Топ-100
Back

ⓘ Paisatge cultural. Un paisatge cultural és el representen les obres que combinen el treball de lhome i la naturalesa, dacord amb larticle 1 de la Convenció del ..




Paisatge cultural
                                     

ⓘ Paisatge cultural

Un paisatge cultural és el representen les obres que "combinen el treball de lhome i la naturalesa", dacord amb larticle 1 de la Convenció del Patrimoni Mundial.

                                     

1. Història i terminologia

La Convenció del Patrimoni Mundial, adoptada per la Conferència general de la UNESCO en 1972, va crear un instrument internacional únic, que reconeix i protegeix el patrimoni natural i cultural de valor universal excepcional. La Convenció va proporcionar una definició del patrimoni molt innovadora per protegir els paisatges. El desembre de lany 1992, el Comitè del Patrimoni Mundial va adoptar les revisions als criteris culturals de la Guia operativa per la Implementació de la Convenció del Patrimoni Mundial i va incorporar la categoria de paisatges culturals. Amb aquesta decisió la Convenció es va transformar en el primer instrument jurídic internacional per identificar, protegir, conservar i fer arribar a les generacions futures els paisatges culturals de valor universal excepcional.

                                     

2. Categories

El terme "paisatge cultural" inclou una diversitat de manifestacions de la interacció entre lhome i el seu ambient natural. Es van definir tres categories de paisatges culturals en la Guia Operativa per la Implementació de la Convenció del Patrimoni Mundial:

  • Els paisatges clarament definits, dissenyats i creats per lhome. Aquests comprenen els jardins i els parcs construïts per raons estètiques, que sovint però no sempre associats amb els edificis i conjunts monumentals religiosos o dun altre tipus.
  • Els paisatges evolutius o orgànicament desenvolupats, resultants de condicionants socials, econòmiques, administratives, i/o religioses, que shan desenvolupat conjuntament, en resposta al seu medi ambient natural. Es divideixen en dues subcategories
  • Un paisatge continu en el temps, que segueix tenint un paper social actiu en la societat contemporània, conjuntament amb la forma tradicional de vida, i en què el procés evolutiu encara està en curs. Alhora, presenta proves manifestes de la seva evolució en el temps.
  • Un paisatge fòssil, en el qual el procés evolutiu va arribar la seva fi.

3. El paisatge cultural associatiu dels aspectes religiosos, artístics o culturals relacionats amb els elements del medi ambient. El Comitè del Patrimoni Mundial va considerar, a més, la necessitat de conèixer els valors associatius dels paisatges per a les poblacions locals, i la importància de protegir la diversitat biològica mitjançant la diversitat cultural en els paisatges culturals.

El fet que es van incloure els paisatges culturals en la Llista del Patrimoni Mundial va proporcionar noves oportunitats per protegir".els treballs combinats de lhome i la naturalesa”, com ho defineix la Convenció.

El Comitè del Patrimoni Mundial va garantir un nou enfocament de reconeixement de la interacció entre lhome i el medi ambient. És necessari que els Estats protegeixin aquest patrimoni de la humanitat amenaçat, i garanteixin que els paisatges culturals siguin reconeguts adequadament i en làmbit nacional i internacional.

                                     

3. Autor relacionat amb els paisatges culturals

Carl O. Sauer 1889-1975,va ser el geògraf més influent en el panorama acadèmic nord-americà entre els anys 20 i 60 del segle xx, i, impulsor de la geografia cultural. Sauer, va finalitzar el seu doctorat en geografia en la Universitat de Chicago el 1915, encara que abans havia començat geologia. Anys després va fer-se càrrec dun petit departament de Geografia en la Universitat de Califòrnia. Entre 1923 i gairebé fins la seva mort, va impartir classes, dirigir tesis doctorals i va crear lescola geogràfica de major influència en el panorama acadèmic nord-americà anomenada lEscola de Berkeley.

Es va interessar sobretot per lanàlisi dels paisatges culturals, sobretot de lAmèrica precolombina. El seu pensament es desmarca dels fonaments del determinisme ambiental i enfoca la seva teoria cap a una posició més ideogràfica i interdisciplinària amb influències antropològiques.

Anomenem obres com The Morfology of Landscape 1925, obra per excel lència que desenvolupava una metodologia per explicar com els paisatges culturals són creats a partir de formes superposades al paisatge natural.

Destaquem un fragment de lobra The Morfology of Landscape:

La societat en contemplar un paisatge, li assignarà un valor positiu o negatiu segons la percepció que aquest li proporcioni, però amb més dificultat serà capaç de reconèixer-li un significat històric relacionat amb la seva dilatat procés de configuració. Cal, per tant, sensibilitzar la societat, però també instruir sobre el valor del paisatge cultural com a element patrimonial. Això requereix conèixer aquests paisatges I aquest procés, al seu torn, facilitarà la protecció real del paisatge com a element ambiental, però també social, cultural i patrimonial.



                                     

4. Exemples

A "escala catalana" se destaca el paisatge cultural del Mont Perdut, als Pirineus. Situat a banda i banda de la frontera entre França i Espanya, aquest extraordinari paisatge muntanyós té per centre el massís calcari del Mont Perdut, que culmina a 3.352 metres daltura. El lloc, que sestén per una superfície de 30.639 hectàrees, compta amb formacions geològiques clàssiques: dos canons, els més grans i profunds dEuropa, situats al vessant meridional espanyola; i tres grans circs glacials al vessant septentrional francesa, que més abrupta. A més, el Mont Perdut és una zona de pasturatge on es pot observar una manera de vida rural molt estesa anteriorment per les regions muntanyoses dEuropa, on només sha conservat intacte en aquest lloc dels Pirineus al llarg de tot el segle XX. El seu paisatge format per llogarets, granges, camps, pastures daltura i carreteres de muntanya constitueix un testimoni inestimable del passat de la societat europea.

El Comitè va inscriure el lloc sota criteris naturals vii i viii. El massís calcari del Mont Perdut mostra formes terrestres geològiques clàssiques, incloent profunds canons i farallons. També és un paisatge excepcional amb prats, llacs, coves i boscos en els vessants de les muntanyes. A més, la zona és de gran interès per la ciència i la conservació. Pel que fa als valors culturals, el Comitè va inscriure la propietat sobre la base de criteris iii, iv i v: La zona de Pirineus Mont Perdut entre França i Espanya és un paisatge cultural excepcional que combina la bellesa del paisatge amb un socioeconòmica estructura que té les seves arrels en el passat i il lustra una forma vida la muntanya que actualment és singular comparat amb altres indrets.

A "escala estatal" destaquem el paisatge cultural de la Serra de Tramuntana, a Mallorca Illes Balears. Està situat a les abruptes vessants duna cadena muntanyosa paral lela la costa nord-occidental de lilla de Mallorca. Lagricultura mil lenària en un ambient amb escassos recursos daigua, ha transformat el terreny i mostra una xarxa articulada de mecanismes de gestió de laigua entre les diferents parcel les, dorigen feudal. El paisatge està format per conreus en terrassa i mecanismes de distribució de laigua interconnectats que inclouen molins hidràulics, així com construccions de pedra sense argamassa i granges.

El paisatge cultural de la Serra de Tramuntana constitueix un exemple significatiu del paisatge agrícola mediterrani, que, després de segles de transformacions de la morfologia del terreny escarpat per explotar els recursos i gràcies a lorogènic, les condicions climàtiques i de vegetació disponibles escassos, sha fet productius i ben adaptats als assentaments humans. Diversos pobles, esglésies, santuaris, torres, fars i petites estructures de pedra seca marquen el paisatge de terrasses i contribueixen al seu caràcter real.

La propietat ha estat declarada "entorn pintoresc" i protegit formalment mitjançant un decret des de 1972 Decret 984/1972. Després de laprovació de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol 1985 i de la Llei de Patrimoni Històric de les Balears 1998, la propietat ha estat protegit encara més mitjançant la designació dun nombre de "Notes dInterès Cultural" Bé dinteres cultural, BIC segons les legislacions nacionals i regionals.

A "escala mundial" es pot destacar el paisatge cultural del café a Colòmbia. És un exemple excepcional de paisatge cultural sostenible i productiu únic que representa una tradició, un símbol poderós tant a nivell nacional com per a altres zones cafeteres del món. Inclou sis paisatges cafeters i divuit centres urbans de les cadenes occidental i central de la Serralada dels Andes, a loest de Colòmbia. Aquests paisatges són reflex duna tradició centenària que consisteix a conrear en petites parcel les de bosc alt i adaptar el cultiu a les condicions difícils de lalta muntanya. Les zones urbanitzades, majoritàriament situades en els cims dels turons, es caracteritzen per una arquitectura creada pels colons procedents de la regió dAntioquia, dinfluència espanyola. Com a materials de construcció es van utilitzar materials tradicionals, com ara tàpia, bahareque canyes trenades per als murs i teules dargila per les teulades. Alguns daquests materials persisteixen encara en algunes zones.

El Paisatge Cultural Cafeter de Colòmbia és un paisatge productiu continu que consisteix en una sèrie de sis llocs, que integren divuit assentaments urbans. La propietat il lustra característiques naturals, econòmiques i culturals, combinades en una zona muntanyosa amb cafetars cultivats. És el resultat del procés dadaptació dels colons antioqueños, que van arribar al segle xix, un procés que perdura fins avui dia i que ha creat una economia i una cultura profundament arrelada en la tradició de producció de cafè. Les finques de cafè es troben a les muntanyes escarpades amb pendents vertiginoses de més del 25%, característics al terreny de cafè. Aquestes característiques geogràfiques inusuals també afecten els petits dissenys de traçat ortogonal, i influeixen en la tipologia, lestil de vida i lús de la terra les tècniques arquitectòniques dels agricultors de cafè. La forma distintiva de la vida dels agriculturs es basa en els llegats que shan transmès de generació en generació, i està relacionada amb la seva propietat de la terra tradicional i el sistema de la petita producció agrícola.

En resum, els paisatges culturals són essencialment construccions multidimensionals, resultat de la interacció destructures històricament determinades i de processos contingents. Com a marc de lactivitat humana i escenari de la seva vida social, els paisatges humans en general, són una construcció històrica resultant de la interacció entre els factors biòtics i abiòtics del medi natural. Qualsevol interpretació històrica ha de partir de la comprensió daquesta dinàmica. Cal, per tant, que es consideren tots els paisatges a conseqüència de la co-evolució socio-natural al llarg del temps. Daltra banda, des del punt de vista evolutiu, els paisatges són resultat de la dependència històrica de sentit, és a dir, que sovint, emergeixen elements arbitraris, no previstos, que determinen el posterior desenvolupament històric.

                                     

5. Enllaços externs

  • Vídeo de Mont Perdut, les pastures de gorges
  • Projectes en Paisatges Culturals
  • Criteris de valor de la UNESCO
  • Cultural Landscape. UNESCO
  • Vídeo de la Serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat
                                               

Axpe

"Axpe" té aquests significats: Axpe Busturia Axpe Marzana Pobles del País Basc Patrimoni Cultural Església Santa Maria de Axpe, dAxpe Busturia