Топ-100
Back

ⓘ El català, mare de totes les llengües és un joc lingüístic de parèmies que utilitza una combinació de mots catalans amb caricatures fonètiques percebudes com a ..



                                               

CHM

CHM té els següents significats: .chm també és lextensió dels fitxers de Microsoft Compiled HTML Help, programari dajuda desenvolupat per Microsoft Chm. també és labreviatura de la chamosita, mineral inclòs en els fil losilicats chm també és el codi ISO 639-1 del mari, llengua parlada a Rússia Clearing House Mechanism, procediment per a lintercanvi entre països dinformació ambiental i de biodiversitat establert per lONU Museu dHistòria de lOrdinador del seu nom en anglès Computer History Museum, museu dedicat a levolució dels ordinadors ubicat a Mountain View Estats Units Carles Hac Mor, e ...

                                               

La nana (pel·lícula)

La nana és una pel lícula xilena dirigida per Sebastián Silva i protagonitzada per Catalina Saavedra. El guió va ser coescrito per Pedro Peirano. Es va estrenar el 17 de gener de 2009 en el Festival de Cinema de Sundance, on va aconseguir el Gran Premi del Jurat i un premi especial per a lactriu Catalina Saavedra. El llargmetratge ha rebut més de vint premis internacionals, incloent el Colón dOr al Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva. A més, va ser la primera cinta xilena a ser nominada als Globus dOr en la categoria millor pel lícula en llengua no anglesa.

                                     

ⓘ El català, mare de totes les llengües

El català, mare de totes les llengües és un joc lingüístic de parèmies que utilitza una combinació de mots catalans amb caricatures fonètiques percebudes com a característiques duna altra llengua. Pretén demostrar, humorísticament, que la generabilitat de diverses i variades llengües del món en el sistema fonològic català suposa que aquesta és la mare de totes les llengües.

Fou publicat per primera vegada dins lalmanac Lo Xanguet el 1865 signat amb un pseudònim, i reprès i ampliat el 1877 per Artur Cuyàs en La Llumanera de Nova York. En aquesta edició ja es van fixar algunes de les frases que han adquirit caràcter popular. Aquests materials foren reproduïts i ampliats posteriorment en diverses publicacions de final del segle xix i principi del segle xx.

                                     

1. Lo Xanguet

En el primer exemplar de lalmanac humorístic Lo Xanguet de lany 1865 es va publicar larticle "La llengua catalana". Està signat per Roch Binoba, probablement un pseudònim del comediògraf Albert Llanas. En la introducció explica el propòsit: "poso aquí alguns exemples per a provar que la nostra és la mare de totes les llengües". Hi mostra deu llengües, un nombre relativament reduït. Alguns exemples són mots aïllats o simples locucions, però seran usats en edicions posteriors per formular-los en frases senceres. En larticle acaba dient que espera que la futura acadèmia de la llengua universal li doni una corona de qualsevol cosa com a premi als seus esforços.

Només dues frases de Lo Xanguet es van reproduint en edicions posteriors: "elàstics blaus, saben si es tanquen si es mullen?" alemany, "dun buf va quedar pitof" rus. Fou la primera publicació en definir les bases daquest gènere.

                                     

2. La Llumanera de Nova York

El 30 doctubre de 1877 es va publicar larticle "La mare de las llengüas" en el número 30 de La Llumanera de Nova York. No està signat però és atribuït a Artur Cuyàs i Armengol que era el director i gairebé lúnic redactor. En la introducció descarta les llengües clàssiques com a candidates a ser la mare de totes les llengües i conclou que "el català és la llengua don han rajat totes les altres". Explica que ja feia un temps que Lo Xanguet cità unes quantes arrels en demostració daquesta teoria i que es proposa continuar aquest catàleg "després dhaver escorcollat sis o set biblioteques, manifassejat set o vuit mil llibres i de socarrimar-se celles i pestanyes". Per donar una aparença erudita cita al "cèlebre filòleg Mr Klaproth" que havia mostrat una gran analogia entre certes paraules de llengües molt distants. Es tracta de lalemany Julius Klaproth, filòleg i orientalista.

Cuyàs mostra exemples en vint-i-dues llengües, més del doble que les deu inicials de Lo Xanguet. Un dels apartats és "dialectes de lÀfrica" sense especificar-ne els pobles. Un altre apartat especial és "tecnicisme medical" on fa parèmies de largot mèdic, per exemple "quan lesbronquis no tirritis ni texcitis". Entre les noves llengües hi ha les clàssiques que podrien rivalitzar amb el català: llatí, sànscrit, siríac, egipci.

Langlès té una representació notable. La revista es publicava a Nova York i Cuyàs aprofita material de larticle La llengua inglesa 1875 on feia jocs de paraules amb les similituds fonètiques amb langlès: "si a una noia malalteta li preguntes que duia fil? et contestarà beta" How do you feel? - Better, "loncle broda la moda", "no es moquin ni es toquin" no smoking, stocking.

Cuyàs inclou el castellà, que Lo Xanguet havia obviat, i ho fa dins dels dialectes peninsulars, una humorada més en el context de discussió de lèpoca sobre què són llengües i què dialectes. Per resoldre-ho, afegeix "una poesia de Lluís Roca que es pot llegir igual en català que en castellà canviant solament el so de la e i dalgunes consonants". Però sense lortografia arcaica i sense els castellanismes usats lefecte perd vigència.

Una mitja dotzena de les frases de Cuyàs han passat la tradició oral: "en quin tinter té tinta Anton?" xinès susa com a joc de paraules per la combinació tin, tan, ton ; "a pi xic escala no cal, si cal, du-lhi" africà se cita com frase inintel ligible composta amb mots corrents. Daltres frases seran reproduïdes en les edicions posteriors del joc de la mare de les llengües.

                                     

3. LEsquella de la Torratxa

En l Almanach de La Esquella de la Torratxa de lany 1895 es va publicar larticle "La llengua catalana es la mare de totas les llenguas" signat Marramau, pseudònim dEsteve Suñol i Gasòliba, i amb la caplletra il lustrada per Pedro Eriz.

En la introducció diu que ha recollit bromades de Lo Xanguet i de La Llumanera de Nova York i que hi afegeix noves frases inèdites. Explica que segueix la classificació de llengües segons Max Müller, filòleg i orientalista alemany, però de fet és una barreja de conveniències i de rigor acadèmic. La classificació és en tres grups: llengües monosil làbiques xinès i siamès, llengües aglutinants amb la família africana, la família turaniana turcman i sànscrit i la família holofràstica asteca i basc, i llengües per flexió amb la família semítica i la família indoeuropea. En total són vint-i-tres llengües. Respecte a ledició dArthur Cuyàs, divideix els dialectes africans en mandinga i zulu, hi afegeix el siamès i lhebreu. Són en total cent frases recollint gairebé totes les de Cuyàs, excepte les dels dialectes africans i els tecnicismes mèdics, hi afegeix una tercera part que són noves.

Aquesta edició en l Almanac de lEsquella de la Torratxa acabaria sent la base utilitzada en edicions posteriors.



                                     

4. La Veu de Catalunya

El mateix Esteve Suñol va tornar a publicar el recull lany 1900 en larticle "La llengua catalana al cel" La Veu de Catalunya com a resposta a un article de la revista madrilenya Gedeón. El gener de 1900, el bisbe de Barcelona Josep Morgades i Gili havia publicat una pastoral recomanant utilitzar el català en els actes litúrgics en general. El 24 de gener el Gedeón sen va fer ressò de forma satírica dient que el bisbe havia disposat que només se salvessin les ànimes daquells que parlessin català, i publicant en portada una caricatura dun castellà a les portes del cel a qui sant Pere no li obre la porta. El 28 de gener, Esteve Suñol va publicar una rèplica dient que "no té res destrany la resposta de sant Pere, perquè ja dantic se sap que la llengua catalana és la mare de totes les llengües i fins nhi ha que diuen que és lúnica que es parlava al món abans de la confusió de la Torre de Babel". Per a demostrar-ho repeteix el mateix recull de l Almanac de lEsquella de la Torratxa. Al final de larticle, completat en ledició del vespre del mateix dia, diu que potser els del Gedeón hi trobin a faltar les arrels del castellà. Ho justifica dient que les eufonies, jotes recaragolades i zezeos no han arrelat en català perquè tot això prové del moro.

El 1903 Esteve Suñol va publicar el Llibre de Memòries i en lapartat de "Notes curioses" hi va incloure "La llengua catalana al cel" de La Veu de Catalunya. En aquesta edició hi va afegir el japonès, en algunes poques llengües hi afegeix una frase nova i en daltres en suprimeix alguna.

El 1904 la revista En Patufet va difondre larticle dEsteve Suñol publicat en el Llibre de Memòries repartit en els números 12 de 20 de març, 13 de 27 de març i 14 de 10 dabril.

                                     

5. Opuscles

La primera edició en un llibret és de la dècada del 1900, o potser dels primers anys de la dècada del 1910, amb el títol Exemples pera demostrar que la llengua catalana es la mare de totes les llengues. Lautor és Enrique Caminos, que no se sap si és nom real o pseudònim, i està imprès a Barcelona per la suposada impremta Diario del Salvador. Es tracta dun opuscle de vuit pàgines que reprodueix el text dEsteve Suñol.

Lany 1911, En Patufet va tornar a publicar-ho sota el títol "La llengua universal" i sense citar la procedència. Va suprimir la introducció i la conclusió dEsteve Suñol i en el seu lloc hi diu simplement: "Demostració empírica del fet que la llengua catalana posseeix la fonètica més rica de totes les llengües". Es va publicar dividit en els números 308 de 28 de gener, 369 de 4 de febrer, 372 de 25 de febrer, 373 de 4 de març i 376 de 24 de març.

El 1913 es va publicar a Buenos Aires El idioma catalán considerado como origen de todas las lenguas. Està signat pel Doctor W. Birnbaum, un pseudònim de J. Parera provinent duna família de llibreters barcelonins i establert a Buenos Aires. El llibre era regalat per la impremta Linotipia Dinámica als seus clients. Està escrit en castellà, excepte les frases que recopila de la versió dEnrique Caminos, encara que en la introducció ho atribueix a Artur Cuyàs de La Llumanera de Nova York.

El 1928, Joan Amades va dir que no publicava cap exemple daquesta mena per no considerar-los de prou popularitat ni prou consagrats. A més, posa en dubte lautoria dArtur Cuyàs perquè en aquests casos és difícil saber si són obra dautor o bé un recull popular.

En la dècada del 1940 es va publicar El català, pare de totes les llengües. És un opuscle de dotze pàgines editat com a obsequi als clients de Fills de R. Ferrer, Fàbrica de Sobres, de Barcelona. Que en el títol hi digués pare i no pas mare es devia al fet que la censura el va autoritzar amb aquesta condició. Segons els amos de la botiga el censor de torn va dir que "de mare només nhi ha una i que és la Mare Pàtria".

El gener de 1945 va aparèixer en el Noticiari Català publicat a Santiago de Xile, larticle "La Llengua Catalana és la mare de totes les llengües". Està signat Secretari Mussol, suposadament el director Fredreric Margarit i Pascual. Reprodueix el text dEsteve Suñol publicat a LEsquella de la Torratxa.

En la dècada del 1920 o del 1930, la Llibreria Editorial Millà va començar a publicar El català, mare de totes les llengües, que van reprendre el 1950. La introducció, signada amb les inicials dÀngel Millà, refon el text original dEsteve Suñol publicat a LEsquella de la Torratxa. El llibret inclou també altres textos amb el subtítol Entrebancs i jocs de paraules humorístics. La darrera edició de 1979 publicada en la col lecció Biblioteca Popular es considera la versió clàssica.

El llibre Què tempatolles? de 1997, dun total de 365 embarbussaments nhi inclou vint provinents de la mare de totes les llengües, dotze publicats originalment per Artur Cuyàs i vuit per Esteve Suñol.

                                     

6. Metalingüística

La caricatura lingüística usada depèn del sistema cultural català. Les llengües més properes tenen un cert grau dintel ligibilitat per un català semiculte, en daltres es limita als topònims o la repetició de morfemes percebuts com a característics.

El xinès es caricaturitza per la repetició de timbres aguts amb estructures monosil làbiques consistents en obertures alveolars i codes nasalitzades per exemple "tinc tanta sang que a les cinc tinc son". La classificació del xinès, del japonès i del siamès de lantiga Siam, actualment tai com a llengües monosil làbiques, en contrast amb altres classificacions científiques com les llengües aglutinants, és una altra caricatura metalingüística. Pròpiament són llengües aïllants i la seva caricatura com a monosil làbiques enllaça amb la tradició popular catalana dobres construïdes usant només monosíl labs.

En el grup de llengües africanes, un continent força desconegut al segle xix, sevoca el primitivisme amb embarbussaments i jocs de paraules del folklore infantil.

Sutilitza lonomàstica com a referent en certes llengües: egipci "sen va en misses o ciris" Osiris, sànscrit "lase brama" Brama, portuguès "ho porto a sobre" Porto. Un cas semblant en anglès és lhomòfon sacsons amb letnònim saxons.

Per làrab susa la locució "la babalà" que realment és dorigen àrab alà bâb Al-lâh equivalent a "Déu lin doni". El siríac "en Fabra té una cabra sobre cada arbre" evoca lexpressió abracadabra i la màgia dels contes de Les mil i una nits. El llatí "et demano estam i em surts amb corda" remet la locució sursum corda.

El polonès es caracteritza per la repetició del sufix -ski, i el seu femení -ska, que testimonien la intuïció del seu rol morfològic per exemple, "si té basca que busqui qui el refresqui". El mateix recurs és usat en lalemany amb la desinència -en dels infinitius i de molts plurals "es mullen i es taquen". Per langlès susa el morfema -in per la desinència -ing dels gerundis. Per litalià es repeteixen mots acabats en -i, que són característics del plural, a més de ela geminada per la geminació característica italiana "En Celdoni fa un tiberi de vi xarel lo amb allioli".

En llengües properes susa la paronímia de traduccions per falsos amics: en francès "un jornal fa de bon suar" journal, bon soir, "amb fang del carrer mha embrutat el cotó" ; en anglès amb seqüències com "mai cap" my cap, "no es moquin" no smoking, "got" verb to get, "hi és" yes.

En alguns casos les paronímies funcionen amb la pronúncia del català oriental i en daltres del català occidental. Així, cotó pel francès i broda i moda per langlès funcionen amb la neutralització de les vocals àtones; en canvi, bon suar pel francès demana la realització de la erra final com en valencià, i les formes italianes i llatines són sense neutralització de vocals àtones. En altres casos cal usar una pronúncia col loquial, així "haver-hi hagut" sona a langlès very good si no es pronuncia formalment.

La inclusió del castellà es mostra particularment difícil dencaixar en aquesta estructura. La llengua introduïda en la fonètica catalana només shavia de reconèixer en trets característics, i fàcilment tot intent corre el risc de passar per un castellanisme i acabar sent una caricatura del català. En algunes edicions no sinclou el castellà i en daltres es fan intents no reeixits. Esteve Suñol diu explícitament que els trets castellans provenen del moro i que no han arrelat en català. Artur Cuyà utilitza un recurs que shavia posat de moda durant el Barroc: les composicions que es poden llegir en dues llengües canviant només lelocució.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →