Топ-100
Back

ⓘ Cinema de ciència-ficció. El cinema de ciència-ficció és un gènere cinematogràfic que es basa en una versió fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les ..



                                               

Alien Nation

"Alien Nation" té aquests significats: Alien Nation: The Enemy Within, telefilm de 1996 dirigit per Kenneth Johnson telefilm Alien Nation pel lícula, pel lícula estatunidenca de 1988 dirigida per Graham Baker Alien Nation: Body and Soul, telefilm de 1995 dirigit per Kenneth Johnson telefilm Alien Nation: The Udara Legacy, telefilm de 1997 dirigit per Kenneth Johnson telefilm Alien Nation sèrie, sèrie de televisió de 1989–1990 basada en la pel lícula de 1988 Alien Nation: Dark Horizon, telefilm de 1994 dirigit per Kenneth Johnson Alien Nation saga, saga de ciència-ficció que abasta cinema, ...

Cinema de ciència-ficció
                                     

ⓘ Cinema de ciència-ficció

El cinema de ciència-ficció és un gènere cinematogràfic que es basa en una versió fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades derivacions de la ciència i la tècnica. En aquesta línia hiperbòlica, el gènere conjectura sobre els temps venidors, encara que també suggereix la presència activa de vida extraterrestre i fins i tot idea possibilitats científiques inexplorades en el temps contemporani.

                                     

1. Definició

Els seus límits es confonen sovint amb els del cinema fantàstic i el cinema de terror, i alguns dels seus productes poden arribar a ésser inclosos en qualsevol dels dos apartats. Les possibilitats tècniques i mecàniques del cinema semblaven especialment aptes per a traduir les imaginacions del món de la literatura.

De manera general, el cinema de ciència-ficció tendeix a presentar-se com un tipus de faula moral, que en alguns casos aconsegueix una categoria filosòfica. També en línies generals, ofereix una visió negativa del futur distopia, la qual cosa ha fet entendre als especialistes que, a través daquest tipus de produccions, lespectador intenta conciliar els temors que lassalten davant de troballes científiques que li resulten de difícil comprensió.

Una de les figures més tòpiques de la ficció especulativa és el científic boig: un investigador molt competent, que descobreix algun mecanisme o fenomen denorme poder, encara que aquest fet sigui capaç denterbolir la moral del científic, que llavors es converteix en un perill per la humanitat. Des del doctor Frankenstein fins al genetista que dissenya els dinosaures de Parc Juràssic, aquest model de personatge marca levolució del gènere. Està molt proper al vell arquetip de lorgull: la persona que per voler conèixer massa es creu un déu i llavors és castigada mite que des de Prometeu i la Torre de Babel recorre totes les arts.

Una part essencial del gènere és lunivers inconegut, aleshores la ciència-ficció posa lespectador en contacte amb matèries vives procedents de lespai exterior, amb habitants daltres planetes i amb noves condicions de vida humana. Temes recurrents són les modificacions de la genètica, de les condicions despai-temps i la possibilitat de transcendir els límits de lespècie en pel lícules que es barregen sovint amb les de superherois, on els protagonistes poden volar o mutar gràcies a experiments científics.

                                     

2. Història

Ja el 1898, amb Le rêve dun Astronome de Georges Méliès, aparegué el cinema de ciència-ficció íntimament lligat al cinema fantàstic com a branca important. En bona part, el cinema segueix el rastre de la literatura, i el mateix autor es va inspirar en lobra de Jules Verne per rodar el seu Voyage dans la lune 1902, utilitzant trucs fotogràfics per representar el viatge duna nau espacial la lluna. Així, els nous descobriments tecnològics promouen nous arguments de ficció. Tal va ser el cas de lespanyol Segundo de Chomón, el film més conegut del qual, El hotel eléctrico 1908, aprofundeix en les possibilitats de lenergia elèctrica, lús de la qual es generalitzava per aquelles dates.

Diverses pel lícules fusionaren la ciència-ficció amb el cinema de terror, com Frankenstein 1910, una adaptació de la novel la de Mary Shelley, Dr. Jekyll and Mr. Hyde 1912, o bé The Invisible Man 1933.

La pel lícula russa Aelita 1924, dIakov Protazanov, és considerada una de les primeres obres mestres dun gènere que va agradar particularment a un seguidor de lexpressionisme alemany, Fritz Lang, qui va traçar a Metròpolis 1926 un avenir que guardava no pocs paral lelismes amb lascens del nazisme. Menys transcendent, el viatge al passat de The Lost World 1925, de Harry Hoyt, sinspirava en lobra homònima dArthur Conan doyle, i proveïa el gènere duna altra de les seves convencions: els monstres prehistòrics que sobreviuen a lextinció.

Per la mateixa època, la generalització dhistorietes de ciència-ficció, com Flash Gordon, va afavorir la seva adaptació cinematogràfica. Exemples daquesta tendència són el mateix Flash Gordon 1936, de Frederick Stephani, i The Adeventures of Captain Marvel 1941, de William Witney i John English.

Durant la dècada del 1950, aparegueren una quants títols en clau socio-política, amb alienígens que, fins i tot mancant dimatge antropomòrfica, venien a simbolitzar els horrors potencials duna amenaça exterior. En un grau més o menys matisable, trobem The Thing 1951, de Christian Nyby, The Day the Earth Stood Still 1951, de Robert Wise, The War of the Worlds 1953, de Byron Haskin, i Invasion of the Body Snatchers 1956, de Don Siegel.

En aquesta mateixa dècada, la literatura de ciència-ficció i les revistes pulp es van convertir en populars, en part a causa de linterès del públic en el viatge espacial i les noves tecnologies. Moltes de les pel lícules daquella dècada continuaven sent de la sèrie B, de baix pressupost. Algunes pel lícules examinaven la temàtica del viatge espacial, com Destination Moon 1950, Conquest of Space 1955, This Island Earth 1955, The Angry Red Planet 1959 i First Man into Space 1959. El viatge espacial també induïa la idea de criatures visitant la Terra com en The Thing from Another World 1951 i It! The Terror from Beyond Space 1958.

En la següent dècada, Stanley Kubrick, amb una reflexió més adulta, 2001: una odissea de lespai 1968, oferia una perspectiva realista de lavenir científic, fent, lliscar una meditació entorn de lorigen de la intel ligència humana i a les possibilitats de la intel ligència artificial. Altres pel lícules de la dècada van ser Fahrenheit 451 1966 i El planeta dels simis 1968, que proporcionarien crítiques socials, i lextravagant Barbarella 1968, de Roger Vadim, que explorava el vessant més infantil de la ciència-ficció.

Durant la dècada del 1970, gràcies als viatges tripulats la lluna, va ressorgir linterès pel cinema de ciència-ficció. Solaris dAndrei Tarkovsky utilitzava tècniques visuals i comentaris filosòfics que recordava la pel lícula de Kubrick. Les pel lícules de començaments de la dècada van explorar el tema de la paranoia, en el que es representava la humanitat sota lamenaça ecològica o tecnològica de la seva pròpia creació, en títols com THX 1138 1971, A Clockwork Orange 1971, Silent Running 1972 i Westworld 1973. També hi va haver pel lícules de suspens com Soylent Green 1973 i Futureworld 1976 i comèdies de ciència-ficció, entre elles, Sleeper 1973 de Woody Allen i Dark Star 1974 de John Carpenter.

La fascinació per una idea messiànica dels extraterrestres queda de manifest en Encontres la tercera fase 1977 i en E.T. lextraterrestre 1982, de Steven Spielberg. Enfrontant-se a aquesta perspectiva benèfica, Alien 1979, de Ridley Scott, insisteix en la imatge amenaçadora dels alienígenes. Daltra banda, sorgeixen constants adaptacions de telesèries i còmics populars. En aquesta direcció, destaquen Star Trek 1979, de Robert Wise, i Superman 1978, de Richard Donner. El renaixement del temor atòmic va provocar creacions com Mad Max 1978, de George Miller, on es dibuixava un terrible futur postapocalíptic.

A partir de la dècada dels noranta, lapogeu dels trucatges digitals en el camp dels efectes especials va donar noves empentes al pur entreteniment visual, però molt sovint els convertiren en lúnic propòsit. Pel lícules com Parc Juràssic 1993, de Steven Spielberg, i Independence Day 1996, de Roland Emmerich, serveixen dexemple a aquesta tendència, que encara continua sent la dominant en el gènere.

                                     

3. Cinema de ciència-ficció a Catalunya

A Catalunya no shan fet massa pel lícules de cinència-ficció, però alguns autors sí que shan interessat pel gènere i han portat a terme obres força interessants, sovint més reconegudes fora de Catalunya que a dins: Agustí Villaronga El niño de la Luna, 1989, Óscar Aibar Atolladero, 1995 i Carlos Atanes.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →