Топ-100
Back

ⓘ Quist microbiològic. Un quist microbiològic és un estat de repòs o inactivitat dun microorganisme, emprat per bacteris, protistes o rarament per animals inverte ..




Quist microbiològic
                                     

ⓘ Quist microbiològic

Un quist microbiològic és un estat de repòs o inactivitat dun microorganisme, emprat per bacteris, protistes o rarament per animals invertebrats, que ajuda a lorganisme a sobreviure en condicions ambientals desfavorables. Pot considerar-se com un estat danimació suspesa en el qual els processos metabòlics de la cèl lula són enlentits i cessen activitats com lalimentació o la locomoció. Lenquistamient també ajuda al microbi a dispersar-se amb facilitat, des dun hoste a un altre o cap a un ambient més favorable. Quan lorganisme enquistat aconsegueix un ambient favorable per al seu creixement i supervivència, la barrera quística es trenca, i lorganisme es desenquista i madura en un trofozoït.

                                     

1.1. Formació de quists en diferents organismes Protistes

Els protists, especialment els parasitaris, son amb freqüència exposats a condicions poc favorables durant moltes etapes del seu cicle de vida. Per exemple Entamoeba histolytica, un paràsit intestinal responsable de disenteria, forma quists quan ha de passar per les condicions àcides de l’estómac abans d’arribar a l’intestí. També ho fa quan s’enfronta a condicions desfavorables com la dessecació o la falta de nutrients quan està fora de l’hoste.

Els quists son formes molt adequades per afrontar condicions ambientals desfavorables, tanmateix els quists de protozous no son tant resistents com els quists bacterians.

Per afavorir encara més la supervivència, la composició química de la paret del quist pot jugar un paper clau en la dispersió dels protozous quan són fora de l’hoste. Els grups sialils presents la paret del quist d ’E. histolytica, li confereixen una càrrega negativa que impedeix la seva fixació a l’intestí. Això afavoreix la seva expulsió i disseminació cap a nous hostes.

Altres protozous intestinals com Giardia lamblia i Cryptosporidium també produeixien quists com a part del seu cicle de vida. Aquests quists són resistents als desinfectants habituals com el clor i al majoria de brots s’han associat a sistemes de purificació d’aigua que només utilitzaven la cloració com a mitjà de sanitització. L’aigua sotmesa a una correcta clarificació i filtració seguida de cloració o una altra desinfecció està generalment lliure de quists de protozous.

                                     

1.2. Formació de quists en diferents organismes Nematodes

Alguns nematodes parasitaris de plantes que habiten el sòl, com el nematode parasitari de la soja Heterodera glycines, o el nematode parasitari de la patata Globodera sp. formen quists com a part normal del seu cicle de vida.

                                     

1.3. Formació de quists en diferents organismes Crustacis

Diversos tipus de branquiòpodes poden produir quists de diapausa. Aquesta és una adaptació a viure en piscines efímeres en hàbitats daigua dolça o salada i també ajuda en la dispersió a través del vent o en les vies digestives de les aus.

Els quists de Dàfnia fins i tot han estat revifats després dhaver estat enterrats durant 600 anys.

Alguns exemples entre els branquiòpodes inclouen: Artèmia i Streptocephalus a Anostracis; Triops a Notostracis; Cyzicus a Diplostracais; i Alona, Latonopsis, Macrothrix, Moina i Sida a Cladòcers.

Entre altres crustacis, alguns ostracodes - com Cypridopsis, Cyprinotus, Hysocypria i Potamocypris - desenvolupen quists de diapausa.

Entre els copèpodes, Cyclops també ho fa.

                                     

1.4. Formació de quists en diferents organismes Altres animals

La formació de quists de diapausa també s’ha observat en algunes espècies de Rotífers.

                                     

2. Composició de la paret

La composició de la paret del quist no és la mateixa per tots els microorganismes. Les parets de quist dels bacteris estan formades per lengrossiment de la paret cel lular amb capes peptidoglicà afegides, mentre que les parets dels quists de protozous estan fetes de quitina.

Les parets de quists de nematodes es componen de quitina reforçada per col lagen. La paret del quist es compon de quatre capes, ectoquist, mesoquist, endoquist i la capa granular. L’ectoquist és una fina capa densa. El mesoquist és la capa més gruixuda i composta per un material compacte. Lendoquist és una capa fina, no tan densa com lectoquist. La capa granular varia de gruix i es compon de material granular. Els sucres de la paret de quist són N-acetilglucosamina 90% i glucosa 10%.

                                     

3. Patologia

Tot i que els components del quist en si no són patogènics, la formació dun quist és el que dona a Giardia la seva principal eina de supervivència i la seva capacitat destendres dhoste a hoste. La ingestió daigua contaminada, aliments o matèria fecal dona lloc la malaltia intestinal més comunament diagnosticada, Giardiasis.

Anteriorment es creia que el fet d’enquistar-se només beneficiava la pròpia espècie tanmateix, s’han trobat casos de quists de protozous que són portadors de bacteris patogènics. Els bacteris són ingerits pels protozous i quan aquests s’enquisten, els bacteris podrien sobreviure d’uns dies a uns quants mesos en aquesta forma de resistència. No totes les espècies bacterianes sobreviuen i són digerides pels protozous.