Топ-100
Back

ⓘ Ascetisme és una opció ètica que considera que lhome ha datènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats material ..



Ascetisme
                                     

ⓘ Ascetisme

Ascetisme és una opció ètica que considera que lhome ha datènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals. Etimològicament ascètic deriva del grec antic ἄσκησις que significa entrenament o exercici esportiu.

La noció ascètica és una opció ètica o religiosa que es troba en moltes cultures, com a una acció permanent de certs grups sacrals, o com un període de quaresma durant la qual tothom ha de "purificar-se" una vegada lany o en preparació dun ritu de transició. Lascetisme previ al sacrifici ha acabat essent sovint el sacrifici sencer.

Al cas dun ascetisme exagerat, que sobreestima el valor de la renúncia i de la mortificació, es fa servir el terme d’ asceticisme.

                                     

1. Escoles dascetisme

En lascetisme budístic és la noció de moderació i dindependència de passions que prepondera, en lestoïcisme la lluita contra les passions o la impassibilitat, al gnosticisme i el catolicisme la noció de dolor que mai no podrà compensar el que va patir el Crist crucifixat. Refusar un plaer, tot i un plaer legítim, és considerat com una virtut i consumir un plaer com un vici o un pecat. El gnosticisme va introduir la teoria que la purificació del cos per labstinència i el dolor ajuda a aconseguir una connexió més íntima amb la divinitat i en conseqüència a trobar la pau interior.

Durant el cristianisme primerenc van desenvolupar-se diversos moviments dascetisme exagerat o dasceticisme: els anacoretes, els estilites i molts més. Al judaisme un moviment semblant va manifestar-se al segle ii amb els essenis. També dins les estructures monacals, els exercicis ascètics podien prendre formes extremes dabstinència, de laceració corporal en pensar que ajudava a obtenir la gràcia divina i a atènyer un estat de perfecció superior que el comú dels mortals mai no podran aconseguir. Inspirat de Plató i dels neoplatonistes que preconitzen la immortalitat de lànima, van encara més lluny en concloure que el cos - als texts ancians es parla de la carn - junts amb el dimoni són els enemics de lànima, que shan de dominar amb tots els mitjans possibles. Encara avui, els membres dOpus Dei prossegueixen la tradició i porten el cilici. El luteranisme va rejectar tota forma dascetisme inflictiu o de mortificació. Només accepta la sanctificació per moderació i continència de passions i desitjos pecaminosos.

A linici del segle xx el sociòleg alemany Max Weber veu una diferència conceptual en "lascesi que refusa el món" i "lascesi intramundial". Aquesta darrera es manifesta per exemple en moviments que volen imposar un ideal ascètic, dins del món a tothom com per exemple Oliver Cromwell, els Quakers o certes branques del pietisme. Riquesa i èxit professional, per a lascètic intramundial, són considerats com bons, en la mesura que són una prova que el pietós col labora al manteniment del món i de la creació. Shi veuen una expressió de la gràcia de Déus per a aquesta feina ben feta. Riquesa i èxit són dolents ans al contrari si el ric en gaudeix i nesdevé dependent. Mutatis mutandis sha de concebre leroticisme, la violència destat, el poder amb el mateix racionalisme ascètic: són bons quan contribueixen al manteniment del món, dolents quan hom hi troba un plaer personal o una passió. Weber veu en aquesta ascesi "intramundial" un dels factors que van contribuir a lèxit econòmic i tècnic de lOccident. Lart, el lleure i altres activitats "inútils" són ipso facto dolents.

                                     

2. Contramoviments i crítica

Des de ledat antiga hi va haver escoles que van concebre una ètica que valora lart de cultivar el seu plaer propi i el dels altres. Acorden un lloc central al gaudi responsable com en lhedonisme i lepicureisme. Els sofistes van reprotxar a Sòcrates que havia creat una ètica "per a impotents, dèbils i ressentits, perquè les seues virtuts consistien a no fer, quelcom satisfactori per als que no poden fer." Des del segle xv a loccident, el renaixement i la redescoberta dels filòsofs antics precristians van originar diversos moviments llibertins que volien rehabilitar el plaer. Martin Luter va excloure el principi de lascesi i de la mortifiació. Tot i això, els moviments protestants de més influència, el calvinisme i el luteranisme, tenien un component ascètic pronunciat, la diferència que refusaven el dolor autoinfligit.

Amb lemancipació burgesa i la secularització, els reprotxos dhipocrisia van esdevenir més forts al segle xix. El poeta alemany, Heinrich Heine va resumir lactitud religiosa en els seus versos famosos del 1844: "Sé que damagat beuen vi / i en públic prediquen aigua". Friedrich Nietzsche va ser un altre oponent de lideal ascètic, en el qual ell veia una "tossudesa contre si mateix", "fer-se trossos de si mateix". En cada moral ascètica, lhome adora una part de si mateix, però, per poder fer-ho, li cal diabolitzar la resta, i és de fet, segons Nietzsche, una forma suprema de vanitat. La mortificació i lascèsi van en sens contrari dels valors de la vida.

Al segle xx, Bertrand Russell no va estalviar la seva crítica en contra de lascetisme: "Religions que condemnen el plaer dels sentits, condueixen els homes a perseguir el plaer del poder. Durant tota la història, poder va ser el vici de lascètic." Els escàndols dabusos que van perdurar decennis a diverses institucions religioses i que van palesar a poc a poc a linici del segle xxi van fer perdre el poc dautoritat moral dunes institucions que predicaven abstinència i practivaven no només el plaer sexual, però pitjor, labús de manera més que accidentalment. O duna Església que predica la pobresa, de la qual la Cúria Pontifícia viu en gran luxe.

                                               

Nazireo

Secta religiosa dels temps de Jesús, -el Crist Nazireo- la qual promovia la realització i lautodescobriment de lèsser humà mitjançant pràctiques ascetisme, la renúncia la vida material, la no presa de vi i el fet de no tallar-se mai els cabells. Promovien una societat diferent, contraria al poder establert per Roma.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →