Топ-100
Back

ⓘ Història de la tipografia. Qualsevol obra impresa, sigui diari o revista, llibre o manuscrit, consta de dos elements contraposats i interdependents: Els grafism ..



                                               

TypeRepublic

Typerepublic és una foneria digital independent fundada el 2003 a Barcelona que distribueix tipografies i dissenya tipus de lletra per encàrrec. El fundador i principal dissenyador és Andreu Balius. Han creat tipografies corporatives per la marca Victorias Secret, Seat, Ferrovial i daltres per al seu ús en la composició de text, com ara el tipus Pradell o Carmen.

Història de la tipografia
                                     

ⓘ Història de la tipografia

Qualsevol obra impresa, sigui diari o revista, llibre o manuscrit, consta de dos elements contraposats i interdependents: Els grafismes, és a dir, tot allò que deixa una imatge impresa i els blancs o contragrafismes.

Dentre els grafismes el més important i el que dóna sentit a lobra escrita són les lletres o caràcters, que sagrupen comunament sota diferents dissenys i famílies, anomenades tipografies. Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la tipografia és "lart de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils o, més concretament, el procediment dimpressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, després de tintats, són aplicats a pressió damunt el paper". Dins del camp de les tipografies la tipologia és aquella disciplina que "estudia les formes de les lletres i per extensió de qualsevol forma gràfica".

                                     

1. LAlfabet

La paraula alfabet, que neix de les dues primeres lletres gregues, "alfa" i "beta", denota precisament això, el pas cap a un sistema descriptura del llenguatge oral. Des del pas dHomo erectus a Homo sapiens i els primers llenguatges complexos fins a lescriptura passen molts anys, anys de pintures rupestres i altres representacions de la realitat. Als primers pictogrames cap al 3500 aC els succeeixen ideogrames sumeris cap al 2000 aC. El pas de gegant arriba quan sequipara un símbol a un so, donant lloc a lescriptura cuneïforme sil làbica. Comencen a aparèixer els primers alfabets, amb una trentena de consonants i uns segles més tard 1000 aC neixen els alfabets fenicis, que són la base dels alfabets occidentals actuals.

                                     

2. Antiga roma

El segle I aC els romans ja empraven un alfabet quasi igual al que sutilitza actualment. Estem parlant, és clar, de lalfabet llatí, ja que cal recordar que al món hi ha daltres sistemes alfabètics emprats en algunes regions. A partir daquí podríem dir que neix la història de les tipografies, ja que neixen a partir del primer moment en què sempra lalfabet per plasmar idees i oracions.

La societat romana registrava quatre tipus destils tipogràfics diferents: La capital romana, també coneguda com a Capitalis monumentalis és ladaptació romana de lalfabet grec i la tipografia que més tard va influenciar la resta descriptures. El seu estil és molt més estilitzat i arrodonit, i sutilitzava principalment a les inscripcions en pedres.

La quadrata eren les majúscules quadrades romanes, originalment cisellades la pedra o utilitzades pel transcriure manuscrits de luxe, fins al segle VI dC. Malgrat sigui una tipografia romana sha utilitzat molt al llarg de la història als títols de llibres i manuscrits. La rústica era la versió menys formal i més ràpida dexecució de la quadrata.

Lescriptura cursiva romana era la que sutilitzava més habitualment i agrupava aquelles modalitats inclinades una nomenclatura que encara sutilitza en lactualitat.

Sutilitzava en cartes, factures, documents comercials o administratius i obres polítiques o literàries. Malgrat lImperi Romà hagi caigut al segle V dC, la societat medieval continua utilitzant el llatí i les tipografies romanes en els seus manuscrits. La decadència romana coincideix amb la implantació del pergamí i la vitel la, que són un primer avenç al que seran les tècniques modernes denquadernació. Amb aquests nous materials es guanya velocitat i portabilitat, i comporta el naixement de les antecedents de les minúscules, les lletres uncials. Les lletres tenen una alçada fixa menys la D i la H i són anguloses. En lintent de formalitzar una barreja de cursiva i capital per lescriptura ràpida quotidiana les lletres van semblant-se de mica en mica la caixa baixa actual, sortint sota la línia de la caixa amb braços ascendents i descendents pronunciats.

En 751 els àrabs van capturar diversos fabricants xinesos de paper i van millorar les tècniques de fabricació a Damasc, i entretant, Carlemany en un intent de reflotar la cultura occidental desenvolupa lescriptura carolíngia que sutilitzarà a tots els llibres doccident. El disseny de la caixa baixa 789 dC va aconseguir unir lescriptura europea… però no va salvar la decadència occidental.

                                     

3. La tipografia gòtica

No és fins al segle x, al Monestir de Sant Gall suís, que no apareix el nou sistema tipogràfic que substituirà el model llatí. Aquesta nova tipografia més comprimida i angulosa, amb formes pesades i condensades i amb una forta modulació vertical. És també més ràpida descriure cal recordar que abans de Gutemberg tota lescriptura era manuscrita i aprofitava més el paper. És precisament la del paper la següent gran revolució que sacseja Europa, la ciutat valenciana de Xàtiva sinstal la primera fàbrica de paper a Europa, de la mà de làrab Abú Masaifa el 1074, arribant aquest invent que des del segle I dC que sutilitzava la Xina i estenent-se lentament originàriament la recepta era secreta pel continent. La lletra gòtica es difon amb diferents acceptacions per tot Europa, amb una versió informal a Itàlia que esdevindria la itàlica actual.

                                     

4. La impremta

No és fins al 1445 Johann Gensflesisch Gutemberg inventa la impremta de caràcters mòbils, en una adaptació de la impremta coreana de Pi-Sheng. Lobra més famosa de Gutemberg, la seva bíblia de 42 línies, surt del taller el 1456 i se nimprimeixen aproximadament 165 exemplars en paper i 35 en pergamí. Daquests exemplars sen conserven 48 exemplars que han esdevingut veritables peces de col leccionista.

El mèrit real de Gutemberg no és, doncs, inventar realment la impremta, sinó els seus tipus de metall fos, amb una fórmula pròpia de plom, estany daltres minerals que duraria fins al segle xix. Amb la impremta desapareixen els copistes i cal lígrafs, que veuen com han denfocar la seva activitat als comunicats més formals i als manuals de correcta cal ligrafia. Aquests cal lígrafs van barroquitzant la seva escriptura durant el segle xviii i XIX, fins que lofici desapareix. A principis del segle XX la cal ligrafia reapareix degut la moda medievalista de lèpoca. Lofici de cal lígraf acaba mutant i molts dells acaben fent els gravats, primer de fusta i després de cobre, que acompanyen els textos.

Laparició de la impremta comporta profunds canvis la societat de lèpoca, i és linvent clau que ajudarà a sortir de la foscor de ledat mitjana amb la difusió didees i pensaments que comporta. La impremta porta, a més, a laparició el 1609 dC de la primera revista setmanal a Estrasburg i el 1622 del primer diari regular a Alemanya lAvisa Relation oder Zeitung.



                                     

5. Editors i tipografies del segle XV

William Caxton

Nicholas Jenson.

El 1471 el francès Nicolau Jenson grava el primer tipus Roman inspirant-se precisament a les quadrates romanes. Cal recordar que els segles XIV i XV coincideixen amb el Renaixement, i tot el que sinspiri en Roma és ben rebut. Jenson doncs és el responsable dadaptar les tipografies romanes als caràcters metàl lics de la impremta, i les seves Roman encara sutilitzen actualment. En aquella època Francesco Griffo inventa la Bembo molt emprada en llibres i el 1501 es crea el primer tipus mecànic en cursiva.

                                     

6. Editors i tipografies del segle xvi

Lany 1500 ja hi havia unes 1100 impremtes arreu dEuropa. A causa del fet que la impremta unifica lobra impresa molts editors desitgen singularitzar les seves impressions, i això fa que els mateixos editors impulsin la creació de noves tipografies.

Aldo Manuzio

El 1545 limpressor francès Claude Garamond treballa amb un tipus més informal que la tradicional romana quadrada basant-se en el traç duna ploma dau. Amb la Garamond la tipografia intenta fugir i deixar dassemblar-se la cal ligrafia. Des del segle xvi fins al XVIII França és el país amb una tradició tipogràfica més forta. En aquella època parlem de dues corrents tipogràfiques, la veneciana escola italiana i la francesa. Així doncs, inicialment aquestes tipografies franceses copiaven la lletra gòtica, però a mesura que passen els anys la Garamond i lestil Cavilité de Robert Granjon fa que les tipografies franceses de mica en mica vagin semblant-se a les llatines i italianes, ja que la població francesa hi congenia més que amb la quadratura i formalitat gòtica. La Garamond, també coneguda com "la joia de la corona" és en aquell període la font francesa més senyorial, la que adaptava millor els cànons venecians i, a causa del fet que parlem encara de tipografies antigues, la que tenia una millor llegibilitat. Durant el període artístic barroc també neixen les anomenades tipografies de transició, que són un pas més cap a trobar el classicisme.



                                     

7. Editors i tipografies del segle xviii

William Caslon

John Baskerville

Giambattista Bodoni

La nissaga familiar dels Didot

No és fins a principis del segle xviii que el monarca francès Lluís XIV lautoanomenat rei Sol demana la creació de lanomenada Romana Reial, que serà el primer caràcter modern. Sinicia un període on les institucions i la noblesa faran el mecenatge per aconseguir unes edicions i composicions curoses i modernes.

Pierre Simon Fournier introdueix el 1764 el sistema de punts amb el seu Manual Tipogràfic, permeten disposar duna unitat per mesurar les fonts. Anglaterra o els Estats Units no adapten aquest sistema de mesura però basen el seu en aquest. Pel que fa a aquests països anglosaxons, William Caslon, el propietari duna foneria tipogràfica a Londres crea el 1720 la primera tipografia genuïnament anglesa, encara classificada com a Romana antiga. John Baskerville du més enllà les tipografies i millora els processos, les tintes, les eines i els suports enquadernacions,… Treballa per intentar aconseguir compaginar la llegibilitat dels caràcters antics amb la neteja i pulcritud dels caràcters moderns.

Litalià Gianbattista Bodoni, al presentar la seva versió duna romana moderna, serigeix com a "paladí del bon gust" i busca una lletra clara, neta i pura. Les seves lletres barregen classicisme, simetria i sobrietat, cercant la bellesa. Una bellesa que sassenta en quatre virtuts fonamentals: Regularitat, neteja, bon gust i gràcia. Regularitat en el fet que totes les lletres han destar regides per una espècie de norma que generi conformitat sense ambigüitat, varietat sense dissonància. Neteja seguint atentament els processos de fondre les lletres i controlant el procés dimpressió. Bon gust al combinar estils i formes variades, i una gràcia que es trobarà en la desimboltura del traç, que ha de semblar espontani sense ser-ho.

Bodoni va influir enormement en els tipògrafs posteriors a través dels seus tres manuals tipogràfics, un dels quals presenta 373 tipus de lletra. Amb aquest classicisme del que Bondoni nés el màxim exponent la tipografia és neta, pulcra i llegible. Els traços són més estilitzats i elegants, i la presentació tipogràfica és justificada i centrada en un eix simètric. El segle XIX és ple davanços industrials però amb poca creació tipogràfica. Caldrà esperar que comenci el segle XX per veure creacions tipogràfiques noves.

A Espanya Joaquín Ibarra, impressor de Cambra del rei Carles III i persona de gran cultura, va aportar la innovació de setinar el paper. Per això va tenir gran prestigi a nivell europeu arribant a ser elogiat per Bodoni i Didot. Els seus coneixements com a impressor van quedar recollits al primer manual de tipografia de lestat espanyol escrit pel seu deixeble José Sigüenza i Vera.

                                     

8. Segle XX – Les avantguardes

El segle XX comença amb la implantació de la linotípia i laparició de les premses litogràfiques offsets. Els criteris de composició i edició del segle XX aniran molt lligats a les diferents avantguardes artístiques que apareguin al llarg del segle. Els –ismes tindran una enorme influència en les modes tipogràfiques, com veure a continuació. La història dels –ismes aplicats la tipografia comença amb lhistoricisme de la segona meitat del segle xix. El moviment de lhistoricisme recupera de nou les formes passades, en aquest cas els ornaments gòtics i barrocs, i buscant, en certa manera, els cànons de bellesa formal grecs i romans. Això es manifesta en el text centrat recuperant la idea de simetria i els alfabets recarregats de decoracions, ombrejats i amb intents de tipografies tridimensionals. El resultat era un pastitx barroc i dun mal gust considerable. Trencant amb aquesta idea de bellesa passada, neix el moviment de lArts and Crafts, un moviment reformista inspirat en els textos de John Ruskind. LArts and Crafts pretén ser la resposta a lexcessiva valoració dèpoques passades i la manca dànima soulless de les creacions de la revolució industrial, màquines i màquines sense cap mena destètica i bellesa. LArts en Craft pretén reubicar a lésser humà davant aquesta invasió tecnològica, replantejant-se el lloc de lésser humà i les ciències eternes en el món canviant i dinàmic de lera tecnològica. En els llibres daquesta època shi reivindicava lartesania, i no només lestil tipogràfic sinó el paper, les il lustracions, la impressió i lenquadernació.

La tipografia també reflecteix aquesta era amb lletres elaborades però sòbries, amb dissenys bigarrats i compactes. Els dissenys de William Morris per la seva editorial Kelmscott Press representen lideal estètic daquella era. Els tipus "golden" i "troy" en serien els estàndards.

També va crear línies, ornaments i inicials per millorar i complementar els seus alfabets. Més enllà de Morris, molts tipògrafs americans i europeus també van recuperar els tipus antics i adaptar-los als nous temps, creant multitud dels anomenats tipus transacionals. Aquestes recuperacions foren bàsicament a mans de lAmerican Type Founders Company i de la britànica Monotype Corporation. Aquesta última corporació va ser lencarregada de recuperar tipografies que ja estaven quasi oblidades i que ara són dús comú entre els dissenyadors, com la citada Bembo, la Baskerville o la Fournier. LArts and Crafts serà el moviment anglès equivalent al modernisme català, i tindrà importants creacions i autors en moltes disciplines artístiques.

  • La primera de les avantguardes considerada com a tal és el Futurisme, un moviment que neix a principis de segle XX que pretén la ruptura frontal amb les formes tradicionals. Els avanços tecnològics de lèpoca porten als futuristes a mitificar la mà quina i convertir la velocitat en una religió. El seu líder indiscutible fou litalià Filipo Tommaso Marinetti. Els dissenyadors captaven lesperit daquesta velocitat a través darcs i estructures dinàmiques, amb els textos repartits per les pàgines en plan collage i formant formes constructives, fugint dels mètodes tradicionals de disposició i lectura. El contrast de formes i mides és constant, i sutilitzen les fonts en disposició diagonal, cosa mai feta fins ara. Sutilitzen les tipografies ja existents però retallades, amb alteracions de mides i estils buscant el xoc i la innovació.
  • El dadaisme neix a Zurich el 1915 i sexpandeix per Europa, i neix com un moviment anarquista oposat a labsurd de la primera guerra mundial. La tipografia dada era inutilitzable alhora dinformar i fer publicitat, però la llibertat de formes que propugnava encara ara resulta estimulant en qüestions de disseny. Les lletres sajunten i es repel leixen, formant línies interrompudes, amb contrastos de mida i gruix, tot plegat amb un fort dinamisme visual.
  • LExpressionisme neix com a corrent que busca lexpressió dels sentiments i emocions de lautor, i en el vessant tipogràfic significa la utilització els alfabets no només com a font informativa, sinó també amb un sentit universal. Sintenta crear una expressió personal sense les regles dominants, i això es nota en els treballs expressionistes, plagats dindividualisme i experiments tipogràfics ben personals.
  • El Constructivisme apareix el 1920, sobretot al voltant de la Revolució Soviètica, i pretén una reestructuració de la societat amb els creadors com a "artistes enginyers". Cal representacions dirigides a processos socials col lectius i inventa un nou llenguatge formal per aconseguir-ho: elements geomètrics, claredat tècnica i construccions arquitectòniques de gran harmonia i dinamisme.

Sutilitza massivament el fotomuntatge i la racionalitat, amb elements geomètrics simples i colors purs, sense interpretació de la realitat. Durant aquest corrent van crear-se molts dels tipus tipogràfics que ara trobem rígids i pesats. Els textos es justifiquen totalment, a esquerra i a dreta buscant contrastos entre barres, línies i la negativització.

Jan Tschichold va plasmar totes aquestes inquietuds tipogràfiques en el llibre "Die Neue Typographie", on propugna la puresa i elementalitat utilitzant alfabets de pal sec, pàgines asimètriques i una nova relació entre tipografia i espais en blanc. Lestil personal dels anys 20 suposa la llibertat alhora de repartir els textos per la pàgina, dacord amb els sentiments i la funcionalitat que lautor vol donar al text. Sexperimenta tècnicament amb la llegibilitat i la visibilitat, en estils que més tard serien considerats de poesia visual. Aquestes dissenyadors més tard fundarien escoles com lalemanya Bauhaus.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →