Топ-100
Back

ⓘ Cultura institucional o bé organitzacional fa referència la cultura i que en aquest cas saplica a una organització ja sigui una administració, una empresa o qua ..




                                     

ⓘ Cultura institucional

Cultura institucional o bé organitzacional fa referència la cultura i que en aquest cas saplica a una organització ja sigui una administració, una empresa o qualsevol altra institució.

Normalment el concepte cultura sha aplicat a societats i civilitzacions i ha estat estudiada per la sociologia i especialment per lantropologia. A partir de la dècada dels 70 el concepte cultura es va començar a aplicar també a daltres camps. En el camp de les organitzacions es parla majoriatàriament com a cultura organitzacional.

En el sistema humà que representa una organització shi troben també costums, valors i creences propis, una història que la defineix, elements simbòlics, una forma de treballar, un tipus de relacions diferents de la daltres àmbits, i fins i tot hi ha establerts processos identitaris i dinclusió/exclusió. Hi ha comportaments que es consideren legítims i són acceptats, que es manifesten en maneres de parlar, dactuar i de relacionar-se. Constitueixen moltes vegades subcultures que a vegades competeixen pel poder.

La cultura organitzacional afecta i es veu afectada pels seus membres. Des de la selecció de personal, fins la política de renovacions o dacomiadaments passant pel tipus de lideratge o la presa de decisions es veuen marcades per contingències culturals.

La definició més acceptada de Cultura Organitzacional és la de Schein: "Cultura organitzacional és el patró de premisses bàsiques que un determinat grup va inventar, va descobrir o va desenvolupar en el procés daprendre a resoldre els seus problemes dadaptació externa i dintegració interna i que van funcionar prou bé fins al punt de ser considerades vàlides i, per tant, de ser ensenyades a nous membres del grup com la manera correcta de percebre, pensar i sentir en relació a aquests problemes Schein, 1984: 56

Zarko Butrich 1980 va fer un dels primers estudis de gran repercussió en aquest àmbit i va extreure variables en relació a: individualisme-col lectivisme, distància de poder, masculinitat-feminitat, grau de tolerància en la desviació de les normes i enfocament temporal.

Dacord amb Stephen P. Robbins la cultura exerceix nombroses funcions dins de lorganització. Primer, té un paper de definició de fronteres; és a dir, crea distincions entre una organització i les altres. Segon, transmet un sentit didentitat als membres de lorganització. Tercer, la cultura facilita la generació dun compromís una mica més gran que linterès personal dun individu.Quart, incrementa lestabilitat del sistema social.

Com tota cultura, la dempresa, no és ni rígida ni permanent sino que canvia constantment. I cada canvi important comporta revisar el paradigma: la forma de pensar i fer les coses.

Un exemple el trobem en el sector asistencial en general i de les persones grans en particular. En els darrers anys sestà implantant el que sanomena ACP Atenció Centrada en la Persona que comporta un canvi cultural en la manera de cuidar i atendre persones grans, amb dependència o discapacitades. Aquest nou paradigma que posa la persona com a centre de latenció implica una transformació dels rols professionals, del funcionament del centre, de la manera de pensar que significa fer-se gran o tenir una demència.

Passar de prioritzar les tasques assistencials, donar la màxima importància als procediments o protocols rígids pel bé de lusuari, el poder del professional o els horaris tancats a canviar i començar a prioritzar lautonomia, la llibertat del client, posar al centre de latenció la persona amb la seva història i fer-la protagonista de la seva pròpia vida, recuperant poder de decisió, potenciant la seva mirada respecte el que li està passant o canviar lentorn institucional suposen un canvi cultural a les organitzacions assistencials.

Això implica una revisió amb profunditat daquesta cultura organitzacional., ja que comporta canvis actitudinals, en la forma dorganitzar el treball directe i indirecte, la forma de pensar, distribuir i utilitzar lespai dels centres, el nombre de places, el paper de la família o la manera de liderar.

                                     

1. Bibliografia

M.A. Martín. y F. D. Bretones, Psicología de los grupos y de las organizaciones. Madrid: Pirámide.

Felcman, I., Blutman G. y Méndez S. 2002. Cultura organizacional en la administración pública. Ediciones cooperativas

Harzing, A. W. y Sorge, A. 2003. The relative impact of country of origin and universal contingences on internationalization strategies and corporate control in multinational enterprises: worldwide and European perspectives. Organizational Studies, 24, 187-214.

Réussir son projet dentreprise, Jean-Claude Ettinger, Olivier Witmeur, Labor Entrepreneur, Bruxelles, 2003

Management interculturel, Olivier Meier, 5 e ed., dunod, 2013.

Léconomie française en déroute: notre culture dentreprise responsable?, Christopher Dembik, Le Nouvel Observateur, 2011

La sociologie des organisations, Bernoux P., Éditions du Seuil

Les cultures dentreprise et le management interculturel, Jacques Demorgon, Ofaj-DfjW, Paris-Berl

Bermejo, L., Martínez, T., Díaz, B., Maños, Q., y Sánchez, C. 2009a. Buenas Prácticas en residencias de personas mayores. Oviedo: Consejería de Bienestar Social y Vivienda del Principado de Asturias.

Borrell, F. 2011. Práctica clínica centrada en el paciente. Madrid: Triacastela.

Brawley, E. C. 2006. Design innovations for aging and Alzheimer. New Jersey: John Wiley & Sons.

Brooker, D. 2004. "What is person-centered care in dementia?". Reviews in Clinical Gerontology, 13, 215–222.

Feil, N. 1993. The validation breakthrough: simple techniques for communicating with people with" Alzheimers-type dementia”. Baltimore: Health Promotion Press.

Fundación San Francisco de Borja 2007. Planificación centrada en la persona. Experiencia de la Fundación San Francisco de Borja con Discapacidad Intelectual. Madrid: FEAPS.

García, J. A. 2014. "La atención sanitaria centrada en la persona paciente". En P. Rodríguez Eds., El modelo de atención integral y centrada en la persona. Teoría y práctica. Madrid: Tecnos.

Guisset-Martínez, M. J. 2008. Cuidados y apoyo a personas con demencia: nuevo escenario. Boletín sobre envejecimiento Perfiles y tendencias, IMSERSO, 34.

Hobbs, J. L. 2009: "A dimensional analysis of patient-centered care". Nursing Research, 58, 52-62. DOI:10.1097/NNR.0b013e31818c3e79.

IMSERSO 2005. Atención a las personas en situación de dependencia en España. Madrid: IMSERSO.

Leturia, M. 2012. "Los sistemas de calidad y herramientas de evaluación de los servicios residenciales y su relación con el modelo de atención". Actas de la Dependencia, 5, 43-66.

López, A., Marín, A. I., y De la Parte, J. M. 2004. "La planificación centrada en la persona, una metodología coherente con el respeto al derecho de autodeterminación. Una reflexión sobre la práctica". Siglo Cero: Revista española sobre discapacidad intelectual, 351, no 210.

Martínez, T. 2009. Las buenas prácticas en la atención a las personas adultas en situación de dependencia. Madrid: IMSERSO. Informes del portal de mayores no 98.

2011. La atención gerontológica centrada en la persona. Álava: Departamento de Trabajo y Asuntos Sociales del Gobierno Vasco.

2013. La atención centrada en la persona. Algunas claves para avanzar en los servicios gerontológicos. Actas de la Dependencia, 8, 25-47.

2015. La atención centrada en la persona en los servicios gerontológicos. Modelos de atención e instrumentos de evaluación. Tesis doctoral. universidad de Oviedo.

Martínez, T., Díaz-Veiga, P., Sancho, M., y Rodríguez, P. 2014 Modelo de atención centrada en la persona. Cuadernos prácticos. Alava: Departamento de Empleo y Políticas Sociales del Gobierno Vasco.

Rodríguez, P. 2010. La atención integral centrada en la persona. Informes Portal de mayores, no 116. Madrid: IMSERSO.

Villar, F., Vila-Miravent J., Celdrán, M., y Fernández, E. 2013. "La participación de personas con demencia en las reuniones del plan de atención individualizada: Impacto en el bienestar y la calidad del cuidado". Revista Española de Geriatría y Gerontología, 486, 259- 264.

                                               

RODERIC (desambiguació)

"RODERIC" té aquests significats: Biblioteconomia: RODERIC, Repositori dObjectes Digitals per a lEnsenyament, la Recerca i la Cultura, repositori institucional daccés obert de la Universitat de València. Història: Roderic, rei dels visigots dHispània del 710 al 711.