Топ-100
Back

ⓘ Sonologia. El terme sonologia és un neologisme utilitzat per descriure lestudi del so des de i per a una gran varietat de disciplines. La seva aplicació musical ..



                                     

ⓘ Sonologia

El terme sonologia és un neologisme utilitzat per descriure lestudi del so des de i per a una gran varietat de disciplines. La seva aplicació musical és la més habitual, i així doncs sinclou la musicologia sistemàtica.

                                     

1. Història

La història de la sonologia està directament lligada a levolució de lInstitut de Sonologia, que té el seu origen la Universitat dUtrecht sota el nom de STEM Studio for Electronic Music, successor dels laboratoris dinvestigació Philips a Eindhoven. Més tard, lInstitut de Sonologia, va ser traslladat al Conservatori Reial de la Haia.

                                     

1.1. Història l1956-1960: Música electrònica al Laboratori dInvestigació Philips a Eindhoven

El departament dacústica del laboratori dinvestigació de lempresa Philips comptava amb una llarga tradició com a pioner en làrea de proves de diferents àmbits com la reverberació, els instruments de música electrònica, el disseny daltaveus i micròfons, la síntesis de so, linvestigació, la percepció i lestereofonia.

Al 1956 van obrir un estudi de música electrònica en aquest departament. Les produccions que hi van realitzar van catapultar la música funcional, per cine animat, ballet i exposicions i la música popular pels discs de gramòfon grafit.

El punt àlgid de les activitats artístiques daquest estudi de música electrònica de Philips va ser el Pavelló Philips, una performance automatitzada amb imatge, color i música electrònica en un edifici especialment dissenyat per Iannis Xenakis per la Exposició Universal a Brusel les al 1958. El projecte va ser dirigit per larquitecte Le Corbusier i la música electrònica va ser composta per Edgard Varèse a lestudi de Eindhoven. La peça daquesta performance sanomena Poème Électronique i consistia en tres pistes de so que es distribuïen mitjançant un sistema de 350 altaveus dividits en diferents grups i rutes de manera que els sons podien saltar o moures poc a poc a través de lespai.

                                     

1.2. Història 1960-1964: Trasllat de lestudi dEindhoven la Universitat de Utrecht

Al 1960 Philips va decidir que els laboratoris dinvestigació havien passat a ser un espai de treball per a compositors i que per tant ja no satisfeien les necessitats directes de les empreses.

Així doncs després dexplorar les possibilitats de continuar lestudi amb diferents organitzacions, finalment va ser traslladat la Universitat dUtrecht sota el nom de STEM.

                                     

1.3. Història 1964-1967: STEM sota la direcció artística de Gottfried Michael Koenig

Gottfried Michael Koenig, reconegut compositor neerlandès, des de 1961 assistia amb regularitat com a conferenciant la Gaudeamus Muziekweek a Utrecht.

Al 1964, Koenig es va convertir en el director artístic de STEM. Sota el seu lideratge va créixer fins a convertir-se en un gran estudi amb reconeixement internacional com a institut per la producció, educació i investigació.

Al 1966 van fundar un curs internacional anual de música electrònica que encara ara existeix.

                                     

1.4. Història 1967-1986: STEM passa a ser lInstitut de Sonologia

La fama internacional de linstitut va augmentar amb larribada dun PDP-15, un equipament que es va utilitzar per desenvolupar programes de composició algorítmica i de síntesis digital de so com per exemple el PR1, el PR2 i lSSP els tres de Koenig, el MIDIM/VOSIM de Werner Kaegi o el POD de Barry Truax, tots fites en la història de la música per a ordinador.

En làmbit dels estudis analògics, àrea tècnica del control de voltatge, es va seguir dissenyant i construint nous equipaments, i encara ara és així.

Per molts compositors de renom com Cort Lippe, Robert Rowe, Dirk Reith, Wolman Amnón, Piché Jean o Takayuki Rai, les seves experiències a lInstitut de Sonologia van formar la base per la seva feina posterior.

                                     

1.5. Història 1986-Actualitat: LInstitut de Sonologia sincorpora al Conservatori Reial de la Haia

A part dels cursos anuals, es crea una titulació de grau en el conservatori, de quatre anys i un màster de dos.

Els punts principals en el programa educatiu continuen sent: la producció de música electrònica, la síntesis de so digital, la composició algorítmica, la tècnica de control de voltatge i la teoria musical.

Amb lauge de la música electrònica en viu, es remarca la importància en els models de composició i els aspectes tècnics de software i hardware, i les interfícies i equips necessaris per realitzar-ho són dissenyats i construïts al taller delectrònica.

                                     

2.1. Centres de desenvolupament i estudi Conservatori Reial de la Haia

LInstitut de Sonologia forma part del Conservatori des del 1986. Compta amb sis estudis, una sala de conferències, un taller i una sala darxiu.

Tot i que les àrees tradicionals de la sonologia són la producció de música electrònica, la composició algorítmica, la música electrònica en viu, la investigació de les propietats del so i de les estructures musicals, també hi són representades altres disciplines on el so electrònic cada vegada pren més importància com el cine experimental o larquitectura.

                                     

2.2. Centres de desenvolupament i estudi Kunitachi College of Music de Tòquio

La Kunitachi College of Music va ser fundada al 1926, però fins al 1991, el Departament de Sonologia no shi va establir. Des de llavors, la creació de música per a ordinador i els treballs dinvestigació es realitzaven en un entorn destudi basat principalment en ordinadors NeXT i estacions de treball IRCAM de processament de senyals. Des del 1993, els ordinadors SGI sutilitzen amb la fi denriquir el camp de lanimació per ordinador i lart multimèdia però finalment van acabar passant a un entorn MacIntosh.

                                     

2.3. Centres de desenvolupament i estudi Escola Superior de Música de Catalunya

LESMUC és un centre oficial diniciativa pública que imparteix a Catalunya el Grau de Música des del 2001, en el marc de la nova ordenació dels ensenyaments artístics i la seva inserció a lEspai Europeu dEnsenyament Superior. El seu departament de sonologia basa el seu ensenyament en les següents disciplines: acústica, tecnologia musical, informàtica musical, síntesis i processament del so, psicoacústica, electrònica, gravació musical i postproducció, disseny de so, construcció daparells i interfícies musicals i programació informàtica.

                                     

2.4. Centres de desenvolupament i estudi Escola Superior de Música Jam Session de Barcelona

Lescola superior de música Jam Session és un centre oficial dinciativa privada que imparteix a Catalunya el Grau de Música, també dins el marc de lEEES. Compta amb les especialitats dInterpretació, Pedagogia i Sonologia amb una aplicació més destinada la producció musical.

                                     

2.5. Centres de desenvolupament i estudi Conservatori Superior de Música "Joaquín Rodrigo" de València

El conservatori superior de música de València inclou lespecialitat de sonologia a lany 2015.

                                     

3. Aplicacions

Existeixen una gran varietat daplicacions de lestudi de la sonologia. Tot i que la principal és laplicació musical també existeixen aplicacions en la localització o aplicacions en la medicina.

                                     

4.1. Música Acústica

Lacústica és una branca de la física interdisciplinària que estudia la propagació del so ones mecàniques que es propaguen a través de la matèria mitjançant models físics i matemàtics. Principalment, lacústica, es basa en tres teories:

  • Teoria ondulatòria: anàlisis físic de la resposta real que dona un espai acústic, a les diferents freqüències i a les seves característiques longitud dona, amplitud.
  • Teoria estadística: relació entre la reflexió i labsorció.
  • Teoria geomètrica: utilització de les formes i superfícies per guiar les ones i utilitzar les reflexions de forma eficient.

Les diferents àrees destudi de lacústica més importants són:

  • Acústica arquitectònica: estudi del control del so en recintes habitables.
  • Electroacústica: estudia el tractament electrònic del so, incloent la captació, el processament, lamplificació i lemissió.
  • Acústica musical o Organologia: estudi de la producció del so dels diferents instruments musicals, també de lafinació, relacionant la freqüència dels sons amb els tons de les escales musicals i els temperaments.
  • Psicoacústica: estudi de la percepció del so en els humans.


                                     

4.2. Música Producció de sons electrònics

La producció de sons electrònics es pot dividir en dos vessants depenent de la seva naturalesa:

  • Producció purament electrònica: com el Theremin, un sintetitzador o un ordinador.
  • Producció electromecànica: com la guitarra elèctrica o els orgues Hammond.
                                     

4.3. Música Síntesi de so

La síntesis del so es basa en la creació de sons mitjançant elements no acústics. En làmbit analògic amb variacions de voltatge, i en làmbit digital mitjançant softwares. Existeixen diferents tipus de síntesis, els més comuns són:

  • Síntesis subtractiva: es sintetitza el so mitjançant la filtració duna ona complexa. El senyal passa a través dun filtre que modifica el seu contingut harmònic, atenuant o reforçant determinades àrees del espectre de la senyal.
  • Síntesis per modulació damplitud AM: altera lamplitud duna senyal portadora en funció de lona moduladora.
  • Síntesis per modulació: consisteix en alterar paràmetres duna ona amb una altra ona. Hi ha dos mètodes habituals
  • Síntesis additiva: es basa en la idea continguda al teorema de Fourier, segons el qual tot so complex és el resultat de la suma dones sinusoïdals simples. Per tant seguint el procés la inversa es poden formar ones complexes a partir de ones simples.
  • Síntesis per modulació de freqüència FM: altera la freqüència duna ona portadora en funció de la forma de lona moduladora.


                                     

4.4. Música Composició algorítmica

Es basa en la utilització dalgorismes per crear música. Un algorisme es defineix com un conjunt prescrit dinstruccions o regles ben definides, ordenades i finites que permeten realitzar una activitat mitjançant passos successius sense que generin dubtes a qui realitza lactivitat. Donats un estat inicial i una entrada, seguint els passos successius sarriba a un estat final i sobté una solució.

la música el terme està generalment reservat per lús de procediments formals per a fer música sense la intervenció humana, ja sigui a través de la introducció de la possibilitat de procediments o mitjançant lús dordinadors. Hi ha una diferència radical, tant en termes filosòfics com en resultats auditius, entre els compositors que utilitzen procediments indeterminats per compondre música com per exemple lestocàstic i els que utilitzen procediments que donen uns resultats deterministes causats per una entrada fixada en el algorisme. També és molt important pel producte final lassignació dels diferents sons pels diferents valors.

Els autors més rellevants daquest tipus de composició són Iannis Xenakis i Karlheinz Stockhausen.



                                     

4.5. Música Informàtica musical

Aquest terme fa referència als diferents processos que es realitzen, mitjançant diferents softwares, utilitzant el so com a matèria prima. El seu ús està molt estès i existeix una gran varietat de tipus de programes, els més habituals són:

  • Anàlisis dàudio: espectròmetres. Ens dónen informació sobre les ones sonores i les seves característiques. Un exemple daquest tipus de softtware seria el Sonic Visualiser o el WaveSurfer.
  • Editor de partitures: permeten escriure música tal i com es veuria escrita en un pentagrama, normalment sutilitza el protocol MIDI per interaccionar amb un seqüenciador. Alguns exemples daquest tipus de programari són Sibelius, Finale, MuseScore o GuitarPro.
  • Programables: permeten programar la teva interfície. Alguns exemples són Pure Data, MAX/MSP, o PWGL.
  • Seqüenciador: permet programar i reproduir sons de forma seqüencial amb un ordre temporal, utilitza el mateix principi que una capsa de música. El protocol més estès és el MIDI. Els softwares més comuns són Pro Tools, Reaper, Logic Pro i Cubase entre daltres.
  • Editor dàudio: permet editar directament la forma dona sonora, amb representació digital. El software més comú és lAudacity.
                                     

5. Navegació

Per la navegació sutilitza un sistema decolocalització anomenat sonar, principalment utilitzat per la navegació en medis aquàtics. El sonar es basa en lemissió dones sonores i lanàlisis del retorn daquestes ones. Depenent de les variacions en les seves característiques generarà una imatge o altre. Sutilitza majoritàriament per obtenir informació del fons marí.

                                     

6. Medicina

El so sutilitza com una eina mèdica principalment en dos tractaments o procediments:

  • Litotrícia extracorpòria per ones de xoc LEC: utilitza polsos acústics per, mitjançant la vibració que generen aquestes ones, trencar els litiasis renals i els litiasis biliars. Aquest sistema va sorgir als anys vuitanta i és el més utilitzat per tractar aquestes malalties.
  • Ecografia: consisteix en un sistema decolocalització, semblant al sonar però en una escala menor. Sutilitza per crear una imatge de les parts internes del cos.
                                     

7. Religió

LEsglésia de la Sonologia va sorgir al Regne Unit, és un grup no-teista molt reduït que es dedica a lexploració de les propietats alliberadores del so, com per exemple les formes dona que rodegen als éssers humans o com el so instrueix i emociona a les persones, a través de lamplificació, lil luminació i la ressonància. Els seus rituals són denominats amplificacions sonològiques.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →