Топ-100
Back

ⓘ Cultura de Croàcia. La cultura de Croàcia té arrels en una llarga història pròpia, en la qual el poble croat ha habitat làrea de lactual Croàcia durant catorze ..




                                     

ⓘ Cultura de Croàcia

La cultura de Croàcia té arrels en una llarga història pròpia, en la qual el poble croat ha habitat làrea de lactual Croàcia durant catorze segles. Fins al dia de hui shi han preservat importants romanents de períodes anteriors.

La cultura de Croàcia és el resultat de catorze segles de llarga història que ha vist el desenvolupament de moltes ciutats i monuments. Lestat inclou set llocs de Patrimoni Mundial i vuit parcs nacionals. És també el lloc de naixement duna sèrie de figures històriques. Entre les persones notables hi ha tres premis Nobel i alguns inventors.

A causa de la seua situació geogràfica, la cultura de Croàcia representa la barreja de quatre cultures diferents. Durant la seua història, Croàcia rebé la influència de la cultura romana, i amb la divisió de lImperi quedà dividida en els imperis dOccident i Orient: pels pobles que habitaven Europa central i els pobles mediterranis.

El Moviment Il liri fou el període més important per al desenvolupament cultural croat, ja que el s. XIX esdevingué una època crucial per lemancipació de lidioma croat i experimentà una expansió mai vista abans vist en tots els camps artístics i culturals. Actualment, el Ministeri de Cultura és lencarregat de la preservació de lherència cultural i natural croata, així com del seu desenvolupament. Els governs locals recolzen altres activitats encaminades la difusió cultural croata.

Algunes de les primeres plomes estilogràfiques provenien de Croàcia. Croàcia també té un lloc en la història de la roba, com ho demostra lorigen de la corbata kravata. El país té una llarga tradició artística, literària i musical. També enclou una interessant i diversa cuina.

                                     

1. Literatura

La literatura croata té una llarga història de deu segles; els primers texts conservats són del s. XI, els quals eren traduccions de leslavó antic, escrits en alfabet glagolític escrits litúrgics, hagiografies i apòcrifs, inspirats en la literatura medieval eslava i romana dOrient, com el Missal de Kíev s. XI, documents com la Taula de Bašca 1100 i la Llei Vinodol 1288. La influència de lEsglésia catòlica i el rol de defensors de la cristiandat assumida pels reis croats, produí labandó de lalfabet glacolític i ladopció del llatí. Quant la literatura croata contemporània, poden destacar-se autors com Drago Kekanović, Pero Budak 1919, Ivan Aralica 1930, Marijan Matjović 1915-1985; destil realista socialista: Slučaj Maturanta Wagnera El cas del graduat Wagner, 1953, Igra Oko Smrti Ball al voltant de la mort, 1955, Vašar Snova Mercat dels somnis, 1959 i Ibogovi Pate Els déus també pateixen, 1965; i els borgesians Goran Babić, Pavao Pavličić 1946, Stjepan Cuić 1945, Goran Tribuson 1948, Vlatko Pavletić 1930, Ivo Frangeš 1920 i Zvonimir Majdak 1939.

                                     

2. Art de Croàcia

Al s. VII, els croats, junt amb altres pobles eslaus i àvars, arribaren del nord dEuropa la regió que habiten en lactualitat. Foren influenciats per lart i cultura romana i, sobretot, per la cristiandat. Les primeres esglésies es construïren com a santuaris reials. La influència de lart romà fou més fort a Dalmàcia, on la urbanització fou més profunda hi hagué la major quantitat de monuments. Gradualment, aquesta influència sabandonà hi aparegué una certa simplificació, juntament amb lalteració de formes heretades i fins i tot la creació dedificacions originals.

Lesglésia central més gran i de construcció més complexa del s. IX fou la de Sant Donat a Zadar. Daquesta època, per la seua grandària i bellesa, només pot ser comparada amb la capella de Carlemany dAquisgrà. El recinte de laltar i les finestres daquestes esglésies es decoraren amb ornaments superficials com cordes. Algunes vegades, shi utilitzaren gravats amb escriptura glagolítica de croat primerenc; però, poc de temps després, aquesta escriptura fou reemplaçada pel llatí als extrems dels altars i arquitraus de les antigues esglésies croates.

En unir-se a lestat hongarés al s. XII, Croàcia perdé la seua independència; però no va perdre els llaços amb el sud i loest; per contra, significà el començament duna nova era dinfluència cultural dEuropa central. Lart romànic aparegué Croàcia a inicis del segle xi amb un fort desenvolupament de monestirs i reforma de les esglésies. En aquest període, es construïren molts monuments valuosos al llarg de la costa croata, com la catedral de Santa Anastàsia originalment, Santa Stošija a Zadar s. XIII.

Quant a lescultura romànica, es produeix una transformació del relleu entrellaçat decoratiu a un de figuratiu. Els millors exemples descultura romànica són les portes de fusta de la catedral de Split, elaborades per Andrija Buvina c. 1220 i el portal de pedra de la Seu de Trogir, construït per lartesà Radovan c. 1240. Shan preservat bé alguns frescs primerencs a Ístria; ací, sevidencia la barreja dinfluència dEuropa oriental i occidental. Les miniatures més antigues es remunten al s. XIII, en els evangelis de Split i Trogir.

Lart gòtic del segle xiv fou recolzat pels consells de cultura de les ciutats, pels ordes mendicants com els franciscans i la cultura cavalleresca. Fou ledat dor de les ciutats lliures dàlmates que comerciaven amb la noblesa feudal croata al continent. El major projecte urbà daquesta època fou completar ledificació de dues noves ciutats: petita i gran Ston i uns 7 km de muralles amb torres de guaita. Els tàrtars van destruir la catedral romànica de Zagreb durant la seua incursió al 1240, però just després que marxaren de Zagreb va obtenir el títol de ciutat lliure pel rei hongarés Bela IV. Poc després, el bisbe Timotej començà la reconstrucció de la catedral en el nou estil gòtic.

Zadar fou una ciutat independent veneciana. Els exemples més bells de lhumanisme gòtic a Zadar es troben en els relleus en metall daurat, com en lArc de Sant Simó, per un artesà de Milà al 1380.

La pintura gòtica ha estat menys conservada, i les millors obres sen situen a Ístria, com és el cas del fresc de Vincent de Kastv a lesglésia de Santa Maria a Škriljinah, prop de Beram, de 1474. Daquesta època són les dues litúrgies il lustrades més decorades, fetes per monjos de Split, Hvals Zbornik hui a Zagreb i Missal del bosnià duke Hrvoje Vukčić Hrvatinić ara a Istanbul.

Al s. XV, Croàcia fou dividida en tres estats: el nord de Croàcia formava part de lImperi austríac; Dalmàcia estava sota domini de la República de Venècia tret de Dubrovnik; i Eslavònia estava sota ocupació otomana. Dalmàcia era en la perifèria de diverses influències, per això hi florí larquitectura religiosa i pública amb clara influència del Renaixement italià. Tres obres daquest període són dimportància europea i contribuiran al posterior desplegament del Renaixement: la Seu de Santiago, a Šibenik, del 1441, per Giorgio da Sebenico; la capella del Joan Beneït de Trogir del 1468 per Niccolò Fiorentino; i la vil la de Sorkočević a Lapad, prop de Dubrovnik, del 1521.

                                     

3. Enllaços externs

  • Croatian Cultural Heritage, colección digital de la herencia cultural croata
  • Arte prerrománico de la costa de Croacia
  • Arte y literatura croata
  • Croatian cultural heritage
  • Arte prehistórico en Croacia
  • en croata Biblioteca digital de las principales obras literarias croatas del Renacimiento al Modernismo
  • Antigüedad en Croacia
  • Enlaces sobre cultura croata
  • Arte y literatura
  • Educación superior: Directorio de los institutos de educación superior en Croacia
  • Educación
  • Ministerio de Ciencia: Lista de Institutos y encuesta general
  • Asamblea Nacional de Folklore Lado
  • Museo de Monumentos arqueológicos croatas
  • Historia
  • The History of Necktie
  • Instituto de Etnología y Folklore
  • Instituto de Protección Natural de Croacia
  • Protección Natural