Топ-100
Back

ⓘ The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars és el cinquè àlbum destudi del músic anglès David Bowie, publicat el 16 de juny de 1972 al Regne U ..



                                     

ⓘ The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars

The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars és el cinquè àlbum destudi del músic anglès David Bowie, publicat el 16 de juny de 1972 al Regne Unit per RCA Records. Va ser produït per Bowie i Ken Scott hi apareix la banda de suport de Bowie the Spiders from Mars – formada per Mick Ronson, Trevor Bolder i Mick Woodmansey. La majoria de les cançons van ser escrites més o menu en el mateix període que les del seu predecessor Hunky Dory. Després de completar làlbum, lenregistrant de Ziggy Stardust va començar al novembre de 1971 a Trident Studios a Londres, amb posteriors sessions a principis del febrer de 1972.

Descrit com una òpera rock i un àlbum conceptual solt, Ziggy Stardust fa referència a lalter ego titular de Bowie: Ziggy Stardust, una estrella de rock fictícia andrògina, bisexual que és enviada a Terra com a salvador abans dun imminent desastre apocalíptic. El personatge estava inspirat en diversos músics, inclòs el cantant anglès Vince Taylor. La majoria del concepte de làlbum va ser desenvolupat després que les cançons fossin enregistrades. El personatge va romandre en la subsegüent Gira Ziggy Stardust. Una pel lícula del concert del mateix nom, dirigida per D. A. Pennebaker, va ser filmada al juliol de 1973 i estrenada el 1979, seguida dun àlbum en viu del mateix espectacle publicat lany 1983.

La música a Ziggy Stardust ha estat caracteritzat com a glam rock i proto-punk. A diferència del seu predecessor Hunky Dory, que es basava generalment en el piano, les cançons de Ziggy Stardust són principalment sobre guitarra, majoritàriament a causa de la sortida del grup del teclista Rick Wakeman. Les cançons van ser influïdes per Iggy Pop del Stooges, Lou Reed de The Velvet Underground, i Marc Bolan de T. Rex. Les lletres de làlbum parlen de lartificialitat de la música rock, dassumptes polítics, de lús de fàrmacs, de lorientació sexual i de les estrelles. Bowie també utilitza pronunciacions i argot americà constantment. La portada de làlbum, fotografiada per Brian Ward en monocrom i recolorida per Terry Pastor, va ser feta a Londres, a lexterior de la casa de pellaires "K. West".

Precedit pel single Starman ", The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars va arribar a ser el número cinc en el UK Albums Chart i el número 75 al Billboard 200 estatunidenc. Làlbum va rebre una àmplia aclamació de la crítica i, seguint la seva actuació de "Starman" en el programa anglès de televisió Top of the Pops, va propulsar Bowie a lestrellat. Com que no volia que Ziggy el definís, Bowie va crear un personatge nou, Aladdin Sane, pel seu següent àlbum, que Bowie va descriure com "Ziggy sen va a Amèrica". De llavors ençà ha estat considerat un dels àlbums més importants en el gènere del glam rock i un dels àlbums més grans de tots els temps. Làlbum ha estat reestrenat diversos temps i va ser remasteritzat lany 2012 en el seu 40è aniversari. Al 2017, va ser seleccionat per la seva preservació en el National Recording Registry, en ser considerat "culturalment, històricament, o artísticament significant" per la Biblioteca del Congrés.

                                     

1. Rerefons

A continuació de la seva gira pormocional a Amèrica al febrer de 1971, Bowie va tornar a Haddon Hall, Anglaterra, i va començar a escriure cançons, moltes delles inspirades en els gèneres musicals diversos que eren presents a Amèrica. Component en piano, més que no pas en guitarra acústica com havia fet anteriorment, va escriure unes tres dotzenes de cançons, moltes de les quals apareixerien en el seu quart àlbum destudi Hunky Dory i a Ziggy Stardust ; entre elles hi havia "Moonage Daydream" i "Hang On to Yourself", que va enregistrar amb la seva efímera banda Arnold Corns el febrer de 1971, i subsegüentment reenregistrades per Ziggy Stardust. La feina va començar oficialment amb Hunky Dory el juny de 1971 a Trident Studios, Londres. En les sessions hi van actuar els músics que més tard serien coneguts com the Spiders from Mars – formats per Mick Ronson, Trevor Bolder i Mick Woodmansey. Ken Scott, que havia treballat com a enginyer en els dos àlbums previs de Bowie i per the Beatles, va ser elegit com a productor. En les sessions també hi va participar Rick Wakeman en el piano que, després de completar la seva feina a làlbum, va rebutjar loferta de Bowie dunir-se a the Spiders from Mars per unir-se al grup anglès de rock progressiu Yes. Segons Woodmansey, Hunky Dory i Ziggy Stardust van ser enregistrades gairebé un rere laltre. No obstant això, the Spiders es van adonar que les cançons de Hunky Dory no eren adients per ser tocades en directe, i can creure necessari fer un altre àlbum que puguessin presentar a les gires.

Després que el mànager de Bowie Tony Defries acabé el seu contracte amb Mercury Records, Defries va presentar làlbum a diverses discogràfiques dels Estats Units, inclosa la novaiorquesa RCA Records. El cap de la discogràfica, Dennis Katz, va escoltar les cintes i va veure el potencial de les cançons sobre piano, firmant amb Bowie un pacte per un tercer àlbum el 9 de setembre; RCA es va convertir en la discogràfica de Bowie per la resta de la dècada. Hunky Dory va ser publicat el 17 de desembre amb molt bones crítiques però no es va vendre gaire i no va poder entrar a lUK Albums Chart, en part per un màrqueting fluix de la productora RCA; la discogràfica havia sentit que Bowie canviaria la seva imatge per al seu següent àlbum així que no van saber com promocionar làlbum Hunky Dory.

                                     

2. Enregistrament i producció

La primera cançó que va ser pròpiament gravada per Ziggy Stardust va ser la cover de Ron Davies "It Aint Easy", el 9 de juliol de 1971. Originalment programada per ser presentada a Hunky Dory, es va descartar la cançó en aquest àlbum i subsegüentment es va incloure a Ziggy Stardust. Amb Hunky Dory preparada per a ser estrenada, les sessions de Ziggy Stardust van començar oficialment a Trident Studios el 8 de novembre de 1971, utilitzant gran part del personal que havia treballat per Hunky Dory. Lany 2012, el co-productor Ken Scott va dir que "el 95 per cent de les parts vocals dels quatre àlbums que vaig fer amb ell com a productor, es van fer la primera presa." Segons el seu biògraf Nicholas Pegg, el "sentit de propòsit" de Bowie durant les sessions era "decisiu i absolut"; sabia exactament el que volia per a cada cançó. Com que la majoria de les pistes van ser gravades gairebé íntegrament en directe, Bowie recordava que en alguns punts havia de taral larejar a Ronson el seus solos. Atesa lactitud generalment desdenyosa de Bowie durant les gravacions de The Man Who Sold the World 1970, Ronson havia de crear els seus solos individualment i tenia molt poc guiatge. Tanmateix, Bowie va tenir una actitud molt millor en la gravació de Hunky Dory i de Ziggy Stardust, i va ajudar Ronson en allò que estava buscant. Per a làlbum, Ronson va utilitzar una guitarra elèctrica endollada a un amplificador Marshall de 100 watts i a un pedal wah-wah; Bowie tocava una guitarra rítmica acústica.

Utilitzant un magnetòfon de 16 pistes 3M M56, el grup va enregistrar les versions inicials de "Star" llavors anomenada "Rock n Roll Star" i de "Hang On to Yourself", ambudes considerades poc exitoses. Es van tornar a gravar totes dues cançons tres dies més tard, l11 de novembre, juntament amb "Ziggy Stardust", "Looking For a Friend", "Velvet Goldmine" i "Sweet Head". Al dia següent, el grup va gravar dues preses de "Moonage Daydream", una de "Soul Love", dues de "Lady Stardust" i dues de la nova versió de la cançó de The Supermen de làlbum The Man Who Sold the World. Tres dies després, el 15 de novembre, el grup va gravar "Five Years" i les versions no acabades de "Its Gonna Rain Again" i de "Shadow Man". Woodmansey va descriure el procés de gravació com molt àgil i va dir que gravaven les cançons, les tornaven a escoltar i que si no havien capturat el so que ells estaven buscant, les tornaven a gravar de bell nou. Aquell dia, es va crear un ordre, que incloïa la cover de Chuck Berry "Round and Round", i la de Jacques Brel "Amsterdam" que es publicaria com la cara B de "Sorrow" lany 1973, una nova gravació de "Holy Holy" i "Velvet Goldmine"; "It Aint Easy" no es troba la llista. Segons Pegg, làlbum havia de dur per títol Round and Round a data del 15 de desembre.

