Топ-100
Back

ⓘ Guerra de lEstret. La presa de Qúrtuba, Jayyan i Ixbíliya permetia la Corona de Castella disposar de tres importants bases militars per la conquesta de lEmirat ..



Guerra de lEstret
                                     

ⓘ Guerra de lEstret

La presa de Qúrtuba, Jayyan i Ixbíliya permetia la Corona de Castella disposar de tres importants bases militars per la conquesta de lEmirat de Gharnata, El 1275 el soldà marínida Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar lEstret tot apoderant-se de Tarifa i Algesires i derrotant els castellans la Batalla dÉcija, fet que va iniciar la Guerra de lEstret. En 1278 les tropes van arribar a les portes de Sevilla i els cristians van haver de demanar una treva, que va durar fins a 1290.

El 21 de setembre de 1292 Tarifa fou conquerida als benimerins després dun setge pel rei Sanç IV, la qual cosa va significar el trencament del pacte amb Muhàmmad II al-Faqih, ja que no va cedir la plaça al regne nassarita. Alonso Pérez de Guzmán fou nomenat governador. El 1294 els benimerins es van presentar la ciutat i la van assetjar però el setge va fracassar i va restar cristiana.

En 1329 els granadins havien recuperat la seva aliança amb els marínides, que van refermar la seva posició a Algesires, Ronda i Màlaga. A labril les terres de la Procuració General dEnllà Xixona, esperaven un atac dels 1.000 genets concentrats a Baza i el setembre es temia que o de les cinc galeres i tres llenys que shavien armat a Vera. A principis de 1330 el Papa Joan XXII tres anys de delmes als reis dAragó, Castella i Portugal amb lobligació de fer almenys una expedició a lEmirat de Gharnata en la que havien dacudir personalment.

El 1330, coincidint amb latac del Regne de Castella, amb 500 genets del Regne de Portugal la frontera occidental, que acabà amb la batalla de Teba, es determinà endegar una ràtzia la frontera murcianoandalusina en el context de la croada contra lemirat de Gharnata iniciada en 1330: amb la presència dAlfons XI de Castella al front occidental, les tropes castellanes i valencianes tractaren de causar tots els danys que pogueren a les poblacions de la part oriental, sortint de Llorca.

Amb la treva signada en 19 febrer de 1331 sacabà la campanya dAlfons XI de Castella, els granadins van poder concentrar les seves forces, consistents en dos mil cinc-cents homes a cavall i dotze mil a peu, comandats per Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah la frontera amb la Corona dAragó.

                                     

1. La guerra

La dinastia marínida projectava reunificar el Magrib, i el segle XIV va veure un progressiu augment de les flotes a mesura que la guerra a lEstret es feia més aferrissada. Els granadins, amb reforços arribats del Marroc, des de la seva base dAlgesires, prengueren Gibraltar i Xerès. Els granadins, encapçalats per Abu-l-Nuaym Ridwan, amb un exèrcit de cinc mil homes a cavall, quinze mil peons, entre ells cinc mil ballesters, i algunes màquines de guerra que llançaven boles de foc, va entrar en el Regne de València per Oriola i en 18 doctubre de 1331 sestablí el setge i lendemà Guardamar fou abatut i pres per complet, morint vint-i-dos dels soldats defensors, i la resta, sent capturats amb la resta de la població.

Lexèrcit dAbu-l-Nuaym Ridwan prengué 1.500 captius, i uns altres 1.500 moros de la vall dElda, forçats o voluntàriament, per marxar amb ells a lEmirat de Gharnata. Alguns foren autoritzats a retornar en els anys següents. Tement que els granadins tornessin a atacar Oriola o Alacant, el rei va ordenar al portantveus del procurador reial Jofre Gilabert de Cruïlles reunir tots els cavallers i infants del territori a Alacant a finals doctubre.

El 1332, Ridwan va atacar de nou la frontera i labril va posar setge a Elx, que va aixecar després de talar lhorta en saber que Alfons el Benigne sacostava amb el seu exèrcit. Després de la retirada, els granadins, amb reforços benimerins van assetjar i prendre Gibraltar.

Jofré Gilabert de Cruïlles, el comanador de lorde de Montesa Xivert Dalmau de Cruïlles, ladelantat don Joan Manuel i el bisbe de Múrcia acordaren, tots plegats, fer una entrada en terra de moros, la qual eixiria novament de Lorca a finals dagost de 1333. El 1334 es va signar un tractat de pau entre el Marroc, Granada i Castella, el 1335 Gerba caigué a mans dAbu-Yahya Abu-Bakr II i el 1336 Pere el Cerimoniós va acceptar prorrogar la pau amb Granada, però la pau no es podia mantenir gaire temps per les ambicions contraposades.

Els marínides prengueren Tilimsen el 1337, i la flota dAlfons XI de Castella estava a lEstret de Gibraltar des de la primavera de 1338 i va sol licitar ajuda a Pere el Cerimoniós per completar la flota de lEstret, per la que els dos regnes es comprometien a ajudar-se per fer la guerra al Marroc i Granada mentre els marínides van fer el mateix amb els hàfsides.

Jofre Gilabert de Cruïlles va sortir de Barcelona l1 de juny de 1339 amb quatre galeres, per unir-se a València amb sis galeres més i una galiota que des dallà van posar rumb a lEstret, derrotant una força naval de tretze galeres marroquines i una genovesa la Batalla naval de Ceuta, Els marínides van creuar lEstret de Gibraltar sota la direcció dAbu-l-Hàssan Alí i intentaren recuperar Tarifa el 1340. Llavors la flota catalana va derrotar la marínida la batalla del riu Palmones, el rei del Marroc fugí vers Algesires, des don retornà al seu regne, i el de lEmirat de Gharnata passà a Marbella i després la seva capital i els catalans sota la direcció de Jordi Gilabert de Cruilles van fer un atac a Algesires. A Tarifa els castellans amb ajut de les forces de la Corona dAragó que van desbloquejar la ciutat per mar i portugueses el rei Alfons IV de Portugal era cunyat dAlfons XI de Castella, van enfrontar-se la Batalla del riu Salado 30 doctubre que fou una greu derrota dels magrebins.

                                     

2. Conseqüències

La presa dAlgesires tancà la Guerra de lEstret i suposà un pas decisiu en la Guerra de Granada, al dotar al Regne de Castella del principal port de la costa nord de lEstret de Gibraltar i la ciutat seria a partir de llavors la base principal dactuació dels exèrcits cristians.

                                     

3. Bibliografia

  • Ferrer i Mallol, María Teresa. La frontera amb lIslam en el segle XIV cristians i sarraïns al País Valencià. CSIC, 1988. ISBN 8400068149.
  • Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920.
  • Zurita, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón en castellà.
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →