Топ-100
Back

ⓘ Límits dels continents. Els límits dels continents de la Terra són en general una qüestió de convenció geogràfica per marcar les fronteres entre els continents ..




                                               

Antàrtic

"Antàrtic o Antàrtica" té aquests significats: Antàrtic relatiu al continent de lAntàrtida, continent més austral de la Terra Cercle polar antàrtic, paral lel principal Tractat Antàrtic, tractat internacional signat per dotze estats a Washington el 1959 Regió de Magallanes i de lAntàrtica Xilena, regió administrativa de Xile la Patagònia Regió antàrtica, zona de la terra al voltant del Pol Sud Territori Antàrtic Australià, regió de lAntàrtida que reclama lAustràlia Corrent circumpolar antàrtic, corrent principal de loceà Antàrtic que envolta completament lAntàrtida Zona antàrtica, ecozona ...

                                               

Corgi Motorcycle Co Ltd.

Corgi Motorcycle Co Ltd. fou un fabricant de motocicletes britànic amb seu a Southport que produïa uns escúters de 98 cc desenvolupats per John Dolphin, fundador i director general de lempresa, a partir de la motocicleta militar Welbike. John Robert Vernon "JRV" Dolphin, tinent coronel de lexèrcit britànic, fundà lempresa poc després del final de la Segona Guerra Mundial, el 1946. El nom triat, "Corgi", és el duna raça de gossos de Gal les caracteritzada pel seu cos llarg i potes curtes.

Límits dels continents
                                     

ⓘ Límits dels continents

Els límits dels continents de la Terra són en general una qüestió de convenció geogràfica per marcar les fronteres entre els continents que estan units per terra formant part duna mateixa entitat o supercontinent. Aquests límits es defineixen atenent diferents criteris geogràfics, culturals i polítics, i susen diverses convencions. Hi ha set continents, però en podrien ser quatre si Amèrica i Eurafrasia es consideren cadascú un sol continent. Segons la definició dun continent en sentit estricte, una illa no pot formar part de cap continent, però per convenció i en la pràctica, la majoria de les illes principals sassocien a un continent.

Hi ha tres límits terrestres entre continents subjectes a definició: entre Europa i Àsia -dividint Euràsia-, entre Àsia i Àfrica -dividint Eurafrasia a Àfrica i Euràsia-, i entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud -dividint Amèrica-. Els límits restants es refereixen a associacions dilles i arxipèlags amb continents.

                                     

1. Límit entre Àsia i Europa

La naturalesa de les fronteres entre Europa i Àsia més una qüestió sociopolítica que geogràfica, perquè no hi ha un oceà o canal que els separe. Molts geògrafs sostenen que Europa i Àsia comparteixen moltes característiques geogràfiques comunes i que formen part dun únic continent, Euràsia. Tot i que Europa es considera una entitat geogràfica, ho és com una superpenínsula de lÀsia continental, tal com ho és, per exemple, el subcontinent indi, que fins i tot descansa sobre una placa tectònica diferent la de la resta dEuràsia.

                                     

1.1. Límit entre Àsia i Europa Història

La frontera entre Europa i Àsia és inusual entre les fronteres continentals per les seues característiques en gran part fixades en muntanyes i rius al nord i a lest de la mar Negra. La raó és històrica, la divisió dEuropa i Àsia es remunta al s. VI ae amb els primers geògrafs grecs com Anaximandre i Hecateu de Milet, que feren la triple divisió del Vell Món a Europa, Àsia i Àfrica. En el sentit modern del terme continent, Euràsia sidentifica més fàcilment com un continent, i a voltes sha descrit Europa com un subcontinent dEuràsia.

La frontera oriental dEuropa ha anat canviant des de lantiguitat. Anaximandre posà el límit entre Àsia i Europa al llarg del riu Phasis ara Rioni al Caucas, una convenció encara seguida per Heròdot al s. V, que considerava que Europa sestenia fins al Pacífic, sent tan allargada i molt més gran que Àfrica i Àsia juntes. Quan el coneixement geogràfic dels grecs augmentà durant el període hel lenístic, aquesta arcaica convenció fou revisada i el límit entre Europa i Àsia es considerà el Tanais ara el riu Don. Aquesta fou la convenció usada pels autors de lèpoca romana, com Posidoni, Estrabó i Ptolemeu.

Al llarg de ledat mitjana i fins al s. XVIII, la tradicional divisió de la massa terrestre dEuràsia en dos continents, Europa i Àsia, va seguir amb Ptolemeu, establint el límit en la mar Egea, els Dardanels, el mar de Màrmara, el Bòsfor, la mar Negra, lestret de Kerch, el mar de Azov i el riu Don. Però els mapes produïts des del s. XVI al XVIII diferiren en la forma de continuar la frontera més enllà de la corba de Do a Kalatx-na-Donú on més prop del Volga, ara units pel canal Volga-Don, en territori no descrit detalladament pels geògrafs antics. Philip Johan von Strahlenberg, al 1725, fou el primer a apartar-se de la clàssica frontera del Don dibuixant la línia més al sud, al llarg de la depressió del Kumà-Mànitx. Latles de 1745 publicat per lImperi rus té la frontera seguint el Don més enllà de Kalach fins a Serafimóvitx, abans de tallar en direcció nord cap a Arkhàngelsk, mentre que altres cartògrafs del s. XVIII i XIX, com John Cary, nestabliren el límit des de Kalach fins al Volga, que després seguiren fins la corba de Samara.

Al s. XVIII se suggerí que els Urals marcaren el límit al nord de la corba de Samara, però els cartògrafs continuaren diferint en el límit entre el baix Don i el Samara fins ben entrat el s. XIX. A mitjan XIX, ja hi havia consens sobre que Europa acaba en la mar Egea, la mar Negra, la mar Càspia i els Urals, encara que les fronteres entre els tres últims eren una mica incertes; per exemple, la divisòria que sestén des dels Urals la mar Negra la definiren alguns geògrafs i autoritats usant com a límits pel riu Don, la depressió del Kumà-Mànitx, el Caucas, la frontera russa o el riu Rioni. Nhi havia tres convencions principals:

  • i, la tercera, que abandonava totalment el Don, seguint la divisòria hidrogràfica del Gran Caucas fins la mar Càspia.
  • una, que seguia el riu Don, el canal Volga-Don i el riu Volga;
  • una altra, que seguia la depressió del Kumà-Mànitx fins la mar Càspia i després el riu Ural;

La qüestió es tractà encara com una controvèrsia en la literatura geogràfica de la dècada de 1860. Douglas Freshfield defensà el límit de la divisòria del Caucas com la millor possible. La majoria de geògrafs de la Unió Soviètica també proposaven la frontera que anava al llarg de la divisòria del Caucas, que esdevingué la convenció estàndard del s. XX, tot i que el límit Kuma-Manych estigué en ús en alguns mapes del segle xx.

                                     

1.2. Límit entre Àsia i Europa Definició moderna

La definició "moderna" del límit entre Europa i Àsia arrenca la mar Egea i segueix els Dardanelos-mar de Màrmara-Bòsfor, la mar Negra, seguint la conca del Gran Caucas, la part nord-oest de la mar Càspia i al llarg dels Urals. Aquesta és la generalment cartografiada i llistada en molts atles, inclòs el de la National Geographic Society i és així com es descriu en el World Factbook.

Segons aquesta definició, les muntanyes de lAlt Caucas formen part de la frontera entre Europa i Àsia. La muntanya Elbrús, que salça al nord de la divisòria daigües, estaria íntegrament situada a Europa, i seria el punt de més elevació del continent. El Baix Caucas estaria situat totalment a Àsia segons aquest criteri.

Dacord amb aquesta definició, tant Geòrgia com Azerbaidjan tenen la major part del territori a Àsia, tot i que cadascun daquests estats té una petita part de la frontera nord al nord de la conca del Gran Caucas i, per tant, a Europa. Aquests estats, juntament amb Armènia, tenen una tendència sociocultural a proclamar-se europeus, malgrat que els tres solen quedar fora de les llistes destats europeus i són inclosos en les dels asiàtics.

Rússia i Turquia són estats transcontinentals, amb territori a Europa i Àsia. Mentre que Rússia és històricament un estat dEuropa amb una llarga història de conquestes imperials a Àsia, la situació de Turquia és la inversa, com la dun estat asiàtic, amb conquestes imperials a Europa.

Kazakhstan és també un estat transcontinental segons aquesta definició - les províncies del Kazakhstan occidental i dAtirau sestenen a banda i banda del riu Ural - tot i que es considera un estat centreasiàtic que sestén fins a Europa.

La ciutat turca dIstanbul es troba en tots dos costats del Bòsfor, la qual cosa en fa una ciutat transcontinental.



                                     

1.3. Límit entre Àsia i Europa Altres fronteres modernes amb menor acceptació

Encara continuen utilitzant-se altres límits entre Europa i Àsia, com:

  • la divisió política russa: pren com a referència els seus subjectes federals, així
  • al costat europeu, de nord a sud: Districte Autònom de Nenètsia, república de Komi, krai de Perm, república de Baixkíria i óblast dOrenburg;
  • al costat asiàtic, de nord a sud: Iamàlia, Districte Autònom Khanti-Mansi, óblast de Sverdlovsk i óblast de Txeliàbinsk.
  • la depressió del Kumà-Mànitx és oficialment considerada com la frontera continental a Rússia i altres estats i continuen citant-la, menys sovint, com un possible límit natural en fonts contemporànies. Segons aquesta definició russa, la frontera entre Europa i Àsia passa per les muntanyes Mugodzhar, segueix cap al sud al llarg del riu Emba fins la mar Càspia i després continua fins la mar Negra al llarg de la depressió del Kumà-Mànitx. Aquesta definició de Strahlenberg la usaven ja els geògrafs russos des de mitjan s. XVIII, i la recomanava oficialment en llibres de text la Societat Geogràfica de la URSS el 1958. Aquesta definició també és prou comuna en regions germanes. Situa tots els estats del Caucas, incloent Geòrgia, Azerbaidjan i les repúbliques caucàsiques de Txetxènia i Daguestan, totalment a Àsia.
  • la definició meso-Caucàsica, que defineix la frontera entre les mars Càspia i Negra així: la frontera passa entre lAlt Caucas i el Baix Caucas i està definida pel riu Rioni i el curs baix del riu Kura tot i que aquesta frontera és pobrament definida entre tots dos rius. Aquesta definició deixa gran part de Geòrgia i Azerbaidjan a Europa.

Hi ha altres formes de definir els límits entre Europa i Àsia que deriven dalgunes de les definicions polítiques que realitzen alguns organismes, com:

  • Rússia és llistada com a part de lEuropa de lEst;
  • Kazakhstan és llistat com a part dÀsia Central;
  • la Divisió dEstadística de Nacions Unides, que llista els estats transcontinentals en el continent on tenen la majoria de la població
  • Azerbaidjan, Geòrgia, Turquia i Xipre són llistats com a part dÀsia Occidental.
  • el Consell dEuropa, en lestatut en què en recull els membres, inclou com a membres la Federació de Rússia, Armènia, Geòrgia, Azerbaidjan, Turquia i Xipre. Encara que Kazakhstan no nés membre, se li concedeix el dret de demanar-ne la plena adhesió.

Turquia, malgrat tenir només un 3% de la superfície a Europa, ha estat membre del Consell dEuropa des del 1949 i un candidat oficial a formar part de la Unió Europea des del 2005. Armènia, Geòrgia i lAzerbaidjan, estats geogràficament asiàtics tot i que Azerbaidjan i Geòrgia tinguen part del territori a Europa, també shan adherit al Consell dEuropa. Les Illes Egees del Nord i larxipèlag del Dodecanés es troben la costa de Turquia asiàtica en la plataforma continental asiàtica, però políticament són part de Grècia, un país europeu.

Les illes russes de Vaygatx i Nova Zembla, que sestenen cap al nord des de lextrem septentrional dels Urals, es poden considerar una continuació daquesta serralada que sendinsa en loceà Glacial Àrtic. Aquestes illes separen la mar de Barentsz, europea, de la mar de Kara, asiàtica, i es poden considerar part dEuropa o Àsia. Encara que Nova Zembla es considerà tant a Europa com a Àsia en els mapes del s. XIX, ara se sol considerar part dEuropa, i és el límit continental considerat per unir-se loceà Àrtic al llarg de la riba sud del mar de Kara. Els mapes daquest article les representen com a part dEuropa. La Terra de Francesc Josep, un important arxipèlag rus a lÀrtic situat més al nord, també sassocia a Europa. Totes aquestes illes àrtiques són part del subjecte federal russoeuropeu de lóblast dArkhànguelsk.

                                     

2. Límit entre Àfrica i Europa

Els continents europeu i africà no són contigus, i la delineació entre ells és una qüestió de quines illes han dassociar-se a quin continent. Al punt més proper, el Marroc i la part europea de lestat espanyol estan separats per sols 13 km.

Les illes Açores de Portugal a lAtlàntic són a 1.368 km dEuropa i a 1.507 km dÀfrica, i se solen agrupar amb Europa. Per contra, les Illes Canàries i Madeira incloses les Illes Desertes i les Salvatges, enfront de la costa atlàntica del Marroc, hi són molt més a prop i solen agrupar-se amb Àfrica les Illes Canàries són a sols 100 km de la costa dÀfrica al punt més proper, mentre que Madeira està a 520 km dÀfrica i 1.000 km dEuropa. Aquests arxipèlags són dins lestat espanyol o Portugal i políticament són part dEuropa. Els enclavaments espanyols de Ceuta i Melilla en territori africà, així com les places de sobirania, són també políticament part dEuropa, però geogràficament són part indiscutida dÀfrica. Un únic illot espanyol, conegut com a illa Alborán, es troba discutiblement en la placa africana o en leuroasiàtica, al mar dAlborán, a 50 km al nord de la costa marroquina i a 90 km al sud de lestat espanyol.

En geografia històrica, moltes de les més grans illes de la mar Mediterrània han estat més íntimament relacionades amb Àfrica que amb Europa o Àsia. Lantic Egipte dominava en moltes èpoques Xipre i en algun moment també Creta i Rodes. LImperi romà enquadrava Creta amb Cirenaica en lantiga Líbia. Les Illes Balears i la meitat de Sicília eren dirigides des de Cartago.

Lilla mediterrània de Malta és a 81 km de la costa de Sicília -una extensió cultural dEuropa en el cor de la Mediterrània-, molt més a prop que la distància de 288 km la costa africana més propera. Tant Sicília com Malta són situades sobre una connexió a lescorça continental de la placa tectònica africana coneguda com la plataforma siliciana-Tunisiana, amb Malta situada més propera a Sicília que a Àfrica. Les illes de Malta es formaren com punts elevats dun istme entre Sicília i Àfrica del Nord que acabaren aïllades en pujar el nivell del mar després de lúltima glaciació. Tot i que Malta i Sicília foren dirigides pels àrabs, els llaços històrics forjats com a conseqüència daquesta relació entre el continent africà i les illes es perdé fa molt temps; a Malta, però, es parla un dialecte de làrab influenciat fortament per litalià.

La propera illa italiana de Lampedusa illa principal de les Illes Pelàgiques és a 207 km de Sicília i a sols 127 km de la costa africana. De manera semblant, Pantel leria és a 100 km de Sicília i a sols 71 km de la costa africana en la conjunció entre la placa tectònica europea i lafricana: és una illa volcànica i, per tant, geogràficament, podria formar part dEuropa o dÀfrica, tot i que siga políticament i culturalment europea, que és com la mostren els mapes.

Hi ha també nacions amb forts llaços culturals amb Europa, com els estats dÀfrica septentrional localitzats la riba sud de la Mediterrània - és a dir, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte - tot i que tenen llaços molt més forts amb el món àrab. A part daixò, la clara frontera que suposa la Mediterrània exclou aquestes nacions geogràficament. Hi ha un cert interés en alguns estats com Egipte, Palestina-Israel, el Marroc, Tunísia i Cap Verd per passar a formar part de la Unió Europea, però actualment la seua admissió com a socis no és permesa el Marroc va sol licitar-ne lingrés formalment però fou rebutjat per motius geogràfics.

                                     

3. Límit entre Amèrica del Nord i Europa

Les fronteres entre Europa i Amèrica del Nord són més clares i fora de disputa, ja que tots dos continents ocupen costats oposats de lAtlàntic nord. Les zones intermèdies de loceà manquen dilles, tret del nord, on se situen Groenlàndia i Islàndia. Aquesta última juntament amb les Açores són protuberàncies de la dorsal oceànica Mesoatlàntica i estan habitades per diferents pobles europeus escandinaus a Islàndia i portuguesos a les Açores, malgrat tenir àrees en la placa nord-americana. Groenlàndia es considera geogràficament com a americana i la majoria dascendència groenlandesa prové dels inuit, població indígena dAmèrica del Nord. Les illes noruegues de lÀrtic, Jan Mayen i Svalbard, estan associades a Europa, perquè són molt més properes a les seues costes que a les nord-americanes. Les Illes Britàniques són en la plataforma continental europea i durant ledat de gel eren part del continent.

Les Illes Bermudes són una possessió del Regne Unit i són a 1.000 km a lest de la part continental dels Estats Units, i de vegades sagrupen amb Angloamèrica. Altres illes dependents del Regne Unit al Carib són Turks i Caicos, les Illes Caiman, Montserrat, Anguilla i les Verges Britàniques. Altres illes americanes que són territoris dependents destats europeus són les franceses Saint-Pierre i Miquelon -enfront de les costes de lilla de Terranova-, Martinica, Guadalupe, Saint Barthélemy i Saint Martin al Carib nord. Dels Països Baixos depenen les illes que formaven les Antilles Neerlandeses a les Petites Antilles.

Hi ha estats fora de lentorn europeu que tenen llaços culturals i històrics amb Europa com a conseqüència de la colonització i les migracions, com ara Estats Units, Canadà, i tots els estats dAmèrica.



                                     

4. Límit entre Àfrica i Àsia

Històricament, en la geografia grecoromana, Àfrica significava lantiga Líbia, i la seua extensió oriental es prenia al voltant de Marmàrica, en el Catabathmus Magnus pas dHalfaya, col locant Egipte totalment a Àsia. La idea que Egipte és un país africà sembla desenvolupar-se cap a mitjan s. XIX. El terme Àfrica estava reservat clàssicament per al que hui es coneix com el Magrib, amb lexclusió explícita dEgipte, però amb les exploracions europees dÀfrica la forma de la massa africana i la inclusió "natural" dEgipte en aquesta massa de terra es feu normal.

Les fronteres geogràfiques naturals dÀfrica són la mar Mediterrània, la mar Roja i el golf dAden. La línia habitual per dividir Àfrica dÀsia hui és listme de Suez, la bretxa més estreta entre la Mediterrània i el golf de Suez, la ruta que segueix hui el canal de Suez, i menys sovint al golf dÀqaba. Això fa que la península del Sinaí siga geogràficament asiàtica i que Egipte siga un estat transcontinental. Menys del 2% de la població egípcia viu al Sinaí i, per tant, Egipte, tot i que tècnicament transcontinental, se sol considerar un estat africà íntegrament i no en part asiàtic. Però quan es parla de la regió geopolítica dOrient Mitjà i Àfrica del Nord, Egipte se sol agrupar amb els estats dÀsia occidental com a part dOrient Mitjà, mentre que el veí occidental dEgipte, Líbia, sagrupa amb els estats restants del nord dÀfrica com el Magrib. Tots dos, però, són membres de la Lliga Àrab i de la Unió Africana. Segons criteris purament geològics, la línia de separació entre tots dos continents podria ser dibuixada al llarg de la falla de la vall del riu Jordà i això faria que tant Palestina-Israel com el Líban i petites parts de Síria foren part dÀfrica.

Larxipèlag de Socotra al Iemen, geopolíticament es considera part dÀsia; geogràficament, però, a voltes és considerat part dÀfrica per la seua proximitat la banya dÀfrica i perquè es troba en la plataforma daquest continent.

Les Seychelles, Maurici i Comores són nacions insulars a loceà Índic associades a Àfrica. Mayotte, situada al canal de Moçambic entre Àfrica i Madagascar també geogràficament part dÀfrica és sota administració francesa, com lilla de la Reunió a lest de Madagascar i algunes illes esparses de loceà Índic també associades a Àfrica.

                                     

5. Límit entre Àfrica i Amèrica del Sud

Les fronteres entre Àfrica i Amèrica del Sud són clares i indiscutides, ja que els dos continents formen les costes oposades de loceà Atlàntic, les àrees interiors del qual estan quasi desproveïdes dilles entre els continents. Les deshabitades possessions insulars brasileres darxipèlag de San Pedro i San Pablo i Trindade i Martim Vaz sassocien a Amèrica, mentre que les possessions insulars britàniques de Santa Helena, Tristan da Cunha i illa Gough sassocien a Àfrica.

                                     

6. Límit entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud

En totes les cultures no germàniques dAmèrica, és a dir, quasi tot el continent americà tret dels Estats Units, part de Canadà i gran part del Carib, Amèrica es considera un únic continent: abasta tota la massa terrestre entre Alaska i larxipèlag de Terra del Foc. Així, Amèrica del Nord, Centreamèrica, Antilles i Sud-amèrica es consideren regions de la gran massa continental. Per exemple els anells olímpics representen Amèrica amb un únic anell.

La frontera entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud es troba en un punt de listme de Panamà i sha traçat de diverses maneres. La demarcació més comuna en atles i altres fonts segueix la divisió de la zona muntanyenca del Darién al llarg de la frontera entre Colòmbia i Panamà, on listme es troba amb el continent sud-americà. Altres situen la divisió entre subcontinents al canal de Panamà, on Panamà té territori amb un marge en cada subcontinent. En un sentit geopolític és a dir, no estrictament geofísic, Panamà sinclou amb els altres estats dAmèrica Central i pràcticament tots els atles mostren Panamà com un estat que es troba totalment dins dAmèrica del Nord o Amèrica Central. La frontera entre Amèrica Central i del Sud sha traçat també ocasionalment entre Costa Rica i Panamà, o per altres línies en listme de Panamà.

Sovint, la majoria de les illes del mar Carib es consideren part dAmèrica del Nord, però Aruba, Bonaire, Curaçao illes ABC i Trinitat i Tobago es troben en la plataforma continental dAmèrica del Sud. Daltra banda, la veneçolana illa dAves i les colombianes San Andrés y Providencia es troben en la plataforma nord-americana. A més, les illes veneçolanes adjacents de Nueva Esparta i les illes de les dependències federals de Veneçuela poden considerar-se part del Carib en lloc de part dAmèrica del Sud. La circumstància daquestes illes és semblant la de les illes ABC, doncs tant les illes ABC com les veneçolanes estan en un rang equivalent des de la Veneçuela continental: aquestes terres veneçolanes podrien ser col locades a Amèrica del Nord.

Des duna perspectiva sociopolítica i cultural, Amèrica se sol dividir en Amèrica anglosaxona on preval langlés i Amèrica Llatina, on predominen llengües romàniques o derivades. A més, Guaiana sagrupa a voltes amb la regió Carib juntament amb Belize i Bermudes. De vegades també el que alguns denominen geopolíticament Amèrica del Nord es limita als Estats Units, Canadà, i a voltes Bermudes.

                                     

7. Límit entre Amèrica del Nord i Àsia

Lestret de Bering i el mar de Bering separen les masses terrestres dÀsia i dAmèrica del Nord, i formen la frontera internacional entre Rússia i Estats Units. Aquesta frontera separa les Illes Diomedes en lestret de Bering: Diomedes Major a Rússia i Diomedes Menor als Estats Units. Aquestes dues illes estan separades per sols 4 km, i els seus habitants són família, però a linici de la guerra freda Stalin ordenà evacuar Diomedes Major.

Les Illes Aleutianes són una cadena dilles dAlaska que sestén cap a loest des de la península dAlaska cap a les Illes del Comandant russes i la península de Kamtxatka. La majoria delles estan associades al continent americà, llevant el més occidental grup de les Illes Near, que és sobre la plataforma continental asiàtica més enllà de la depressió de les Aleutianes Septentrionals i en poques ocasions es podrien associar a Àsia, la qual cosa permetria que lestat dAlaska es considerara un estat transcontinental.

Lilla de Sant Llorenç, al nord del mar de Bering, pertany a Alaska i pot associar-se a tots dos continents, però quasi sempre es considera part dAmèrica del Nord, igual que les Illes Rat en la cadena de les Aleutianes. En els seus punts més propers, Alaska i Rússia se separen per sols 4 km.



                                     

8. Límit entre Amèrica i Oceania

Oceania, en sentit ampli, abasta tota la regió insular entre Àsia i Amèrica. La definició més comuna nexclou les Ryukyu, Kurils i larxipèlag del Japó, que pertanyen a Àsia, i les Illes Aleutianes, que pertanyen a Amèrica. Altres illes del Pacífic sinclouen dins dun o un altre continent segons sen consideren criteris culturals o polítics.

Les illes Galápagos i lilla de Malpelo, a loceà Pacífic oriental, són possessions dEquador i de Colòmbia, respectivament, i estan relacionades amb Sud-amèrica. Les inhabitadas possessions franceses de lilla Clipperton, a 600 milles de la costa mexicana, estan associades amb Amèrica del Nord. Lilla de Cocos pertany a Costa Rica.

Lilla de Pasqua, un territori xilé, és situada al Pacífic oriental i els seus antics habitants provenen de la Polinèsia, per la qual cosa es considera que és el punt més oriental dOceania, encara que políticament està associada a Amèrica del Sud. A més, Xile té les Illes Desventuradas i les Illes Juan Fernández, també situades al Pacífic oriental i a lest de lilla de Pasqua, però considerades sud-americanes.

Estats Units dAmèrica controlen molts territoris a Oceania, inclòs lestat de Hawaii i els territoris de Guam, les Illes Mariannes del Nord i Samoa Americana. Les illes hawaianes són a alguna distància de la major part de les illes dOceania, però estan culturalment molt més prop de la resta dOceania que dAmèrica. Els pocs territoris dels Estats Units al Pacífic Nord denominats en forma agrupada illes ultramarines estan deshabitats, tret del personal itinerant de servei. Són agrupats moltes vegades al costat de la part continental dels Estats Units, dins el continent americà. Així el límit polític entre Oceania i Amèrica inclou a Hawaii i lilla de Pasqua a Amèrica, mentre que el límit cultural les inclou com a part dOceania.

                                     

9. Límit entre Àsia i Oceania

Tot i que hi ha controvèrsia per definir el límit entre Àsia i Oceania, existeixen diferents criteris que han fet que se nestablisquen límits díndole geogràfic, lingüístic, cultural i polític. Un corrent basat en criteris geogràfics, ètnics i lingüístics inclou Insulíndia com a part dOceania, la qual cosa sha vist reflectit en alguns atles i en el popular joc de tauler Risk. La història daquesta frontera es remunta a quan es delimità per primera volta Oceania reconeixent-la com a continent el geògraf Jules Dumont dUrville el 1831 en un article per la revista científica de la Societat de Geografia de París, i establí el límit entre Àsia i Oceania als estrets de Malacca i Luzon, incloent en Oceania la totalitat de larxipèlag malai. El camp de la lingüística referma aquest límit perquè les llengües parlades a Melanèsia, Polinèsia, Micronèsia i Insulíndia estan tan emparentades que formen la subfamília lingüística malaiopolinèsia. Les recerques genètiques també corroboren aquest límit en demostrar lestret llaç ètnic entre aquestes zones dOceania. Aquesta frontera era universalment acceptada fins la Segona Guerra mundial.

Un sector dels geògrafs i sobretot els biogeògrafs consideren que el límit entre Àsia i Oceania és la línia de Wallace, que defineix el límit biogeogràfic entre Àsia i Oceania, incloent així en Oceania les illes de Célebes, Sumba, Flores, Timor, Filipines, Nova Guinea, les Moluques i de la Sonda. Aquesta línia ha estat definida a partir devidència biogeogràfica.

La línia de Dumont nindica el límit lingüístic i ètnic, i la línia de Weber el cultural. Aquesta varietat de límits concorden a incloure en Oceania gran part del territori situat dins la placa tectònica australiana que, a més dAustràlia, inclou lilla de Tasmània. Els arxipèlags situats a Micronèsia, Melanèsia i Polinèsia sempre sinclouen en Oceania.

Fins fa poc per als geòlegs la frontera entre Oceania i Àsia era el límit entre la placa de la Sonda i laustraliana que coincidia amb la línia de Lydekker. Així, el territori de lest dIndonèsia situat dins de la placa australiana i constituït pel sud de Papua Occidental i altres illes més petites, geològicament són part dOceania. El descobriment recent, però, de noves plaques entre la placa indoaustraliana i la de la Sonda tals com la placa de Timor, la de Cap dOcell, la de les Moluques i la de Banda, ha tombat aquest argument.

La frontera política entre Àsia i Oceania està constituïda, segons molts experts, pel límit terrestre entre Indonèsia i Papua Nova Guinea i continua per la mar per la llinda marina entre Austràlia, Indonèsia i Timor Oriental, aquest darrer un estat independent que abans era part dIndonèsia, se sol considerar part dOceania. En les fonts portugueses Lello Universal i Enciclopédia Lusità-Brasilera se situa Timor Oriental a Oceania. Lorganització social de la població tribal és molt semblant a les societats dOceania. Les llengües parlades al territori són principalment austronèsies, el mateix grup que comprén les llengües de Nova Guinea, que es considera part de Melanèsia. Les Nacions Unides, però, el classifiquen com a part del bloc "Àsia sud-est". Sespera que sunisca a lAssociació de Nacions del Sud-est Asiàtic ASEAN. En contrapartida, un altre sector dexperts considera que la frontera política entre Àsia i Oceania la constitueix el límit terrestre entre Malàisia i Tailàndia.

La frontera cultural dOceania és semblant la primera opció de frontera política només que, a més, inclou tota lilla de Nova Guinea, les illes Halmahera, Tall Ampat, Obi, Seram, Buru, Aru i altres de més petites, perquè aquest sector dIndonèsia no comparteix la cultura malaia sinó que són de cultura melanèsia. Així la frontera cultural coincideix amb la línia de Melanèsia antropològica o la línia de Weber. La frontera cultural entre Àsia i Oceania és la més usada en lactualitat.

El Japó posseeix les illes Ogasawara, que és un territori datols insulars dispersos situats a loceà Pacífic. Aquestes illes són a certa distància al sud-est de les principals illes japoneses: per açò i per la seua naturalesa tropical, a voltes se les considera part dOceania.

Austràlia inclou illes a Oceania i les illes més properes a Indonèsia que al continent australià.

                                     

10. Límits de lAntàrtida

LAntàrtida i les seues illes circumdants no tenen població autòctona. Tots els territoris al sud dels 60°S de latitud són considerats en general terra nullius i el tractat Antàrtic deixà totes les disputes territorials en suspens. Tot i que les illes Geòrgies del Sud i Sandwich del Sud són més prop de lAntàrtida, formen part de larc Scotia, la continuació submarina de la serralada dels Andes sud-americana. Estan associades políticament, però, a les Illes Malvines, que són més prop dAmèrica del Sud i sobre la seua plataforma continental. A més, Argentina, un país sud-americà, les reclama. El límit de la plataforma continental separa els dos grups dilles.

Aquestes illes i territoris subantàrtics, si bé estan situats al nord del paral lel 60°, se solen associar a lAntàrtida:

  • Austràlia: illes Heard i McDonald i illa Macquarie
  • En litigi entre lArgentina i el Regne Unit: Illes Geòrgies del Sud i Sandwich del Sud
  • Noruega: illa Bouvet
  • França: illes Crozet, illa Amsterdam, illa de Sant Pau i Illes Kerguelen
  • Nova Zelanda: Illes Antípodes, Illes Auckland i Illes Campbell totes en disputa per la seua associació a Oceania o lAntàrtida
  • Sud-àfrica: Illes del Príncep Eduard en disputa per la seua associació a Àfrica o lAntàrtida

Les Illes Príncep Eduard es troben entre Àfrica i lAntàrtida, i són territori de Sud-àfrica, un estat africà. Laustraliana illa Macquarie i les de Nova Zelanda Antípodes, Auckland i lilla Campbell, són entre estats dOceania i dAustràlia, Nova Zelanda i lAntàrtida.

Les Illes Heard i McDonald dAustràlia i les illes franceses de Kerguelén són a laltiplà de Kerguelén, la placa continental antàrtica. Les illes franceses Crozet, Amsterdam, Sant Pau i lilla noruega Bouvet també són la placa continental antàrtica, i no solen associar-se amb altres continents.