Топ-100
Back

ⓘ Cultura de la violació. Una cultura de la violació és tota cultura, en una societat i època determinades, la qual la violació és acceptada i normalitzada la prà ..




                                               

Charles Chaynes

Chaynes va néixer a Tolosa el 1925. Va estudiar al Conservatori de París amb Darius Milhaud i Jean Rivier. El 1951 va guanyar el Prix de Rome amb la cantata Et lhomme se vit les portes rouvrir. Durant la seva estada la Villa Medici de Roma va escriure el primer concert per a orquestra de corda i l Oda per a una mort tràgica. El 1956 es va convertir en productor de la Radiodiffusion Télévision Française RTF. El 1964 va succeir a Marius Constant com a cap del canal "France Musique". Del 1975 al 1990 va dirigir el servei de creació musical a Radio France. A més de diverses òperes, una simfoni ...

Cultura de la violació
                                     

ⓘ Cultura de la violació

Una cultura de la violació és tota cultura, en una societat i època determinades, la qual la violació és acceptada i normalitzada la pràctica social i culturalment a causa dactituds sobre el gènere i la sexualitat. Aquesta expressió és dús generalitzat des del 2012 per designar a qualsevol cultura que permet desacreditar, responsabilitzar o culpabilitzar les persones agredides, que representen el cos femení com a disponible i la glamurització i la banalització de la violència. Aquesta cultura es perpetua i normalitza a través del llenguatge misogin. Països sencers a Europa i Amèrica del nord han estat acusats de ser cultures de violació.

Aquesta cultura provoca que, tot i gaudir dunes lleis escrites suposadament igualitàries, la pràctica es promogui el masclisme i la violència envers les dones. Està tan arrelada la societat catalana, entre daltres, que es fa invisible i es legitima. Així, la violació i les agressions contra les dones en general, es permeten, consenteixen i normalitzen socialment i inclòs a làmbit judicial. Un altre tret distintiu daquesta cultura és el no reconeixement de que el violador pot ser qualsevol persona, que de fet solen ser pares de família, coneguts i estimats per les seves víctimes i veïnat, i no que es tracten de casos aïllats perpetrats per malalts mentals. A Catalunya, segons les estadístiques dels mossos desquadra, el 100% de violadors són homes.

La cultura de la violació implica tot un sistema i totes aquelles persones que normalitzen el delicte. Ho és també tot sistema judicial patriarcal que negui el valor de la paraula la dona, la qüestioni o la interpel li des de la culpabilitat. Així, permet convertir en culpable la dona que ha patit labús i en canvi confraternitza amb els violadors: qüestiona la dona abans, durant i després de lagressió amb lúnica finalitat de justificar el violador.

                                     

1. Causes

El micromasclisme és el masclisme socialment acceptat i, malgrat el nom, no té res de petit. La cultura de la violació és conseqüència del masclisme personal, social i cultural, i com a tal menysprea i infravalora les dones, i perpetua uns estereotips de gènere que atempten contra la llibertat de les dones.

Per tant, la cultura de la violació és un símptoma i una mostra més de masclisme en aquesta cultura i societat. El discurs de la cultura de la violació posa el focus en la dona. És ella qui ha de demostrar la culpabilitat del violador perquè preval la idea que ella és la responsable de lassetjament i les agressions que pateix. Per exemple, en una cultura de la violació se li demana de dun primer moment una resposta contundent sense tenir en compte les circumstàncies especials, com lestat de xoc o linstint de supervivència i després se li culpa de sobreviure, es critica que pugui recuperar-se i fer vida normal, alhora que sinvisibilitza i no es tenen en compte processos de dissociació, estrès posttraumàtic o altres símptomes emocionals que pateixi.

La cultura de la violació semmarca en cultures basades en el patriarcat, com a causa primera del masclisme i de la violència contra les dones. Un símptoma daquest és el fet que poques persones de la societat occidental actual qüestionin lecologisme, el pacifisme o lanti-racisme mentre que sí que es faci amb el feminisme, sovint usant la típica frase "ni masclisme, ni feminisme", que denota, si no masclisme obertament acceptat, falta deducació. El contrari al masclisme és la no opressió ni la dominació; és el respecte, la igualtat i la justícia. Una veritable educació en cultura de pau, igualtat i feminisme a dones i, especialment, als homes, podria reduir la cultura de la violació.

                                     

2. Dret sexual

Lexpressió "dret sexual" es va generalitzar lany 2012 per a esmentar la idea que tenen algunes persones de que els homes tenen el dret de tenir relacions sexuals amb qui vulguin i quan els vingui de gust, sense importar-li el desig ni el consentiment de laltra persona. Forma part de la cultura de la violació. Això té lefecte que un home violat és automàticament considerat "menys home". Pel que fa a les dones violades, implica que van ser elles les que van dir o fer alguna cosa que va provocar el desig del violador i que per tant tenen lobligació de satisfer-lo.

                                     

3. El dret en una cultura de la violació

El raonament masclista i la cultura de la violació argumenten que el dret és igualitari pels homes i les dones, seguint el model de binarisme de gènere, i que ho demostra el fet que ara les dones puguin votar i que la Constitució es parli digualtat de les persones, independentment del seu sexe, religió o raça. Tanmateix, el pensament no-masclista, és a dir, feminista, qüestiona aquesta presumpta neutralitat i objectivitat del dret.

En efecte, el dret és una tecnologia del gènere i com a tal crea i reforça determinades concepcions dels gèneres, rols i estereotips la societat. Així, durant un temps els comportaments de violència envers les dones, si afectaven la seva sexualitat, eren tipificats com a atacs a lhonor de les seves famílies. El bé jurídic protegit reforçava la socialització de gènere, que inculcava que el pitjor que li pot passar a una dona és un atac la seva sexualitat.

Posteriorment, la violència sexual sha englobat sota els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, evolucionant cap a una protecció dels drets i llibertats fonamentals de les víctimes, com ho és una sexualitat lliurement consentida. Però la violència sexual no es considera encara, legalment parlant, violència de gènere a lordenament jurídic espanyol ni al català. Aquesta configuració de delictes de violència sexual contribueix a reforçar la cultura de la violació.



                                     

4. Societats sense cultura de la violació

Existeixen actualment algunes societats al món on no hi ha cultura de la violació. En elles, la violació no és acceptable de cap manera, sota cap circumstància, i les violacions són gairebé inexistents. Una delles és laixanti, caracteritzada per la igualtat de gèneres i respecte a les dones, de la qual no sha trobat cap rastre que indiqui que hi ha hagut cap violació.

                                     

5. Enllaços externs

  • Paraules que hackegen la cultura de la violació Núria Marrón, El Periódico, 14 doctubre de 2017 català
  • Justícia patriarcal i cultura de la violació Arxivat 2017-12-29 a Wayback Machine. Noèlia Igaeda, Diari Jornada català
  • Educació, cultura del consentiment i masculinitats Xavier Cela Bertran, El Crític, 28 de desembre de 2017 català