Топ-100
Back

ⓘ Lectura de viva veu. La lectura de viva veu és el fet de llegir en veu alta, el contrari de la lectura silenciosa. Hi ha nombrosos indicis que apunten que antig ..




Lectura de viva veu
                                     

ⓘ Lectura de viva veu

La lectura de viva veu és el fet de llegir en veu alta, el contrari de la lectura silenciosa. Hi ha nombrosos indicis que apunten que antigament, a lhora de llegir, hom ho feia generalment en veu alta - la forma de lectura més difosa a lantiguitat clàssica, segons Guglielmo Cavallo i Roger Chartier. La lectura silenciosa, per tant, era una pràctica força desconeguda fins a punt determinat de la història. En aquest article, analitzarem aquest fenomen des de la Grècia clàssica, fins al període medieval, passant per lantiga Roma, fins la popularització definitiva de la lectura silenciosa.

                                     

1. la Grècia clàssica

Jesper Svenbro apunta la hipòtesi que la cultura grega de lèpoca clàssica, de tradició oral, encara practicava la lectura de viva veu. Aquest autor considera probable que en èpoques anteriors també es dugués a terme aquesta pràctica oralment i, per tant, que la lectura en veu alta constitueixi la forma primera i original de lectura de la humanitat. De fet, dels diversos verbs que en grec antic significaven llegir, la majoria tenien implícita la idea doralitat.

El lector, doncs, no era més que un mer instrument que prestava la seva veu al text a fi que el missatge arribàs als destinataris, que eren anomenats oients. En aquest sentit, Cavallo i Chartier afirmen que, tot i que la lectura individual no era desconeguda, lacte de la lectura era majoritàriament un acte social que es duia a terme en grup. Resulta lògic suposar, per tant, que, en aquests grups de lectura, lacte de llegir es realitzava generalment de manera oral.

A més, lús de la scriptio continua - emprat sobretot per aprofitar al màxim lespai del papir, atès el seu preu elevat - afavoria la permanència de la lectura oralitzada i desencoratjava la pràctica de la lectura silenciosa, per tal com aquest tipus descriptura sense separació entre paraules ni puntuació era de difícil comprensió sense el suport de la veu.

No obstant això, existeixen proves documentals del fet que, ja aleshores, la lectura silenciosa, si més no, no era desconeguda: existeixen textos grecs del voltant del 430 aC que narren com alguns personatges llegeixen un text en silenci i, a continuació, lexpliquen oralment de manera resumida, no literal, a un interlocutor. Lactitud dels personatges daquests texts evidencia que en aquella època ja hi havia gent una minoria mínimament acostumada a llegir en silenci, mentre que daltres no coneixien aquesta pràctica sobretot els analfabets no hi estaven habituats.

                                     

2. A lantiga Roma

Pel que fa al món romà, Cavallo també afirma que la lectura en veu alta era la més habitual. Loralitat en la lectura era tan important, segons Cavallo, que llegir poesia, per exemple, es considerava semblant a interpretar una partitura musical: eren aspectes claus de la lectura dun text saber on calia respirar, on fer-hi pauses, quin to de veu emprar en cada frase, a quina velocitat llegir, lexpressió que calia emprar, etc.

La lectura en veu alta requeria un cert esforç: lexpressivitat necessària incloïa gestos, moviments de cap, moviments de braços, etc. en conjunt, equivalia a una performance. A més, la lectura era una activitat lenta: el tipus de lletra podia dificultar la lectura, el fet de llegir en veu alta en disminuïa la velocitat i, finalment, la ja esmentada scriptio continua, introduïda a Roma a partir de la fi del segle I dC, dificultava la comprensió del text encoratjava la lectura oral, per tal com loïda captava millor lestructura textual que no pas la vista.

La lectura silenciosa al món romà era, igual que la Grècia clàssica, poc habitual, tot i que no pas desconeguda. La importància que tenia la lectura de viva veu lexemplifica molt bé el fet que, com també succeïa la Grècia clàssica, era freqüent que els romans rics tinguessin esclaus lectors. En general, els qui tenien esclaus lectors sabien llegir, però preferien sentir el text en boca daltri.

                                     

3. A lEdat Mitjana

Segons Malcolm Parkes, també a lAlta edat mitjana lobjectiu últim dels textos era la seva lectura en veu alta pronuntiatio, cosa que requeria desxifrar prèviament el text lectio la seva escructura, atès que es continuava escrivint en scriptio continua. Així doncs, en aquest període ja era habitual la lectura silenciosa, però només com a fase preparatòria per comprendre bé el text abans de poder dur a terme la lectura autèntica, la lectura oral. Els monjos practicaven la lectura de viva veu, o com a mínim en veu baixa, també per, citant Parkes, exercitar "la memoria auditiva y muscular de las palabras como base para la ‘meditatio. El término empleado en las diversas Reglas para este tipo de lectura era ‘meditari literas o ‘meditari psalmos" hem indicat les cursives de Parkes amb cometes simples.

A partir del segle vi, la lectura silenciosa començà a tenir més importància. Entre altres motius, es considerava convenient posar-la en pràctica per tal que el lector no molestàs les persones del seu voltant. Sant Isidor considerava preferible aquesta manera de llegir perquè, segons la seva opinió, els texts es comprenien més fàcilment sense sentir-se la pròpia veu i, a més, la reducció en lesforç físic requerit implicava una major retenció dels continguts del texts en la memòria.

Per tal de facilitar la lectura i fer-la més còmoda, es van realitzar una sèrie de simplificacions i millores en els texts: es van reduir el nombre de variants de les lletres, es van crear les majúscules, es van afegir espais per delimitar les paraules i es van afegir signes de puntuació. Desapareixia així la scriptio continua i es facilitava, doncs, la lectura silenciosa. Segons Svenbro, però, amb la desaparició de la scriptio continua, al segle vii, no nhi hagué prou per popularitzar la lectura silenciosa a lEdat Mitjana. Fou laparició de lescolàstica la que la féu arrelar, atesos els seus avantatges envers la lectura de viva veu. Així i tot, la lectura silenciosa continuà essent desconeguda per la major part de la població i encara al segle xii sacostumava a llegir les cartes en veu alta.