Топ-100
Back

ⓘ Art contemporani és una expressió que sempra normalment per designar les obres dart creades a partir de 1960. Sense perdre el seu caràcter històric, revesteix u ..



                                               

Jakob Moralt

Jakob Moralt va ser un violista i músic de la cort reial. Jakob Moralt va fer aprenent de Christof Geitner i va aprendre a tocar la viola alta, en la qual més tard es va convertir en un virtuós. Quan tot just tenia 17 anys va ser acceptat la música del tribunal electoral com a aprenent. Que sels permetés fer daprenent o daccés la música de la pista electoral van ser anys daprenentatge per perfeccionar linstrument i familiaritzar-se amb la interpretació de lorquestra, sense pagament i sense reclamacions dacceptació posterior al conjunt dorquestra. Poc sha conservat de Jakob Moralt, el nom d ...

                                               

Paula Astorga

Es va diplomar al Centro de Capacitación Cinematográfica CCC camb lespecialitat en direcció i producció. En 2000 va fundar Circo2.12 A.C., associació que promou la cultura audiovisual, en el 2002 va crear Cine Global i en 2004 el Festival Internacional de Cinema Contemporani de la Ciutat de Mèxic. Vaser directora de la Cineteca Nacional del 2010 al 2013. En 2012 va rebre la condecoració Cavaller de la Legió dHonor de les Arts i les Lletres. Com a promotora cultura va crear el Cine Club Revolución al Museu dArt Carrillo Gil, la Societat del Cinema Tlatelolco, el Cinema Club Comtessa DF, el ...

Art contemporani
                                     

ⓘ Art contemporani

Art contemporani és una expressió que sempra normalment per designar les obres dart creades a partir de 1960.

Sense perdre el seu caràcter històric, revesteix un caràcter estètic. Aquest caràcter es fa polèmic, ja que els crítics no disposen de la perspectiva que aporta el temps per analitzar les obres com un historiador de lart.

                                     

1. El terme

Normalment sutilitza per referir-se a les pràctiques artístiques i obres produïdes a partir de la dècada dels seixanta del segle XX i fins als nostres dies. Les raons són que és el moment en què es comença a buscar una alternativa la categoria "art modern" que englobaria els moviments artístics des de limpressionisme fins a lexpressionisme abstracte i també quan els moviments artístics deixen de ser fàcilment classificables. Però també és comú parlar dart contemporani en referència a lart produït després de la segona Guerra Mundial, que suposa un tall entre les primeres avantguardes i les formes dart posteriors. És possible també retrocedir-ne labast fins a principis del segle XX quan les avantguardes artístiques posen en crisi els pilars tradicionals de la representació visual, lacademicisme i les fronteres entre "lart i la vida". Iniciat el segle XXI és possible utilitzar la categoria cronològica "art del segle XX" per referir-se a tot aquest període i deixar "art contemporani" per al que sha produït o sestà produint en la darrera dècada.

Hi ha altres termes que sutilitzen, almenys parcialment o segons el context, com a sinònims. És el cas d art actual per lart que sestà fent en els temps que vivim. També art modern va tenir aquest sentit inicialment, tot i que a posteriori, especialment des de la crítica postmoderna, se li ha donat una càrrega ideològica, vinculada al programa del moviment modern. El terme art emergent sha utilitzat per qualificar, dins lart actual, les formes artístiques que es diferencien de corrents ja establerts o el treball dartistes joves o desconeguts en el panorama artístic.

                                     

2. Museus

Els centres o museus dart contemporani són institucions orientades a donar a conèixer i preservar la producció artística del seu temps i de les dècades just anteriors. Cada institució posa el seu límit cap endarrere en el temps, quan són museus públics sol venir determinat per un altre museu "dart modern" que el complementa. Pel que fa la preservació els museus dart contemporani creen les seves col leccions a partir de ladquisició dobra actual. Pel que fa la difusió el museu actua com un agent cultural que pot promoure el coneixement, el debat i també el foment de la producció.

                                     

3. Història

La història de lart contemporani és una disciplina relativament jove i la importància que hi tenen les exposicions sha considerat secundària fins a dates molt recents. Ha estat la inflació del comissariat, la professió que sencarrega precisament dinventar exposicions, el que ha provocat, des de la seva investigació disciplinària, un augment de linterès per descobrir, arxivar i difondre la forma com aquestes exposicions shan materialitzat al llarg de la història recent de la pràctica expositiva. Una de les tasques bàsiques del present, mentre encara disposem duna memòria oral de les exposicions, consisteix a recuperar els contextos de les sales on es van produir mostres avui històriques, a més de reflexionar sobre els diversos enfocaments amb què van construir la narrativa de les seves programacions i entendre els modes específics de muntatge de cada moment, les maneres dincorporar els gustos i les modes que han anat adquirint, les estratègies de presentació pública i els models de comunicació amb els seus públics.



                                     

3.1. Història Fenòmens pictòrics

La història de la pintura de les darreres dècades és la història de lexpansió del seu camp: làmbit pictòric, com a espai fonamental de desenvolupament de lart en la tradició occidental, que havia cobert les expectatives representacionals de la societat almenys durant cinc segles, es va convertir en un crític dallò més útil de la seva pròpia hegemonia.

Els anys setanta van assistir la transició des de la pintura pura, darrel abstracta, fins la recuperació de llenguatges personals, derivats destratègies surrealistes, informalistes o fins i tot naïfs, que van constituir un brou de cultiu per al retorn de lautoria forta amb els neoexpressionismes dels vuitanta. Aquestes tendències, anomenades transvanguardismes, van recuperar la capacitat de la pintura per transmetre emotivitat i la figura del pintor com a creador intuïtiu i salvatge, capaç de copsar el món en els límits de la tela.

Alhora, en paral lel i com a resposta a les crítiques la pintura com a tradició i conservadorisme, van sorgir vies dinvestigació on la pintura es va convertir en instal lació i en una eina útil per analitzar lespai dexposició a través dexercicis de plàstica mural, de ritme o com a mera vocació formal. A partir de mitjan anys vuitanta, les noves teories de la visualitat i la definició crítica de la perspectiva com un règim escòpic sorgit de la convenció, van provocar una traducció de làmbit pictòric als nous mitjans tecnològics disponibles en aquell moment: el cinema, la fotografia i els nous processos informàtics van absorbir-ne el llenguatge per donar peu a noves fenomenologies de la pintura encara en expansió.

                                     

3.2. Història Objectes escultòrics

El minimalisme va fer seves les teories fenomenològiques de la percepció, que van permetre comprendre els cossos, fets amb el mateix teixit del món, com una caixa de ressonància: lescultura era un element dinterpretació de la realitat que sactivava amb la presència física de lespectador la sala dexposicions, de manera que es tornava indissociable del seu context espacial. Al llarg dels anys setanta, això va dur a experiències escultòriques singulars en lespai públic i el paisatge. A Catalunya, la reflexió sobre els objectes iniciada pel conceptualisme, la retirada del mercat i del valor dús que propiciaven els desplaçaments iniciats amb el ready-made duchampià i les formes visuals de la poesia avantguardista del moment van conduir a una intensitat objectual singular en la pràctica artística. Lexpansió natural daquestes actituds als anys vuitanta va passar per la visibilització dels processos de treball i la utilització atenta de nous materials, fet que va donar lloc al que es va anomenar nova escultura catalana, paral lela la nova escultura britànica o la recuperació de la tradició constructivista i oteiziana al País Basc. Als anys noranta, a través de José Luis Brea, el qüestionament de la representació com a aspecte central en la teoria de lart a lEstat espanyol va propiciar actituds crítiques amb lobjecte i amb lespectador com a lector més enllà del minimalisme: els objectes escultòrics esdevenien indicis dun cerimonial parateatral en què lescena esperada no tenia mai lloc, fet que permetia que lart parlés repetidament de si mateix.

Lexpansió de lescultura fins a esdevenir part del món a través de la instal lació i les pràctiques efímeres va tenir com a conseqüència lús del cos viu de lartista com a eina de treball. Ara ja no es tractava del cos com a suport de lart, sinó com a vehicle de transmissió de la pràctica artística en si mateixa. Els gèneres constituïts per la performance, el happening i el body art van fer eclosió al llarg dels vuitanta i els noranta com a pràctiques habituals assumides per les institucions artístiques. La via més personal de lart, actualitzada a partir de la reivindicació duna autoria forta en la producció artística que es va produir als anys vuitanta, va tenir en la instal lació la forma més productiva de mostrar com es podien trencar les fronteres entre làmbit públic i el privat a partir de la generació de vincles emocionals amb els espectadors potencials. Alhora, els feminismes i, més endavant, la teoria queer van recollir les posicions filosòfiques crítiques amb la identitat per donar pas a una consciència de la subjectivitat com a fenomen contingent en contínua construcció. La crítica a les convencions identitàries de gènere, o la pertinença a un lloc i una classe social, van fer del cos representat un espai productiu per la desconstrucció de les visions hegemòniques i naturalitzades del cos social. Amb la crisi de la sida va sorgir un motiu fonamental de reflexió: la malaltia va esdevenir una metàfora dun camp social més gran que es convertia, precisament per la urgència davant la mort i el dol posterior, en el camp de batalla necessari enfront dels convencionalismes socials.

                                     

3.3. Història Processos i esdeveniments

Alhora que, al llarg dels anys setanta i vuitanta, les modes intel lectuals empenyien la filosofia de lart a obrir les seves vies de treball i els seus modes dimplicació en la realitat social, els formats expositius també es van renovar per tal de centrar les seves estratègies ja no en les obres artístiques finals, sinó en la visibilitat dels seus propis processos de producció. Les exposicions van adoptar fórmules i aparences que abans es reservaven la privacitat del taller de lartista, o reproduïen processos naturals entròpics de degradació o desenvolupament observables en els ecosistemes del món natural.

Amb la influència dels processos propis del laboratori científic, però també de les anàlisis de mitjans com el cinematogràfic, les obres es convertien en si mateixes en el registre del seu propi esdevenir. Al llarg dels anys vuitanta i noranta, les programacions institucionals absorbeixen aquesta expansió de les arts cap a qualsevol altre fenomen cultural i incorporatiu com a esdeveniments pràctiques relacionades amb la dansa, el teatre o fins i tot la conferència acadèmica, en una exigència envers el seu públic que va fomentar noves formes de participació. Finalment, dins daquesta nova concepció de lartista com un treballador especialitzat més dins el camp laboral, la producció adopta maneres pròpies de la fàbrica o loficina, amb la qual cosa mostra sense complexos la seva pertinença a lesfera social del treball en general.



                                     

3.4. Història Cultura popular

Als anys seixanta i setanta va sorgir el fenomen que avui sanomena crítica de la modernitat: els artistes i teòrics de lart van començar a reflexionar sobre la tradició de lavantguarda i les seves formes dactualització. Una de les vies de treball fonamentals va consistir en la recuperació doficis i metodologies artesanals des de premisses conceptuals. En una reivindicació de làmbit local, servien com a vehicles duna nova manera dentendre la tradició ja no com una cosa donada, sinó com un fenomen susceptible de ser contínuament reinventat des dels seus propis fonaments. Això es va traduir en la consciència que les tècniques artístiques, com en el cas de les dones artistes amb el treball tèxtil, eren també, en si mateixes, un vehicle de contingut. Als anys vuitanta es va produir lerupció de la postmodernitat, en què les qüestions relatives al gust i la moda van tenir un lloc fonamental, de manera que es va obrir el repertori de tonalitats de lexposició al joc i a laspecte lúdic com un nou espai de participació per als seus públics. Als anys noranta, les eines que van aportar els estudis culturals, amb les seves metodologies crítiques danàlisi dels mitjans i de la construcció en el cinema i la literatura de relats a partir de codis o marcs de convenció establerts, van transformar les pràctiques artístiques. La consciència moral de fins a quin punt, en lart, el treball és un treball representacional i, per tant, amb influència sobre la realitat i sobre les identificacions o rebutjos per part del públic potencial, va permetre posar de manifest les formes amb què aquestes convencions construeixen els seus espectadors.

                                               

Biennal

"Biennal" té aquests significats: Planta biennal, planta que tarda a completar el seu cicle biològic entre 12 i 24 mesos. Biennal dArt Contemporani Català, mostra dart de Sant Cugat del Vallès nascuda el 1977. Biennal de lHavana, mostra internacional dart contemporani. Biennal de Venècia, exposició internacional de les arts celebrada cada 2 anys a Venècia.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →