Топ-100
Back

ⓘ Can Tarrús es tracta duna masia destructura complexa a causa de les múltiples ampliacions i reformes que shan practicat en ella al llarg del temps. Ledifici ori ..




                                     

ⓘ Can Tarrús

Can Tarrús es tracta duna masia destructura complexa a causa de les múltiples ampliacions i reformes que shan practicat en ella al llarg del temps.

Ledifici originari està estructurat internament en dues crugies i consta de planta baixa i pis superior i està cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals.

La planta baixa destaca el gran portal quadrangular equipat amb una robusta llinda monolítica de grans dimensions i muntants laterals de pedra molt ben treballats i escairats. En la llinda es pot llegir una inscripció, que tot i trobar-se en bon estat de conservació la seva comprensió i interpretació és molt difícil i diu així:

"A L A F E T A + A N T I C L U LL

M E L A Y 1 5 8 4"

En el primer pis trobem dues obertures rectangulars: la de lextrem dret és bastant irrellevant, ja que no ha rebut cap tractament a destacar. Per la seva banda, la de lextrem esquerre ubicada simètricament sobre el portal dentrada, està equipada amb llinda monolítica i muntants de pedra i ampit treballat. Sota lampit trobem la solució prototípica que consisteix a disposar dues o tres pedres com a mesura de reforç en la sustentació de la pesant finestra.

Tanca la façana, en la part superior, un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula.

Els murs exteriors daquest edifici primigeni, estan completament arrebossats però sense pintar.

La masia primigènia presenta diverses ampliacions i reformes posteriors les quals shan materialitzat la pràctica en tres cossos diferents adossats la masia. El primer el trobem ubicat la part esquerra. Es tracta dun cos de grans dimensions de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis superior i golfes i que està cobert amb una teulada a quatre aigües.

Aquest primer cos està estructurat internament en dues crugies.

La planta baixa consta de dues obertures, com són el portal darc de mig punt rebaixat de maó i una finestra totalment irrellevant.

En el primer pis trobem dues obertures rectangulars projectades com a semi-balconades, ja que les baranes actuen més com a ampit que no pas com a baranes pròpiament, cosa que provoca que no sobresurtin gens respecta el pla horitzontal de la façana. Es tracta de dos ampits ornats amb profuses i voluptuoses formes vegetals.

El segon pis actua com a golfes i es manifesta en la façana en format de dues minúscules obertures, totalment irrellevants, ja que no acumulen cap treballar a destacar.

Tanca la façana en la part superior un ràfec de fusta sostentat per llates i tapajuntes.

Els murs daquest segon cos estan compostos per pedres irregulars, fragments de rajoles i còdols manipulats a cops de martell i tot lligat amb morter de calç.

El segon cos és el que actua com a vincle o nexe entre les dues construccions principals. Es tracta dun petit cos de dues plantes, amb una finestra per pis respectivament, totalment irrellevants. Aquest cos presenta a sengles extrems dos contraforts daspecte molt robust i sòlid. La factura daquests contraforts és relativament moderna. Corrobora aquesta teoria dos factors: per una banda, el seu aspecte novedós, mentre que per laltra el fet que si contemplem la fotografia de la fitxa de linventari del Consell Comarcal núm. 792, realitzada per Joan Llinàs i Jordi Merino, podem observar que aquests dos contraforts no existeixen. Uns contraforts que tenen com a missió i finalitat apuntalar una estructura dèbil evitant així el deteriorament o el sorgiment de possibles malformacions en lestructura.

Els murs daquest cos intermedi estan simplement arrebossats.

Lúltim cos, adossat la dreta de la masia, es tracta duna petita construcció de planta rectangular. Consta de dues plantes i està cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a façana.

Aquest tercer cos actuaria com a dependències o estructures de treball i laccés es practica mitjançant una gran obertura darc de mig punt.

Els murs exteriors tenen com a matèria primera les pedres fragmentades i els còdols de riu manipulats a cops de martell i tot lligat amb morter de calç.

Lestat de conservació de la masia és bastant bo, i a simple vista no hi ha motius que hagin de fer patir per la seva integritat física.

Amb la construcció dels dos contraforts sha demostrat que en la masia shan practicat una sèrie dobres, en un període relativament recent, que tenen com a objectiu consolidar i reforçar les estructures portants de la masia.

                                     

1. Referències

Bibliografia

  • RIPOLL, R; Les masies de les comarques gironines., 1983
  • AADD.; La Masia Catalana. Evolució, arquitectura i restauració., 2005
  • Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi; El Patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca, 1998-2001
  • TEIXIDOR i PALAU, R.; Brunyola de Castell a Poble i de baronia a municipi., 2006
                                     
  • i va comprar un llot important de terrenys de Can Busquets on hi edificà diversos xalets. Casa Tarruell Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
  • Pyrénées nord - catalanes en francès Canet Trabucaire, 2011. ISBN 9782849741245. Carreras Vigorós, Enric Tarrús Galter, Josep. 181 anys de recerca megalítica
  • Antoni Serra, no obstant, no tenim constància que s arribés a fer mai. Tarrús Joan i COMADIRA, Narcís. Rafael Masó arquitecte noucentista en català
  • esmentat per primer cop el 2011 per Jean Abélanet, tot i que Carreras i Tarrús el donen com a dubtós i desaparegut. Llista de monuments megalítics de la
  • Tarrús 2013. Abélanet, Jean. Itinéraires mégalithiques : dolmens et rites funéraires en Roussillon et Pyrénées nord - catalanes en francès Canet
  • Comarcal de Catalunya, 14 ISBN 84 - 85194 - 59 - 4. Carreras Vigorós, Enric Tarrús Galter, Josep. 181 anys de recerca megalítica a la Catalunya Nord 1832 - 2012
  • per Bernard Rieu poc abans del 1991 i descrit per primera vegada per Joan Tarrús el 2002. És un dolmen simple, del tipus de caixa megalítica tancada. Les
  • Tarrús 2013. Abélanet, Jean. Itinéraires mégalithiques : dolmens et rites funéraires en Roussillon et Pyrénées nord - catalanes en francès Canet
  • cahier, 1946, pàg. 27 - 34. Carreras Vigorós i Tarrús Galter, 2013. El Dolmen del Pla de les Eugues en els ortofotomapes de l IGN Carreras i Tarrús 2013.
  • de secció rectangular. Les seves mesures són d 1, 35 m d alçada exterior. Tarrús i Galter, Josep. Dolmens i menhirs. 48 monuments megalítics de les Gavarres
  • Catalunya Nord, XVIII ISBN ISSN 1243 - 2032. Carreras Vigorós, Enric Tarrús Galter, Josep. 181 anys de recerca megalítica a la Catalunya Nord 1832 - 2012