Топ-100
Back

ⓘ Can Roca, Fogars de la Selva. Can Roca es tracta dun mas de planta rectangular que consta de tres pisos i que està cobert amb una teulada a dues aigües, desigua ..




                                     

ⓘ Can Roca (Fogars de la Selva)

Can Roca es tracta dun mas de planta rectangular que consta de tres pisos i que està cobert amb una teulada a dues aigües, desiguals, de vessants a laterals.

En els tres pisos predominen les obertures rectangulars, bastant matusseres i discretes, ja que no acumulen cap treball especial.

Trenca parcialment aquesta discreció compositiva les restes vivents que podem contemplar, en el primer pis, dun antic rellotge de sol, del qual sentreveu tan sols la silueta i la barra que actuaria com a broca, la qual està molt oxidada.

Tanca la façana en la part superior un ràfec format per tres fileres: la primera de rajola plana i la segona i la tercera de teula.

La masia ha experimentat diverses ampliacions en sengles costats. Així la part pròpiament destinada a habitació sha eixamplat la dreta, mentre que a lesquerra trobem les dependències de treball. Aquestes es van efectuar en dos moments històrics diferents, ambdós sense determinar. Tanmateix podem deduir que la part més externa resolta amb maó i rajola és molt més recent.

Pel que fa la resolució dels espais exteriors cal dir que les quatre façanes presenten una resolució uniforme, que sha traduït la pràctica en un arrebossat de textura granulada i gruixuda, el qual sestà desprenent parcialment en la façana principal, com així ho acrediten les petites clapes que afloren en parts puntuals de la façana, i que deixen veure la matèria primera amb què es va construir la masia, a base de pedres i morter de calç.

El mas de Can Roca està emplaçat en un terreny irregular, com és un pendent poc accentuat. Tanmateix trobem un desnivell important concentrat en lespai que ocupen les dependències de treball.

Tot i que la masia està habitada, es pot dir que aquesta no gaudeix dun bon estat de conservació, ja que com salta ràpidament la vista aquesta requereix unes obres de manteniment i de millora.

Contemplant fotografies antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.730 elaborada per Pere Mon en el 1984, salta la vista ràpidament que en la masia no shan experimentat canvis substancials ni importants, ja que al marge dintervencions puntuals i esporàdiques el mas segueix absolutament igual.

Adossada la part posterior daquesta construcció trobem la masia primigènia, la qual consta de dos pisos i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. Les dues aigües no són equitatives, sinó tot el contrari, completament desiguals, ja que una és molt més llarga que laltra.

Destacar daquesta dos elements: per una banda, la petita construcció semicircular que aflora en la façana lateral de la masia, coberta amb teula i que antigament desenvoluparia les tasques de forn. Mentre que per laltra el ràfec que es prolonga en la teulada i que està format per tres fileres: la primera de rajola plana i la segona i la tercera de teula.

A diferència de laltra construcció, la qual va ser aixecada en el 1863, la masia primigènia presenta una resolució diferent dels espais exteriors a base de pedra vista sense desbastar i escairar i les finestres emmarcades amb maó.

                                     

1. Història

El nom de Falgars apareix citat en un document de lany 922 relacionat amb lesglésia parroquial de Sant Cypriani et Santa Justa in villa Falgars.

Lany 974 el municipi es troba sota la tutela del papa Benet VI a través de Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes. Posteriorment un precepte dictat per Lotari reafirma el 982 aquest lligam.

Més endavant el terme passà a dependre dels vescomtes de Girona, després vescomtes de Cabrera.

En una butlla papal de Lluci III del 1185, consta que el monestir de Breda tenia importants alous la parròquia de Ramió.

Amb la divisió provincial del 1833 el municipi entrà dins la província de Barcelona, sent lúnic de La Selva que pertany a aquesta demarcació.

                                     

2. Referències

Bibliografia

  • AADD.; La Masia Catalana. Evolució, arquitectura i restauració., 2005
  • RIPOLL, R; Les masies de les comarques gironines., 1983
  • Pladevall i Font, Antoni, dir.; Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de lEstany, 1991