Топ-100
Back

ⓘ Santa Maria de lAguda és una capella romànica del municipi de Torà, la comarca de la Segarra. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectò ..




Santa Maria de lAguda
                                     

ⓘ Santa Maria de lAguda

Santa Maria de lAguda és una capella romànica del municipi de Torà, la comarca de la Segarra. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català

                                     

1. Situació

Es troba dalt de la muntanya de lAguda, molt a prop del seu cim, sota les restes del castell, en el que fou el nucli habitat del mateix nom. Per pujar-hi cal agafar la pista asfaltada que surt del km 22.2 41° 49′ 1″ N, 1° 23′ 30″ de la carretera C-1412a de Ponts a Jorba, enfront de la masia de Can Birrot. Shi arriba en 2 km.

                                     

2. Descripció

Església- Santuari romànica dun alt interès. És de planta rectangular i consta duna sola nau coberta amb volta de canó. Posseeix un absis semicircular important on podem apreciar bandes llombardes i una sanefa darcuacions cegues, així com una espitllera a lE i una altra a SE. Saccedeix a ledifici a través duna porta moderna amb llinda al mur de ponent, damunt la qual apareix un arc de mig punt dovellat i damunt una finestra quadrangular amb llinda. Aquesta porta queda pràcticament enganxada la torre del campanar, que es va construir en època moderna i està adossada al mur de ponent. Aquesta torre de campanar és de planta rectangular, coberta amb teulada a dues aigües i presenta dues obertures darc escarser que miren al S i una que mira a lO. Podem accedir la torre del campanar a través dunes escales metàl liques que envaeixen la façana N de la torre. El parament de lesglésia està constituït per filades de petits carreus regulars i està coberta amb un teulat a dues aigües. Per últim destacar la presència dun cementiri adherit al mur de tramuntana que pren molt protagonisme en la primera visió que es té del santuari quan sarriba per la pista de lAguda. Pica baptismal esculpida en una sola peça de pedra. És bastant tosca i pesada, ja que el peu li dóna poca esveltesa. Està decorada amb una mena de lòbuls i arcuacions i també amb una sanefa senzilla i geomètrica la part superior de la copa. Linterior té forma semiesfèrica.

                                     

3. Notícies històriques

Les primeres dades històriques del lloc de lAguda ens parlen del castell del qual en queden les restes de dues torres, ara duns dos metres dalçada. La darrera que quedava caigué el 1907 sobre lesglésia. LAguda i Torà, sempre formant una unitat, són esmentats en documents dels anys 1024 i 1034 com a límits de Guissona i Fontanet. Pels volts de 1050 era senyor del lloc Ramon Miró dAguda, cunyat dAmat Elderic dOrís, el primer senescal de la casa comtal de Barcelona. La parròquia de lAguda tenia inicialment com a centre lesglésia de Sant Salvador, situada a uns tres-cents metres vers llevant del Santuari i nucli habitat de lAguda. Aquesta capella, ara solitària, és un edifici romànic de pedra gran amb una nau, absis i porta al mur de migdia, que correspon a ledifici que fou consagrat el 22 de febrer de 1190 pel bisbe dUrgell, amb assistència dels Cervera, aleshores senyors del lloc.

                                     

4. Bibliografia

  • Coberó, Jaume; Garganté, Maria; Oliva, Jordi. Inventari del Patrimoni Arqueològic, Arquitectònic i Artístic de la Segarra. Vol.II Torà. Hostafrancs: Fundació Jordi Cases i Llebot, Abril 2000, p. 161-163. ISBN 84-607-0408-4.