Топ-100
Back

ⓘ Civilització. El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana. En la majoria dels casos, sen fa ús per a referir-se ..



                                               

Fenici

"Fenici" té aquests significats: Fenici o alfabet fenici, sistema descriptura fonètica apareguda al voltant del segle XV aC i ancestre de la majoria dels alfabets moderns Fenici, relatiu al país de Fenícia, civilització mediterrània talassocràtica de parla semita originada al voltant del Líban, Síria i Palestina Fenici o fenicis, poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia Fenici o llengua fenícia, idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia país repartit entre el Líban, Palestina, Israel, Malta i Síria, entre els segles XI a ...

Civilització
                                     

ⓘ Civilització

El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana. En la majoria dels casos, sen fa ús per a referir-se a les societats complexes o avançades: aquelles que practiquen lagricultura, tenen una divisió del treball significativa, i una densitat de població prou gran per formar ciutats. Alternativament, civilització també pot usar-se per a referir-se la suma, extensió o avenç de la humanitat i dels assoliments dels humans en qualsevol ordre, o la cultura duna comunitat en particular. Finalment, en un sentit més ampli, civilització es pot referir la societat humana mundial. El terme civilització prové del llatí civis, ciutadà o habitant dun poble, i del seu adjectiu civilis. En aquest sentit, civilitzat significava ser un ciutadà, una persona governada per les lleis del seu poble, ciutat o comunitat.

Els judicis formals i informals de com una societat és civilitzada, generalment es basen en els mètodes i labast de lagricultura, el comerç a llarga distància, especialització ocupacional, una classe governant especial, i lurbanisme. A part daquests elements centrals, una civilització sovint està marcada per qualsevol combinació dun nombre delements secundaris, incloent-hi un desenvolupat sistema de transport, escriptura, estandardització de les mesures, moneda, sistemes legals contractuals i basat en lart i arquitectura característics, matemàtiques, coneixement científic ampli, metal lúrgia, estructures polítiques, i una religió organitzada.

                                     

1. Etimologia

La paraula civilització ve del llatí civilis, que significa civil, relacionat amb el llatí civis, que significa ciutadà, i civitas, que vol dir ciutat o ciutat estat.

Al segle vi, lemperador romà dOrient Justinià I va supervisar la consolidació de les lleis civils romanes. La col lecció resultant sanomena Corpus Juris Civilis. Al segle xi, els professors de la Universitat de Bolonya, la primera universitat de lEuropa occidental, va redescobrir el Corpus Juris Civilis, i la seva influència va començar a fer-se sentir a tot Europa. En el 1388, la paraula civil apareix en el significat català "de o en relació amb els ciutadans". En el 1704, civilització es va utilitzar per a referir-se a "una llei que fa que un procés penal sigui un cas civil." Civilització no es va utilitzar en el seu sentit modern per a significar "en cas contrari a barbarisme" - en contrast amb civilitat, és a dir, la cortesia o la virtut civil -, fins la segona meitat del segle xviii.

Dacord amb Emile Benveniste 1954, laparició més primerenca escrita en anglès de civilització en el seu sentit modern pot trobar-se en An Essay on the History of Civil Society dAdam Ferguson Edimburg, 1767–p. 2: "No sols lindividu avança des de la infància a ledat adulta, sinó que la pròpia espècie evoluciona de la mala educació la civilització."

Cal assenyalar que aquest ús incorpora el concepte de la superioritat i la maduresa de lexistència de "civilitzat", en contrast amb "rudesa", que sutilitza per a denotar la tosquedat, com una falta de refinament o "civilitat".

Abans de les investigacions de Benveniste, el New English Dictionary va citar la conversació de James Boswell amb Samuel Johnson sobre la inclusió de civilització en el diccionari de Johnson:

Benveniste va demostrar que es podien trobar aparicions anteriors, cosa que explica la ràpida adopció de la definició de Johnson. En el 1775, el diccionari dAst defineix civilització com "lestat de ser civilitzat; lacte de la civilització", i el terme va ser utilitzat sovint per Adam Smith en An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations 1776. Al costat de Smith i Ferguson, John Millar també lutilitza en el 1771 en les seves Observations concerning the distinction of ranks in society.

La història de la paraula en anglès sembla estar relacionada amb el desenvolupament paral lel en francès, que pot ser la font originària. La primera aparició de civilització en francès va ser trobada per Benveniste en LAmi des hommes ou traité de la population de Marquis de Mirabeau escrit el 1756 però publicat el 1757; la consulta de Benveniste era si la paraula en anglès deriva del francès, o si ambdós van evolucionar de manera independent - una qüestió que requereix més investigació. Segons ell, la paraula civilització, de fet, pot haver estat utilitzada per Ferguson com a molt dhora el 1759.

A més, Benveniste assenyala que, en contrast amb civilitat, un terme estàtic, civilització transmet una sensació de dinamisme. Daquesta manera, escriu:

Al pas del segle xviii al xviii 1700 i començaments de 1800, durant la Revolució francesa, i en anglès, civilization es refereix en singular, mai el plural, perquè es refereix al progrés de la humanitat en el seu conjunt. Aquest continua sent el cas en francès. Més recentment, civilitzacions sutilitza de vegades com a sinònim per al terme més ampli de "cultures", tant en els cercles populars com acadèmics. No obstant això, els conceptes de civilització i cultura no sempre es consideren intercanviables. Per exemple, es pot considerar que una petita tribu nòmada no té una civilització, però sens dubte es considera que tenen una cultura.

La civilització no sempre és vista com una millora. Una distinció dimportància històrica entre la cultura i la civilització ve dels escrits de Rousseau, i en particular el seu treball en relació amb leducació, Emili. En aquesta perspectiva, civilització, més racional i conduïda socialment, no és plenament conforme amb la naturalesa humana, i "la integritat humana només es pot aconseguir amb la recuperació daproximació o duna unitat natural prediscursiva o preracional original" Vegeu noble salvatge. Daquesta noció, un nou enfocament sha desenvolupat sobretot a Alemanya, primer amb Johann Gottfried Herder, i posteriorment per filòsofs com Kierkegaard i Nietzsche. Aquests veuen les cultures plural com a organismes naturals que no es defineixen per "actes conscients, racionals i deliberatius" sinó més aviat una mena d"esperit popular" preracional. La civilització, per contra, en relació amb el progrés material, encara que més racional i més reeixida, és vista com a no natural, i condueix als "vicis de la vida social", com lengany, la hipocresia, lenveja i lavarícia. Durant la Segona Guerra mundial, Leo Strauss, havent fugit dAlemanya, va sostenir a Nova York que aquest enfocament de la civilització estava darrere del nazisme, el militarisme i el nihilisme alemany. També, anteriorment, el teòric socialista Charles Fourier va utilitzar la paraula civilització en un sentit negatiu i com a tal "el menyspreu de Fourier per als pensadors respectables i les ideologies de la seva edat era tan intens que sempre utilitza els termes filòsof i civilització en un sentit pejoratiu. En el seu lèxic, la civilització era un ordre depravat, un sinònim de perfídia i de restricció. Fins i tot, en el més insignificant atac de Fourier sobre la civilització, hi havia qualitats que no es trobaven en els escrits de qualsevol altre crític social del seu temps."

En el seu llibre The Philosophy of Civilization, Albert Schweitzer va esbossar la idea que hi ha dues opinions de la societat: luna sobre la civilització purament material i una altra sobre la civilització que pot ser tant ètica com material. Va dir que lactual crisi mundial va ser, a continuació, el 1923, a causa duna humanitat que havia perdut la concepció ètica de la civilització. En aquest mateix treball, ell va definir la civilització dient que "és la suma total de tots els progressos realitzats per lésser humà en totes les esferes dacció i des de tots els punts de vista, en la mesura que el progrés cap a lajuda espiritual de perfeccionar els individus com el progrés de tot el progrés."

                                     

2. Característiques duna civilització

La civilització, com a societat complexa, té característiques específiques que la distingeixen duna societat o cultura simples. Històricament, les civilitzacions han compartit algunes o totes de les característiques següents:

  • El control institucionalitzat dels aliments de la classe governant, un cos governamental o una burocràcia;
  • Tècniques agrícoles per al conreu intensiu, com per exemple lús de la mà dobra, la rotació de conreus, i la irrigació. Això ha permès que els agricultors produeixin més aliments que no pas els necessaris per a llur subsistència immediata.
  • El desenvolupament de les formes complexes de lintercanvi econòmic, la qual cosa inclou lexpansió del comerç per mitjà del bescanvi o la creació de la moneda i dels mercats.
  • Lestabliment dinstitucions socials complexes i formals, com per exemple una religió organitzada, i leducació, en posició a les tradicions més formals de les societats simples;
  • Lacumulació de possessions materials;
  • El desenvolupament de les arts, sobretot de lescriptura.
  • Divisió del treball; una porció significativa de la població que no dedica la major part del seu temps la producció daliments, ans es dediquen la indústria, la guerra, la ciència o la religió; això és possible gràcies al superàvit alimentari;
  • Una forma dorganització social, que pot ser un caciquisme, en què un líder duna família o clan noble governa el poble; o una societat estat en què la classe governant se sustenta en una burocràcia o forma de govern, i en què el poder es concentra a les ciutats;

Basant-se en les definicions anteriors, les cultures de lantiga Grècia són civilitzacions, mentre que moltes de les cultures dels amerindis nord-americans no ho són. No obstant això, aquesta distinció no sempre és prou clara. Al nord-oest dels Estats Units, per exemple, labundor de peixos garantia el superàvit alimentari sense el desenvolupament de lagricultura; els pobles es van assentar permanentment, i shi va formar una jerarquia social així com lacumulació de riquesa i el desenvolupament de les arts. Per contra, la cultura Pueblo del sud-oest nord-americà va desenvolupar lagricultura avançada, la irrigació i els assentaments permanents comunals, com el de Pueblo de Taos. No obstant això, la cultura Pueblo mai no va desenvolupar les institucions complexes que sassocien a les civilitzacions.

Totes les civilitzacions, com a cultures sedentàries, senfronten al problema de lesgotament dels recursos locals propers als primers assentaments. Les civilitzacions són inherentment expansives i, per a sobreviure, necessiten aconseguir els recursos essencials per a llur supervivència cada vegada més llunys de llur centre. Així, els teòrics dels sistemes mundials, com Immanuel Wallerstein, han proposat que les civilitzacions poden ser dividides geogràficament entre el "centre" o "cor", la "semiperifèria" o "interior", i la "perifèria", i en què el centre obté els recursos base de les altres dues àrees.

Uns científics proposaren mètodes per detectar civilitzacions industrials no humanes anteriors segons els efectes geològics que aquestes tindrien.

                                     

3. Evolució de les civilitzacions

Levolució de la majoria de les civilitzacions es pot esquematitzar:

  • Totes les civilitzacions comencen amb lestabliment de sistemes de govern pel manteniment de les elits.
  • Els mites permetien forjar lligams socials necessaris per la convivencia de la gent en les grans ciutats, constituïa una xarxa de cooperació en massa,la qual va ser de gran importància per levolució de les civilitzacions
  • Assoleixen un nivell màxim o límit que mantenen por un període.
  • La competència entre els estats en una civilització pot produir un intercanvi de poder o que un grup predomini sobre laltre.
  • Amb el pas del temps, les civilitzacions es col lapsen o són reemplaçades per altres civilitzacions més grans o més dinàmiques.
  • Les civilitzacions reeixides floreixen i creixen de manera accelerada.
  • El domini dun grup sobre daltres pot ser indirecte o es pot formalitzar en la creació dimperis multiètnics.

Segons Nikolai Kardashev, les civilitzacions futures es classificaran només pel potencial energètic que poden fer servir. Aquest astrofísic elaborà una escala que dividia les civilitzacions en tres graus corresponen a estadis ficcionals en el grau de desenvolupament present: el primer grau pot aprofitar tota lenergia disponible en un planeta, que si bé és variable va quantificar en 10 16 W; el segon grau podia usar lenergia duna estrella, fins a arribar als 10 26 W, mentre que el tercer grau usa lenergia disponible en una galàxia 10 36 W o en unitats majors.



                                     

4. Relacions entre civilitzacions

Si sentén la civilització com a progrés general de lespècie humana, no es pot parlar de relacions entre si, només de graus de desenvolupament. Sovint, però, una civilització sassimila a una gran cultura com per exemple, loccidental. En aquest sentit, pot haver-hi relacions entre civilitzacions igual que entre els pobles o països.

Samuel Huntington defineix les diverses grans civilitzacions actuals: occidental, islàmica, xinesa, japonesa, hindú, ortodoxa, budista, africana i llatinoamericana, i predica un xoc de civilitzacions per al segle xxi, que suplantaria la guerra tradicional entre estats. Diversos teòrics shan oposat a aquesta visió apostant pel diàleg intercultural com a camí per a evitar lenderrocament del mode de vida actual.

Les civilitzacions, en oposar-se a les altres, ressalten uns trets determinats de la seva identitat. Usualment, aquests trets han estat basats en la religió països islàmics enfront dels cristians, com a ledat mitjana; ubicació geogràfica Occident és diferent de les cultures orientals; ètnia o nació en sentit ampli.

                                     

5. Fi de la civilització

Històricament, les civilitzacions shan succeït, amb èpoques intermèdies dinvolució com els bàrbars, fins al col lapse societal o fi duna comunitat concreta o amb lalternança de poder duna cultura concreta amb una daltra. Periòdicament, però, han sorgit prediccions sobre la fi, no duna civilització, sinó de totes, sigui per lextinció de la humanitat o per la seva tornada a un estat de semisalvatgisme primitiu. Aquest prediccions semmarquen dins lescatologia de les diferents religions o bé en la ciència-ficció contemporània.

Igualment es considera la fi de la civilització com un escenari de futur possible, causat per:

  • la mort del Sol
  • limpacte dun meteorit gegant
  • una pandèmia incontrolada
  • esgotament de recursos alimentaris
  • un tsunami o un gran volcà
  • una guerra nuclear
  • accidents científics, com amb lLHC
  • un canvi climàtic massiu
  • la destrucció per part dextraterrestres hostils o robots intel ligents
                                     

6. Grans civilitzacions desaparegudes

La perspectiva històrica utilitzada per a classificar, més que un país, una civilització com a una unitat, és dorigen relativament recent. A partir de ledat mitjana, la major part dels historiadors van adoptar un punt de vista religiós o nacional. El punt de vista religiós va prevaler fins al segle xviii entre els historiadors europeus, que consideraven la revelació cristiana com lesdeveniment històric més important, prenent-lo com a referència per la seva classificació. Els primers historiadors europeus no van estudiar altres cultures més que com a curiositats o com a àrees potencials dactivitat missionera.

El punt de vista nacional, a diferència del religiós, es va desenvolupar a principis del segle xvi a partir de la filosofia política de lestadista i historiador italià Nicolau Maquiavel, que sostenia que lobjecte adequat destudi històric era lestat. Tanmateix, els múltiples historiadors que més tard van fer la crònica dels estats nació dEuropa i Amèrica només van estudiar les societats al marge de la cultura europea, per descriure la seva submissió a les potències europees, al seu entendre, més progressistes.

Es llisten a continuació les civilitzacions més rellevants al llarg de la història, segons el continent majoritari dimplantació:

  • Amèrica: inuit, mesoamericana, ameríndia
  • Europa: grega, romana, germànica, romana dOrient
  • Àfrica: egípcia, púnica, berber, àrab
  • Oceania: melanèsia, polinèsia
  • Àsia: mesopotàmica, llevantina, persa, xinesa, japonesa, sud-asiàtica


                                     

7. Bibliografia

  • Edey, Maitland A. The Sea Traders. New York: Time-Life Books, 1974. ISBN 0-7054-0060-3.
  • Ferrill, Arther. The Origins of War: From the Stone Age to Alexander the Great. New York: Thames and Hudson, 1985. ISBN 0-500-25093-6.
  • Fitzgerald, C. P. The Horizon History of China. New York: American Heritage, 1969. ISBN 0-8281-0005-5.
  • Fuller, J. F. C. A Military History of the Western World. New York: Funk & Wagnalls, 1954–57.
  • From the American Civil War to the End of World War II. ISBN 0-306-80306-2 1987 reprint.
  • Chisholm, Jane; and Anne Millard. Early Civilization. London: Usborne, 1991. ISBN 1-58086-022-2.
  • Brinton, Crane et al. A History of Civilization: Prehistory to 1715. 6a ed. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall, 1984. ISBN 0-13-389866-0.
  • BBC on civilization
  • Collcutt, Martin; Marius Jansen, and Isao Kumakura. Cultural Atlas of Japan. New York: Facts on File, 1988. ISBN 0-8160-1927-4.
  • From the Earliest Times to the Battle of Lepanto. ISBN 0-306-80304-6 1987 reprint.
  • Ankerl, Guy. Global communication without universal civilization. Vol.1: Coexisting contemporary civilizations: Arabo-Muslim, Bharati, Chinese, and Western. Geneva: INU Press, 2000. ISBN 2-88155-004-5.
  • Fairservis, Walter A., Jr. The Threshold of Civilization: An Experiment in Prehistory. New York: Scribner, 1975. ISBN 0-684-12775-X.
  • From the Defeat of the Spanish Armada to the Battle of Waterloo. ISBN 0-306-80305-4 1987 reprint.
  • Clash of Civilizations and information on other civilizations Arxivat 2009-04-15 a Wayback Machine., Discussion and news surrounding the clash and concepts such as dialog, equality, acceptance, etc. between civilizations.
  • Fernández-Armesto, Felipe. Civilizations. London: Macmillan, 2000. ISBN 0-333-90171-1.
  • Casson, Lionel. Ships and Seafaring in Ancient Times. London: British Museum Press, 1994. ISBN 0-7141-1735-8.
  • Wiktionary: civilization, civilize
  • Drews, Robert. The End of the Bronze Age: Changes in Warfare and the Catastrophe ca. 1200 B.C. Princeton: Princeton University Press, 1993. ISBN 0-691-04811-8.
  • Korotàiev, Andrei, World Religions and Social Evolution of the Old World Oikumene Civilizations: A Cross-Cultural Perspective. Lewiston, NY: Edwin Mellen Press, 2004. ISBN 0-7734-6310-0
  • Hawkes, Jacquetta; with David Trump. The Atlas of Early Man. London: Dorling Kindersley, 1976. ISBN 0-312-09746-8 1993 reprint.
  • Jensen, Derrick. Endgame. New York: Seven Stories Press, 2006. ISBN 978-1-58322-730-5.
  • Lee, Ki-Baik. A New History of Korea. Cambridge: Harvard University Press, 1984. ISBN 0-674-61575-1.
  • Thomas, Hugh. An Unfinished History of the World. rev. London: Pan, 1981. ISBN 0-330-26458-3.
  • Hicks, Jim. The Persians. New York: Time-Life Books, 1975.
  • A. Nuri Yurdusev, International Relations and the Philosophy of History: A Civilizational Approach Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2003.
  • Johnson, Paul. A History of the Jews. London: Weidenfeld and Nicolson, 1987. ISBN 0-297-79091-9.
  • Gowlett, John. Ascent to Civilization. London: Collins, 1984. ISBN 0-00-217090-6.
  • Oliphant, Margaret. The Atlas of the Ancient World: Charting the Great Civilizations of the Past. London: Ebury, 1992. ISBN 0-09-177040-8.
  • Nahm, Andrew C. A Panorama of 5000 Years: Korean History. Elizabeth, N.J.: Hollym International, 1983. ISBN 0-930878-23-X.
  • Yap, Yong; and Arthur Cotterell. The Early Civilization of China. New York: Putnam, 1975. ISBN 0-399-11595-1.
  • Southworth, John Van Duyn. The Ancient Fleets: The Story of Naval Warfare Under Oars, 2600 B.C.–1597 A.D. New York: Twayne, 1968.
  • Hawkes, Jacquetta. Dawn of the Gods. London: Chatto & Windus, 1968. ISBN 0-7011-1332-4.
  • Lansing, Elizabeth. The Sumerians: Inventors and Builders. New York: McGraw-Hill, 1971. ISBN 0-07-036357-9.
  • Rogerson, John. Atlas of the Bible. New York: Infobase Publishing, 1985. ISBN 0-8160-1206-7.
  • McGaughey, William. Five Epochs of Civilization. Minneapolis: Thistlerose Publications, 2000. ISBN 0-9605630-3-2.
  • Hicks, Jim. The Empire Builders. New York: Time-Life Books, 1974.
  • Sansom, George. A History of Japan: To 1334. Stanford: Stanford University Press, 1958. ISBN 0-8047-0523-2 1996 reprint.
  • Sandall, Roger. The Culture Cult: Designer Tribalism and Other Essays. Boulder, Colo.: Westview, 2001. ISBN 0-8133-3863-8.
  • Keppie, Lawrence. The Making of the Roman Army: From Republic to Empire. Totowa, N.J.: Barnes & Noble, 1984. ISBN 0-389-20447-1.
  • Kradin, Nikolay. Archaeological Criteria of Civilization. Social Evolution & History, Vol. 5, No 1 2006: 89–108. ISSN 1681-4363.
  • Beck, Roger B.; Linda Black, Larry S. Krieger, Phillip C. Naylor, Dahia Ibo Shabaka. World History: Patterns of Interaction. Evanston, IL: McDougal Littell, 1999. ISBN 0-395-87274-X.
                                     

8. Vegeu també

  • Història universal.
  • Escala de Kardaixov.
  • Bàrbar.
  • Cultura occidental.
  • Anarcoprimitivisme.
  • Món islàmic.
  • Civilitzacions precolombines.
  • Població mundial.
  • Saga de videojocs Civilization.
  • Sedentarisme.
                                               

Escriptura lineal

"Escriptura lineal" té aquests significats: Lineal B, per escriure en grec o micènic durant lèpoca micènica 1600 aC. - 1100 aC. Lineal A, escriptura de la Civilització minoica de Creta. Predecessora de la Lineal B.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →