Топ-100
Back

ⓘ Espais de memòria. Els espais de memòria són indrets on es relaciona i es fomenta la reflexió sobre la memòria i el patrimoni. Aquest terme fou creat per lhisto ..




                                     

ⓘ Espais de memòria

Els espais de memòria són indrets on es relaciona i es fomenta la reflexió sobre la memòria i el patrimoni. Aquest terme fou creat per lhistoriador Pierre Nora, que explica que un lloc de memòria acostuma a estar lligat amb un fet tràgic. A Catalunya, lobjectiu dels espais de memòria és explicar, recuperar, senyalitzar i museïtzar indrets i vestigis, materials i immaterials que fan referència a un llarg període cronològic. El primer fet important fou lany 2000 a Espanya, en què sobrí la primera fossa comuna per part de les famílies de persones reparcel lades pel franquisme durant la Guerra Civil Espanyola. Serà set anys més tard, lany 2007, que Catalunya serà la pionera a establir una llei de memòria; desenvolupada gràcies als ajuntaments i, sobretot, per la nova institució sorgida gràcies la Generalitat de Catalunya, coneguda actualment com el Memorial Democràtic de Catalunya. Més tard, gràcies a les normatives per part de la Generalitat de Catalunya i per ordre del Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participació lany 2010 es creà la Xarxa dEspais de Memòria. Aquesta xarxa recupera el patrimoni in situ, camins de memòria, llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació i monuments memorials. Aquests espais de memòria són llocs vius, on el pas del temps permet reviure, escoltar i sentir les emocions dels protagonistes de la Segona República, comprendre el moviment dels fronts i el cost humà de la Guerra Civil i familiaritzar-se amb els efectes de la postguerra espanyola i la transició democràtica.

                                     

1. Antecedents

Lany 2000, sobrí a Espanya la primera fossa comuna per part de les famílies de persones reparcel lades pel franquisme durant la Guerra Civil. Un dol que finalment tanca moltes ferides. Com diu Paul Riqueur: El dol és negat de vegades en nom de la pau social, sense acceptar que la reconciliació descansa en el perdó, i que no hi pot haver perdó si aquest no es demana a les víctimes.

Respecte al marc legislatiu, abans de la Llei 13/2007 del Memorial Democràtic de Catalunya selabora la Llei de la Memòria Històrica, proclamada també lany 2007. Aquesta llei 52/2007 sobre la memòria històrica tenia la finalitat dimpulsar mesures per assegurar, de manera homogènia, les exhumacions proposades per les famílies de les víctimes de la Guerra Civil. També cercava assegurar laccés de les famílies de les víctimes als arxius i altres fonts documentals, a més destudiar mesures de recuperació i dignificació de les víctimes.

En canvi, les polítiques de memòria històrica que es van dur a terme a Catalunya amb la caiguda de Franco varen ser molt diferents. A finals de la dècada dels 80 i principi dels 90, es realitzà una campanya olímpica la ciutat de Barcelona. La llei 13/2007 va tenir un doble objectiu en la política de Catalunya; desenvolupada gràcies als ajuntaments i, sobretot, per la nova institució sorgida gràcies la Generalitat de Catalunya, coneguda actualment com el Memorial Democràtic de Catalunya. Una política dedicada la recuperació de la memòria històrica últims set anys, un fenomen que ha permès la recerca de la normalització democràtica, després duna transició basada en el silenci.

La recuperació de la memòria històrica a Catalunya va impulsar la creació del Memorial Democràtic. Aquest fou el moment en què es decidí recuperar la memòria històrica en tots aquells llocs que havien estat escenari de diferents conflictes bèl lics. A Catalunya, les tasques siniciaren lany 2004, a partir del Decret 2/2004 de 7 gener per part del Departament de Relacions Institucionals i Participació, mitjançant el qual se signà un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per desenvolupar lavantprojecte de creació del Memorial Democràtic. En aquest decret, es creà el programa per al memorial democràtic, amb la finalitat de recuperar i reivindicar la memòria històrica per la lluita de la democràcia i difondre el seu coneixement.

Lany 2005 es va publicar lordre de crear la Comissió Assessora del Memorial Democràtic. Aquesta comissió va elaborar linforme El memorial democràtic, instrument duna política pública de la memòria, un document clau que va servir per a preparar la base de la llei sobre el memorial democràtic, amb lobjectiu de recuperar i difondre la memòria i convertir-lo en patrimoni col lectiu. És en aquest any que la Universitat de Lleida, juntament amb el Departament de Relacions Institucionals i Participació i la Universitat Autònoma de Barcelona elaboren el Pla Pilot per la localització, Registre i Senyalització dels llocs Emblemàtics de la Guerra Civil 1936-1939, de la Repressió Franquista i de la lluita Antifranquista a les Comarques de Lleida. Finalment, lany 2006, el govern de Catalunya va presentar el projecte de Llei de Creació del Memorial Democràtic i promogué la llei, que finalment fou acceptada lany 2007.

                                     

2. El Memorial Democràtic de Catalunya 2007-2010

Catalunya té un patrimoni tangible i intangible al voltant de la memòria històrica i la història del passat més recent. Tot i que avui en dia part daquest patrimoni ha caigut en loblit, conserva un gran valor.

El Govern de la Generalitat de Catalunya va creure a partir del 2006 que la memòria històrica és un dret de la ciutadania duna societat democràtica sana i lliure, i per tant, un deure de ladministració pública. El Programa per al Memorial Democràtic de lany 2007, adscrit al Departament de Relacions Institucionals i Participació, és linstrument designat per la Generalitat per executar les polítiques públiques de recuperació de la memòria històrica: homenatge a totes les víctimes de la lluita per la democràcia; proclamació dels valors que la fonamenten i preservació de la memòria de la lluita contra el franquisme.

El projecte del Memorial Democràtic de Catalunya planteja la creació duna Xarxa dEspais de Memòria a Catalunya lany 2010 de diferent naturalesa. Espais que aborden des de vestigis de la Guerra civil, la postguerra o la repressió. Presenten un projecte innovador i ambiciós amb què pretenen conservar, reconstruir i difondre aquests espais de memòria.

El Memorial Democràtic de Catalunya és un memorial en tots els sentits, en què es vetlla pels drets humans, la llibertat i la democràcia. Neix de la llibertat de la ciutadania i aprofundeix en la igualtat de les persones malgrat haver arribat amb retard, ateses les diverses circumstàncies i condicionants de la transició democràtica. Aquest pretén conèixer i explicar el passat recent amb la voluntat de comprometres i comprometre la ciutadania amb els valors de la democràcia i de la llibertat.

El Memorial Democràtic és una institució de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica; és una institució que persegueix lacompliment dels drets humans, enfront dels qui combaten o desnaturalitzen la democràcia; és una institució plural perquè reconeix les diferents interpretacions possibles del passat, i es vesteix amb les diferents memòries dins del paisatge democràtic. Un dels aspectes més rellevants del Memorial Democràtic fou la creació dels Espais de Memòria, que recentment ha pres la forma duna xarxa amb lobjectiu de recuperar, senyalitzar i difondre el patrimoni. Aquesta xarxa és integrada per una sèrie dactivacions patrimonials, repartides per tot el territori de Catalunya, i presenta una gran diversitat tant des del punt de vista temàtic com en relació al tipus destructures patrimonials.

El Memorial Democràtic, com tota institució, té uns deures i unes obligacions. Entre aquestes, cal destacar diverses funcions que tenen una forta incidència, com són: la commemoració, la conservació, la investigació, la difusió, la formació i la participació. Totes pretenen conservar el record i la memòria per a les generacions futures i dignificar els espais de dol, així com difondre el patrimoni i reconèixer la dignitat de totes aquelles víctimes que patiren les conseqüències i visqueren la tragèdia de la Guerra Civil. Per aquest motiu, el Memorial Democràtic durant els seus anys de màxima esplendor ha realitzat diverses actuacions en record i memòria del passat que cal conèixer i conservar.

                                     

2.1. El Memorial Democràtic de Catalunya 2007-2010 Memorial Democràtic de Catalunya avui

Després de lauge que va tenir el Memorial Democràtic 2007-2010 des dels seus inicis, gràcies a tots els seus membres que varen fer possible una institució marcada per la memòria, per un passat recent, uns fets tràgics que hem de recordar perquè no torni a succeir en la història. I per recordar totes aquelles víctimes que van lluitar per la democràcia, pels drets humans i per la llibertat. Una llibertat amb un camí ple de víctimes civils que han permès la llibertat de molts daltres. El memorial democràtic ha volgut recollir els fets gràcies als supervivents de la Guerra civil, familiars i néts. Tots ells busquen un reconeixement i una mena de caixa per tancar el dol i la tragèdia viscuda.

Una entitat que fou creada pel govern del tripartit per recuperar loblit de la víctimes de la Guerra Civil. Un govern interessat i dedicat la recuperació de la memòria. En el moment de la seva creació, el memorial democràtic subicava al número 69 de la Via Laietana. Però, amb la destitució de Miquel Caminal Badia, varen començar les davallades daquesta institució. A més, també tot aquest període està marcat per un canvi de govern, fet que provocà un descens per la institució. Tots aquests fets varen provocar que lorganigrama del memorial quedés desvalgut. Fins que lany 2011, la vicepresidenta del memorial democràtic, Joana Ortega, va nomenar Jordi Palou Loverdos com a nou director daquesta institució. Palol es dedica la defensa dels drets humans.

Després de tres anys lany 2014 sense seu fixa, és oberta al públic, amb múltiples trasllats. Finalment, obtindrà una nova seu al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Ocuparà lantic edifici dEdicions 62, al barri del Raval. La intenció per aquests anys futurs, segons Jordi Palou-Loverdos, és obrir un procés participatiu per repartir, pensar i idear noves propostes per tirar endavant el primer projecte que es planteja el memorial democràtic. Recuperar, conservar i difondre tots aquells llocs, espais de memòria i vestigis que recorden el passat recent.



                                     

3. Espais de Memòria

Primer de tot, hem de diferenciar entre els conceptes dhistòria i memòria. Cal entendre per memòria limaginari del passat col lectiu que ens ha estat tramès. En canvi, entenem per història la literatura generada pels historiadors professionals i aficionats, tant en monografies com en obres de síntesi. Mentre que la història és una construcció fixada, la memòria és una pràctica cultural de les societats modernes institucionalitzades. La memòria comporta la commemoració activa amb significat polític i la codificació dun cos simbòlic i iconogràfic propi que actua com a instrument de mobilització. Antigament, en les societats tradicionals, hem de recordar que fou la religió lencarregada de mantenir i vertebrar la memòria cultural col lectiva per mitjà dels llocs apropiats del culte i dels rituals corresponents. En canvi, avui en dia, és lestat o els governs centrals, locals o regionals els encarregats daquesta tasca. Encara que hem de fer incisió que la ciutadania té un pes molt important en el record de les memòries. Però, tant la memòria com la història són selectives. És a dir, el passat és irremissiblement mort i quan el rememorem amb un llibre o amb un monument, tant lhistoriador com el col lectiu consideren que són significatius per al present, per rememorar la identitat de tot un col lectiu des de lemotivitat.

El tema de la memòria històrica ha estat una qüestió de què fins a lactualitat sha parlat, i els especialistes lhan ficat a debat. Un moment en què la història sha interessat pel procés de recuperació de la memòria històrica, gràcies al grup de treball i les famílies de les víctimes que varen crear lAssociació per la recuperació de la memòria històrica. La noció de memòria neix als anys 50 amb la difusió pedagògica, com a homenatge a les víctimes. Així, com diu Pierre Nora. És aquest fet que ens permet apropar-nos al passat i, per tant, considerar-lo clau per entendre la història i el passat; així sestableixen els llocs de memòria, que alhora són tan atractius per als turistes.

Explicar un espai de memòria o un lloc de memòria ens permet reflexionar sobre la relació que hi ha entre memòria i patrimoni. No es tracta de recollir tot allò que és memorable, sinó allò que ha tingut o té encara el paper de lloc de memòria. No es pretén recollir totes les commemoracions, sinó tan sols aquelles que configuren de manera global la memòria identitària dels catalans com a poble. És un desig col lectiu de no perdre les característiques de la cultura del poble, fins i tot de la nostra pròpia identitat. La memòria no és sols la capacitat de recordar; sinó que hem daprendre a recordar i oblidar. Així doncs, per recuperar la memòria, rememorar-la i difondre-la com a expressió cultural del passat, un passat recent i proper al nostre territori, hem de fer un treball arqueològic. Com és el cas que sha portat a terme pel territori espanyol per tal de recuperar les restes de les víctimes que patiren els fets tràgics de la Guerra Civil. Aquesta recerca i dignificació permet restablir la pau i la memòria dels seus familiars.

El terme espai de memòria o lloc de memòria fou creat i popularitzat per lhistoriador Pierre Nora en la seva obra Les lieux de mémoire 1984 ; en la seva tesi, Pierre Nora explica que un espai de memòria acostuma a estar lligat amb un fet tràgic. Pierre Nora considerava que si es parlava de llocs de memòria era perquè a França sanava diluint el sentiment de la continuïtat, i el seu record començava a ser residual. Com per exemple, a Espanya els fets de la Guerra Civil durant els anys 1939-1939.

Fou durant el segle XXI que es van portar a terme moviments per la recuperació de la memòria històrica, per deixar de banda una memòria que fins a lactualitat ha estat silenciada per part de les institucions polítiques. En el cas espanyol, simpulsa la Llei 52/2007 Memòria Històrica a Espanya. Aróstegui la classifica en tres categories. La primera, la memòria de la identificació; la segona, la memòria de la reconciliació i, per últim, la memòria de la reparació. Un exemple clar en correspon al cas espanyol del Valle de los Caídos.

I en el cas de Catalunya, gràcies la Generalitat de Catalunya i la institució del Memorial Democràtic, es creà la seva pròpia Llei 13/2007. Més tard, lany 2010, varen crear la Xarxa dEspais de Memòria Democràtica de Catalunya.

.

Aquesta és la base de treball per a difondre el patrimoni democràtic de Catalunya des de la institució pública Memorial Democràtic de Catalunya. Catalunya, durant la primera intervenció del Memorial, tindrà un total de 63 espais de memòria. A partir daleshores, les autoritats locals havien de fer ús de la declaració dels Béns Culturals dInterès Local BCIL per als seus elements patrimonials i dotar-los duna protecció adequada. El simbolisme dels llocs de memòria legitima les institucions i els poders que els consagren. El problema a Catalunya ha estat i és la lluita per la representació simbòlica de la nacionalitat reivindicada i no reconeguda per lestat espanyol i perquè dues entitats coexisteixen al mateix territori. Lany 2010, per ordre del Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participació, es crea la Xarxa Espais de Memòria de Catalunya.

La seu del Memorial Democràtic de Catalunya està situada al cor de Barcelona, però aquesta institució sajuda de dues entitats consorciades amb la Generalitat de Catalunya mitjançant el Memorial Democràtic, que són els Espais de la batalla de lEbre-COMEBE a Corbera dEbre. Aquesta institució es forma a partir de la combinació de centre interpretació i espai històric. El COMEBE va veure la llum labril de 2001 per iniciativa de diferents ens locals del territori que fou escenari de la batalla. Lobjectiu és recuperar la memòria històrica que explica la història de la batalla de lEbre i la dinamització de tots aquells projectes i accions que ajudin la seva difusió i coneixement. I en segon lloc, el Museu Memorial de lExili MUME. Aquesta entitat és un ens públic constituït per a lestabliment i la gestió en comú, al municipi de la Jonquera; tindrà per objecte lexposició, la recerca, la interpretació i divulgació dels fenòmens històrics a lentorn dels exilis. El seu consorci està format per diferents institucions com: lAjuntament de la Jonquera, la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de lAlt Empordà i la Universitat de Girona. Lobjectiu del MUME és la gestió del centre museístic de difusió i commemoració memorial al voltant de la temàtica de lexili; emprendre la recuperació sistemàtica del llegat de lexili; recordar la figura de Walter Benjamin, fomentar el coneixement crític de la seva obra des duna perspectiva històrica, i connectar el seu llegat intel lectual amb la cultura i el pensament contemporanis; estimular la formació crítica de la ciutadania, la difusió dels valors democràtics i la consecució dun món més just i lliure.

Totes creant centres dinterpretació, museus especialitzats, o espais museïtzats que configuren el patrimoni memorial de Catalunya. Entre aquests espais, podem trobar: rutes senyalitzades, espais de la Segona República, espais de la Guerra Civil, espais de frontera i exili o espais de lluita antifranquista i recuperació democràtica.

Els espais de memòria a Catalunya suposen un patrimoni molt important i que gràcies al Memorial Democràtic de Catalunya sha arribat a revalorar i rememorar tots aquells espais i les víctimes que varen estar al front de la Guerra Civil durant els anys 1936-1939. Aquests són llocs vius i que estan en constant evolució, on el pas del temps ha generat una pàtina que ens permet reviure, escoltar i sentir les emocions del passat.

                                     

4. Xarxa dEspais de Memòria de les comarques de Lleida i lAlt Pirineu i Aran

La Xarxa Espais de Memòria de Catalunya es va crear gràcies al Memorial Democràric lany 2010 amb lOrdre IRP/91/2010. La xarxa dEspais de Memòria posava amb marxa unes actuacions amb les quals es pretenia: explicar, recuperar, senyalitzar i museïtzar indrets i vestigis, materials i immaterials. Tenien un clar objectiu, recuperar i conservar tots aquells espais malmesos i oblidats. Donar a conèixer un món ple de memòria, reflexió i coneixement. Aquests espais corresponen la comarca de lAlt Pirineu, Aran i Lleida, són espais recuperats in situ, camins de memòria, espais de resistència, centres dinterpretació i altres monuments memorials.

                                     

5. Enllaços externs

  • Comisión pola Recuperación da Memoria Histórica da Coruña
  • Arxius del Ministeri de Defensa
  • Generalitat de Catalunya. Premsa Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine.
  • Ara Lleida
  • CNT-AIT Cantabria
  • Archivo Histórico Nacional
  • Memorial Anarquista al Fossar de la Pedrera
  • Archivo de Fuentes Orales para la Historia Social de Asturias
  • Espai Macià
  • Espais de la Batalla de lEbre
  • Servei dArxiu i Documentació Municipal de lAjuntament de Tarragona - Víctimes repressió Revolució, Guerra Civil i Franquisme 1936-1948
  • Proyecto Todos los Nombres Andalucía
  • Kunstimöffenlichen Raum Hamburg
  • Base de Datos Art Públic de Barcelona
  • Memòria Histórica
  • La Marche sur Lyon des étudiants chinois 1921
  • Aschrottbrunnen Kassel
  • Espais de memòria
  • Mapa de Foses de la Guerra Civil en Catalunya
  • Ajuntament de la Vall del Cardós
  • Hoheisel und Knitz
  • Fondazione ex campo Fossoli
  • Blog Haztuak 1936-1977 / Olvidad s 1936-1977
  • Proxecto Universitario Nomes e Voces
  • War Victims in Finland in 1914-1922 Database Project
  • Topographie des Terrors
  • Le Chemin de la Liberté de Seix
  • Museo Lotta Svard
  • Blog Archivo, Guerra y Exilio
  • Bisbat de Lleida
  • Proyecto Camp de la Bota, de Francesc Abad
  • Diputació de Lleida
  • Memòria i Història de Manresa
  • Fundación Museo de la Paz de Gernika
  • Fundación Illa de San Simón Arxivat 2010-06-02 a Wayback Machine.
  • Denkmal für die im Nationalsozialismus verfolgte Homosexuellen
  • Mapa de Fosas de Andalucía
  • Parc dels búnquers de Martinet i Montellà
  • Web de la Fosa Común de Oviedo
  • Federación Asturiana Memoria y República
  • Stiftung Denkmal für die ermordeten Juden Europas
  • Asturias Republicana. Divulgación de la Historia del Movimiento Republicano y su Ideario.
  • Deutscher Bundestag. Stenographischer Bericht. 48. Sitzung. Bonn, Freitag, den 25, Juni 1999.
  • Parque de la Memoria
  • Espais de la Guerra Civil
  • Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Decret 145/2008. Aprovació dels Estatuts del Memorial Democràtic
  • Haus der Wannsee-Konferenz
  • Förderkreis Denkmal für die ermordeten Juden Europas, e.V.
  • Víctimas de la Guerra Civil en la Segarra
  • Maison dIzieu, mémorial des enfants juifs exterminés
  • Web Morts de la Guerra Civil i la Repressió Franquista a les Terres de Lleida: Morts, Represaliats i Deportats.
  • BOE. Ley 52/2007, de 26 de diciembre.
  • Memory- Loop Arxivat 2014-09-27 a Wayback Machine.
  • Hermeroteca de Gijón
  • Ajuntament Les Borges Blanques
  • Xarxa Espais de Memòria de Catalunya
  • Arxiu Històric de Lleida
  • Instituto Nacional de Estadísitica
  • Grup dHistoriadors Jaume Compte Mataró
  • Stolpersteine
  • International Network of Museums for Peace
  • Proyecte Tots els Noms el Penedès
  • Gobierno Vasco - Memoria Histórica
  • Museo Mannerheim
  • Fundación Mannerheim
  • AGE Archivo, Guerra y Exilio Arxivat 2015-05-01 a Wayback Machine.
  • Gobierno de Cantabria - Recuperación de la Memoria Histórica en Cantabria Arxivat 2014-11-16 a Wayback Machine.
  • Gedenksätte Deutscher Widerstand
  • MUME