Топ-100
Back

ⓘ Bressol de la civilització. El terme bressol de la civilització es refereix als llocs on, segons les dades arqueològiques actuals, es creu que va aparèixer la c ..



Bressol de la civilització
                                     

ⓘ Bressol de la civilització

El terme "bressol de la civilització" es refereix als llocs on, segons les dades arqueològiques actuals, es creu que va aparèixer la civilització humana. El pensament actual és que no hi va haver un bressol únic, sinó que diverses civilitzacions es van desenvolupar independentment; daquestes, es creu que el Creixent Fèrtil són les més antigues. Altres civilitzacions van aparèixer a lÀsia, entre cultures situades al llarg de grans valls fluvials, com la plana Indogangètica a lÍndia i la plana Central de la Xina, al curs baix del riu Groc. Es disputa fins a quin punt hi va haver influències significatives entre les civilitzacions primerenques de lOrient Pròxim i les de lÀsia Oriental. Els acadèmics accepten que les civilitzacions de Mesoamèrica, principalment a lactual Mèxic, i Norte Chico al Perú davui dia van emergir independentment de les dEuràsia.

Els erudits han definit la civilització fent servir criteris diversos, com lús de lescriptura, les ciutats, una societat basada en un sistema de classes, lagricultura, la ramaderia, edificis públics, la metal lúrgia o larquitectura monumental. El terme bressol de la civilització sovint sha aplicat a una gran varietat de cultures i àrees, particularment a les calcolítiques de lAntic Orient Pròxim període dObeid i al Creixent Fèrtil, a lantiga Índia i a lantiga Xina. També sha aplicat a lantiga Anatòlia, al Llevant i a laltiplà Iranià, i també per referir-se a predecessors culturals - com lantiga Grècia com a predecessora de la civilització occidental -, fins i tot quan aquests indrets no sentenen com un desenvolupament independent de la civilització.

                                     

1. Història del concepte

El concepte "bressol de la civilització" és objecte de debat. Lús figuratiu de bressol per significar "el lloc o regió on quelcom es nodreix o es refugia en els seus primers estadis" ja apareix en lOxford English Dictionary de Spenser 1590. Charles Rollin afirmà en Ancient History 1734 que Egipte havia estat "el bressol de la civilització santa".

Lexpressió "bressol de la civilització" juga un paper en el concepte "nacional". Sha utilitzat tant en cultures orientals com occidentals, per exemple, en el nacionalisme hindú En busca del bressol de la civilització, 1995 i en el nacionalisme xinès El bressol de la civilització, 2002. Els termes també apareixen en pseudohistòria esotèrica, com en el Llibre dUrantia, en què es reclama el títol de "segon Edèn", o en pseudoarqueologia relacionada amb la Bretanya megalítica.

La teoria tradicional sobre el desplegament de la civilització és que començà al Creixent Fèrtil i des dallà sescampà per influència. Els investigadors consideren actualment que les civilitzacions van aparèixer independentment en diversos llocs de tots dos hemisferis. Han observat que els desenvolupaments socioculturals van ocórrer durant cronologies diferents. Les comunitats "sedentàries" i "nòmades" van continuar interaccionant considerablement; no estaven dividides estrictament entre grups culturals massa diferents. El concepte de bressol de la civilització se centra on els habitants van establir-se per fundar ciutats, crear sistemes descriptura, experimentar amb tècniques per fer ceràmica i metalls, domesticar animals i desenvolupar estructures socials complexes amb sistemes de classes. Actualment sidentifiquen cinc llocs on la civilització emergí independentment: el Creixent Fèrtil, la plana Indogangètica, la plana del Nord de la Xina, els Andes centrals i Mesoamèrica.

Daltra banda, hi ha consens acadèmic que la Grècia clàssica és la cultura seminal que serví de fonament per la cultura occidental moderna, la democràcia, lart, el teatre, la filosofia i la ciència. Per aquest motiu, és coneguda com a bressol de la civilització occidental. Juntament amb Grècia, Roma també sha descrit com a lloc de naixement o bressol de la civilització occidental a causa del paper que la ciutat exercí en la política, el republicanisme, la llei i larquitectura occidental.

                                     

2. Creixement de la civilització

Vegeu també: Revolució neolítica i Calcolític

Els primers signes dun procés que portaria la cultura sedentària es pot veure al Llevant ja al 12000 aC, quan la cultura natufiana va esdevenir sedentària; el 10000 aC havia evolucionat a una societat agrícola. La importància de laigua per a salvaguardar subministraments de menjar abundants i estables, gràcies a les condicions favorables per a caçar, pescar i recol lectar recursos, incloent-hi cereals, donà una economia dampli espectre inicial que va desencadenar la creació de poblats permanents.

Els establiments protourbans més antics amb diversos milers dhabitants van emergir durant el neolític. Les primeres ciutats a tenir-ne desenes de milers van ser Memfis i Uruk al segle XXXI aC.

Els temps històrics es diferencien dels prehistòrics quan els "registres del passat comencen a mantenir-se en benefici de les generacions futures"; que podien ser de manera oral o escrita. El creixement de la civilització coincideix amb el desenvolupament de lescriptura a partir de la protoescriptura, el calcolític de lOrient Pròxim, el període de transició entre el neolític i ledat del bronze durant el quart mil lenni aC i el desenvolupament de la protoescriptura a Harappa, la vall de lIndus, al sud dÀsia al voltant del 3300 aC són les primeres incidències, seguides per levolució de la protoescriptura xinesa cap a lescriptura dels ossos oraculars, i de nou amb laparició de sistemes descriptura mesoamericans a partir del 900 aC.

En absència de documents escrits, la major part dels aspectes del creixement de les primeres civilitzacions provenen dassentaments arqueològics que documenten lexpansió dinstitucions formals i de la cultura material. Una manera de viure "civilitzada" senllaça en últim terme amb condicions que provenen gairebé exclusivament de lagricultura intensiva. Gordon Childe definí el desenvolupament de la civilització com a resultat de dues revolucions successives: la revolució neolítica, que portà a lexpansió de comunitats establertes, i la revolució urbana, que millorà tendències cap a establiments densos, grups amb professions especialitzades, classes socials, excedents, edificis públics monumentals i escriptura. Poques daquestes condicions, tanmateix, no són copsades pels registres: no shan atestat establiments densos ni a lantic Regne dEgipte ni a làrea maia; els inques no tenien sistema descriptura, i sovint larquitectura monumental precedia qualsevol indici de poblat. Per exemple, a lactual Louisiana, alguns investigadors han determinat que les cultures que principalment eren nòmades sorganitzaven al llarg de generacions per construir monticles de terraplens en establiments estacionals el 3400 aC. Més que una successió desdeveniments i precondicions, el creixement de la civilització es podria hipotetitzar com a procés accelerat que començà amb una agricultura incipient i va culminar amb ledat del bronze oriental.

                                     

3. Cronologia

La següent línia del temps mostra les dates aproximades de laparició de la civilització en les zones destacades i les principals cultures neolítiques que les precedien. No indica, però, linici de la presència humana o dun grup ètnic concret, que sovint va ocórrer abans que laparició de la civilització.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →