Топ-100
Back

ⓘ Adoració de lós. L adoració de lós és la pràctica religiosa de ladoració dels óssos trobats dins moltes religions ètniques del nord dEuràsia, com la sami, nivkh ..



Adoració de lós
                                     

ⓘ Adoració de lós

L adoració de lós és la pràctica religiosa de ladoració dels óssos trobats dins moltes religions ètniques del nord dEuràsia, com la sami, nivkh, ainu, pre-cristianes basques, i finlandeses. També hi ha un nombre de deïtats de la Gàl lia Cèltica i la Gran Bretanya associades amb lós. Els dacis, tracis i getes també han estat pobles que han tingut mostres de culte als óssos i anualment celebren el festival de ball de lós que ha estat àmpliament difós a diferents cultures des de lantigor. Lós es presenta en nombrosos tòtems a les cultures de lhemisferi nord que el tallen en diversos materials.

                                     

1. Culte al Paleolític

Lexistència dun antic culte a lós entre els neandertals a lEuràsia Occidental durant el Paleolític mitjà ha estat un tema de debat motivat per les troballes arqueològiques. Els neandertals haurien adorat lós de les cavernes Ursus spelaeus, i shan descobert ossos dós antics en diverses coves, per la qual cosa, alguns arqueòlegs consideren que serien evidències dun culte a lós durant el Paleolític.

No és la mera presència dóssos el que intrigava als arqueòlegs, sinó el seu estrany arranjament. Després de lexcavació, els arqueòlegs van determinar que els ossos es trobaven disposats de manera que no era naturalment possible. Emil Bächler, principal partidari de largument per la presència dun antic culte dós, ha trobat restes dóssos a Suïssa i la Cova de Mornova a Eslovènia. Juntament amb el descobriment de Bächler, André Leroi-Gourhan va trobar cranis dós en un cercle perfecte a Saona i Loira. La descoberta de dissenys com aquells trobat per André Leroi-Gourhan suggereix que aquestes restes dós van ser col locades en el seu arranjament de forma intencionada, en un acte que ha estat atribuït a Neandertals i se suposa que formaria part dalguna classe de cerimònia.Mentre alguns daquests descobriments han estat interpretats per indicar la presència dun culte dós antic, algunes anàlisis i discussions han donat lloc a resultats contradictoris.

Segons Ina Wunn, sobre la base de la informació que els arqueòlegs tenen de lhome primitiu i els cultes a lós, els jaciments Neandertals haurien de mostrar una major evidència daquesta adoració. La majoria de restes dós han estat trobades en coves, però no en les primers assentaments humans. Aquesta informació implicaria la no-existència dun culte antic a lós, i instigaria a desenvolupar noves teories. Molts arqueòlegs, inclosos Ina Wunn, han arribat a creure que, com que la majoria de les espècies dóssos vivien i ocultaven les seves cries durant els mesos dhivern durant la seva hibernació, és possible que les seves restes es trobessin a les coves perquè les coves eren el seu hàbitat natural. Els óssos van viure a linterior daquestes coves i van morir per diversos motius, ja sigui malaltia o fam. Wunn argumenta que la col locació daquestes restes, ja sigui que sigui un patró identificat o no, es deu a causes naturals com el vent, el sediment o laigua. Per tant, segons lopinió de Wunn, lassortiment dóssos roman en les coves no es deriva de les activitats humanes i no hi ha proves dun culte a lós durant lera del Paleolític Mitjà. Certs arqueòlegs, com Emil Bächler, continuen utilitzant les seves excavacions per sostenir que existia un antic culte ós.

                                     

1.1. Culte al Paleolític Evidències als Pirineus

Les primeres representacions simbòliques que plasmen la imatge de lós com un primer Déu, shan trobat a les coves dels Pirineus Orientals. Els historiadors exposen la possibilitat que lós fos considerat com un primer déu, i lóssa com a deessa mare, la qual cosa encadenaria amb els ritus de lEdat Antiga que entreteixien els déus, els óssos i els homes.

La major troballa de restes dadoració de lós la serralada pirenaica sha fet la cova de Regourdou, al Perigord. En aquest lloc proper a Lascaux, lany 1965 es van descobrir ossos de neandertals de 80.000 aC, associats amb ossos dós sota la mateixa llosa. Aquesta cova va ser estudiada pels arqueòlegs com "un veritable santuari per resoldre el problema del culte de lós". Segons una tesi recolzada per Christian Bernadac, aquest animal podria haver estat el "primer déu adorat pels homes". El descobridor del lloc, Roger Constant, ha estat un fervent defensor daquesta tesi, ha estat un dels artífex de la reintroducció dels óssos vius prop del lloc del descobriment. Més tard, el 2010, hi han hagut nous descobriments que han questionat aquestes teories, i atribuint aquesta bareja a fenòmens tafonòmics. Recentment però, Eugene bonifay, geòleg i arqueòleg, ha tornat a defensar la tesi dun culte a lós a Regordou.

la Cova de Chauvet a lArdecha, tambe shan trobat cranis dós probablement disposats de forma intencionada. També del Paleolític, la Gruta de Montespan a lAlta Garona, descoberta lany 1923 per Norbert Casteret, va trobar relleus dargila en forma dhome representant cavalls i una estàtua dargila que representava un ós sense cap.

                                     

2.1. Culte als pobles eurasiàtics Festa Nivkh de lós

La festa de lós, es una cerimònia religiosa celebrada pel poble nivkh. Un xaman nivkh chsóc presideix la Festa de lÓs, celebrada a lhivern, entre el gener i el febrer, depenent del clan que la porti a terme. Les cries dós serien capturats i criats en un corral per diversos anys per dones locals, tractant lós com si fos un nen. Lós és considerat una manifestació sagrada terrenal de Nivkh avantpassats i els déus dins forma dós. Durant la festa, lós seria vestit especialment fet amb una roba feta especialment per aquesta cerimònia, i soferiria un banquet als déus per tal que mostressin benevolença davant els membres del clan. Després del banquet lós és mataria i menjaria en una elaborada cerimònia religiosa. La festa acabaria amb honorar la mort dun parent significatiu per part del clan. Lesperit de lós retornaria als déus de la muntanya feliç i premiaria als Nivkh amb abundants boscos. Generalment, la Festa de lÓs era una cerimònia entre clans on un clan, en el qual, el grup que desitjava agafar esposa, restaurava els llaços amb un clan que les oferia, tornant a lligar el vincle trencat de la mort de lantic parent. La Festa de lÓs va ser suprimida en el període soviètic. Des de llavors el festival ha tingut un ressorgiment modest, amb una visió folklòrica que com a cerimònia religiosa.



                                     

2.2. Culte als pobles eurasiàtics Adoració Ainú a lós

El poble Ainu persones, qui viu en algunes illes de larxipèlag japonès, anomenen lós" kamui” en la seva llengua, que es pot traduir amb el significat de "déu". Mentre molts altres animals són considerats déus en la cultura Ainu, lós vindria a ser el cap dels déus. Per als Ainu, quan els déus visiten el món de lhome, donen pells i arpes i assumeixen laspecte físic dun animal. Normalment, però, quan sutilitza el terme "kamui", significa essencialment un ós, El poble Ainu sempre ha volgut menjar lós, ja que creien que la disfressa carn i pell de qualsevol déu era un obsequi la llar que el déu va triar per visitar.

la Terra - el món dhome - els ainú creien que els déus apareixien en fora danimals. Els deus tenien la capacitat de prendre forma humana, però només podien prendre-la en els seus dominis, lespai dels déus, que està fora de la visió humana. Per retornar un déu al seu lloc, el poble sacrificaria i menjaria lanimal, enviant lesperit del déu amb respecte. Aquest ritual sanomena omante, i normalment implicava a un cérvol o un ós adult.

La cerimònia omante també coneguda amb la variant iomante succeïa quan el poble sacrificava un ós dadult, però quan inicialment shavia capturat un cadell i se lhavia criat al clan, es coneixia amb un diferent nom de ritual: iomante, en llengua ainu, o kumamatsuri en japonès. Kumamatsuri es tradueix com" cerimònia dóssos” i iomante significa" enviar fora”. La cerimònia kumamatsuri, començava amb la captura dun cadell dós. Com si fos un nen donat pels déus, el cadell era alimentat amb alimentació humana en un plat de fusta tallada, i sel tractava millor que els nens Ainus perquè pensaven que era un déu. Si el cadell era massa jove i no tenia les dents per mastegar els aliments adequadament, una mare llevadora li permetia que succionés del seu propi pit. Quan el cadell assolia els 2-3 anys, es portava a laltar i es sacrificava.Normalment kumamatsuri se celebra a mitjans dhivern, quan la carn dós és el millor degut al greix afegit. Els vilatans la dispararan amb fletxes normals i cerimonials, faran ofrenes, ballaran i abocaran vi sobre el cadàver del cadell. Tot seguit, es recitaran les paraules per trametre lós als déus. Aquesta festivitat durava tres dies i tres nits, per retornar correctament el déu ós a casa seva.

                                     

2.3. Culte als pobles eurasiàtics Óssos en la mitologia coreana

Segons la llegenda, Ungnyeo literalment "dona ós" era un ós que es va convertir en una dona, i va donar naixement a Dangun, el fundador del primer regne coreà, Gojoseon. Juntament amb el tigre, lós juga una funció important en xamanisme coreà.

                                     

2.4. Culte als pobles eurasiàtics Adoració de lós als pobles altaics

Entre 1925-1927, Dyrenkova va portar a terme observacions de camp en ladoració de lós entre les poblacions dels altai, tubalar tuba-kiji, telengit, i shortsi de la taiga Kuznetskaja, així com entre les tribus sagai de les regions de Minussinsk, prop de la Taiga Kuznetskaja 1927.

                                     

3. Óssos en la mitologia de lantiguitat clàssica

En lAntiguitat, lós tingué un paper singular, ja que el trobem en la mitologia grega arrenglerat la deessa Àrtemis. Àrtemis era filla de Zeus, rei de lOlimp, i de Leto, deessa de la nit i el dia, se li atribuïren les capacitats de regnar entre els boscos i les muntanyes, amb poders vers els animals salvatges i la caça.

El sacrifici danimals era el ritual primordial en al relació entre el món dels homes i les bèsties. Així trobem el testimoni de Pausànies, que en la seva estada a Patres, explica la festa anual del santuari Àrtemis Làfria on cadells dós van ser cremats vius al foc sagrat de laltar.

Existeix una llegenda grega que una nena atenenca, mentre jugava amb un ós del santuari dÀrtemis Brauró, va gosar molestar lós, i aquest lesgarrapà. Els seus germans, en resposta, mataren lanimal i la deessa irada, propagà una gran pesta a tot Atenes. LOracle de Delfos ordenà que totes les nenes entre cinc i deu anys haurien de fer dóssa a aquest santuari per apaivagar la còlera dArtemis. Es per això que, a partir de llavors, cap nena seria entregada en matrimoni sense haver servit dóssa "Arktoi" la deessa.

Un altre mite relacionat amb Artemis es el dIfigènia, fila dAgamèmnon, rei de Micenes, el qual matà a un cérvol consagrat la deessa, i que en compensació, lendeví Calcàs digué al rei que havia de sacrificar la seva filla Ifigènia la deessa. Ifigènia sescaparia de la mort en ser alliberada per la deessa que la substituí, per un ós. Aquests mites, al ludeixen la idea que els éssers humans podien transformar-se en óssos per voluntat divina.

El mite mes rellevant de lAntiguitat pel que fa la transformació ursina es el de la història de la nimfa Cal listo, que segons la llegenda es transformà en la constel lació Óssa. Cal listo era filla de Licaó, rei de Pelàgia, després Arcàdia. Dona de gran bellesa, sencomanà a Àrtemis, va fer vot de castedat i ajudava la deessa quan anava de caça. Però Zeus senamorà della i adoptà laparença dÀrtemis per posseir-la. Cal listo, va decidir ocultar el seu estat la deessa, la qual descobrí lengany un dia quan es banyaven al riu. Aquesta, la transformà en óssa i en aquest estat va donar a llum a un nen anomenat Arcàs," home-ós”. El seu fill es convertí en rei dArcàdia. Un dia que sortia de caça es trobà amb una óssa, la seva mare, que es va aturar en veure el seu fill. A punt de matar-la, Zeus intervingué, evitant el matricidi. Emportats per un vendaval impressionant foren enviats al cel, convertint-los en dues constel lacions: Cal listo en lÓssa Major i Àrcas en lÓssa Menor també coneguda com a Guardià de lós.

Un altre mite esdevé del rei Iasos dArcàdia, o terra de óssos. Descendent dArcas, on els homes lluitaven amb pells dós Pausànies: viii. 4 i x. 9, Iasos va tenir una filla, Atalanta, que va abandonar al bosc Parteni perquè nomes volia tenir descendència masculina. La nena sobrevisqué alletada per una óssa. Al créixer, la van trobar uns caçadors que li donaren una rígida educació. Artemis va tornar amb el seu pare i va accedir a casar-se amb el pretendent que guanyés una cursa. El guanyador fou Hespèrides, ajudat per Afrodita guanyà el regne dArcàdia. Hespèrides soblidà de donar les gràcies a Afrodita i la deessa transformà la parella en lleons, tot i que hi ha diverses versions del seu final.

Príam, rei de Troia va tenir un fill, amb la seva dona Hècuba. Aquesta somnià que engendraria una torxa que incendiaria la ciutat, el que sinterpretà com la destrucció del regne. El seu fill, anomenat Paris de Troia, va ser donat a un servent, que labandonà al mont Ida, on va ser alletat per una óssa. Uns pastors el trobaren i leducaren. Un cop tornat a Troia va salpar cap al Peloponès on senamorà dHelena. El seu rapte va provocar la Guerra de Troia.

En la Roma clàssica, la figura de lós era ocultada per la nova Àrtemis, la deessa Diana, que era descrita amb un arc i un cérvol. Altres divinitats femenines relacionades amb lós son la celta: Arduina, acompanyada dun senglar, venerat a les Ardenes; la seva equivalent alpina Andarta; i la deessa Artio dels helvecis, la que es considera de trets mes típicament ursins.



                                     

4. Balls de lós als Pirineus

Hi ha festivals dós anuals que tenen lloc en diverses ciutats i comunitats en làrea dels Pirineus. Existeixen sis balls de lós més representatius dels Pirineus, documentats sobre el terreny per Eloi Ysàs. Les festes en les quals es representen aquests balls es poden trobar: tres la Catalunya del Nord -les Festes de lós del Vallespir, a les viles de Prats de Molló, Arles i Sant Llorenç de Cerdans-, dos als Pirineus Centrals - el Ball de lóssa dEncamp i el Carnaval de Bielsa- i una als Pirineus Occidentals -els Carnavals dIturen i Zubieta.

A Prats de Molló, se celebra la festa de lós o ball de lós que es porta a terme a durant la candelera el 2 de febrer. Es tracta dun ritual en què els homes van vestits dóssos que brandeixen pals que fan por a les persones pels carrers. Anteriorment, el festival se centrava en els "ossos" atacant les dones, i intentant ennegrir els seus pits amb sutge, la qual cosa era un escàndol per als observadors que ho venien per primera vegada des de fora. Però segons el testimoniatge dalgú que recordava els vells temps anteriors, el festival que a Prats de Molló incloïa una elaborada posada en escena, igual que la versió dArles.

La versió dArles Fête de lours dArles-sur-Tech incloïa un personatge femení anomenat Rosetta Roseta que era segrestat pet lós. Rosetta era tradicionalment interpretada per un home o un nen vestit de nena. lós portaria la Rosetta a una cabana aixecada la plaça de centre de la ciutat. Lesdeveniment acabaria amb lós afaitat i matat.

la festa de lós de Sant Llorenç de Cerdans, fins el 1972, la bestiassa segrestava una noia i se lenduia al bosc. Posteriorment el guió es canvià i quan lós atrapa la noia, un estol de joves entra en escena, li surt a lencalç i un que fa de cap dels caçadors, el Menaire, atrapa lanimal i tots el porten encadenat al poble. El menaire mostra el seu trofeu i rep de les cases regals tot recitant la Pèrdica Prèdica, una composició en català de 48 versos.

                                     

5. Fonts

  • Chaussonnet, Valerie 1995. Native Cultures of Alaska and Siberia. Washington DC. Arctic Studies Center. ISBN 1560986611
  • Wunn, Ina. 2000. "Begining of Religion Arxivat 2017-12-30 a Wayback Machine.". Numen. vol. 47 n. 4. p. 417-452
  • Sternberg, Lev Iakovlevich 1999. The Social Organization of the Gilyak. Seattle, University of Washington Press. ISBN 029597799X
  • Kindaichi, Kyōsuke; Yoshida, Minori 1949. The Concepts behind the Ainu Bear Festival Kumamatsuri. Southwestern Journal of Anthropology, vol 5, num 4. p. 345-350.
  • Bledsoe, Brandon 2008. "The Significance of the Bear Ritual Among the Sami and Other Northern Cultures". Sami Culture.
  • Gall, Tomothy L. 1998. Worldmark Encyclopedia of Cultures and Daily Life. Nivkhs, Detroit, Research Inc. ISBN 0787605522
  • Pastoureau, Michel. 2007. LOurs: histoire dun roi déchu. Editions du Seuil. ISBN 9782020215428
  • Ysàs Trias, Eloi. Els balls de lós: Carnavals dels Pirineus i altres festes tradicionals dhivern europees. Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2017. ISBN 9788498638909
  • Ysàs Trias, Eloi. 2016. "Els balls de lós als Pirineus, estudi teatral dun ritu europeu dhivern" / Director Francesc Massip Bonet. Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana. 240 p.
                                     

6. Enllaços externs

  • arctolatrystudies - Una pàgina de Facebook dedicada a lestudi de acrtolatry.
  • Arctolatry - Una pàgina web que perfila formes històriques de arctolatry per tot el món amb mapes i timelines.
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →