Топ-100
Back

ⓘ Història de lhumor. Una història de lhumor hauria de presentar els aspectes més importants del tema recollint dades de diversos estudis publicats. Els treballs ..




                                     

ⓘ Història de lhumor

Una història de lhumor hauria de presentar els aspectes més importants del tema recollint dades de diversos estudis publicats. Els treballs indicats poden ser generals o particulars. En aquest darrer cas, dedicats a un gènere, un autor, una època o una cultura determinada.

Pel que fa a lobjecte directe de larticle, lhumor en la seva definició més general relacionada amb els punts de vista còmics o divertits, cal tenir-ne en compte les diverses variants possibles: humor blanc, humor negre, humor procaç, humor escatològic, humor absurd, humor surrealista, etc. També són importants altres tòpics que poden estar relacionats amb lhumorisme: sàtira, paròdia, ironia, sarcasme, simpatia, alegria, comicitat, hilaritat, acudit, facècia, broma. i molts altres.

                                     

1. Antiga Grècia

Una de les formes més conegudes dhumor és la comèdia grega. Cal tenir en compte també lexistència dun llibre dacudits daquell període Philogelos i les representacions gràfiques divertides que shan conservat en la ceràmica pintada.

Aristòtil va tractar de la comèdia la seva Poètica i feu nombroses referències a lhumor.

                                     

2. Antiga Roma

De manera semblant als grecs, els romans conrearen la comèdia. Cal destacar-ne dos autors: Plaute i Terenci.

Un gènere satíric nou, lepigrama, fou inventat i practicat per Marc Valeri Marcial. Alguns dels seus poemes són una mostra dhumor al més alt nivell.

Lúnica novel la llatina conservada íntegrament, Les Metamorfosis de Luci Apuleu, presenta diverses anècdotes còmiques.

Un altre gènere dinvenció romana fou la sàtira, si més no en el nom "satura", en llatí.

                                     

3. Època medieval

Les obres amb aspectes humorístics formen una part petita, però significativa, de la literatura medieval. Hi ha estudis diversos sobre aspectes concrets de lhumor en aquest període. Les obres i els autors més importants han estat comentades i citades pels especialistes:

  • Piers Plowman, William Langland
  • Els contes de Canterbury, Geoffrey Chaucer
  • Decameró, Giovanni Boccaccio
  • Libro de buen amor, Arxipreste dHita
                                     

3.1. Època medieval Humor oral

De lhumor oral de lèpoca considerada hi ha nombroses referències i pocs documents conservats. Alguns predicadors empraven figures i històries amenes a vegades de tons prou apujats en els seus sermons religiosos. La idea era, probablement, atraure latenció dels fidels divertint-los una mica entre els feixucs consells morals i teològics.

Una mena dhumor oral estable el produïen els bufons en les corts reials i castells nobiliaris. Es tractava duna comicitat a dues bandes: el bufó exposava acudits o donava rèpliques enginyoses, però era la víctima fàcil de facècies i crítiques dels altres.

Lhumor itinerant anava a càrrec de trobadors, goliards i còmics ambulants.

                                     

3.2. Època medieval Escultura

En lescultura en pedra capitells i gàrgoles i obres de fusta tallada de larquitectura religiosa i civil hi ha exemples de representacions escatològiques i eròtiques que alguns relacionen amb lhumor.

                                     

3.3. Època medieval Manuscrits

En tota mena de manuscrits, incloent-hi les obres religioses que eren les més nombroses hi ha mostres dhumor gràfic o notes còmiques. Els dibuixos poden trobar-se en les caplletres, els motius de decoració o en els marges de pàgina. La denominació genèrica i plural de tot el que no forma part del text principal són les "marginalia". Els motius "humorístics" són sovint escatològics, representacions de monstres i bèsties fantàstiques, o pornogràfics.

                                     

3.4. Època medieval Anècdotes

Hi ha algunes notes biogràfiques de persones famoses que expliquen anècdotes humorístiques o frases ocurrents o enginyoses. Exemples:

  • La carta a mossèn Gralla de la seva muller: "Mossèn Gralla, lo meu N no menja palla.".
  • Lastrolabi del marquès de Villena.
                                     

4. Edat moderna

En aquesta època hi ha dos canvis íntimament relacionats: la difusió de la impremta a Europa i el Renaixement. Aquests canvis determinen una revolució en la producció dobres humorístiques o amb continguts parcialment humorístics i en el consum i concepte social de lhumor. Lhumor simple i barroer medieval es transforma en un humor més sofisticat i refinat. Lhumor que acompanya, de forma evident o subtil, algunes obres considerades" serioses” en facilita la comprensió i les situa de manera més encertada en una escala de valors. Una obra" completament” seriosa podria dir-se que se situa en un nivell superior, intocable i inabastable.

Lhumanista Giovanni Pontano, membre actiu de la cort dAlfons el Magnànim de Nàpols -en la seva obra De Sermone - va definir lhome ideal daquella època:" vir doctus et facetus”" home savi i divertit”.

                                     

5. Època barroca

  • Baltasar Gracián

Any 1600

  • 1672-1719. Joseph Addison
  • 1622-1673. Molière
  • 1619-1655. Cyrano de Bergerac

Any 1700

  • The Adventures of Peregrine Pickle.
  • 1706-1790. Benjamin Franklin
  • 1721–1771. Tobias Smollett
  • 1707-1793. Carlo Goldoni
                                     

6.1. Edat contemporània Any 1800

  • Els papers pòstums del Club Pickwick.
  • 1812-1870. Charles Dickens
  • 1840-1847. Alphonse Daudet
  • 1835-1910. Mark Twain
  • Tartarin de Tarascon.
  • 1815-1888. Eugène Labiche
  • 1854-1900. Oscar Wilde
  • The Importance of Being Earnest, A Trivial Comedy for Serious People
  • 1859-1927. Jerome K. Jerome
  • Three Men in a Boat.
  • La señorita de Trévelez.
  • 1866-1943. Carlos Arniches Barreda
  • 1874-1936. Chesterton
  • La venganza de Don Mendo.
  • 1879-1936. Pedro Muñoz Seca
  • Les formidables aventures den Pere Fi.
  • 1880-1950. Josep Maria Folch i Torres
  • 1881 - 1975. P. G. Wodehouse.
  • 1899- 1995. Noel Clarasó i Serrat.
  • 1893-1971. Harold Lloyd.
                                     

6.2. Edat contemporània Any 1900

  • Il destino si chiama Clotilde.
  • 1908-1968. Giovannino Guareschi
  • 1917-2000. Joan Capri
  • Domicili provisional
  • 1918-1990. Manuel de Pedrolo
  • Sin noticias de Gurb.
  • 1943. Eduardo Mendoza
  • 1928-2013. Tom Sharpe
  • El diari de Bridget Jones
  • 1958. Helen Fielding
                                     

6.3. Edat contemporània Humorisme teatral

Lescena dramàtica conté moltes obres còmiques universalment reconegudes. Algunes daquestes comèdies, principalment destinades a fer riure, mostren aspectes humorístics prou subtils. No sempre és fàcil seleccionar obres de teatre comèdies o tragicomedies que ofereixen matisos dhumor. Els autors seleccionats shan llistat més amunt, entre els altres escriptors.

                                     

7. Humorisme gràfic

  • 1820-1914. John Tenniel
  • 1914-2012. Joaquim Muntañola i Puig
  • 1884-1954. Bud Fisher
  • 1936. Francisco Ibáñez Talavera
  • 1881-1948. Junceda
  • 1941-1995. Jaume Perich i Escala
  • 1854-1936. Apel les Mestres i Oñós

Caricaturistes

  • 1799–1846. Rodolphe Töpffer
  • 1909-1979. Manuel del Arco Álvarez
  • 1858-1909. Caran dAche
  • 1900-1990. Xavier Cugat
                                     

8. Humorisme cinematogràfic

Els films amb elements humorístics poden ser de diversos graus. Pel fet que les comèdies cinematogràfiques acostumen a ser el resultat de diverses persones treballant en equip, la llista dhumoristes cinematogràfics queda substituïda per una de pel lícules ordenades per lany de lestrena. En cada cas, larticle pot recordar els responsables més importants particularment el director i actors més importants que haurien de consultar-se en larticle específic del film.

  • 1923. Safety Last!
  • Harold Lloyd
  • 1926. El maquinista de la General
  • Buster Keaton
  • 1935. Una nit a lòpera
  • Germans Marx
  • Ernst Lubitsch, director
  • 1942. To Be or Not to Be
  • T. E. B. Clarke, guionista
  • 1949. Passport to Pimlico
  • Henry Cornelius, director
  • 1952. The Crimson Pirate
  • Robert Siodmak, director
  • 1955. El quintet de la mort
  • 1958. I soliti ignoti
  • 1965. Signore e signori
  • 1966. Golfus de Roma
  • 1975. Amici miei
  • 1971. Trafic de Jacques Tati
  • 1965. The Great Race
  • 1965. Those Magnificent Men in Their Flying Machines