Топ-100
Back

ⓘ Art digital. L art digital és una pràctica artística basada principalment en la utilització de la tecnologia digital com a part essencial del procés creatiu dun ..




                                               

Tauler

"Tauler" té aquests significats: Tauler de tallar, estri de cuina. Tauler de control Tauler de joc, superfície on es juga un joc de tauler. Tauler arquitectura: element constructiu de la façana, i també la plataforma de pas dels ponts Tauler informatiu, per exemple, en LMS sistema de gestió daprenentatge. Tauler danuncis digital, Bulletin Board System. Tauler comptador Joc de tauler Tauler danuncis. Rep el nom de tauler una post de fusta o altre material composta dun tauler o més on es pengen de la paret els anuncis. Taulell de bar, tauler, barra o tasser, lloc dun bar o restaurant on se s ...

                                               

Ernest Seitz

Ernest Seitz va ser un compositor, pianista i educador musical canadenc. Va publicar alguns dels seus treballs amb el pseudònim de "Raymond Roberts" perquè no volia associar-se la música popular. La seva obra més famosa és The World Is Waiting for the Sunrise, que va escriure juntament amb Gene Lockhart. Algunes de les seves cançons destacades són Laddie Boy 1932, When Moonbeams Softly Fall 1935 i The Skys the Limit 1943. Es va retirar de lactuació el 1945 i de la docència el 1946. Durant la resta de la seva vida va exercir de president del negoci de la seva família, un concessionari dauto ...

                                               

John Chowning

John M. Chowning és un compositor, músic, inventor i professor nord-americà, conegut pel seu treball en la Universitat de Stanford i per la seva invenció de la síntesi de FM.

Art digital
                                     

ⓘ Art digital

L art digital és una pràctica artística basada principalment en la utilització de la tecnologia digital com a part essencial del procés creatiu duna obra. Des de la dècada de 1970, shan utilitzat diversos noms per descriure el procés, incloent-hi lart de lordinador i lart multimèdia. De totes maneres, lart digital sel pot situar sota el concepte dart dels nous mitjans. En un sentit ampli, el terme art digital fa referència a aquell tipus dart contemporani que utilitza mètodes de mitjans digitals o de producció massiva.

El terme artista digital és utilitzat per descriure els artistes que fan ús de les tecnologies digitals per produir art. Tant artistes digitals com tradicionals utilitzen moltes fonts dinformació i programes electrònics per crear el seu treball.

Les tècniques dart digital són àmpliament utilitzades pels principals mitjans de comunicació en publicitat i també per cineastes per produir efectes visuals. Lautoedició de llibres ha tingut un gran impacte en el món, encara que aquest cas estigui més relacionat amb el disseny gràfic. Donats els paral lelismes entre les arts visuals i les musicals, és possible que lacceptació general del valor de lart visual digital progressi de la mateixa manera que ho ha fet lacceptació de la música electrònica en les últimes dècades.

                                     

1. Definint lart digital

Lart digital és una forma dexpressió relativament nova i en gestació. La novetat del medi condueix a un transcendentalisme de peces digitals sense una revisió adequada de la seva qualitat, creant un corpus dobres que probablement no superin la prova de el temps: la novetat del mitjà es converteix en categoria estètica, i els crítics dart i escriptors de la cultura digital, així com les empreses que publiciten novíssimes tecnologies hi contribueixen.

Sent que lart digital incorpora la tecnologia informàtica i digital, es dona la temptació de distingir lart tradicional de ldigital assenyalant que aquest és tecnològic, i la resta no. La tecnologia consisteix bàsicament en un instrument o procediment que possibilita una creació, i en aquest sentit no hi ha diferència entre un pinzell i una paleta gràfica, però és comú trobar classificacions dart digital basades en el suport usat: net.art, art en CD-ROM, videoart, instal lacions interactives i els seus híbrids.

Segons Claudia Giannetti, especialista en art i tecnologia, el terme media art engloba les diferents accepcions incloent la de art digital, sent una pràctica en el context de la creació artística contemporània que empra les tecnologies electròniques i / o digitals.

Lescriptor i docent argentí Diego Levis opina sobre això que:

les eines per si mateixes no representen un estímul per la creativitat personal, ja que la capacitat artística depèn de factors més profunds que la simple disposició de mitjans tecnològics”.

Per a en Levis, lart digital sinsereix en un procés progressiu de desmaterialització de lobra artística que es retrotrau la incorporació de la fotografia a làmbit de les arts, a finals de segle XIX. La fotografia va separar el moment de la captació o construcció de la imatge del procés de manipulació o transformació dels elements materials de lobra, procés accentuat posteriorment amb laparició de cinema, que incorporava una nova dimensió espaciotemporal intangible, que ja no es troba en el suport material la pel lícula impressionada sinó en el moment de la projecció. La televisió va poder posteriorment prescindir fins i tot daquest suport material i el procés va culminar, provisionalment, en les tècniques de simulació i representació digital. No obstant, la creació dimatges de síntesi segueix el procés creatiu de qualsevol art plàstica, al crear imatges a partir de models que sorgeixen de la imaginació dels seus creadors.

Una imatge digital és el resultat visual dun procés en el qual la funció de la llum en els suports químics de la fotografia o magnètics del vídeo ha estat substituït pel càlcul matemàtic efectuat per un ordinador. Des de finals de la dècada de 1950 les computadores van poder tractar sons i imatges. Malgrat la seva inicial limitació de capacitat, el potencial de la nova tecnologia va atreure a nombrosos artistes, i actualment els ordinadors són presents en diferents fases del procés de creació i reproducció dobres en moltes disciplines artístiques.

La primera exposició de gràfics generats per una màquina electrònica va tenir lloc el 1953 al Sanford Museum de Cherokee, Iowa EEUU. Des daquest moment, quan encara lexpressionisme abstracte i linformalisme eren els corrents estilístiques hegemòniques en el panorama artístic occidental, la realització de gràfics amb lajuda de màquines va començar a multiplicar-se fins a arribar a ser vertiginós i aconseguir el seu èxit. Va ser a finals dels seixanta i principis dels setanta, quan aquesta pràctica es va estendre a nombrosos països. La revolució tecnològica de lúltim segle ha propiciat un art digital fet mitjançant la innovació de programes informàtics, i també el sorgiment dun gran ventall de càmeres digitals.

                                     

2. Tècniques utilitzades

Lart digital pot ser purament produït per ordinadors com ara fractals i art algorítmic o pres daltres fonts, com ara una fotografia escanejada o una imatge dibuixada amb programari de gràfics vectorials generats per ordinador mitjançant una tauleta de gràfics o ratolí. Encara que tècnicament el terme pot ser aplicat per arts realitzades utilitzant mitjans com un simple escanejat, normalment es reserva per un tipus dart que utilitza duna manera gens trivial els processos digitals com és el cas del programari o software, del microcontrolador o qualsevol altre sistema electrònic capaç dinterpretar o crear un imput o un output.

La informació data digitalitzada, així com arxius dàudio i video gravats digitalment no es consideren art digital, però poden formar part de làmplia família dart dinformació information art.

                                     

3. Mitjans visuals generats amb ordinador

El concepte art digital fa referència a, per una banda, tota aquella informació visual desplegada en un format 2D mitjançant un aparell electrònic visual, i per laltra, la traducció dinformació matemàtica a informació desplegada amb una organització 3D, visualitzada a través duna projecció amb perspectiva en un aparell electrònic.

La forma més simple són els gràfics digitals 2D, que serien el reflex de com es dibuixaria mitjançant un llapis i un tros de paper. En aquest cas però, la imatge apareix en la pantalla i linstrument utilitzat per dibuixar és un tauleta stylus o un ratolí. El que es genera la pantalla pot aparèixer dibuixat en llapis, bolígraf, o pinzell.

El segon tipus són els gràfics digitals 3D, on la pantalla es converteix en una finestra a un ambient virtual, on sorganitzen els objectes per ser "fotografiats" per lordinador.

Normalment els gràfics bidimensionals utilitzen mapa de bits com a principal mètode de representació de la informació, mentre que els gràfics tridimensionals acostumen a ser més freqüentment vectoritzats, cosa que facilita la creació dinstal lacions de realitat virtual.

Un possible tercer paradigma és el de generar art 2D i 3D completament a través dexecucions algorítmiques codificades amb programes informàtics; aquestes es podrien considerar les formes natives dart digital. La qual cosa significa que no poden ser produïdes sense un ordinador. Lart fractal, el datamoshing, lart algorítmic i lart generatiu a temps real en són bons exemples.



                                     

3.1. Mitjans visuals generats amb ordinador Fotografia i imatge digital

Des de finals del segle xx, les tecnologies de la imatge han conegut una transformació tan radical com els canvis produits després dels debats fotogràfics de finals de la dècada de 1920 i principis de la de 1930, o pel pop entre les dècades de 1950 i 1960. Ha passat de ser entesa com un missatge sense codi, una plasmació directa de la realitat, a contemplar-la com alguna cosa travessada per complicats codis de diversos tipos, matitzant la seva presumpta referencialitat i revisant les seves possibles aplicacions en l’art. Amb la manipulació digital, sigui d’imatges preses amb un càmera digital o per la digitalització d’imatges o negatius fotogràfics escanejats, sajusten les proporcions, es corregeix la perspectiva i es canvia el color, sintetitzant imatges noves. El muntatge, que abans s’evidenciava, es torna ocult, intrínsec la mateixa imatge.

Les tècniques de l’art digital aplicades en l’edició electrònica han tingut un impacte enorme en el món editorial, tot i estar més relacionades amb el disseny gràfic. És possible que l’acceptació general del valor de l’art digital es desenvolupi de manera molt similar a l’acceptació de la música electrònica produïda des de les últimes tres dècades del segle xx.

Les imatges en l’art digital poden ser generades directament per ordinador com les imatges d’art fractal i l’art algorítmic o bé poden ser agafades d’altres fonts, com una fotografia escanejada o una imatge dibuixada amb un software de gràfics vectorials fent ús d’un ratolí o tauleta gràfica. Tot i que tècnicament el terme art digital pot ser aplicat a l’art mitjançant l’ús d’altres mitjans o processos i posteriorment escanejat, sol reservar-se per l’art que no ha estat simplement modificat per un procés de computació com un programa d’ordinador, microcontrolador o qualsevol sistema electrònic capaç d’interpretar una imatge digitalitzada; les dades de text, les gravacions originals d’àudio i vídeo digitalitzats no solen considerar-se art digital en sí mateixos, tot i que poden formar part d’un projecte més gran d’art digital. Es parla de pintura digital quan l’obra es crea imitant les formes, tècniques i estils de la pintura tradicional, però utilitzant el software d’una plataforma informàtica. La imatge obtinguda pot ser vista des de la pantalla de qualsevol ordinador, o bé impresa en diferents suports, com papers o llenços.

                                     

3.2. Mitjans visuals generats amb ordinador Escultura digital

Fins fa poc l’espai virtual estava separat del real pel monitor d’una computadora. Els escultors digitals utilitzen l’espai virtual com un lloc de creació, utilitzant software de modelat en 3D, expandint les nocions tradicionals de l’escultura i a través dels nous contexts d’exposició i distribució de les obres en línia.

Alguns artistes traslladen les seves obres a l’espai físic mitjançant màquines de prototipat ràpid PR, control númeric per computadora CNC en les seves sigles angleses, sistemes de sinterització làser, impressores de tinta que polvoritzen adhesiu i altres habituals en els laboratoris de disseny industrial o enginyeria, una espècie dimpressores en tres dimensions que tradueixen els objectes virtuals que l’escultor digital crea al món físic en diferents materials, com plàstics policarbonats, resines plàstiques i metalls.

Tant els equipaments de prototipat com el software de modelatge i els ordinadors que han patit un procés d’abaratiment; existeixen aplicacions gratuïtes de modelatge, com Wings 3D i el software lliure Blender. Les institucions educatives i els estudiants poden disposar per un baix cost de software de gràfics 3D potents, com Maya i 3D Studio Max. Les màquines d’escultura digital estan cada vegada més presents en empreses de disseny, agències de serveis i estudis d’escultura; màquines de PR s’utilitzen en clíniques dentals per realitzar pròtesis personalitzades i molts despatxos d’arquitectura compten amb instal lacions pròpies per la projecció de models. També els conservadors d’art utilitzen PR per realitzar facsímiles d’escultures.

Cal mencionar que alguns artistes com Joaquin Cervera utilitzen les tecnologies d’escultura digital només per la fabricació de l’obra, creant les maquetes d’aquestes amb mètodes tradicionals, com l’assemblatge o el modelatge manual, que després s’escanegen en tres dimensions, degut la reducció dels costos que produeixen tals tècniques en estructures de grans dimensions.

                                     

4. Interactivitat

L’art interactiu és, segons Claudia Gianetti, el corrent de la creació artística contemporània que utilitza en l’obra tecnologies electròniques i/o digitals interactives, és a dir, basades en interfícies tècniques, que permeten establir relacions dislòquies entre el públic i l’obra.

Algunes tendències artístiques han establert vincles entre obra i espectador de les més diverses aneres, buscant, així, accentuar el caràcter compartit de la creació. L’estructura oberta del sistema interactiu, el dinamisme, la relació espaciotemporal i l’acció constitueixen els focus essencials d’aquests sistemes complexes i pluridimensionals, en els que el públic té un paper fonamental”, segons Gianetti.

Pot distingir-se entre les obres digitals concebudes per ser reproduïdes en suports materials convencionals impressió en diferents suports, reproducció de volums creats per ordinador i les que són difoses per mitjans electrònics, entre les quals es poden diferenciar les obres destructura tancada i les interactives, que reclamen la participació activa dels espectadors.

Lobra dart interactiva és una font daccions potencials, un univers de possibilitats obert la intervenció de lobservador. De la matèria i la forma de lobra artística tradicional es passa al projecte i al trajecte que discorren en una estructura espaciotemporal, entroncant en certa manera amb formes de lart escènic. Aquestes formes dexpressió permeten revelar la relació canviant que establim amb lespai i el temps. És un concepte dobra polisémica que entronca amb el concepte dobra oberta descrit pel semiòleg italià Umberto Eco, en el qual lobra dart es presenta parcialment acabada, i cada individu la completa amb les seves pròpies aportacions. Unes de les primeres manifestacions en aquest sentit van ser els conceptes dhipertext i hipermèdia.

Lart interactiu va lligat a lart digital, però no són dependents lun de laltre. Hi ha formes dart interactiu que van des de la dansa interactiva, música, i fins i tot el drama. Les noves tecnologies, principalment sistemes de computació i tecnologia informàtica, han permès una nova classe dart interactiu. Exemples dart interactiu són les instal lacions artístiques, els sistemes de realitat virtual, els sistemes telemàtics, les obres dintel ligència artificial o de vida artificial, i larquitectura interactiva: un dels avantatges de la interactivitat amb mitjans digitals és que permet una interfície ergològica de comunicació amb lobra. És possible, per exemple, interactuar amb un vídeo mitjançant el moviment de el cos, captat per sensors i aplicar-lo a una pantalla que es visiona en el temps real.

Per a en Diego Levis, els videojocs són un cas paradigmàtic dinteractivitat informàtica, que en molts casos assoleix alts nivells de creativitat audiovisual emparentats amb formes dexpressió artística formalment acceptades i que

Preanuncien la creació dun nou llenguatge cinètic en què es conjuguen totes les possibilitats expressives que ofereixen les tècniques de representació digital: riquesa visual i sonora, interactivitat, i capacitat narrativa.”