Després de la sessió del 15 de novembre, el grup va fer una parada per unes vacances. Van reprendre la feina el 4 de gener de 1972. El grup va estar assajant durant tres dies al Will Palins Underhill Studios a Blackheath Londres, preparant-se per les sessions de gravació finals. Després de gravar algunes de les noves cançons pel programa Sounds of the 70s, presentat per Bob Harris com els recent batejats Spiders from Mars al gener de 1972, el grup va tornar a Trident aquell mateix mes per començar a treballar "Suffragette City" i "Rock n Roll Suicide". Després de rebre una queixa del directiu de RCA Dennis Katz que làlbum no contenia cap senzill, Bowie va escriure "Starman", en substitució de "Round and Round" en la llista de pistes a lúltim moment; segons el biògraf Kevin Cann, la substitució va ser el 2 de febrer. Sobre la substitució de "Round and Round", Pegg va dir: "És extraordinari considerar que una de les cançons definitives de Bowie va substituir una cover a Chuck Berry gairebé com un segon pensament". Dos dies després, el 4 de febrer, el grup va gravar "Starman", "Suffragette City" i "Rock n Roll Suicide", finalitzant les sessions. Bowie també va intentar incloure "All the Young Dudes", "Rebel Rebel" i "Rock n Roll with Me" a Ziggy Stardust, però finalment no va ser així.

                                     

3. Concepte i temes

The Rise and Fall of Ziggy Stardust and The Spiders from Mars tracta sobre la superestrella del rock àlien i bisexual anomenada Ziggy Stardust. Ziggy Stardust no va ser concebut com un àlbum conceptual i gran part de la història va ser escrita després que es gravés làlbum. Els personatges eren andrògins. Mick Woodmansey, va dir que la roba que van portar tenien "feminitat i pura extravagància", i que els estils dels personatges "apel laven clarament als nostres instints de rebel lió artística". Nenad Georgievski de la revista All About Jazz va dir que la gravació havia estat presentada amb "botes de tacons alts, vestits de diversos colors, maquillatge extravagant i una sexualitat escandalosa". Bowie ja havia desenvolupat una aparença andrògina, que havia rebut bona resposta per part de la crítica, però que havia tingut reaccions creuades entre laudiència.

Una de les principals inspiracions de Ziggy Stardust va ser el cantant anglès Vince Taylor, que havia conegut Bowie després que Taylor tingués una caiguda i es cregués una barreja entre un déu i un àlien. No obstant això, Taylor era només part dun dels plans del personatge. Altres fonts dinspiració per al personatge inclouen lanterior àlbum de Bowie The Man Who Sold the World, Iggy Pop, cantautor del grup de proto-punk the Stooges, Lou Reed, cantant, autor i guitarrista de the Velvet Underground, Marc Bolan, cantautor i guitarrista del grup de glam rock T. Rex, el guitarrista i cantant Jimi Hendrix; el grup de rock progressiu King Crimson; ii el músic de culte Legendary Stardust Cowboy. Una teoria alternativa diu que, durant la gira, Bowie va desenvolupar el concepte de Ziggy com a barreja de la persona dIggy Pop i del músic Lou Reed, produint "lídol pop definitiu".

Una xicota de Bowie va recordar com estava "gargotejant notes en una tovalló dun còctel sobre una estrella del rock anomenada Iggy o Ziggy", i quan va tornar a Anglaterra va fer pública la seva intenció de crear el personatge "que sembla que hagi aterrat de Mart".

El nom de Ziggy Stardust va venir en part del Legendary Stardust Cowboy, i en part perquè Ziggy era "un dels pocs noms cristians que vaig poder trobar que començaven per la lletra Z". Lany 1990, Bowie va explicar que la part de "Ziggy" venia duna sastreria anomenat Ziggys que es va creuar anant en tren. Li agradava perquè tenia "aquella connotació dIggy però era una botiga de roba, i vaig pensar, Bé, tot això serà sobre roba, així que va ser la meva brometa dir-li Ziggy. Així que Ziggy Stardust va ser una autèntica compilació de coses." Més tard va afirmar que Ziggy Stardust va néixer del desig de fugir del texà i del hippies dels anys 60.

En la història de làlbum, la Terra és salvada pel Mesies del rock n roll, Ziggy Stardust, a només cinc anys de sobreviure. Li roba el cor als adolescents, espanta els pares, sedueix a tothom en el seu camí, i finalment mor víctima de la seva pròpia fama. Segons Bowie, ell "es porta a si mateix a les increïbles alçades espirituals i es manté viu gràcies als seus deixebles". Durant la cançó "Rock n Roll Suicide", els infinits extratererstres arriben, i fan Ziggy Stardust a trossos a lescenari.



                                     

4. Cançons

En retrospectiva, Ziggy Stardust ha estat considerat glam rock, òpera rock i proto-punk. Nenad Georgievski va considerar que làlbum representa els interessos de Bowie en "el teatre, la dansa, la pantomima, el kabuki, el cabaret i la ciència-ficció." Després de la marxa de Rick Wakeman del piano, en les cançons de Ziggy Stardust el piano té menys protagonisme que en les cançons de Hunky Dory i la guitarra hi lidera més. A part de tocar la guitarra i compondre els arranjaments de corda, Ronson va tocar el piano en aquest àlbum, i segons Pegg, la seva actuació en cançons com "Five Years" i "Lady Stardust" prefiguren el talent que mostraria a Transformer de Lou Reed 1972. Les lletres de làlbum tracten sobre lartificialitat de la música rock en general, sobre temes polítics, sobre el consum de les drogues, sobre lorientació sexual i les estrelles. Stephen Thomas Erlewine va descriure les lletres de les cançons com "fracturades, paranoiques" i "evocadores dun futur decadent, en descomposició". Bowie va utilitzar argot i pronunciació americans en tot làlbum, amb termes com "news guy", "cop" i "TV".

                                     

4.1. Cançons Cara u

La primera cançó de làlbum, "Five Years", comença amb un batec minimalista de la bateria, descrit per lautor David Buckley com "similar al batec del cor". Els biògrafs Nicholas Pegg i Peter Doggett van notar que la intensitat creixent de la cançó, especialment en lactuació vocal de Bowie – que passa de calmada a cridar. La lletra interromp les notícies per informar que la Terra només li queden cinc anys abans de ser destruïda per un desastre apocalíptic imminent. Els dos primers versos són des del punt de vista dun nen, que sent aquestes notícies per primer cop i sendormisca a mesura que senfonsa. En el terxer vers, Bowie sadreça a loient directament, així com introdueix de forma indirecta el personatge de Ziggy Stardust.

La segona cançó, "Soul Love", té una orquestració pop-jazz, un ritme "hand-clap" i un ritme similar amb la bateria al de "Five Years". La lletra és sobre diferents personatges abans del desastre imminent que destruïrà la Terra, segons sha descrit a "Five Years". El biògraf Marc Spitz va notar que la pista té un cert sentit de "frustració pre-apocalíptica". Doggett va notar que seguint la "visió panoràmica" de "Five Years", "Soul Love" ofereix un paisatge més "optimista", amb Bongos i guitarra acústica mostrant una "melositat fructuosa." Bowie fa un solo de saxòfon, que Doggett considera "relaxant".

"Moonage Daydream" va ser escrita durant la gira promocional de Bowie a Amèricaa principis de febrer de 1971. Originàriament, Bowie havia gravat la cançó juntament amb la del mateix àlbum "Hang On to Yourself" amb el grup efímer Arnold Corns aquell mateix mes, i lhavia publicat com un senzill. Seguint el fracàs del senzill, la cançó va ser refeta per encaixar en la narrativa de Ziggy. Musicalment, la cançó utilitza hooks harmònics i melòdics i percussió i guitarra a lestil del heavy metal. El solo de guitarra de Ronson va ser en gran mesura improvisat. La cançó introdueix directament el personatge de Ziggy Stardust. Doggett va escriure que un "somni llunós" "moonage daydream" pot representar "un camí estàtic, instintiu cap la creativitat", no ser res més que un homenatge a "limaginari líric de la marca de Marc Bolan."

La cançó "Starman" va ser escrita com a resposta directa la sol licitud dun senzill del cap de RCA Records Dennis Katz. Va substituir la cover al "Round and Round" de Chuck Berry com a afegitó dúltim minut. En referència a linclusió tardana daquesta cançó, Pegg va escriure: "És extraordinari considerar que una de les cançons definitives de Bowie va substituir una cover a Chuck Berry gairebé com un segon pensament." La lletra descriu Ziggy Stardust enviant un missatge desperança als joves de la Terra a través de la ràdio, sobre la salvació dun àlien Starman. La història és explicada des del punt de vista dun dels joves que senten Ziggy. El cor es basa vagament en "Over the Rainbow", cantada per Judy Garland, la pel lícula de 1939 El màgic dOz. En la cançó apareix un arranjament de corda de Ronson, que Pegg descriu com més similar a lestil de Hunky Dory que la resta de Ziggy Stardust.

"It Aint Easy" és lúnica cançó cover de làlbum. En ella hi apareix una contribució en clavicèmbal de Rick Wakeman i amb les veus baixes de Dana Gillespie, totes dues actuacions no acreditades; Laportació de Gillespie va ser acreditada en la reedició de làlbum de 1999. Líricament, la cançó no té res a veure amb la narrativa de Ziggy, fet que ha fet que la seva inclusió fos criticada per la crítica; Pegg defensa que retirar "Velvet Goldmine" i "Sweet Head" hagués estat una millor elecció. El seu arranjament és descrit per Ned Raggett dAllmusic com "una confecció cabaretística i un apocalipsi causat per lesclat duna roca", caaracteritzat per versos més tranquils en contrast amb un cor que conté veus baixes sobre excedides i la "guitarra triomfalment brillant" de Ronson.

                                     

4.2. Cançons Cara dos

"Lady Stardust" va ser escrit "en dies" de la pista del mateix àlbum "Ziggy Stardust" a principis del 1971. A diferència de "Ziggy Stardust", "Lady Stardust" presenta un conte inacabat sense "suggerir més enllà dun vague aire de melancolia". La cançó utilitza tant he ell com she ella en la seva lletra, no arribant a concretar el gènere. Segons Pegg, Bowie al ludeix la frase de Lord Alfred Douglas "I smiled sadly for a love I could not obey" "Vaig somriure tristament per un amor que no podia obeir". Doggett va notar que se suggereix Elton John en larranjament de piano Ronson i en lactuació vocal de Bowie.

"Star" va ser escrita i estrenada a Radio Luxembourg Studios el maig de 1971, sota el títol "Rock n Roll Star". Bowie originalment lhavia donat a un grup poc conegut anomenat Chameleon, el juliol 1971, abans de decidir gravar-la ell mateix el setembre, tornant a escriure la lletra perquè encaixès en la narrativa de Ziggy. Segons Pegg, Ziggy es pregunta com "podria fer que tot valgués la pena com a estrella del rocknroll", així com també "desprecia aquells que han sacrificat les seves vides per ideals més elevats." Pegg i OLeary la van considerar vital en comparació amb les dues cançons entre les quals es trobava: "Lady Stardust" presenta Ziggy com un personatge ja conegut per laudiència, "Star" només el mostra cantant davant del mirall, i "Hang On to Yourself" el situa davant de la multitud. A part de la narrativa, la cançó reflexa les idealitzacions de Bowie de convertir-se ell mateix en una estrella i mostra les seves frustracions de no haver arribat al màxim del seu potencial. Musicalment, és una cançó amb un ritme més àgil; repeteix seccions abans de tallar amb el tempo la meitat per la coda.

Com "Moonage Daydream", "Hang On to Yourself" va ser escrita durant la gira promocional de Bowie a Amèrica a principis de febrer de 1971. Va gravar la cançó juntament amb "Moonage Daydream" amb Arnold Corns el mateix mes. Tot i que va ser publicada tant com a cara A i cara B, la cançó va fracassar i va animar Bowie a tornar-la a escriure perquè encaixés en la narrativa de Ziggy. En la narrativa, Ziggy és situat davant de la multitud, i emfasitza la metàfora que la música rock va del sexe a lacompliment i torna de nou al sexe; planeja abandonar el clímax sexual per tenir una oportunitat darribar a lestrellat, que lacabarà duent la seva caiguda. Segons Perone, la guitarra i els arranjaments recorden al punk de finals dels 1970.

"Ziggy Stardust" es crea al voltant dun riff de Ronson, descrit per Spitz com "reconeixible a linstant i primitiu però complex." Líricament, és la peça central de la narrativa de làlbum, presenta una "cronologia del naixement la mort" completa del personatge Ziggy Stardust. A diferència de "Lady Stardust", "Ziggy Stardust" mostra lascens i el declivi de Ziggy duna forma molt humana. OLeary va observar que el narrador de la cançó no està definit: podria ser un espectador parlant retrospectivament de Ziggy, podria ser algun dels Spiders o fins i tot les "memòries dissociades" del mateix Ziggy. Alguns comentaristes han notat similaritats entre el personatge i altres famoses estrelles del rock, com ara Jimi Hendrix, Iggy Pop, Lou Reed, Jim Morrison i Mick Jagger. Richard Cromelin de Rolling Stone va considerar limaginari i la narració de Bowie en aquesta cançó com una de les més "aventureres".

Originalment, se li va oferir la cançó "Suffragette City" al grup Mott the Hoople, però la van rebutjar, i en comptes daquesta van enregistrar "All the Young Dudes" de Bowie. Descrita per Perone com una pista "convencional, simple", hi apareix un riff de piano molt influenciat per Little Richard i és un dels primers cops que Bowie utilitza un sintetitzador ARP, que posteriorment vertebraria la seva trilogia dàlbums "Berlin Trilogy". La cançó conté una referència lírica la novel La taronja mecànica dAnthony Burgess i la frase "hey man!" prové de la cançó de Velvet Underground de 1968 "White Light/White Heat". Hi ha un fals final, després del qual es crida la frase "wham bam, thank you, maam!", el grup retorna al groove i acaba la pista i acaba amb Bowie xisclant "Suffragette!"

Lúltima pista de làlbum, "Rock n Roll Suicide", presenta la dissolució de Ziggy, que, segons Pegg, és ara "una figura buida atrapada en els fars dels cotxes que frenen mentre ensopega la carretera." Descrita per Pegg com l"A Day in the Life" particular de Bowie i per OLeary com "una animada balada pop dels anys cinquanta", la cançó és un número teatral que comença calmadament amb la guitarra acústica abans de construir un arranjament exuberant, amb una orquestra de fons. Perone va escriure que construeix intensitat a mesura que el missatge desesperat de Ziggy lluita per il luminar la els espectadors terranals. Segons Bowie, els versos inicials sobre encendre una cigarreta són una metàfora: "la vida és una cigarreta, fuma-te-la amb presses o assaboreix-la". En lloc de morir en sang, Ziggy plora a laudiència perquè "li donguin les seves mans" ja que són "fantàstics". Després daquesta proclamació, Ziggy pereix.



                                     

5. Llista de pistes

Totes les cançons van ser escrites per David Bowie, excepte si sindica el contrari.

Cara u
  • "Moonage Daydream" – 4:40
  • "Five Years" – 4:42
  • "Soul Love" – 3:34
  • "It Aint Easy" Ron Davies – 2:58
  • "Starman" – 4:10
Cara dos
  • "Star" – 2:47
  • "Rock n Roll Suicide" – 2:58
  • "Lady Stardust" – 3:22
  • "Ziggy Stardust" – 3:13
  • "Suffragette City" – 3:25
  • "Hang On to Yourself" – 2:40
Cançons extres de la reedició de 1990
  • "Lady Stardust" demo de març de 1971 – 3:35
  • "Ziggy Stardust" demo de febrer de 1971 – 3:35
  • "Velvet Goldmine" single de la cara-B del rellançament de RCA de 1975 de "Space Oddity" – 3:09
  • "Sweet Head" – 4:14
Cançons extres de la reedició de 1990
  • "Moonage Daydream" nova mescla – 4:47
  • "Hang On to Yourself" versió dArnold Corns – 2:54
  • "The Supermen" Versió alternativa – 2:43
  • "Round and Round" Chuck Berry – 2:43
  • "Holy Holy" enregistrament de 1971 – 2:25
  • "Velvet Goldmine" – 3:13
  • "Ziggy Stardust" demo – 3:38
  • "Amsterdam" Jacques Brel, Mort Shuman – 3:24
  • "John, Im Only Dancing" – 2:49
  • "Sweet Head" presa 4 – 4:52
  • "Lady Stardust" demo – 3:33
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →