Топ-100
Back

ⓘ Miralles, Torà. Miralles és una masia del municipi de Torà inclosa a lInventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, també anomenada Miralles de Sant Cerni ..




Miralles (Torà)
                                     

ⓘ Miralles (Torà)

Miralles és una masia del municipi de Torà inclosa a lInventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, també anomenada Miralles de Sant Cerni, per distingir-la de Miralles de Su del terme de Pinós.

                                     

1. Situació

Està situada al nord-oest del petit nucli de Sant Serni, encimbellada sobre un turó al caire del marge esquerre de la riera de Llanera que circula enfonsada un centenar de metres per sota seu. Al sud sestenen els camps de conreu de la masia, mentre que al nord una espessa obaga cobreix la costa fins al riu.

El camí per anar-hi surt de Sant Serni, a tocar del cementiri i lesglésia de Santa Maria41° 50′ 38″ N, 1° 27′ 54″ E, on es pren la pista que va cap a ponent. Es passa per davant de cal Pastoret i als 350 metres cal desviar-se la dreta en direcció al nord. Enfront ja es veu Miralles on sarriba als 900 metres.

                                     

2. Descripció

Edifici de quatre façanes i tres plantes.

la façana principal sud, hi ha lentrada principal darc de mig punt adovellat i porta de fusta de doble batent. la seva dreta hi ha una altra entrada amb llinda de pedra. la següent planta hi ha cinc finestres, les dues laterals amb llinda de pedra i ampit. Destacar que la segona finestra per lesquerra, és geminada amb dos arquets de mig punt esculpits i que la primera per lesquerra la llinda hi ha la data de 1767. la façana oest, la planta baixa hi ha una entrada amb llinda de pedra on hi ha la data de 1767 i porta metàl lica. A les dues darreres plantes hi ha una finestra. la façana nord, hi ha diverses petites obertures la part inferior. la part superior hi ha finestres més grans, les dues de lesquerra rectangulars i amb llinda de pedra i la de més la dreta lleugerament apuntada. la façana est, hi ha dues obertures la part superior.

La coberta és de dos vessants nord-sud, acabada amb teules.

Davant de la façana nord, hi ha un altre edifici de dimensions més petites a lanterior que possiblement era un paller o corral.

                                     

3. Bibliografia

  • Coberó, Jaume; Garganté, Maria; Oliva, Jordi. Inventari del Patrimoni Arqueològic, Arquitectònic i Artístic de la Segarra. Vol.II Torà. Hostafrancs: Fundació Jordi Cases i Llebot, Abril 2000, p. 119-120. ISBN 84-607-0408-4.