Топ-100
Back

ⓘ Cultura del Mississipí. La cultura del Mississipí fou una cultura arqueològica ameríndia de constructors de monticles que va florir al que és ara lOest Mitjà, E ..




Cultura del Mississipí
                                     

ⓘ Cultura del Mississipí

La cultura del Mississipí fou una cultura arqueològica ameríndia de constructors de monticles que va florir al que és ara lOest Mitjà, Est i Sud-est aproximadament del 800-1600 CE, variant regionalment.

La forma de vida del Mississipí va començar a desenvolupar-se la vall del riu Mississippí que li dóna nom. Les cultures a lafluent vall del riu Tennessee també poden haver començat a desenvolupar les característiques del Mississipí en aquest punt. Gairebé tots els jaciments del Mississipí són de data anteriors a 1539-1540 quan Hernando de Soto va explorar la zona amb notables excepcions entre les comunitats natchez que mantingueren pràctiques culturals mississipianes en el segle xviii.

                                     

1. Trets culturals

Una sèrie de trets culturals són reconeguts com a elements característics dels habitants del Mississipí. Encara que no tots els pobles del Mississipí practicaven totes les activitats, eren diferents dels seus avantpassats en ladopció de totes o algunes daquestes característiques.

  • Centralització del control del poder polític i religiós combinat en mans duns pocs o dun.
  • Ladopció de la parafernàlia del Complex Cerimonial del Sud-est SECC, també anomenat Culte Meridional. Aquest és el sistema de creences dels habitants de Mississipí com els coneixem. Articles del SECC es troben en jaciments de la cultura Mississipí des de Wisconsin veure Parc Estatal Aztalan la costa del Golf, i des de Florida a Arkansas i Oklahoma. El SECC va estar lligat amb freqüència al ritual del jocs com el chunkey.
  • Començaments duna jerarquia dassentaments, en què un centre important amb monticles té una clara influència o control sobre una sèrie de comunitats menors, que poden no posseir un nombre més petit de monticles.
  • Xarxes comercials esteses cap a lOest fins a les Muntanyes Rocalloses, al nord dels Grans Llacs dAmèrica del Nord, al sud del Golf de Mèxic, i a lest a lOceà Atlàntic.
  • Agricultura basada en el blat de moro. En la majoria dels llocs, el desenvolupament de la cultura Mississipiana va coincidir amb ladopció a gran escala de lagricultura intensiva del blat de moro, que va suportar poblacions més grans i especialització artesanal.
  • Ladopció i ús de petxines riberenques o més rarament marines com a agents de tremp de la seva ceràmica.
  • La construcció de monticles piramidals de terra grans i truncats, o monticles de plataforma. Aquests monticles eren generalment quadrats, rectangulars o a vegades circulars. Les estructures es van construir generalment sobre daquests monticles.
  • El desenvolupament del cacicat o el nivell complex de cacicat de complexitat social.
  • El desenvolupament de desigualtat social institucionalitzada.

Els habitants de Mississipí no tenien sistema descriptura o arquitectura de pedra. Van treballar de manera natural dipòsits de metalls, com ara martellejant i recuitant coure per a objectes rituals com plaques de coure del Mississippi i altres decoracions, però no fondre el ferro o practicaren la metal lúrgia de bronze.

                                     

2. Cronologia

Les etapes del Mississipí es divideixen generalment en tres o més períodes cronològics. Cada període és una distinció històrica arbitrària que varia regionalment. En un jaciment cada període es pot considerar que comença abans o més tard, depenent de la velocitat dadopció o desenvolupament dels trets donats del Mississipí. El "període Mississipí" no sha de confondre amb la "cultura del Mississippi". El període Mississipí és letapa cronològica, mentre que la cultura del Mississipí són les similituds culturals que caracteritzen aquesta societat.

  • Període Mississipí Inicial c. 1000–1200 CE significa la transició des del Silvícola Tardà 500-1000. Diferents grups abandonaren el mode de vida tribal per augmentar la complexitat, el sedentarisme, la centralització i lagricultura. La producció dexcedents de blat de moro i les atraccions dels cacicats regionals va donar lloc a ràpides concentracions de població en els principals centres.
  • Període Mississipí Mitjà c. 1200–1400 és la cúspide de lera Mississipí. Lexpansió de les grans metròpolis i complex cerimonial a Cahokia Mounds en lactual Illinois, la formació daltres cacicats complexos i la difusió i desenvolupament de lart i simbolisme SECC són els canvis característics daquesta període. Els trets del Mississipí esmentats anteriorment van arribar a ser generalitzats a tota la regió.
  • Període Mississipí Tardà c. 1400–1540 es caracteritza per laugment de la guerra, la inestabilitat política i els moviments de població. La població de Cahokia es va dispersar a principis daquest període 1350-1400, potser per la migració a altres centres polítics creixents. Sovint es veuen als jaciments més estructures defensives, i a vegades una disminució en la construcció de monticles, i a gran escala el cerimonial públic. Encara que algunes zones van continuar una cultura essencialment Mississipiana Mitjana fins al primer contacte significatiu amb els europeus, la població de la majoria de les zones shavia dispersat o experimentava una tensió social severa per 1500. Juntament amb els contemporànies antics pueblo, aquests col lapses culturals coincideixen amb el canvi climàtic global de la Petita Edat de Gel. Els erudits teoritzen que la sequera i la reducció de lagricultura de blat de moro, juntament amb la desforestació i la possible caça excessiva per les poblacions concentrades, els van obligar a allunyar-se dels llocs importants. Aquest període va acabar amb el contacte europeu i africà al segle xvi.
                                     

3.1. Variacions regionals Mississipià Mitjà

El terme Mississipià Mitjà també sutilitza per descriure lessència de làrea clàssica de la cultura del Mississipí. Aquesta àrea cobreix el centre de la vall del riu Mississippi, la vall del baix riu Ohio i la major part de la zona Centre-Sud, incloent loest i centre de Kentucky, Tennessee occidental i el nord dAlabama i Mississipí. Els jaciments daquesta zona sovint contenen grans monticles de plataformes cerimonials, complexos residencials i, sovint estan envoltats per rases i terraplens de terra o palissades.

Les cultures del Mississipià Mitjà, especialment la polititzada Cahokia situava vora East St. Louis, Illinois, va ser molt influent en les societats veïnes. Artefactes dalt estatus, incloent estàtues de pedra i ceràmica associada a Cahokia, shan trobat ara fora de làrea Mississippiana Mitjana. Aquests elements, especialment la ceràmica, també van ser copiats pels artistes locals.

  • Jaciment Parkin: És el jaciment tipus de la "fase Parkin", una expressió de la Cultura Mississipiana Tardana, que molts arqueòlegs creuen que és la província de Casqui visitada per Hernando de Soto en 1542.
  • Etowah Indian Mounds:Un jaciment arqueològic de 220.000 m² al comtat de Bartow Geòrgia al sud de Cartersville, als Estats Units. Construïts i ocupats en tres fases, des de 1000-1550 CE, el jaciment prehistòric es troba al marge nord del riu Etowah.
  • Spiro Mounds: Un important jaciment arqueològic de la cultura del Mississippi situada a lactual Oklahoma oriental. Es troba vora el riu Arkansas set milles al nord de la ciutat de Spiro.
  • Moundville: Classificat amb Cahokia com un dels dos jaciments més importants en el nucli de la cultura del Mississipí, situat vora Tuscaloosa Alabama.
  • Angel Mounds: Un cacicat al sud dIndiana prop dEvansville. Alguns arqueòlegs creuen que la cultura Caborn-Welborn tardana es va desenvolupar a partir dels pobles de Fase Angel a tot 1400 CE i va durar fins al voltant de 1700 CE.
  • Kincaid Site: Un important centre de monticles del Mississipí al sud dIllinois a través del riu Ohio de Paducah Kentucky.
  • Cahokia Mounds: El jaciment Mississippià més gran i més complex i el major assentament precolombí al nord de Mèxic, Cahokia es considera que ha estat el més influent dels centres de cultura del Mississippi.


                                     

3.2. Variacions regionals Mississipí dels Apalatxes del Sud

El terme Província Apalatxe Meridional fou usada originalment per William Henry Holmes en 1903 per descriure un estil de terrissa regional en el sud-est que implica decoracions de superfície aplicats amb una paleta de fusta tallada. A finals de 1960 les investigacions arqueològiques han demostrat la similitud de la cultura que va produir la ceràmica i el patró del Mississippi del Mig Oest definit pel sistema taxonòmic del Mig Oest en 1937. En 1967 James B. Griffin encunyà el terme Mississipí dels Apalatxes del Sud per descriure levolució en la comprensió dels pobles del sud-est. Els jaciments de làrea Mississipí dels Apalatxes del Sud estan distribuïts al llarg duna zona contínua que inclou Alabama, Geòrgia, nord de Florida, Carolina del Sud, i el centre i oest de Carolina del Nord i Tennessee. Cronològicament aquesta àrea es mississipianitzà més tard que làrea de Mississipí Mitjà al voltant de 1000 de la nostra era, en comparació amb 800 CE al seu nord-oest i es creu que els pobles daquesta zona van adoptar trets del Mississipí dels seus veïns del nord-oest.

Els assentaments típics es troben a les planes dinundació fluvials i van incloure llogarets amb palissades defensives que tancaven monticles de plataformes i àrees residencials. Etowah i Ocmulgee ambdós situats a Geòrgia són exemples prominents dels assentaments del Mississipí dels Apalatxes del Sud.

                                     

3.3. Variacions regionals Mississipí Caddo

Làrea mississipiana caddo, una variant regional de la cultura mississipiana, cobria un gran territori que incloïa lactual est dOklahoma, oest dArkansas, nord-est de Texas, i nord-oest de Louisiana. Les evidències arqueològiques ha donat lloc a un consens dels experts que la continuïtat cultural és ininterrompuda des de la prehistòria fins a lactualitat, i dels avantpassats directes dels caddos i parlants de llengües caddo en temps prehistòrics, en el temps del primer contacte europeu i lactual Nació Caddo dOklahoma.

El clima en aquesta zona era més sec que a les àrees dels boscos de lest, la qual cosa dificulta la producció de blat de moro, i la menor població a les planes de loest pot haver significat menys cacicats veïns en competència. Els principals llocs com Spiro i Battle Mound estan a les valls del riu Arkansas i del riu Red, la major i més fèrtil de les vies navegables de la regió caddo, on lagricultura de blat de moro hauria estat més productiva. Els llocs generalment no tenien fortificacions palissades de fusta que es troben sovint a les principals ciutats del Mississipí Mitjà. Vivint en la vora occidental del món del Mississipí, els caddos podien haver-se enfrontat a menys amenaces militars dels seus veïns. Les seves societats també podien haver tingut un nivell una mica inferior destratificació social.

Els caddos eren parlants duna de les moltes llengües caddo. Les llengües caddo tenien aleshores una àmplia distribució geogràfica, però moltes shan extingit. Les llengües modernes de la família caddo són el caddo i el pawnee, parlades actualment per persones dedat avançada.

Hernando de Soto va dirigir una expedició la zona a principis dels anys 1540, hi va trobar diversos grups nadius que actualment es creu que havien estat caddos. Els caddo es componien de moltes tribus i es van organitzar en tres confederacions, els hasinai, kadohadacho i natchitoches, que estaven units per les seves llengües similars.

                                     

3.4. Variacions regionals Mississipí Plaquemine

La cultura Plaquemine fou una cultura arqueològica la vall del baix riu Mississipí a loest de Mississipí i est de Louisiana. Bons exemples daquesta cultura són els Medora Site el jaciment tipus per la cultura i el període la parròquia de West Baton Rouge, Louisiana i els jaciments Anna, Emerald Mound, Winterville i Holly Bluff ubicats a Mississipí. La cultura Plaquemine era contemporània de la cultura Mississipiana Mitjana als Cahokia Mounds a St. Louis, Missouri. Se la considera avantpassada dels pobles natchez i taensa.

  • Emerald Mound: Un jaciment arqueològic del període Plaquemine Mississipià situat al Natchez Trace Parkway vora Stanton Mississipí. El jaciment data del període entre 1200 i 1730 la CE. El monticle de plataforma és el segon major moviment de terres precolombina al país, després de Monks Mound a Cahokia.
  • Grand Village of the Natchez: La principal vila dels natchez, amb tres monticles. Lúnic monticle utilitzat i mantingut en temps històrics.


                                     

4. Cacicats mississipians coneguts

Tot i que la cultura del Mississipí va ser fortament pertorbat abans que fos escrita una comprensió completa del panorama polític, molts òrgans polítics del Mississipí van ser documentats i altres han estat descoberts per la investigació.

                                     

5. Nacions modernes relacionades

Els pobles del Mississipí eren gairebé segurament avantpassats de la majoria de les nacions ameríndies que viuen en aquesta regió en lèpoca històrica. Les nacions ameríndies històriques i modernes creuen ser descendents dels antics pobles de la cultura del Mississipí cultura inclouen: els alibamus, apalachee, caddos, cherokees, chickasaws, choctaws, muscogee creek, guale, hitchiti, houma, kansa, missouria, mabila, natchez, osage, quapaw, seminola, tunica-biloxi, yamasee i yuchi.

                                     

6. Contacte amb els europeus

A Joara, vora Morganton Carolina del Nord, els amerindis de la cultura del Mississipí interactuaren amb els exploradors espanyols de lexpedició de Juan Pardo, qui va construir una base allà el 1567 anomenada Fuerte de San Juan. Hi ha la documentació de lexpedició i levidència arqueològica de la fortalesa i de la cultura ameríndia. Els soldats van romandre al fort prop de 18 mesos 1567-1568 abans que els nadius els matessin i destruïssin el fort. Ells van matar als soldats estacionats en cinc forts; només un home de 120 va sobreviure. Shan recuperat artefactes espanyols del segle xvi des del jaciment, marcant la primera colonització europea a linterior del que seran els Estats Units.

Els erudits han estudiat els registres de lexpedició dHernando de Soto de 1539-1543 per aprendre dels seus contactes amb els ciutadans de Mississipí, mentre viatjava a través dels seus pobles del sud-est. Va visitar molts pobles, en alguns casos shi allotjà durant un mes o més temps. La llista de llocs i pobles visitats per lexpedició dHernando de Soto recull aquests pobles. Algunes trobades van ser violentes, mentre que altres eren relativament pacífiques. En alguns casos, de Soto sembla haver estat utilitzat com una eina o com un aliat en antigues disputes nadiues. Per exemple, de Soto va negociar una treva entre Pacaha i Casqui.

Trobades posteriors De Soto van deixar prop de la meitat dels espanyols i potser centenars damerindis morts. Les cròniques De Soto es troben entre els primers documents escrits sobre els pobles del Mississipí, i són una valuosa font dinformació sobre les seves pràctiques culturals. Les cròniques de lexpedició de Narváez van ser escrites abans de lexpedició de Soto; lexpedició de Narváez va donar a conèixer la Cort els fets de Soto sobre el Nou Món.

Després de la destrucció i la marxa de lexpedició de Soto, els pobles del Mississipí continuaren la seva forma de vida amb poca influència europea directa. Indirectament, però, les expedicions europees van canviar dramàticament les societats natives a lest dels Estats Units. A causa que els nadius no tenien immunitat a les noves malalties infeccioses, com el xarampió i la verola, les epidèmies van causar tantes morts que van soscavar lordre social de molts cacicats. Alguns grups van adoptar cavalls europeus i van canviar al nomadisme. Les estructures polítiques es col lapsaren en molts llocs.

En els documents escrits en el moment, la forma de vida del Mississipí havia canviat irrevocablement. Alguns grups mantingueren un vincle de tradició oral del seu passat de constructors de monticles, com la dels cherokees a finals del segle xix. Altres grups amerindis, després dhaver emigrat a molts centenars de quilòmetres i haver perdut la seva gent gran per les malalties, no sabien que els seus avantpassats havien construït els monticles que esquitxen el paisatge. Això va contribuir al mite dels constructors de monticles com un poble diferent dels amerindis, que va ser rigorosament desacreditat per Cyrus Thomas en 1894.

                                     

7. Bibliografia

  • Hudson, Charles; The Southeastern Indians. University of Tennessee Press, Knoxville, 1976. ISBN 0-87049-248-9.
  • Bense, Judith A. Archaeology of the Southeastern United States: Paleoindian to World War I. Academic Press, New York, 1994. ISBN 0-12-089060-7.
  • Pauketat, Timothy R.; The Ascent of Chiefs: Cahokia and Mississippian Politics in Native North America. University of Alabama Press, 1994, ISBN 978-0-8173-0728-8.
  • OConner, Mallory McCane. Lost Cities of the Ancient Southeast. University Press of Florida, Florida A & M University, Gainesville, Fla., 1995. ISBN 0-8130-1350-X.
  • Cheryl Anne Cox; and David H. Dye, eds; Towns and Temples along the Mississippi. University of Alabama Press, 1990
  • Pauketat, Timothy R.; "The History of the Mississippians" in North American Archaeology. Blackwell Publishing Ltd., 2005
                                     

8. Enllaços externs

  • Museu i jaciment arqueològic Chucalissa
  • Indian Mounds of Mississippi, a National Park Service Discover Our Shared Heritage Travel Itinerary
  • The Mississippian and Late Prehistoric Period, National Park Service Southeastern Archaeology Center
  • Etowah Indian Mounds State Historic Site Arxivat 2005-12-15 a Wayback Machine.
  • Parc arqueològic Moundville
  • Cahokia Mounds
  • Mississippian World, Texas Beyond History
  • Animation: Towns and Temples of the Mississippian Culture-5 Sites
  • Encyclopedia of Alabama: Mississippian Period