconsellable comparar la seva informació amb la que ofereixen institucions professionals de prestigi com la AATA a USA, el Baat a UK, lATE o la FEAPA a Espanya

Per conèixer els requisits per exercir la professió a cada país cal dirigir-se a lassociació professional dArtteràpia respectiva.

                                     

5. Fonts dInformació

Hi ha un important i cada vegada més ampli nombre de publicacions en Artteràpia, llibres i revistes dinterès per la professió i la pràctica clínica. Des de textos especialitzats en laplicació de lArtteràpia amb un col lectiu determinat a llibres de text per la formació de terapeutes o manuals divulgatius dinformació general. No hi ha textes en Català més enllà del que es pugui trobar la web, nhi ha alguns en Castellà, alguns més en Francès, Alemany o daltres idiomes. La major part dels textos dArtteràpia que es poden consultar són en Anglès.

                                     

6. Orígens

Lactivitat artística ha format part de gairebé totes les cultures des dels seus orígens. La immediatesa i universalitat dels seus elements juntament amb el seu caràcter subjectiu, van fer del llenguatge visual una via eficaç per a lexpressió i la comunicació de lésser humà, capaç a més de contenir de manera integrada i coherent aspectes de lexperiència díndole divers, alguns dels quals difícilment podrien ser expressats duna altra manera. Així, ha contribuït històricament a considerar la pràctica i la contemplació artística com a activitats que proporcionen benestar.

En lantic Egipte hi havia un lloc que es deia el Temple de la Bellesa, on les persones que eren delinqüents, malalts mentals o físics, o lladres comuns, eren portades i sotmeses a teràpies, molt conegudes actualment, però que en realitat són molt antigues, com laromateràpia, la musicoteràpia o la gemmoteràpia. Després, en entrar en harmonia amb el seu cos i ment, gràcies a laprenentatge doficis, aquestes persones tornaven a ser reinserides en la societat, totalment transformades i en harmonia amb si mateixes i amb el món.

També en lAntiguitat Clàssica, es coneixien les propietats terapèutiques de lart i els beneficis de practicar-ho, per a lequilibri general de lésser humà i elevació de la consciència

Aquesta utilització deines plàstiques van quallar a mitjans del Segle XX, pel que el concepte dArt en el qual es basa guarda gran relació amb el qüestionament sobre la funció de lart que va sorgir en lèpoca de la postguerra.

Els seus orígens es poden classificar de la següent manera:

  • Lany 946, lartista Adrian Hill es converteix en el primer terapeuta artístic que treballa de forma remunerada en un hospital després de compartir amb els altres malalts els reconfortants efectes de la seva activitat creativa en una època tan angoixada.
  • Els plantejaments de Sigmund Freud i de Carl Gustav Jung pel que fa al llenguatge simbòlic de linconscient.
  • Linterès, cap a finals del segle xix, de psiquiatres europeus per les produccions plàstiques de pacients mentals: Destaca aquí laportació de Hans Prinzhorn, psiquiatre vienès, que considerava la motivació creativa com una motivació bàsica de lespècie humana, i que tota creació tenia un potencial dautosanació. Va crear la Col lecció Prinzhorn, que acull les obres de pacients mentals de la Clínica Psiquiàtrica de la Universitat de Heidelberg. La seva obra va ser de gran influència en la formació de persones que posteriorment van contribuir al sorgiment de larteràpia.
  • Lús de figures rituals, tintures i imatges amb fins curatius.
  • Lany 1947, Margaret Naumburg, que va ser la primera a utilitzar un procés artístic dins del seu treball com a psicoanalista, publicalobra" Free Art Expression of Behaviour Disturbed Children as a Means of Diagnosi and Therapy ”.


                                     

7. Fites importants en el sorgiment de la disciplina

  • 1962: LATTA comença a publicar el Bulletin of Art Therapy, actualment conegut com a American Journal of Art Therapy.
  • 1959: Es va fundar la Societat Internacional de psicopatologia de lexpressió ISPE, a Itàlia, principalment per psiquiatres europeus descendents de Prinshorn.
  • 1966: Es va fundar la institució precursora de lAssociació Americana de Teràpia Artística AATA.
                                     

8.1. Escoles psicològiques Enfocament segons Jung

Per a Jung, es valora la relació entre el creador i la imatge mitjançant lestimulació de preguntes i diàleg. La relació terapèutica no es basa en la confrontació sinó que sestableixen mitjançant lart que actua com a filtre o barrera. En aquesta situació lart actua com a mediador entre el client i el terapeuta. La imatge es tracta com una extensió del client. Les imatges es vinculen amb el passat mitjançant successos actuals de la vida del client i amb el present i el futur mitjançant els arquetips.

                                     

8.2. Escoles psicològiques Enfocament humanista

Lambient que lart terapeuta humanista intenta crear reflecteix labsència total dactituds que jutgen o suggereixen alguna cosa bona, dolenta, forta, feble, que estimen o odien. Les diferents modalitats de teràpies expressives han reemplaçat les més tradicionals que es basaven a curar la malaltia, lestrès, lansietat, trastorns psicòtics i neuròtics i es concentren en el potencial creatiu i expressiu de la persona per a cercar estils de vida significatius, promovent així el benestar físic, mental i espiritual duna persona que pot expressar els seus sentiments, pensaments i idees duna forma creativa.

Dins daquesta línia es troben enfocaments com el de Natalie Rogers, anomenat Connexió Creativa que es basa en larticulació de diferents llenguatges expressius entre si. Aquest corrent té com a base teòrica lEnfocament Centrat en la Persona.

                                     

8.3. Escoles psicològiques Enfocament psicoanalític

Lenfocament és no-interpretatiu, el client fa les seves pròpies interpretacions de lart i troba els seus significats propis. La persona expressa mitjançant missatges visuals, tons de veu, llenguatge corporal i contingut verbal. El client comparteix la seva expressió amb imatges, i el terapeuta ajuda al client amb la seva expressió mitjançant moviment, verbalització i altres usos dels materials. Els terapeutes de la teoria Gestalt, estimulen el creixement dels clients així com el desenvolupament del seu potencial innat.

                                     

9. Bibliografia

  • MARIÁN LÓPEZ FERNÁNDEZ CAO y NOEMI MARTÍNEZ DÍEZ. Arteterapia. Conocimiento interior a través de la expresión artística. Ed. Énfasis.
  • Gilroy, A., McNeilly, G. 1989) Pictures at an Exhibition. London: Routledge
  • SUESS, A. Arte, terapia y transformación social en la intersección entre postestructuralismo y teoría crítica
  • Marxen, E. 2011. Diálogos entre arte y terapia. Barcelona: Gedisa
  • Killick, K & Schaverien, J. Art, Psychotherapy and Psycosis. Routledge, New York, 1997
  • Schaverien, J. 1991. The revealing Image: analytical art psychotherapy in theory and practice. London: Jessica Kingsley
  • Martínez Díez, N. & López Fdz Cao, M. El Arte como Terapia en España. Arteterapia, Principios y Ámbitos de Aplicación, Fondo Social de la Unión Europea, 2005
  • Gilroy, A., McNeilly, G. 2000 The Changing Shape of Art Therapy. London: Jessica Kingsley Publishers
  • Case, C., Dalley, T. 1992. The Handbook of Art Therapy. London: Routledge
  • SYLVIE BATLLE, Arte-Teràpia. Edició Obelisco
  • Liebmann, M. 1992. Art Therapy in Practice. London: Jessica Kingsley
  • Ramos, C. "El Master en Arte Terapia de la Universidad de Barcelona". Arteterapia, Principios y Ámbitos de Aplicación, Fondo Social de la Unión Europea, 2005
  • SARA PAÍN, GLADYS JARREAU. Una psicoterapia por el arte. Sara Paín, Gladys Jarreau. Edició Nueva Visión de Buenos aires.
  • Fernández Añino, M. El Lenguaje del Corazón:Perforando los Muros del Autismo. Principios y Ámbitos de Aplicación, Fondo Social de la Unión Europea, 2005
  • DURAN, M. Arte terapia o psicoterapia por el arte: qué es y como se aplica. Exposición ilustrada con estudio de caso.
  • Dalley, T., Case C. 1987 Images of Art Therapy. London: Tavistock
  • Jones. P. "The Arts Therapies. A Revolution in Healthcare". Brunner-Routledge, New York, 2005
  • Dalley, T. 1987. El Arte como Terapia. Barcelona: Herder
  • López Martínez, M. "La Intervención Arteterapéutica y su Metodología en el Contexto Profesional Español". Tesis Doctoral, Universidad de Murcia, 2009
  • Schaverien, J. 1987. The Scapegoat and the Talisman: Transference in Art Therapy. In T. Dalley, J.
  • González Falcón, I. Arteterapia y Salud Mental; Locura y Arte. Principios y Ámbitos de Aplicación, Fondo Social de la Unión Europea, 2005


                                     

10. Enllaços externs

  • ATe Asociación Profesional Española de Arteterapeutas
  • AATA, American Art Therapy Association
  • GREFART Associació Professional dArtterapeutes
  • BAAT, British Association of Art Therapists
                                     
  • ocupacional Psicoteràpia Teràpia gestalt Teràpia de grup Teràpia primal Artteràpia Logoteràpia Musicoteràpia Teràpia electroconvulsiva, tractament psiquiàtric
  • 2010 va ser un pintor, il lustrador, dissenyador gràfic i format en artteràpia Lluís Peñaranda va néixer a Barcelona i va començar el seu aprenentatge
  • militar i President de Bolívia Lluís Peñaranda i Pons Barcelona, 1947 - Figueres, 2010 pintor, il lustrador, dissenyador gràfic i format en artteràpia
  • Tipografia: Disciplina i Usos, Universitat de Barcelona, 2009 - 2010. Màster en Artteràpia a la Universitat de Vic, 2012 - 2015. Diversos cursos de gravat a l Escola
  • llicenciar en disseny d aerògrafs a l Institut de Formació en Belles Arts i Artteràpia IBKK de Bochum, amb el professor Roland Kuck, entre d altres. Després
  • pacient i el terapeuta recorren un tractament únic i individual. Artteràpia L artteràpia és un tipus de teràpia artística que consisteix a la utilització
  • encara en avaluació: Abraçoteràpia Acupressió Acupuntura Aromateràpia Artteràpia Auriculoteràpia Medicina aiurvèdica Biodansa Equiteràpia qi - gong Constel lacions
  • de gener de 2017. Com a segona dama, Pence ha intentat fer conèixer l artteràpia la qual va conèixer per primer cop en una visita a un hospital de Washington

Users also searched:

...
...
...