Топ-100
Back

ⓘ Cultura dels castres. La cultura dels castres fou una cultura protohistòrica que es desenvolupà en el nord-oest de la península Ibèrica a ledat del ferro i perd ..




                                               

Rimetea

Rimetea o Torockó és una comuna situada al comtat dAlba, Transilvània, Romania. Està compost per dos pobles, Colțești i Rimetea. Antiga ciutat minera, avui es coneix com la ubicació de la muntanya Piatra Secuiului. Rimetea té una població majoritàriament hongaresa, amb un 94.1%. El poble té una forta importància cultural per als hongaresos i els hongaresos de Transsilvània i acull un museu etnogràfic del grup ètnic dels sículs. El 1999 el poble va rebre el premi Europa Nostra.

Cultura dels castres
                                     

ⓘ Cultura dels castres

La cultura dels castres fou una cultura protohistòrica que es desenvolupà en el nord-oest de la península Ibèrica a ledat del ferro i perdurà durant lImperi Romà.

La majoria dautors daten el seu inici al segle vi aC, si bé daltres la fan iniciar a lacabament de ledat del bronze segle IX o VIII aC. Pel seu final, també se sol donar el segle vi dC; però, per a altres autors, els canvis que es produeixen a final del segle i suposen el final daquesta cultura.

Les principals fonts escrites es troben en les obres dAviè, Estrabó i Plini el Vell. Els principals jaciments són els de Penarrubia, Borneiro, Neixón, Mouguías el més recent, del 570, Santa Trega, Troña, Baroña i San Cibrao de Las. El nombre de castres és difícil destimar, i diferents autors donen xifres entre els 1.300 i els 5.000; una xifra aproximada amb força consens se situaria al voltant dels 2.000 o 2.500.

Sels considera una mostra de la civilització del ferro hallstàtica, que arribà a Galícia amb els celtes, que sassenten a Galícia cap al 650 aC a través de la vall del Sil. Els castres el mot prové del llatí castra, campament eren recintes fortificats de forma oval o circular, amb un o més murs concèntrics, amb fossada i situats dalt dun turó. Tenien un tarannà defensiu, però eren estables, de caràcter domèstic i funerari. Suposaren les primeres mostres durbanització a Galícia.

Alguns daquests tenien barris i serveis col lectius. Segons Abel Bouhier, mhi havia un total de 2.000-2.500, i molt concentrats a Deza, Tabeirós, A Ulloa i A Mariña. També tenien agras, terres de cereals dividides en parcel les obertes. També poden destacar-hi les citanías, ciutats amb cases de pedra de planta circular com la del Monte de Santa Trega, A Guarda. La població era força bel licosa, agrupada en famílies cadascuna amb un camp de conreu i territori de pastura, i que adorava nombrosos déus, entre els quals destacaven el guerrer Mars-cosus i els lares vialis com Bandua, Nabia, etc.

La base era agrícola i ramadera, la cacera i el marisqueig: mill, blat, faves i pèsols conreats amb falç i aixada, i tenien molins. Explotaven també lestany, el ferro, el plom i lantimoni. Shi ha trobat arracades, diademes, braçalets i torques.

Lorganització social era gentilícia. El poble, anomenat callaeci o celtici, es dividia en nombrosos populis, subdividits en castella que vivien en castres, i els principals daquests eren els rerios a Bergantiños, caporos a Compostel la, grovios a O Rosal, supertamaricos als marges del Tambre, lemanos a Monforte de Lemos, limicos A Limia, artabros a Betanzos i albiones al nord de Lugo.

                                     

1. Bibliografia

  • González García, F. J. ed. 2007. Los pueblos de la Galicia céltica. AKAL. 2007. ISBN 978-84-460-2260-2.
  • Júdice Gamito, Teresa 2005. The Celts in Portugal Arxivat 2012-10-08 a Wayback Machine. In e-Keltoi, Volume 6: 571-605. UW System Board of Regents, 2005. ISSN 1540-4889.
  • Marco Simón, Francisco 2005. Religion and Religious Practices of the Ancient Celts of the Iberian Peninsula Arxivat 2012-10-08 a Wayback Machine. In e-Keltoi, Volume 6: 287-345. UW System Board of Regents, 2005. ISSN 1540-4889.
  • Calo Lourido, F. 1993. A Cultura Castrexa. A nosa Terra. 1993. ISBN 84-89138-71-0.
  • González Ruibal, Alfredo 2004. Artistic Expression and Material Culture in Celtic Gallaecia Arxivat 2015-01-22 a Wayback Machine. In e-Keltoi, Volume 6: 113-166. UW System Board of Regents, 2004. ISSN 1540-4889.
  • Romero, Bieito. Xeometrías Máxicas de Galicia en gallec. Ir Indo, 2009. ISBN 978-84-7680-639-5.
  • Rodríguez-Corral, Javier. A Galicia Castrexa en gallec. Lóstrego, 2009. ISBN 978-84-936613-3-5.
  • Ayán Vila, Xurxo 2008. A Round Iron Age: The Circular House in the Hillforts of the Northwestern Iberian Peninsula Arxivat 2011-06-24 a Wayback Machine. In e-Keltoi, Volume 6: 903-1003. UW System Board of Regents, 2008. ISSN 1540-4889.
  • Arias Vila, F. A Romanización de Galicia en gallec. A Nosa Terra, 1992. ISBN 84-604-3279-3.
  • Parcero-Oubiña C. and Cobas-Fernández, I 2004. Iron Age Archaeology of the Northwest Iberian Peninsula Arxivat 2011-06-24 a Wayback Machine. In e-Keltoi, Volume 6: 1-72. UW System Board of Regents, 2004. ISSN 1540-4889.
  • Olivares Pedreño, Juan Carlos. Los dioses de la Hispania celtica. Madrid: Universitat dAlacant, 2002. ISBN 9788495983008.
  • García Quintela 2005. Celtic Elements in Northwestern Spain in Pre-Roman times Arxivat 2015-01-31 a Wayback Machine. In e-Keltoi, Volume 6: 497-569. UW System Board of Regents, 2005. ISSN 1540-4889.
  • Luján Martínez, Eugenio R. 2006 The Languages of the Callaeci. In e-Keltoi, Volume 6: 715-748. UW System Board of Regents, 2005. ISSN 1540-4889.
  • Prósper, B. M. 2002 Lénguas y religiones prerromanas del occidente de la península ibérica. Universidad de Salamanca. 2002. ISBN 84-7800-818-7.