Топ-100
Back

ⓘ Filosofia de la cultura. La filosofia de la cultura és la branca de la filosofia que estudia com afecta la cultura a lindividu, les condicions generals perquè e ..




                                               

Sala Nezahualcóyotl

La Sala Nezahualcóyotl és una sala de concerts fundada el 31 de desembre de 1976, creada per a ser la seu de lOrquestra Filharmònica de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Larquitecte de la Sala Nezahualcóyotl és Arcadio Artis, mentre que el disseny acústic va estar a càrrec de Christopher Jaffe. Compta amb un escenari de 240 metres quadrats i amb 4.900 metres quadrats dàrea de serveis. Està inspirada en el disseny de la Berliner Philarmoniker i en lacústica de la Concertgebouw dAmsterdam.

                                     

ⓘ Filosofia de la cultura

La filosofia de la cultura és la branca de la filosofia que estudia com afecta la cultura a lindividu, les condicions generals perquè es doni una determinada transmissió cultural i el marc teòric que permet el treball amb la cultura com a concepte. Està relacionada amb la filosofia de la història, la història de la cultura i les idees, lantropologia i la psicologia social.

Pensadors com Nietzsche, Montaigne o Giambattista Vico shan ocupat de la filosofia de la cultura, analitzant-ne els trets definitoris, la relació amb la persona i el canvi al llarg del temps. Els estudis culturals contemporanis són hereus daquest camp destudi, i han ajudat a introduir termes com el dinterculturalitat, que es fixa ja no en la relació entre un únic subjecte i la seva cultura sinó entre diversos patrons culturals, entenent que en un món globalitzat ja no sacostuma a tenir una sola cultura.

                                     

1.1. Descriptivisme Sistematisme

Com assenyala Thompson, la definició descriptiva de cultura es trobava present en aquests primers autors de lantropologia vuitcentista. Linterès principal en lobra daquests autors que abordava problemàtiques tan diverses com lorigen de la família i del matriarcat, i les supervivències de cultures antigues en la civilització occidental del seu temps era la recerca dels motius que portaven als pobles a comportar-se duna manera o daltra. En aquestes exploracions, van meditar sobre les relacions entre el medi ambient i la societat, entre la història i el present, o entre la tecnologia i la resta del sistema social.

Un dels més importants etnògrafs de lèpoca va ser Gustav Klemm. En els deu toms de la seva obra Allgemeine Cultur-Geschitchte der Menschheit 1843-1852, va intentar mostrar el desenvolupament gradual de la humanitat per mitjà de lanàlisi de la tecnologia, costums, art, eines i pràctiques religioses. Va escriure una obra monumental que incloïa exemples etnogràfics de pobles darreu del món. El treball de Klemm va tenir eco en els seus contemporanis, concentrats a definir el camp duna disciplina científica que estava naixent. Uns vint anys més tard, Edward B. Tylor va publicar el 1871 Primitive Culture, una de les definicions més àmpliament acceptades de cultura. Segons Tylor, la cultura és:

Daquesta manera, una de les principals aportacions de Tylor va ser lelevació de la cultura a matèria destudi sistemàtic. Malgrat aquest notable avenç conceptual, la proposta de Tylor patia de dues grans debilitats. Duna banda, va treure del concepte el seu èmfasi humanista, en convertir la cultura en objecte científic. Per laltre, el seu procediment analític era massa descriptiu. En el text citat a dalt, Tylor planteja que "un primer pas per a lestudi de la civilització consisteix a dissecar-la en detalls, i classificar aquests en els grups adequats". Segons aquesta premissa, la mera recopilació dels "detalls" permetria el coneixement duna cultura. Una vegada coneguda, seria possible classificar-la en una graduació de més a menys civilitzada, premissa que van heretar dels darwinistes socials.

                                     

1.2. Descriptivisme Culturalisme

La proposta teòrica de Tylor va ser represa i reelaborada posteriorment, tant la Gran Bretanya com als Estats Units, on lantropologia evolucionava cap a una posició relativista, representada en primera instància per Franz Boas.

Les propostes dalguns autors britànics i del nord-americà Lewis Henry Morgan van representar un trencament amb les idees anteriors sobre levolució cultural. Per a Morgan, el procés de levolució social humana tecnologia, relacions socials i cultura podia ser equiparat amb el procés de creixement dun individu de lespècie. Per tant, Morgan comparava el salvatgisme amb la "infantesa de lespècie humana", i la civilització, amb la maduresa. Boas va ser summament dur amb les propostes de Morgan i de la resta dels antropòlegs evolucionistes contemporanis, qualificant les teories daquests com a "pures conjectures" sobre lordenació històrica de "fenòmens observats conforme a principis preadmesos".

La crítica de Boas en contra dels evolucionistes és un ressò de la seva inclinació a considerar la cultura com un fenomen plural. Més que parlar de cultura, Boas parlava de cultures. Per la major part dels antropòlegs i etnòlegs adscrits a lescola culturalista nord-americana, lestat de lart etnogràfic a principis del segle XX no permetia la conformació duna teoria general sobre levolució de les cultures. Per tant, la tasca més important dels estudiosos del fenomen havia de ser la documentació etnogràfica. De fet, Boas va escriure molt pocs textos teòrics, en comparació amb les seves monografies sobre els pobles indígenes de la costa pacífica dAmèrica del Nord.

Els antropòlegs formats per Robin Reid van heretar moltes de les premisses del seu mestre. Entre altres casos notables, hi ha el de Ruth Benedict. En la seva obra Patterns of culture 1939, Benedict assenyala que cada cultura és un tot comprensible només en els seus propis termes i constitueix una mena de matriu que dóna sentit a lactuació dels individus en una societat. Alfred Kroeber, reprenent loposició entre cultura i natura, també assenyalava que les cultures són fenòmens sui generis però, en sentit estricte, eren duna categoria exterior la natura. Per tant, segons Kroeber, lestudi de les cultures havia de sortir del domini de les ciències naturals. Melville Herskovits i Clyde Kluckhohn van reprendre la definició cientificista de lestudi de la cultura de Tylor. Per al primer, la recollida de trets definitoris de les cultures permetria la seva classificació. Encara que, en aquest cas, la classificació no es realitzava en sentit diacrònic, sinó geogràfic, fet que hauria de permetre el coneixement de les relacions entre els diferents pobles assentats en una àrea cultural. Kluckhonn, daltra banda, va resumir en el seu text Antropologia la major part dels postulats de lèpoca i reclama el domini del fet cultural com a camp específic de lactivitat antropològica.

                                     

1.3. Descriptivisme Funcionalisme estructural

La característica més peculiar del concepte funcionalista de cultura es refereix precisament la seva funció social. El supòsit bàsic és que tots els elements duna societat entre els quals, la cultura nés un més existeixen perquè són necessaris. Aquesta perspectiva ha estat desenvolupada tant en lantropologia com en la sociologia, tot i que les seves primeres característiques van ser delineades per Émile Durkheim. Aquest sociòleg francès va emprar el terme molt poques vegades com a unitat analítica principal de la seva disciplina. En el seu llibre Les regles del mètode sociològic 1895, plantejava que la societat està composta per entitats que tenen una funció específica, integrades en un sistema anàleg al dels éssers vius, en què cada òrgan és especialitzat en el compliment duna funció vital. De la mateixa manera com els òrgans dun cos són susceptibles la malaltia, les institucions i costums, les creences i les relacions socials també poden caure en un estat danomia. Durkheim i els seus seguidors, però, no es van ocupar exclusivament ni principalment de la cultura com a objecte destudi, sinó dels fets socials.

Més tard, el polonès Bronislaw Malinowski va reprendre tant la descripció de Tylor com alguns dels plantejaments de Durkheim relatius la funció social. Per a Malinowski, la cultura podia ser entesa com una "realitat sui generis" que shavia destudiar com a tal en els seus propis termes. En la categoria de cultura, incloïa artefactes, béns, processos tècnics, idees, hàbits i valors heretats. També considerava que lestructura social podia ser entesa anàlogament als organismes vius, però, a diferència de Durkheim, Malinowski tenia una tendència més holística. Creia que tots els elements de la cultura tenien una funció que els donava sentit i que feia possible la seva existència. Però, aquesta funció no era donada únicament per laspecte social, sinó per la història del grup i lentorn geogràfic, entre molts altres elements. El reflex més clar daquest pensament aplicat a lanàlisi teòrica va ser el llibre Els argonautes del Pacífic occidental 1922, una extensa i detallada monografia sobre les diferents esferes de la cultura dun poble que habitava a les illes Trobriand, a lorient de Nova Guinea.

Anys més tard, Alfred Reginald Radcliffe-Brown, també antropòleg britànic, reprendria algunes de les propostes de Bronisław Malinowski, i molt especialment les que es referien la funció social. Radcliffe-Brown rebutjava que el camp danàlisi de lantropologia fora la cultura; més aviat, sencarregava de lestudi de lestructura social, un entramat de relacions entre les persones dun grup. No obstant això, també va analitzar les categories que havien estat descrites amb anterioritat per Malinowski i Tylor, seguint sempre el principi de lanàlisi científica de la societat. En el seu llibre Estructura i funció en la societat primitiva 1975, Radcliffe-Brown estableix que la funció més important de les creences i pràctiques socials és la del manteniment de lordre social, lequilibri en les relacions i la transcendència del grup en el temps. Les seves propostes van ser represes més tard per molts dels seus alumnes, especialment per Edward Evan Evans-Pritchard, etnògraf dels nuer i els azande, pobles del dÀfrica Central. En ambdós treballs etnogràfics, la funció reguladora de les creences i pràctiques socials és present en lanàlisi daquestes societats, la primera de les quals, Evans-Pritchard va dir "anarquia ordenada".



                                     

2. Estructuralisme

Lestructuralisme és un corrent més o menys estès en les ciències socials. Claude Lévi-Strauss -influït per Roman Jakobson- va reprendre el concepte de cultura per a lestudi dels fets dinterès antropològic, entre els quals la cultura nera només un més. Per ell, la cultura és bàsicament un sistema de signes produïts per lactivitat simbòlica de la ment humana tesi que comparteix amb White.

En Antropologia estructural 1958, Lévi-Strauss anirà definint les relacions que existeixen entre els signes i símbols del sistema, i la seva funció en la societat, sense prestar massa atenció a aquest últim punt. En resum, es pot dir que, en la teoria estructuralista, la cultura és un missatge que pot ser descodificat tant en els seus continguts, com en les seves regles. El missatge de la cultura parla de la concepció del grup social que la crea, de les seves relacions internes i externes. En El pensament salvatge 2002, Lévi-Strauss apunta que tots els símbols i signes de què està feta la cultura són productes de la mateixa capacitat simbòlica que tenen totes les ments humanes. Aquesta capacitat, bàsicament consisteix en la classificació de les coses del món en grups, als quals satribueixen certes càrregues semàntiques. No hi ha grup de símbols o signes camp semàntic que no en tingui un de complementari. Els signes i els seus significats poden ser associats per metàfora com en el cas de les paraules o metonímia com en el cas dels emblemes de la reialesa a fenòmens significatius per al grup creador del sistema cultural. Les associacions simbòliques no necessàriament són les mateixes en totes les cultures. Per exemple, mentre en la cultura occidental, el vermell és el color de lamor, a Mesoamèrica és el de la mort.

Segons la proposta estructuralista, les cultures dels pobles primitius i civilitzats estan fetes de la mateixa matèria i, per tant, els sistemes del coneixement del món exterior dominants en cada un -màgia en els primers, ciència en els segons- no són radicalment diferents. Encara que són diverses les distincions que es poden establir entre cultures primitives i modernes: una de les més importants és la manera com manipulen els elements del sistema. Com en la màgia simprovisa, la ciència procedeix sobre la base del mètode científic. Lús del mètode científic no vol dir -segons Lévi-Strauss- que les cultures en què la ciència és dominant siguin superiors, o que aquelles en què la màgia té un paper fonamental siguin menys rigoroses o metòdiques en la seva manera de conèixer el món. Simplement, són díndole diferent les unes de les altres, però la possibilitat de comprensió entre els dos tipus de cultures rau bàsicament en una facultat universal del gènere humà.

En la perspectiva estructuralista, el paper de la història en la conformació de la cultura duna societat no és tan important. El fonamental és arribar a dilucidar les regles subjacents en larticulació dels símbols duna cultura, i observar la manera en què aquests doten de sentit lactuació duna societat.

                                     

3. Simbolisme

Els orígens de les concepcions simbòliques de cultura es remunten a Leslie White, antropòleg nord-americà format en la tradició culturalista de Boas. Malgrat que, en el seu llibre La ciència de la cultura, afirma al principi que aquesta és "el nom dun tipus precís o classe de fenòmens, és a dir, les coses i els esdeveniments que depenen de lexercici duna habilitat mental, exclusiva de lespècie humana, que hem anomenat simbolitzant ", en el transcurs del seu text, White abandona la idea de la cultura com a símbol per orientar-se cap a una perspectiva ecològica.

Lantropologia simbòlica comparteix amb lestructuralisme francès la tesi de la cultura com a sistema de símbols però, a diferència de Lévi-Strauss, Geertz assenyala que no és possible per als investigadors el coneixement dels seus continguts.

Els simbòlics no creuen que tots els elements de la trama cultural tinguin el mateix sentit per a tots els membres duna societat. Més aviat, creuen que poden ser interpretats de maneres diferents, depenent, ja de la posició que ocupen en lestructura social, ja de condicionaments socials i psíquics anteriors, o bé, del mateix context.