Топ-100
Back

ⓘ Ministeri de Cultura i Esport dEspanya. El Ministeri de Cultura i Esport és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern dEspanya. Lactu ..




Ministeri de Cultura i Esport dEspanya
                                     

ⓘ Ministeri de Cultura i Esport dEspanya

El Ministeri de Cultura i Esport és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern dEspanya. Lactual ministre és José Manuel Rodríguez Uribes.

                                     

1. Orígens

Amb la fi del franquisme i la recuperació de les llibertats democràtiques es posa en evidència labandó quasi total de la cultura per part dels poders públics. Es feia necessari i urgent reconstruir, moltes vegades de dalt a baix, la majoria dels sectors culturals. La situació daquests sectors culturals era extremadament fràgil: en cinema es vivia una baixada sense precedents despectadors i produccions, les arts escèniques de caràcter professional eren una realitat pràcticament inexistent, menys els nuclis de Barcelona i Madrid i, en un grau menor, València i Sevilla; els museus presentaven un estat dabandó, sense projectes ni gestió professionalitzada; les biblioteques molt per sota dels estàndards i indicadors internacionals. Un dels pocs sectors que presentaven una relativa bona salut era del llibre, sobretot per lexportació de llibres a lAmèrica Llatina. És en aquest context de transició democràtica que sha de situar la creació, el 1977, del Ministeri de Cultura, que en un primer període 1977-1982, va eliminar la censura i va impulsar la creació de noves plataformes culturals i artístiques, com el Centre Dramàtic Nacional 1978, però el Ministeri no tenia les capacitats ni legislatives, ni organitzatives, per afrontar els problemes estructurals de la cultura.

Quin paper havia de tenir el Ministeri de Cultura? La Constitució Espanyola de 1978 establia la concurrència entre totes les administracions públiques com la forma per gestionar la cultura. Aquest nou marc de relació i col laboració no es podia assumir fàcilment en un ministeri acostumat a uns determinats "tics" de caràcter molt centralista que, entre altres qüestions van "heretar" un conjunt de funcionaris procedents daltres organismes oficials que o bé havien desaparegut o shavien buidat de contingut, amb unes comunitats autònomes que iniciaven el seu procés de desplegament, per cert, amb un significatiu volum de competències transferides en cultura, i amb uns ajuntaments que, històricament, eren menystinguts per ladministració central. En resum: shavia iniciat un procés de descentralització en el qual els municipis introduïen les dinàmiques més actives i les autonomies bastien les seves estructures dautogovern, i generaven un bon nombre de conflictes entre lEstat central i les autonomies, sobretot al País Basc i Catalunya, que moltes vegades veien "atropellades" les seves competències.

                                     

2. Govern González

Una segona fase 1982-1996 sobre amb la victòria del PSOE el 1982. Un dels primers objectius fixats va ser la transformació i reorganització del Ministeri, per tal que respongués a les noves realitats legislatives i territorials. Així lany 1985 es creava la Direcció General de Cooperació Cultural avui Subdirecció, per tal de potenciar la coordinació i lintercanvi dinformació amb les comunitats autònomes. El Ministeri va fixar, també, un seguit dinversions i nous projectes que van donar lloc a equipaments de referència com el Museu Reina Sofia, el Museu Thyssen-Bornemisza, o un nou impuls als museus ja existents, com el Museu del Prado. Una altra línia dactuació del Ministeri fou la col laboració amb les comunitats autònomes, signant els primers acords per la restauració, conservació i difusió del patrimoni històric i cultural, la posada en marxa del pla de construcció dauditoris i el pla de rehabilitació de teatres, les primeres polítiques de sosteniment del cinema, la llei de la propietat intel lectual i la implementació de l1% cultural, van significar, amb més o menys intensitat, alguns dels passos del que havia de ser una política de cooperació cultural amb les comunitats autònomes.

                                     

3. Govern Aznar

Una nova fase 1996-2004 sobre amb la victòria del Partit Popular. Quins trets diferencials es podrien establir en relació amb letapa anterior? Quin paper hi tindria la cultura? Com fer creïble les paraules del discurs dinvestidura del president José María Aznar López, que posava lèmfasi sobre la importància del fet cultural i la desaparició del Ministeri de Cultura, per convertir-lo en una Secretaria dEstat del Ministeri dEducació? La qüestió primordial era com conjugar un discurs liberal en un sector com el cultural fortament dependent dels poders públics. Durant aquests anys els sectors del cinema, del llibre, del patrimoni, de les arts escèniques, van experimentar canvis mínims. La coordinació amb les comunitats autònomes va continuar essent fràgil. On es van experimentar més canvis va ser en la projecció exterior de la cultura, que es va articular com un objectiu de caràcter interdepartamental, per exemple amb una major presència i projecció de lInstitut Cervantes i amb un augment de les inversions en les grans institucions culturals de lEstat a Madrid.

Es pot concloure que la política cultural durant aquest període ha mantingut molts trets de continuïtat: lestructura orgànica de la Secretaria dEstat de Cultura va experimentar molt poques variacions, els pressupostos es van mantenir en termes comparatius, pràcticament al mateix nivell i es va consolidar una política de continuïtat en relació amb molts projectes. La gran part dels "xocs" del govern amb els actors de la cultura no van ser conseqüència de la mateixa política cultural, sinó de la política general, especialment lexterior dels governs.



                                     

4. Posterioritat

Durant el període 2004 i 2009 se separaren, novament, el Ministeri de Cultura del dEducació. Els pressupostos experimenten una lleugera pujada sobre el nivell dinflació, el sector de laudiovisual experimenta transformacions pels canvis tecnològics i legislatius. Sintenta, a través de la FEMP, establir uns majors i millors canals de col laboració amb el món local i autonòmic, fent més palesa la presència del Ministeri de Cultura en pressupostos i en els òrgans de direcció i representació en molts dels grans equipaments culturals i artístic del conjunt dEspanya.

                                     

5. Funcions

Aquest ministeri actualment té les competències de cultura, però al llarg de la seva història ha rebut diferents denominacions, com Ministeri de Cultura i Benestar 1977-1982, o ha estat integrat en altres ministeris, fusionant-se amb el Ministeri dEducació i esdevenint Ministeri dEducació i Cultura 1996-2000 i Ministeri dEducació, Cultura i Esports 2000-2004. Des de lany 2004 és denominat Ministeri de Cultura, i en la formació del govern de 2008 les seves competències en esports foren transferides al Ministeri dEducació, Política Social i Esports. En la modificació realitzada per José Luis Rodríguez Zapatero el 7 dabril de 2009 les competències en esports passaren directament al Gabinet de Presidència.

                                     

6. Estructura orgànica

  • Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals
  • Gerència dInfraestructures i Equipaments de Cultura
  • Biblioteca Nacional
  • Sotssecretaria de Cultura
  • Museu Nacional Centre dArt Reina Sofia
  • Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals
  • Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música
  • Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques
  • Secretaria General Tècnica
  • Direcció General de Cooperació i Comunicació Cultural
  • Museu Nacional del Prado
                                     

7. Museus del ministeri

Al territori espanyol hi ha 16 museus de gestió exclusiva de la Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals del Ministeri de Cultura: Museu del Greco, Museu Casa de Cervantes, Museu Arqueològic Nacional dEspanya, Museu Cerralbo, Museu dAltamira, Museu dAmèrica, Museu del Vestit, Museu Nacional dEscultura, Museu Nacional dAntropologia, Museu Nacional dArt Romà, Museu Nacional dArts Decoratives, Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, Museu Nacional del Romanticisme, Museu Nacional dArqueologia Subaquàtica, Museu Sefardí i el Museu Sorolla.