Топ-100
Back

ⓘ Art pop. L art pop va ser un moviment artístic sorgit la fi de la dècada del 1950 al Regne Unit i els Estats Units; les seves característiques són locupació dim ..



                                               

Pop

"Pop" té aquests significats: Art pop, moviment artístic sorgit la fi dels anys 1950 a Anglaterra i els Estats Units Toponímia Muntanya de Pop o Cavall Verd, muntanya en la Serra del Penyal entre Benigembla i la Vall de Laguar Castell de Pop, castell dorigen islàmic entre Benigembla i Vall de Laguar Música pop, gènere musical Pop o polp, nom de diverses espècies de cefalòpodes de lordre Octopoda Vall de Pop, vall del País Valencià que inclou els pobles de Benigembla, Murla i Parcent Post Office Protocol, protocol dInternet Viccionari

                                               

Roberta Flack

Roberta Cleopatra Flack és una cantant estatunidenca. Roberta Flack, ha estat una cantant amb una gran popularitat i èxit internacional, guanyadora de diversos premis i reconeixements. Les seves cançons expliquen històries i són molt properes a les vides de la gent, als seus amors, la seva cultura, la política, etc., alhora que travessen sense esforç un ampli panorama musical que va des del pop al soul, passant pel folk i el jazz. És lúnica artista en solitari que ha guanyat el premi Grammy a làlbum de lany durant dos anys consecutius: The First Time Ever I Saw Your Face va guanyar el Gram ...

                                               

Festival de Músiques Disperses

Músiques Disperses és un festival musical que es celebra la ciutat de Lleida amb caràcter anual des de lany 2007 dedicat la música folk-pop. És freqüent que els concerts es realitzin al Cafè del Teatre de lEscorxador, tot i que lAuditori Enric Granados o la Seu Vella també han estat escenari de la seva programació. Anímic, Anni B Sweet, Depedro, El Petit de Cal Eril, Ocellot, Refree & Maria Rodés, Renaldo & Clara, Roger Mas, Ruper Ordorika, Sílvia Pérez Cruz, Sonido Gallo Negro, Xavier Baró o Pau Riba, són uns pocs dels artistes que han actuat al festival en alguna de les seves edicions.

                                               

The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars

The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars és el cinquè àlbum destudi del músic anglès David Bowie, publicat el 16 de juny de 1972 al Regne Unit per RCA Records. Va ser produït per Bowie i Ken Scott hi apareix la banda de suport de Bowie the Spiders from Mars – formada per Mick Ronson, Trevor Bolder i Mick Woodmansey. La majoria de les cançons van ser escrites més o menu en el mateix període que les del seu predecessor Hunky Dory. Després de completar làlbum, lenregistrant de Ziggy Stardust va començar al novembre de 1971 a Trident Studios a Londres, amb posteriors sessi ...

                                     

ⓘ Art pop

L art pop va ser un moviment artístic sorgit la fi de la dècada del 1950 al Regne Unit i els Estats Units; les seves característiques són locupació dimatges i temes presos del món de la comunicació de masses aplicats a les arts visuals. El terme va ser emprat per primer cop pel crític dart britànic Laurence Alloway, a finals de la dècada dels anys 50 del segle xx, quan va qualificar d"art de masses popular" lobra dartistes membres de l Independent Group com Richard Hamilton i Eduardo Paolozzi entre daltres. Ràpidament, el terme sescurçaria en la forma actualment coneguda d"art pop" o "Pop art", en anglès. Cap a lany 1962, un altre crític, Lewis Gennig, va posar èmfasi en aquesta denominació per a definir lart que alguns joves estaven fent amb tot utilitzant dimatges populars; daquesta manera va quedar relegat el terme Neo-Dada o neodadaisme per la llavors nou corrent estètica, on la iconografia relacionada amb la societat de consum tenia un gran protagonisme.

Lart pop és el resultat dun estil de vida, la manifestació plàstica duna cultura pop caracteritzada per la tecnologia, el capitalisme, la moda i el consumisme, on els objectes deixen de ser únics per a ser pensats com productes en sèrie. En aquest tipus de cultura també lart deixa de ser únic i es converteix en un objecte més de consum. El màxim exponent del moviment, Andy Warhol, afirmava que La raó per la qual pinto daquesta manera és perquè vull ser una màquina ". També és simbòlica lafirmació de Richard Hamilton pel que fa al seu desig que lart fos efímer, popular, barat, produït en sèrie, jove, enginyós ". Totes elles serien qualitats equivalents a les de la societat de consum.

Els orígens de lart pop es troben en el dadaisme i la seva poca importància posada en lobjecte dart final. No obstant això, lart pop descarrega lobra dart tota la filosofia anti-art del Dadà i troba una via per a construir nous objectes a partir dimatges preses de la vida quotidiana, igual que Marcel Duchamp havia fet amb els seus ready-mades. Quant a les tècniques, també pren del dadaisme lús del collage i el fotomuntatge.

                                     

1. Lart pop britànic

En el Regne Unit lart pop comença a gestar-se en les discussions que mantenien Richard Hamilton, Eduardo Paolozzi i els crítics Lawrence Alloway i Reyner Banham, des de 1952, en lInstitut dArt Contemporani de Londres ICA. Aquestes discussions se centraven entorn de limpacte que la tecnologia moderna i els mitjans de comunicació de masses estaven tenint en la societat.Entre altres coses, en aquestes discussions es va desmuntar la piràmide de categoritzacions en la qual les Belles Arts eren el cim equiparades al cinema, a les arts populars i les arts gràfiques.

Richard Hamilton és considerat lartista que va crear la primera obra de lart pop, el collage titulat Què és el que fa les llars davui dia tan diferents, tan divertits?, que va ser exposat a lexposició titulada This Is Tomorrow en la Whitechapel Gallery de Londres el 1956.

El 1961 es presentava lart pop britànic al públic en una exposició que reunia obres de David Hockney, Derek Boshier, Allen Jones, R.B. Kitaj i Peter Phillips.

Lart de Hamilton pren les seves fonts de les indústries del consum i de loci, de la publicitat i també de la història de lart. Pot dir-se que el Pop de Kitaj i Hamilton és un pop culte i altament intelectualitzat, gairebé hermètic en un sentit que no és del pop habitual. Laltre gran artista Pop de lescena anglesa és David Hockney, per a qui lherència del moviment modern és fonamental i combina fotografies, quadres abstractes i diversos tipus de material gràfic. Juntament amb Allen Jones forma la segona generació del Pop britànic.

                                     

2. Lart pop estatunidenc

Als Estats Units lart pop entra en escena el 1961 i arrela amb més força que en cap altre lloc, a pesar de les reticències inicials dalguns crítics com Harold Rosenberg, atesa la força que lexpressionisme abstracte tenia en la indústria de lart. No obstant això, la imagineria pop era fàcilment assimilable com alguna cosa purament estatunidenca, la qual cosa era important, ja que tant els artistes com els col leccionistes estatunidencs estaven en certa manera en lluita o competició amb els europeus. La confirmació daquest fet es va produir amb lexposició titulada Lart pop i la tradició americana en el Milwaukee Art Center el 1965. Aquest aspecte nacionalista era lúnica cosa que ho acostava la generació dels expressionistes abstractes; en la resta tot és oposat: els artistes pop ironitzaven sobre la cal ligrafia i el gest característics dels expressionistes les obres de Roy Lichtenstein en les quals amplifica una pinzellada esquematitzada gràficament, o els enormes quadres de James Rosenquist en els quals amplifica espaguetis com recordant les nervaciones dels drippings de Pollock, i en general linterès posat a rebutjar de lobra tota traça de la intervenció manual de lartista.

Els precursors de lart pop americà so Jasper Johns i Robert Rauschenberg i el grup ho formen Andy Warhol, Jim Dine, Roy Lichtenstein, James Rosenquist, Robert Indiana, Tom Weselman i Claes Oldenburg. En la perifèria del pop americà senquadren Alex Katz, John Chamberlain i Larry Rivers. A pesar daquesta categorització tots són diferents entre si. Warhol pretenia eliminar de lobra dart qualsevol traça o signe de treball manual; moltes de les seves obres estan fetes a partir de fotografies projectades sobre el llenç.

Liechtenstein pren els seus motius de les tires de còmics i els amplia a enormes dimensions deixant visibles els punts que resulten del procés dimpressió. Dine combina objectes reals amb fons pintats. Oldenburg fabrica objectes de la vida quotidiana a grandàries descomunals que instal la de vegades en espais a laire lliure. Indiana pinta rètols gegantescs que ens reclamen latenció i ens amonesten.

                                     

3. Lart pop espanyol

A Espanya el Pop sestudia associat la nova figuració sorgida arran de la crisi de linformalisme. Eduardo Arroyo podria enquadrar-se en aquesta tendència pel seu interès en lentorn i la seva crítica del nostre mitjà cultural, utilitzant icones dels mitjans de comunicació de masses i de la història de la pintura, i pel seu menyspreu manifest per qualsevol estil establert. El qual es pot considerar com més autènticament pop és Alfredo Alcaín, per lús que fa de les imatges populars i pel buit que confereix a les seves composicions.

Hem dentendre que el pop-art, arriba als espanyols com unes bases que neixen de linterès que van manifestar alguns artistes estrangers Hamilton, Paolozzi de lavantguarda londinenca per les imatges dels objectes dús corrent de la civilització urbana, vehiculades pels mitjans de comunicació de masses, i pel seu desig dacostar lart al gran públic creant un nou art popular enfront de lelitisme que havia caracteritzat fins llavors lart davantguarda. A principis dels anys seixanta van començar a aparèixer en espanya publicacions de collages, pintures i escultures els temes principals de les quals eren els productes tecnològics, els automòbils, les estrelles de cinema, etc., tractats amb estils que difereixen dun artista a altre. Des dEspanya es veu en el pop-art com un art modern duns artistes dels EUA; el pop-art està representat fonamentalment per lobra de cinc artistes: Oldenburg, Rosenquist, Roy Lichtenstein, Andy Warhol i Tom Wesselmann, qui han recorregut sistemàticament als objectes industrials i als mitjans de comunicació de masses i han convertit les seves imatges en els símbols característics de la cultura estatunidenca. Tímidament, el 1991 Getafe Madrid, el pintor Estéfano Viu pinta una sèrie de 45 quadres dedicada al Pop-art; posteriorment utilitzarà esporàdicament aquesta tècnica en algunes obres posteriors.



                                     

4. Lart pop italià

A Itàlia, lart pop va ser conegut des de 1964 i va prendre diferents formes, com la "Scuola di Piazza del Popolo" a Roma, amb artistes com Mario Schifano, Franco Angeli, Giosetta Fioroni, Tano Festa i també algunes peces dart de Piero Manzoni i Mimmo Rotella.

El pop art italià va sorgir amb la cultura dels anys 1950, amb els treballs de dos artistes en particular: Enrico Baj i Mimmo Rotella, considerats els líders del moviment. De fet, va ser entre els anys 1958 i 1959 quan Baj i Rotella van abandonar les seues anteriors carreres -les quals podrien ser definides en general com un gènere no representatiu malgrat passar pel post_Dadaisme- per catapultar-se cap al món de les imatges i els reflexos que estaven brollant al seu voltant. Els pòsters de Mimmo Rotella van aconseguir un gust més figuratiu, sovint explícitament i intencionalment referint als grans icones de lèpoca. Les composicions dEnrico Baj van estar immerses en el kitsch contemporani, el que acabaria sent una mina dor dimatges i un estímul per a tota una generació dartistes.

La novetat es recolza en el nou panorama visual, tant dins de quatre parets com fora: automòbils, senyals de trànsit, televisió. tot el "nou món". Tot pot pertànyer al món de lart, el qual és nou en si mateix. Des daquest punt de vista, lart pop italià pren el mateix camí ideològic que lescena internacional; lúnica cosa que canvia és la iconografia i en alguns casos, la presència duna actitud més crítica. Fins i tot en aquest cas, els prototips poden ser trobats originialmente en Rotella i Baj, tots dos es troben lluny de ser neutrals en la seva relació amb la societat. No obstant això aquest no és un element exclusiu, hi ha una llarga llista dartistes, des de Gianni Ruffi fins a Roberto Barni, des de Silvio Pasotti fins a Umberto Bignardi i Claudio Cintoli que tracten la realitat com una joguina, com una vidriera don traure material amb desencant i frivolitat, qüestionant els models lingüístics tradicionals amb un renovat esperit de diversió a lestil dAldo Palazzeschi.

                                     

5. Lart pop japonès

Lart pop al Japó és únic i identificable a causa de les matèries regulars i els estils. Molts artistes pop japonesos sinspiren en gran part amb lanime, i a vegades ukiyo-e, lart tradicional japonès. Lartista més conegut del pop en lactualitat al Japó és Takashi Murakami, amb el grup dartistes Kaikai Kiki. És mundialment coneguda pel seu propi moviment dart produïts en sèrie, però molt abstracte i únic, la inspiració ve sobretot danime i la cultura de carrer japonesa, va dirigit sobretot per als joves del Japó, i ha fet un gran impacte cultural. Alguns artistes del Japó, com Yoshitomo Nara, són famoses pel seu art del graffiti dinspiració, i alguns, com Murakami, són famosos per plàstic produïts en sèrie o figuretes polímer. Molts artistes pop al Japó utilitzen el surrealisme o obscè, imatges impactants en el seu art, pres de lhentai japonès. Aquest element de la tècnica crida latenció dels espectadors joves i vells, i és molt suggestiu, però no es pren com ofensiu al Japó. Una mettàfora comuna utilitzada en lart pop japonès és la innocència i la vulnerabilitat dels infants i joves. Artistes com Nara i Aya Takano utilitzen als nens com a matèria en quasi tots els del seu art. Mentre Nara crea escenes dira o de rebel lió a través dels nens, Takano comunica la innocència dels nens en retratar noies nues.

                                     

6. Lart pop i el còmic

Són multitud les obres dart pop basades en historietes. Román Gubern destaca amb Flash 1963, Richard Pettibone amb Tricky Cad 1959, Jess Collins amb Dick Tracy 1960, Andy Warhol amb Good Morning, Darling 1964 i Roy Lichtenstein amb As I Opened Fire 1964. És coneguda, així mateix, la relació entre lartista pop britànic Allen Jones i el dibuixant John Willie. Amb els anys, alguns historietistes serien influïts al seu torn pel Pop-Art. És el cas del belga Guy Peellaert, autor dobres com Jodelle 1966 i Pravda la Survireuse 1968

                                               

Army of Two

"Army of Two" té aquests significats: Entreteniment: un videojoc dElectronic Arts. Vegeu Army of Two videojoc. Art: una cançó del grup de música anglès de pop-rock, anomenat Dum Dums. Vegeu Army of Two cançó.

                                               

Prisma

"Prisma" té aquests significats: Prisma geometria, sòlid acabat amb dos polígons paral lels i iguals que sanomenen bases, i per tants paral lelograms com costats tingui les bases, que sanomenen costats Peurijeuma, grup de K Pop Prisma òptica, medi transparent limitat per cares planes no paral leles amb el que es produeixen reflexions, refraccions i descomposicions de la llum Prisma revista, revista de gran qualitat dedicada a lart i la literatura Prisma TV, canal de televisió de Veneçuela

                                               

Sıla

Sıla significa "nostalgia per la casa o patria" en turc i sutilitza com a nom de dona. Persones amb el nom Sıla inclouen: Sıla Saygı - patinadora artístic turca Sıla Gençoğlu - cantant pop turca, més coneguda com a Sıla Sıla Şahin - actriu alemanya dascendencia turca

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →