Топ-100
Back

ⓘ Gueorgui Beregovoi, nom complet amb patronímic Gueorgui Timoféievitx Beregovoi o Heorhiï Timofíiovitx Berehoviï fou un cosmonauta soviètic,que va comandar la mi ..




Gueorgui Beregovoi
                                     

ⓘ Gueorgui Beregovoi

Gueorgui Beregovoi, nom complet amb patronímic Gueorgui Timoféievitx Beregovoi o Heorhiï Timofíiovitx Berehoviï fou un cosmonauta soviètic,que va comandar la missió espacial Soiuz 3 el 1968.

En el moment que va comandar el vol, Beregovoi era l’ésser humà més vell que orbitava la Terra, ja que havia nascut tres mesos i tres dies abans que John Glenn, però després de Joe Walker que havia fet vols espacials suborbitals amb un X-15 el 1963 i havia mort el 1966, abans del vol de Beregovoi. Havent fet un vol espacial als 47 anys, Beregovoi fou durant diversos anys la persona més gran que mai havia estat en òrbita el 1974 va ser superat per Lev Diomin.

Entre 1972 i 1987 fou cap del Centre de Formació de Cosmonautes Iuri Gagarin.

                                     

1.1. Biografia Primers anys

Beregovoi va néixer el 15 dabril de 1921 a Fedorivka, a lóblast de Poltava, República Socialista Soviètica dUcraïna actual Ucraïna. Es va graduar duna escola el 1938 a Ienàkieve, a lóblast de Donetsk, Ucraïna. Es va unir a les Forces Aèries Soviètiques VVS el 1941, i aviat va ser assignat a una unitat datac terrestre que volava lIliuixin Il-2 "Xturmovik".

Va volar unes 185 sortides de combat durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, va ascendir ràpidament a lescalafó militar i va acabar la guerra com a capità i comandant desquadró. El comandant del seu cos era el llavors coronel Nikolai Kamanin, famós aviador polar i futur cap d’entrenament dels cosmonautes al programa espacial soviètic.

Va ser abatut tres vegades. Per lheroisme, el coratge i la valentia demostrats en les batalles aèries de la Gran Guerra Patriòtica i per 106 missions de combat, mitjançant un decret del Presídium de les Forces Armades de lURSS de 26 doctubre de 1944, se li va atorgar el títol dHeroi de la Unió Soviètica.

Després de la guerra, es va convertir en pilot de provesi, durant els següents setze anys, va provar una seixantena davions diferents, entre daltres el MiG-15 1949, MiG-19 P 1955, SM-12 1957, SM-30 MiG-19 1956, Iak-25 1949, Iak-27 K 1956, Su-9 1958 i Tu-128 1962. El 1956 es va graduar a lAcadèmia de la Força Aèria.

Va aconseguir el rang de coronel i el càrrec de subdirector del departament de proves de vol de la força aèria. El 1962 va presentar una sol licitud i va ser acceptat per la formació de cosmonautes, patrocinat pel seu antic comandant de la Segona Guerra Mundial, el general Kamanin, que aleshores era el cap de formació dels cosmonautes.

                                     

1.2. Biografia Carrera com a cosmonauta

El 1965, el coronel Beregovoi tenia previst volar lany següent amb la sonda Voskhod 3, però la missió mai no es va dur a terme.

El 25 doctubre de 1968, Beregovoi va portar la Soiuz 3 a lespai exterior: va orbitar la Terra durant gairebé quatre dies a una altitud de fins a 252 km. Com a part de la seva missió, Beregovoi va maniobrar dues vegades la seva nau cap a posicions dacoblament amb el satèl lit no tripulat Soiuz 2,però no va poder establir un enllaç físic directe amb la nauabans de tornar el 30 doctubre de 1968.

No obstant això, el vol de Beregovoi va ser en certa manera un èxit encoratjador per al programa espacial tripulat soviètic, i el coronel fou rebut com un heroi al seu retorn. La missió de la Soiuz 3 fou lúnic vol espacial de Beregovoi, el qual, poc després, es va retirar del servei actiu, havent estat ascendit a major general.

                                     

1.3. Biografia Vida posterior

En una cerimònia pública en honor de lequip cosmonauta soviètic, l’oficial Víktor Ilín va disparar contra el cotxe en què viatjava Beregovoi, en confondrel amb el cotxe de Bréjnev una certa semblança externa entre Beregovoi i Bréjnev també va contribuir a l’error. El conductor assegut al costat de Beregovoi va resultar ferit de mort; Beregovoi va resultar lleugerament ferit per fragments del parabrisa del seu cotxe.

Entre el 1972 i el 1987 fou director del Centre de Formació de Cosmonautes. Va fer treballs científics en el camp de lastronàutica i la psicologia de lenginyeria. Va defensar la seva tesi doctoral a l’Institut de Cultura Física de Lesgaft i es va doctorar en psicologia. El 1987 es retirà amb el grau militar de tinent general d’aviació.

Fou diputat del Soviet Suprem de lURSS de la 8a la 10a convocatòria 1974-1989. Va fer molta feina social.

Morí el 30 de juny de 1995 durant una cirurgia cardíaca. Fou enterrat a Moscou, al cementiri de Novodévitxi.



                                     

2. Distincions i guardons

Gueorgui Beregovoi va rebre el títol dHeroi de la Unió Soviètica dues vegades, la primera vegada el 26 doctubre de 1944 pel seu servei militar durant la Gran Guerra Patriòtica i la segona vegada pel seu vol espacial. Va ser lúnic cosmonauta soviètic que va emprendre el vol espacial sent Heroi de la Unió Soviètica la màxima distinció soviètica per una fita prèvia que no estava relacionada amb els viatges espacials.

També va ser guardonat amb les següents condecoracions:

  • Dues Ordes de Lenin 1944 i 1968
  • Medalla del 20è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica
  • Honorat Mestre dEsports de lURSS
  • Medalla per la Conquesta de Budapest 1945
  • Insígnia de Pilot Cosmonauta de la Unió Soviètica,
  • Medalla del 30è Aniversari de lExèrcit i lArmada Soviètics
  • Dues Ordes de la Guerra Patriòtica, 1a classe, 14/01/1945, 03/11/1985
  • Medalla dor de lExposició dels èxits de leconomia nacional de lURSS 1969
  • Medalla "Estrella dOr" de lHeroi de la Unió Soviètica núm. 48 1 de novembre de 1968
  • Medalla pel Servei de Combat, 20/06/1949
  • Orde de Bogdan Khmelnitski, 3a classe, 16/04/1944
  • Medalla dor de lAcadèmia de Ciències de lURSS Tsiolkovski
  • Medalla pel Servei Impecable, 1a classe
  • Medalla "Estrella dOr" de lHeroi de la Unió Soviètica núm. 2271 26 doctubre de 1944
  • 11 medalles d’aniversari
  • Dues Ordes de la Bandera Roja
  • Medalla del Centenari de Lenin
  • Orde del Servei la Pàtria a les Forces Armades, 3a classe, 30/04/1975
  • Dues Ordes de lEstrella Roja, 30/04/1954, 22/02/1955
  • Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945
  • Medalla del 40è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques
  • Medalla per la Conquesta de Viena 1945
  • Medalla del 50è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques
  • Orde dAlexandre Nevski,
  • Premi Estatal de lURSS 1981

Premis estrangers:

Bulgària
  • Heroi del Treball Socialista 1970
  • Orde de Gueorgui Dimitrov 1970
  • Medalla "25 anys de poder popular"
  • Medalla "100è aniversari de la caiguda del jou otomà" 1979
  • Medalla "100è aniversari del naixement de Gueorgui Dimitrov" 1983
Hongria
  • Medalla dOr "per la cooperació militar" 1980
  • Orde de la Bandera Roja, amb diamants
  • Orde de la Bandera Nacional 1985
Altres
  • Medalla dOr de lEspai Fédération Aéronautique Internationale
  • Medalla dOr Iuri Gagarin Fédération Aéronautique Internationale
  • Creu de Grunwald, 3a classe República Popular de Polònia
  • Ciutadà d’honor de les ciutats de Kaluga, Sxólkovo Rússia, Luhansk, Ienàkieve, Vínnitsia, Konotop Ucraïna, Telavi Geòrgia, Pleven, Sliven Bulgària
  • Ordre del Tudor Vladimirescu, 5a classe Romania
                                     

3. Obres

  • Три высоты // Tres altures - Мoscou: Voienizdat, 1986. - 254 pàgs.
  • Деятельность космонавта в полёте и повышение её эффективности // Les activitats durant el vol dels cosmonautes i laugment de la seva eficiència - Мoscou, 1981. - 264 pàgs. coautors: Pàvel Popóvitx, Borís Volínov et alteri
  • Космос - землянам // Espai - terrícoles - Moscou, 1983
  • Угол атаки // Angle datac - Moscou: Molodaia gvàrdia, 1971. - 255 pàgs.
  • По зову сердца // la crida del cor - Мoscou, 1981
  • Земля - стратосфера - космос // Terra - estratosfera - espai - Moscou., 1969
  • Небо начинается на Земле // cel comença la Terra - Moscou, 1976
  • Грань мужества // La vora del coratge - Мoscou, 1982
  • О времени и о себе // Sobre el temps i jo mateix - Moscou, 1982
                                     

4. Bibliografia

  • Rex D. Hall, David J. Shayler i Bert Vis. Russians Cosmonauts inside the Yuri Gagarin training center en anglès. Springer Praxis, 2011. ISBN 978-0-387-21894-6.