Топ-100
Back

ⓘ Can Segalar es tracta dun mas de planta rectangular que consta de planta baixa i pis superior i que està cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a faça ..




                                     

ⓘ Can Segalar

Can Segalar es tracta dun mas de planta rectangular que consta de planta baixa i pis superior i que està cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. Està ubicat sobre una petita terrassa sobreelevada.

Totes les obertures, tant les de la planta baixa com les del pis superior són bastant irrellevants. Predominen les obertures emmarcades amb rajola. Destaca únicament el rellotge de sol ubicat en el pis superior.

la part esquerra de la masia trobem adossada una pallissa de dues plantes coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. Presenta dues arcades superposades, de similars dimensions i característiques amb la llum amplada més accentuada que no pas la sageta alçada. Ara bé difereix la de sota pel fet que està completament tapiada.

Pel que fa la resolució dels espais exteriors hem de dir que els murs no estan arrebossats sinó tot el contrari, estan completament despullats cosa permet percebre la pedra vista. Uns murs constituïts a base de laglomeració de pedres fragmentades i blocs rústics de pedra manipulats a cops de martell i sense desbastar i treballar i tot lligat amb morter de calç.

Tal com sobserva a simple vista lestat de conservació del mas és bastant dolent com així ho corroboren tant laspecte deteriorat i desfigurat de la façana, passant per la manca de qualsevol tret o detall ornamental i fins a arribar a laspecte arrasat que ofereix en conjunt la finca.

Contemplant fotografies antigues, com ara de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.725, podem observar tant lantic forn com les construccions ubicades davant la façana, que avui ja no hi són i que en parlem en lapartat de notícies històriques.

                                     

1. Història

El nom de Falgars apareix citat en un document de lany 922 relacionat amb lesglésia parroquial de Sant Cypriani et Santa Justa in villa Falgars.

Lany 974 el municipi es troba sota la tutela del papa Benet VI a través de Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes. Posteriorment un precepte dictat per Lotari reafirma el 982 aquest lligam.

Més endavant el terme passà a dependre dels vescomtes de Girona, després vescomtes de Cabrera.

En una butlla papal de Lluci III del 1185, consta que el monestir de Breda tenia importants alous la parròquia de Ramió.

Amb la divisió provincial del 1833 el municipi entrà dins la província de Barcelona, sent lúnic de La Selva que pertany a aquesta demarcació.

                                     

2. Referències

Bibliografia

  • Pladevall i Font, Antoni, dir.; Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de lEstany, 1991
  • AADD.; La Masia Catalana. Evolució, arquitectura i restauració., 2005
  • RIPOLL, R; Les masies de les comarques gironines., 1983
                                     
  • Jovany. Edicions Universitat Barcelona, 2009. ISBN 8447533395. Canal de l Olla i Segalers L Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Edicte
  • baixa i primer pis situat al carrer Numància amb cantonada al carrer de Can Segalar L entrada és a un costat amb decoracions neogòtiques a la llinda i a
  • seva antiguitat com el de l Olla i Segalers el del Pla, el del Salit, i el dels Quatre Pobles. També destaca el canal del Parc Olímpic del Segre per ser
  • Carme Balcells i Segalà també coneguda com a Carmen Balcells Santa Fe de Segarra, les Oluges, Segarra, 9 d agost de 1930 - Barcelona, 20 de setembre
  • edificis, com el balneari Ullastres, i sobretot la Bestreta o la Puda de Segalers Can Santes Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del
  • de muntanya, terra de secà amb suaus ondulacions fins al cim del puig Segalar des d on es pot veure el Montgrí i el mar i el pla, la zona de conreu
  • televisió ha estat habitual i han participat en diferents programes i canals Joan Segalés i Joan Faneca van decidir acabar l activitat de Vol - Ras l any 2016
  • Alfred Llahí Segalàs Escaldes - Engordany, 1969 és un periodista i presentador de televisió andorrà. Membre de l Associació de Corresponsals de Premsa
  • de Can Benet, Can Joan, Can Lleuger, Can Lluís i Can Margarins, quasi agrupades, Can Vermell i les restes de Can Puça una mica més al sud, i Can Piler
  • zona hi havia la masia de can Bachs, enderrocada l any 2002. Segons el metge i historiador colomenc Joan Vilaseca i Segalés la masia datava de finals
  • subdivideix amb la partida de les Torres, l Olla i Segalers En destaca el rec de l Olla i Segalers de l any 1818, que pren l aigua del riu Segre al municipi
  • Joan Boix Solà - Segalés Badalona, 24 de juny de 1945 és un autor de còmics, amb setze anys ja va publicar la seva primera historieta, a la revista Sissi
  • una criatura marina de sis caps, que des del fons d una cova vigilava el canal atacant i devorant als mariners en la riba oposada hi vivia Caribdis