Топ-100
Back

ⓘ Vil·la romana de Pisões. La Vil la romana de Pisões és un jaciment arqueològic del municipi de Beja, a Portugal. Consisteix en una gran casa senyorial del perío ..



Vil·la romana de Pisões
                                     

ⓘ Vil·la romana de Pisões

La Vil la romana de Pisões és un jaciment arqueològic del municipi de Beja, a Portugal. Consisteix en una gran casa senyorial del període romà, que va ser habitada des del segle I fins a el domini visigòtic. És una de les principals i millor conservades villae romanes de tot el país, i està classificada com a Immoble dInterés Públic. És especialment coneguda per la riquesa dels seus mosaics, i per les termes, que són de les més importants del país.

                                     

1.1. Descripció Proveïment daigua

A uns 200 m de la villa aparegueren els murs duna presa que servia per a subministrar la casa i lexplotació agrícola i pecuària. La casa tenia diverses estructures que aprofitaven el proveïment daigua, com la zona de les termes i grans tancs i piscines. Aquesta estructura era la Ribeira da Chaminé, formant una albufera de 340 m de longitud, una àrea inundada de 31.300 m², i una capacitat màxima de 38.000 m³ daigua. La presa fou esmentada per Abel Viana el 1947, que va descriure el mur amb 58 m de longitud, una altura màxima de 4.3 m i una grossor de 3.0 m. Era feta amb petits blocs de diorita i altres roques unides amb argamassa, en opus incertum. Abel Viana també va descriure la presència de molins daigua, que nutilitzarien la força. La villa romana també era abastida per un pou de maçoneria de petites dimensions, situat dins de la casa, i que serviria molt probablement per a les tasques domèstiques.

Al voltant de la villa de Pisões sidentificaren alguns nuclis arqueològics associats. El jaciment, a lest de la villa, inclou fragments de ceràmica comuna i de construcció, dos forns del període romà, i vestigis del II ae al III segle ae i de ledat del ferro. Pisões 2 és un alteró situat més a lest, on també es trobaren vestigis de ceràmica, mentre que en Pisões 4, en un turonet al marge esquerre del Chaminé, aparegué ceràmica romana i una moneda. Pisões 5, prop de lanterior, més divers cronològicament: presenta vestigis del neolític, de ledat del bronze, de ledat del ferro, del període romà i de lèpoca moderna. En Pisões 6, al sud-oest de la villa, aparegueren també vestigis de ceràmica romana.

                                     

1.2. Descripció Decoració

Un dels motius per què es coneix la villa són els seus mosaics, tant de dos colors com policroms, creant formes geomètriques o te tema natural. Els dibuixos geomètrics són circumferències, quadrats, triangles, hexàgons, creus, etc., mentre que els temes naturals inclouen coloms i animals marins, com anguiles i peixos. Els mosaics, en diverses sales, es feren amb tessel les de molts colors, de materials calcaris i vitris. També hi havia pintures de frescs. Un altre material utilitzat en la construcció fou el marbre, tant en lloses de terres, com en frisos.

Entre els diversos plafons de mosaics, en destaca un al fons dun tanc domèstic, al bell mig duna sala, per ser lúnic de tema aquàtic en tota la villa. Datat de mitjan segle IV, va ser compost en ceràmica i en gres policrom, i representa diverses espècies marines: dos peixos, una morena i els tentacles dun polp o un calamar. Un dels principals vestigis nés una inscripció en honor dHigiea, dea romana de la salut, que inclou el nom de Caius Atilius Cordus, probablement la família propietària de lantiga villa, informació relativament rara entre les estructures daquest tipus de la península Ibèrica.

                                     

1.3. Descripció Troballes

Entre les diverses peces recollides a Pisões, hi ha fragments de plom, de làmpades, agulles de cap en os, una arracada, un anell de bronze, i diversos pesos de premsa.

                                     

1.4. Descripció Importància i preservació

La vil la de Pisões és una de les més importants i millor conservades daquest tipus en tota la península Ibèrica. És un dels vestigis més rellevants del període romà del municipi de Beja, i una de les villae romanes més originals de tota la península.

El conjunt de la villa romana de Pisões es classifica com a Immoble dInterés Públic pel Decret núm. 251/70, de 15 de maig de 1970.

                                     

2.1. Història Període preromà

La zona on és la villa romana de Pisões ja era habitada abans del període romà, com demostra el jaciment de Pisões 5, que inclou dues fosses funeràries, un ossari, eines i adorns del neolític final, peces decoratives i ceràmica de finals de ledat del bronze, i vestigis dedificis, ceràmica i utensilis de la segona edat del ferro. Ací també aparegueren peces del període romà, sobretot parts dàmfores, que suggereixen un abandó del lloc durant els segles II i III ae, corresponent la República Romana. També a Pisões hi ha evidències docupació preromana, com ara fosses del II ae al III ae, i una necròpoli de ledat del ferro, amb almenys dotze sepultures.

                                     

2.2. Història Domini romà

La vil la de Pisões fou habitada durant el període romà, era propietat dun ric habitant de la ciutat veïna de Pax Julia, que donà origen la moderna ciutat de Beja. També era un important centre de producció agrícola, una de les poblacions satèl lits de la ciutat, que labastien daliments.

Va ser construïda al segle I, i fou habitada fins al segle IV. Els mausoleus de la villa salçarien a finals del segle II.

                                     

2.3. Història Ocupació posterior

Dins les ruïnes de la casa aparegueren vestigis docupació posterior al domini romà, incloent-hi moltes peces de ceràmica negra tardoromana, i dos capitells del període visigòtic, ja durant lalta edat mitjana. La zona al voltant fou posteriorment habitada, com ho demostra la presència destructures de lèpoca moderna o contemporània en Pisões 5, on també aparegué una moneda de 1723. També hi havia alguns molins laigua la vora del Chaminé per a processar llana, que serien posteriors al període romà, i eren denominats pisões pesos, que donà origen al nom de la zona. Plantilla:Imagem múltipla

                                     

2.4. Història Primera fase

La primera part del conjunt de Pisões descoberta fou la presa, esmentada per Abel Viana al 1947, en la seua obra Notes històriques, arqueològiques i etnogràfiques del Baix Alentejo.

La villa de Pisões es descobrí per casualitat el 1964, quan sestaven fent treballs agrícoles al jaciment. Shi desenterraren tres grans pesos de premsa, també denominats de pisões. Aquest descobriment es donà a conéixer a larqueòleg Fernando Nunes Ribeiro, que anà al lloc però no hi feu recerques, però demanà a José Joaquim Fernandes, propietari dels terrenys, que guardàs totes les pedres daquell tipus que trobàs. Sen descobriren més peces durant els treballs agrícoles, incloent-hi un capitell i el fust duna columna, i al febrer de 1967 sen desenterrà part dun mosaic. Així, es van iniciar sondatges de diagnòstic per descobrir la potencialitat del jaciment, des del punt de vista arqueològic i estratigràfic. No obstant això, les investigacions es detingueren per manca de finançament: fins llavors es feren sobretot per la contribució de Carolina Almodôvar, esposa de Joaquim Fernandes, que havia mort. Les riques troballes arqueològiques del jaciment van cridar latenció del Ministeri de lEducació Nacional i de la Direcció General de Monuments, que començaren el procés per la classificació del jaciment, ocorreguda al 1970, com a Immoble dInterés Públic. La Fundació Calouste Gulbenkian hi ajudà econòmicament. Així, van continuar les excavacions i shi desenterrà una gran casa de camp, el nucli dun centre agrícola.

Les excavacions les coordinà Fernando Nunes Ribeiro, considerat un dels descobridors de la vil la de Pisões, amb Abel Viana. Les investigacions van continuar quasi sense interrupcions fins al 1973, i sen desenterraren moltes estructures; després es deturaren fins a 1977. Un dels principals descobriments en aquesta fase fou un conjunt destructures funeràries romanes, situades en línia paral lela la piscina. Els treballs van continuar fins la primeria dels anys 1980, hi aparegueren mosaics, parets pintades, lloses de marbre, un balneari, una piscina i diversos llacs. També molta ceràmica, incloent-hi un conjunt de taula delevada qualitat, fet en terra sigillata i ceràmica estampada, i altres artefactes com vidres, bronzes, pedres ornamentals i ferros. El 1980, es tancà el perímetre de les ruïnes, amb prop de 30.000 m². Després de la Revolució dels clavells, al 1974, es va registrar un dels primers actes de vandalisme en les ruïnes, quan van ser danyats els mosaics amb esvàstiques.



                                     

2.5. Història Segona fase

El jaciment de Pisões no rebé treballs arqueològics aprofundits fins la dècada de 2010. Entre 1980 i 1984, encara sen feren excavacions, però de 1985 a 1992 només obres de conservació i restauració. Les excavacions sen reprengueren al 1997, amb treballs de prospecció, conservació i restauració al 1998. En la dècada del 2000 shi iniciaren estudis per reduir limpacte arqueològic de la construcció de ladductor dels Cinc Reis, part de la xarxa de rec de la presa dAlqueva, quan ja shavien descobert els vestigis de diverses estructures negatives prop de la villa de Pisões. El jaciment arqueològic, denominat Pisões 5, sinclogué en lEstudi dImpacte Ambiental de 2006, i sexcavà al 2011.

Aquest retard en el procés destudi de les ruïnes es degué a diverses dificultats al llarg dels anys, com ara la regularització del règim de propietat. Oficialment, els terrenys pertanyien la Universitat dÉvora, que havia rebut part dels terrenys de l Herdade da Almocreva en làmbit del procés de la reforma agrària, però la finca shipotecà a causa dels problemes financers dels propietaris originaris, i la Universitat demanà al tribunal retirar les seues parcel les del procés. Al maig de 2012 jaciment es tancà per manca doperaris, i la Direcció Regional i lautarquia de Beja intentaren resoldre aquest problema. La Direcció Regional també començà un diagnòstic sobre les condicions en què es trobaven les ruïnes, en vista a requalificar-les. El mateix any, va ser assaltat el centre dinterpretació, que va quedar sense finestres ni portes. A finals daquest any, la Universitat dÉvora resolgué la qüestió sobre els terrenys on se situen les ruïnes i en prengué la propietat al 2013. Aquest any, el vicerector de la universitat, Manuel DOrey Cancela DAbreu, declara que quan acaben els problemes legals, la universitat demanaria subsidis del Quadre de Referència Estratègic Nacional, per fer obres de recuperació i continuar la recerca en les ruïnes de Pisões. En els principis de 2013, una família accepta la invitació de la Cambra Municipal de Beja, amb laprovació de la Universitat dÉvora i de la Direcció Regional de la Cultura dAlentejo, per fer la neteja i la vigilància de les ruïnes de Pisões.



                                     

2.6. Història Tercera fase

Al febrer de 2016 la Universitat dÉvora va rebre la clau de la porta daccés a les ruïnes, i prepara un pla per al seu estudi i divulgació, dirigit pel geofísic Bento Caldeira. Com que les ruïnes estan situades en una zona on saplicava agricultura de precisió, la universitat col laborà en un programa que permet la utilització de dades agrícoles per a estudis arqueològics. Aquell establiment densenyament també planejava la instal lació dun centre dinterpretació, que inclouria un petit auditori, un espai per a exposicions i divulgació, i un laboratori.

la primeria de 2017, la universitat comença una campanya arqueològica. Al juliol daquest any, les ruïnes es trobaven en estat dabandó, i danyades per actes de vandalisme. Per evitar danys als terres de tessel les shi col locaren plafons amb grava. Aquest any, encara només shavia estudiat làrea de la casa. Segons larqueòleg Miguel Serra, els treballs daixecament fets fins al 2010 apunten cap a diverses estructures encara no descobertes al voltant de la casa, que molt probablement pertandrien la part rústica del conjunt, o a una zona docupació anterior al segle I, hipòtesi poc viable dacord amb el que ja se sap sobre la casa. Aquesta zona rústica o funcional seria composta per residències dels obrers i per diverses estructures relacionades amb lagricultura, com cellers i premses. Era, doncs, molt possible que la zona amb vestigis històrics fos considerablement superior la llavors definida, que tenia una àrea de 30.000 m². El jaciment també estava amenaçat per una plantació dametlers la rodalia, en un lloc on era molt probable lexistència de més vestigis arqueològics. Aquest estat dabandó fou criticat per larqueòleg João Sardica, que va participar en les investigacions. A febrer van començar els treballs de geofísica per investigar possibles estructures encara enterrades, i shi apliquen mètodes no invasius, com georadar i tomografia elèctrica. A juny, també shi aplicà un procés denominat fotogrametria, i shi recreen parts de les termes com lhipocaust i els terres. Van ser igualment estudiades les argamasses emprades en els antics edificis, per part del Laboratori Hércules de la Universitat dÉvora i del Laboratori Nacional dEnginyeria Civil. Sestudien les argamasses dels paviments amb mosaics, de les estructures connectades a laigua, dels assentaments, i dels arrebossats, incloent-hi aquests pintures murals.

El 24 dagost de 2017, se signa un protocol entre la Cambra Municipal de Beja, la Universitat dÉvora i la Direcció Regional de Cultura dAlentejo, per la revaloració de la villa romana i la seua obertura al públic. La universitat comença un pla que incloïa lobertura al públic i la formació del Camp Experimental per a les Arqueociències i Ciències del Patrimoni de la Universitat dÉvora. Les intervencions sen dividiren en tres fases: la recuperació de les ruïnes per a permetren la visita, la planificació del nou Centre dInterpretació i Estudis, la fundació del Camp dAssaigs Experimentals dArqueologia i Geofísica Aplicada, i linici dels treballs de recerca. Després duna operació de neteja, el 27 de setembre sorganitzà una sessió pública la villa, per celebrar-ne la reobertura al públic, esdeveniment al qual va assistir la secretària destat de Ciència, Tecnologia i Ensenyament Superior.

Al maig de 2018, lautarquia de Beja va organitzar la cinquena edició del festival Beja Romana, i un dels esdeveniments nera una visita la villa de Pisões. En aquest mes, se signà el contracte de finançament per a construir el Parc Fluvial Cinc Reis, un complex natural que incloïa una platja fluvial, situat a prop d1 km de distància de les ruïnes de Pisões, que fou inaugurat al juliol del 2020.



                                     

3. Bibliografia

  • QUINTELA, António de Carvalho; CARDOSO, João Luís; MASCARENHAS, José Manuel. Aproveitamentos hidraulicos romanos a sul do Tejo. Ministério do Plano e da Administração do Território - Secretaria de Estado do Ambiente e dos Recursos Naturais - Direcção-Geral dos Recursos Hidráulicos, 1986.
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →