Топ-100
Back

ⓘ El Marcús. Gran mas amb dues fases de construcció cronològiques ben diferenciades: el mas primitiu, actualment reconstruït i convertit en masoveria des de 1867. ..




                                     

ⓘ El Marcús

Gran mas amb dues fases de construcció cronològiques ben diferenciades: el mas primitiu, actualment reconstruït i convertit en masoveria des de 1867. la planta baixa encara es poden veure les menjadores dels estables. És una part que està en procés de restauració. la façana destaca una petita finestra darc conopial i un gran contrafort adossat.

La casa principal té planta quadrangular, amb teulada a quatre vessants que està coronada per una torreta quadrada amb terrassa. Ledifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Acull dos pisos independents que es comuniquen per una escala interior. Lentrada principal és una gran portalada de vidre i fusta, amb arc rebaixat de pedra. En canvi, la major part de les finestres són rectangulars simples amb el marc pintat de color crema i tenen balconada, que és correguda i de cantos rodons al primer pis de la façana principal. Cal destacar la data de" 1900” i les inicials" J.R” enmig del dibuix duna mena de copa tot fet amb ferro forjat al centre de la balconada, just al damunt de la porta principal.

Ledifici sha ampliat per la part esquerra de la façana principal, sha eixamplat la terrassa del primer pis, donant lloc a una galeria i un garatge la planta baixa, aquí les obertures són darc de mig punt. Segueix la mateixa estructura que al primer pis, on també es troba una terrassa corresponent al segon pis, amb galeria darcs de mig punt a sota. Les finestres de les golfes són darc de mig punt i nhi ha tres a cada façana. També porten el marc pintat de color més fosc.

Linterior ha estat totalment reformat. Es va partir la gran casa en dos habitatges, però manté alguns elements originals, com la gran escalinata interior, o les motllures decoratives de lantic menjador, ara convertit en despatx.

També es conserva lantic celler, amb el sostre de volta construïda amb teula i les parets de pedra. Hi ha també la gran premsa. la paret daquest celler, es conserva la data de 1867, quan es va construir la casa gran, i al costat la data de 1996 que recorda lúltima reforma.

Aïllades del nucli central es troben dues edificacions destinades antigament a pallissa, magatzems i masoveria i construïdes la fi del segle xix, amb pedra de riera i rajols. Una delles, la més gran, és de tres plantes i golfes. Les obertures són envoltades de rajol amb arcs rebaixats de descàrrega. Està en procés de restauració, i degut al seu mal estat, shan canviat les bigues originals de fusta per altres de ciment. la part del darrere, degut al desnivell del terrent, lentrada a ledifici correspon al segon pis, amb dues grans arcades de mig punt de rajol separades per una columna també de rajol. Entre els dos arcs, hi ha una placa de guix amb una inscripció difícil de desxifrar, sembla haver-hi el nom de lantic propietari" Villaret Grabalosa”.

Laltre dependència annexa, ha estat restaurada recentment però sutilitza com a magatzem. Té una gran portalada darc rebaixat de rajol encarada a l era.

                                     

1. Història

La primera menció del Marcús és de 1313, en el capbreu de Dosrius apareix Guillem de Marcús del mas Marcús que es declara home propi, soliu i afocat de Bernat de Dosrius-Cartellà. La primera notícia històrica dels Marcús es remunta al 1353, quan Bernat Marcús ven a Arnau Vinya una part duna vinya a Pelaïna Fons Marcús MEMGA

Després de la crisi de 1348 el Marcús va agregar la seva propietat una sèrie de masos antics que a partir daquest moment desapareixen de la documentació escrita, un daquest és el mas Bruguera documentat al 1310 i 1313.

Apareix en el fogatge de 1515 de la Batllia de nOrri, més endavant al 1557 sesmenta en el Manual de la Casa Regàs pel pagament duns censals.

Documentada en el Cadastre de 1743, quan Miquel Villaret declara els masos Marcús, Montplet i Olivar. També apareix en el cadastre de 1800, i seguidament en el llistat de les cases de pagès del rector de la parròquia del 1826.

En el padró de 1883 apareix habitada per una família troncal de sis membres i per la de masovers de set, lany 1940 apareix habitada per una família de quatre membres. També es documenta en el mapa del Montseny de Juli Serra de 1890.

En lamillarament de 1935 Ramona Villaret Pons declara la finca del Marcús que limita a orient amb terres dels hereus de Josep Gibert i Riera Xica, del Marqués, a migdia amb lesmentada riera i terrenys del mas Mundic, a ponent amb terres dels masos Vidal i Pardell i a nord amb la riera dArbúcies.

                                     
  • Bernat Marcús L edifici es localitza al districte de Ciutat Vella, en una illa de cases emmarcada pels carrers de Carders, la Placeta d en Marcús Assaonadors
  • del bisbe d Urgell i que hi havia la torre de Marcús Ramon de Marcús que fou fill de Guillem de Marcús va vendre a Guillem de Comaiuncosa a canvi de
  • noble, intervingué en el consell del comte Ramon Berenguer IV i en l alta política del país. Marcús va finançar l hospital d en Marcús situat a l actual
  • molt a prop de la casa del Marcús Aquest forn es va fer servir per a la construcció de la nova casa i la masoveria del Marcús a finals del segle xix. Els
  • El Pont de Can Marcús és una obra d Arbúcies Selva inclosa a l Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pont de dos arcs, de pedra i maons
  • El Grup Marcuse acrònim de Mouvement autonome de réflexion critique à l usage des survivants de l économie és un grup de sociòlegs, economistes, filòsofs
  • i constituïren una confraria radicada a la Capella d en Marcús construïda per Bernat Marcús al segle xii al carrer Carders en la cantonada del carrer
  • Marcu Biancarelli Portivechju, 1968 és un escriptor en cors. El 1991 ha estat cofundador de la revista A Pian d Avretu i hi ha publicat el primer recull
  • la capella d en Marcús L edifici es localitza al districte de Ciutat Vella, en una illa de cases emmarcada pels carrers Carders, el Carrer de la Neu