Топ-100
Back

ⓘ Difusionisme. El difusionisme és un terme provinent de lantropologia social pel qual es coneix un corrent teòric de les escoles arqueològiques occidentals de fi ..



Difusionisme
                                     

ⓘ Difusionisme

El difusionisme és un terme provinent de lantropologia social pel qual es coneix un corrent teòric de les escoles arqueològiques occidentals de finals del s. XIX i principis del xx. El difusionisme sassocia a lescola cultural historicista que parteix de la premissa que les cultures materials trobades en les excavacions corresponen a civilitzacions concretes i, aquestes, al seu torn, a ètnies. A partir dací, els difusionistes creuen que al llarg de la història de lésser humà han existit zones anomenades nuclears dirradiació dinnovacions.

                                     

1. Desenvolupament del difusionisme

Es diu que un dels pares del difusionisme europeu és lalemany Friedrich Ratzel 1844-1904, que considerava que tots els invents shavien estés pel món des de "centres nuclears" per migracions curiosament, Ratzel defensava moltes idees evolucionistes. El seu deixeble Leo Frobenius 1873-1938 definí les àrees nuclears de difusió amb el terme "Kulturkreise" cercles culturals; però, influït per la psicologia de la Gestalt, li donà un aspecte quasi orgànic, molt espiritual. Per a ell les àrees culturals es caracteritzaven per una sèrie de símbols que representaven el coneixement comú de lésser humà de la civilització primigènia. Lexemple més radical de difusionista és el britànic Grafton Elliot Smith, que reclamà, exclusivament per a lantic Egipte, lorigen de tota civilització, incloses les americanes difusionisme monocèntric. Segons ell, fa justament 7.000 anys, centenars de sacerdots egipcis recorregueren el món sencer la recerca de lelixir de la vida, per la qual cosa sels anomenà els "dadors de vida".

Un punt de vista menys dràstic lofereixen els membres de lescola de Viena Wilhem Schmidt i Fritz Graebner, els quals el 1904 proposaren la seua visió cultural policèntrica, en què acceptaven que una mateixa innovació poguera haver estat inventada o descoberta en diversos llocs, independentment. Aquests llocs eren el deien cercles culturals, però no podien definir-se amb precisió, ni tan sols es podien contrastar empíricament, la qual cosa constituí, des del principi, una de les seues idees més criticades. Schmidt i Graebner sostenien, a més, que tota cultura innovadora és, també, una cultura expansionista, perquè difon els seus avanços; per a aquests antropòlegs aquest és el procés principal que explica el desenvolupament de la civilització. En expandir-se les cultures, tard o dhora arriben a interrelacionar-se, per la qual cosa resulta del tot impossible trobar grups sense barreges o sense influències al lòctones. Tot i que Schmidt i Graebner no acceptaven el difusionisme monocèntric, estaven dacord que, com més sofisticat és un avanç, menys probabilitats hi ha que haja estat inventat diverses vegades aïlladament.

Els centres difusionistes habitualment estan associats al Vell Món a civilitzacions de grans rius, mentre que al Nou Món serien Mesoamèrica i els Andes. Els difusionistes constataven la semblança de certes manifestacions de cultures menys desenvolupades amb les de les grans civilitzacions, i arribaren la conclusió que aquelles imitaven pobrament aquestes. Les grans civilitzacions antigues, des del neolític, almenys, eren les úniques zones de veritable invenció i progrés, des don es difonien per contacte, migracions o invasions.

La Mediterrània i també lÍndic han estat els focus més importants en les teories difusionistes, començant per lexpansió dels primers humans moderns, dotats dun utillatge aurinyacià, continuant per lexpansió en successives onades, del neolític, el megalitisme una rústica emulació de les grans piràmides, la metal lúrgia i, en fi, limpacte indoeuropeu. El símil europeu amb una platja la qual arriben les ones a morir sha usat moltes voltes considerant aquest subcontinent com un atzucac al qual es veuen abocades nombroses civilitzacions orientals.

Segons els difusionistes monocèntrics la invenció de lagricultura només va tenir lloc una vegada, al Creixent Fèrtil, des don es difongué per Àfrica, Àsia i Europa. Malgrat que la invenció independent de lagricultura i altres innovacions a Amèrica podria haver-hi refutat les tendències difusionistes, aquestes tingueren molta força durant un curt espai de temps, en aparèixer les idees de lantropòleg americà Clark Wissler 1870-1947. Aquest investigador hereta la idea de Schmidt i Graebner sobre lexistència d àrees culturals diverses difusionisme policèntric, però intenta provar-ne lexistència per allò que ell anomenà trets culturals. Aquests serien més abundants, més originals i més concrets al centre de les citades àrees culturals, i sanirien esvaint a mesura que ens nallunyem del nucli, cap la perifèria. Wissler, no conformant-se amb el factor espai, hi afegeix el factor temps, argumentant que els trets culturals serien més antics, com més propers estigueren del centre de làrea cultural. Per a ell, hi hauria una estreta relació entre antiguitat i distància. Wissler fou molt criticat per aquesta afirmació, ja que no tenia en consideració que alguns trets culturals poden viatjar més de pressa que altres. A aquest mateix antropòleg se li atribueix també un excessiu reduccionisme a lhora dexplicar fenòmens socials, psicològics o econòmics dels pobles primitius, fins al punt que molts veuen en això prejudicis etnocentristes.

Un altre gran difusionista fou laustralià Vere Gordon Childe, que se centrà en lexpansió dels pobles indoeuropeus, cosa que no evità que desenvolupara les seues idees sobre lorigen del neolític o sobre el paper civilitzador de la cultura grega la Mediterrània. Childe sostenia un difusionisme moderat en què els canvis es devien en part a les condicions socials dels grups humans no oblidem que era marxista, però també a préstecs culturals daltres comunitats.

Aquesta teoria ha servit també per fer interpretacions "extravagants", com la de lantic catedràtic de prehistòria de la Universitat de Berlín, Gustaf Kossina 1858-1931, que reivindicava la superioritat dels alemanys per ser els primers habitants dEuropa, havent influït i transmés les idees i models com a poble més avançat a altres, menys avançats, amb els quals entraren en contacte.

Quan les idees difusionistes es defensen fora de raó, sol parlar-se d "hiperdifusionisme", que és propi de les interpretacions excèntriques, qualificació que ha rebut en innombrables ocasions Thor Heyerdahl, el màxim defensor aquest tipus de doctrines la fi del s. XX. Thor Heyerdahl, però, ha proposat i contrastat hipòtesis empíricament, i no pot igualar-se a les pseudociències o ciències ocultes que defensen un hiperdifusionisme irracional.

                                     

2. El difusionisme en lactualitat

Actualment saccepta el concepte de préstec cultural com a resultat inevitable de la transferència dinformació entre diferents grups socials. Com ja assenyalaren Schmidt i Graebner, tota idea humana, siga en el camp lingüístic, tecnològic, social o artístic, és potencialment transferible. No està provat, però, que la transferència siga automàtica o inevitable, ja que en cada grup hi ha tradicions que tendeixen a protegir el propi llegat de les contaminacions externes. Així, doncs, totes les cultures seleccionen allò que els resulta acceptable, abans de rebre-ho. Daltra banda, lacceptació dun element procedent duna societat estranya suposa la seua descontextualització, i aquest element pot sofrir canvis en el significat, forma, ús i funció, fins al punt de resultar irrecognoscible. Científicament shan constatat molts exemples reals de difusionisme cultural. Però aquest només és admés quan nhi ha proves concretes. En cas contrari, es prefereix parlar duna evolució autòctona encara que hi haja enormes semblances amb altres civilitzacions, ja que també se nhan trobat innombrables exemples en arqueologia. Quan es porta a lextrem aquesta influència sense proves entre cultures es cau en lhiperdifusionisme.

Alguns corrents científics arqueològics, prehistòrics o historiogràfics solen preferir explicacions alternatives, argumentant que levolució cultural sorgeix del propi impuls dels pobles, de la seua pròpia tendència a canviar. Per a alguns, aquests impulsos són intrínsecs la naturalesa humana, que tendeix a levolució independent i paral lela per si mateixa evolucionisme cultural; per a altres, són el resultat de les contradiccions socials internes marxisme i, per uns altres, es deu la influència determinista de lentorn natural processualisme. Finalment, hi ha qui es nega a acceptar que les innovacions siguen sols respostes a estímuls i que lésser humà siga incapaç de crear per pròpia iniciativa, motu proprio: és el que els postprocessualistes diuen "agency", lliure albir, heurística., però que sexplica millor en aquestes línies de Ludwig von Bertalanffy:

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →