Топ-100
Back

ⓘ Michele Moretti. Michele Bruno Moretti, conegut pel nom de guerra de Pietro Gatti, va ser un partisà, sindicalista i futbolista comunista italià. Va exercir de ..



                                     

ⓘ Michele Moretti

Michele Bruno Moretti, conegut pel nom de guerra de Pietro Gatti, va ser un partisà, sindicalista i futbolista comunista italià. Va exercir de comissari polític de la 52a Brigada Garibaldi Luigi Clerici, operativa al mont Berlinghera, prop del llac de Como, que va ser comandada per Pier Luigi Bellini delle Stelle. Lany 1945 va tenir un rol determinant en la retenció, detenció i execució de Benito Mussolini i de la seva parella Clara Petacci. Alguns autors el consideren lautor material de lexecució.

                                     

1. Biografia

Nascut el 26 de març de 1908 la ciutat italiana de Como, lany 1922 el seu pare, Fedele, el van acomiadar de la feina de ferroviari perquè era socialista. A nivell educatiu va cursar fins a sisè de primària i després va assistir a diverses classes nocturnes. El 14 doctubre de 1936 es va casar amb Teresa Tettamanti, que posteriorment va entrar la Resistència italiana com a missatgera, amb el nom de batalla d "Ada Piffaretti". Daquesta unió va néixer el seu únic fill Fiorangelo, que va premorir abans que fes quaranta anys. No obstant això, Fiorangelo es va casar amb Mirella i van tenir un fill anomenat Michelle Moretti en honor lavi partisà.

                                     

1.1. Biografia Futbolista

Durant la seva jovent va tenir una trajectòria esportiva com a futbolista, en la posició de defensa, als equips juvenils de lEsperia FC, després al Como 1907 i, finalment, al FC Chiasso. Amb el Como 1907 va debutar la temporada 1930-1931, quan lequip va obtenir el primer lloc i la promoció la Serie B sense perdre ni tan sols un partit. Amb aquest va disputar quatre campionats de cadet, en els quals va sumar un total de 83 aparicions.

                                     

1.2. Biografia Sindicalista i partisà

la segona meitat de la dècada de 1930 va ingressar al nucli de Maslianico del Partit Comunista Italià, en aquells moments clandestí, i va ser un dels principals organitzadors de les vagues prèvies al 26 de juliol de 1943, i després de 1944 a Como i rodalies. Va ser arrestat per la policia feixista per tal de ser deportat a Alemanya però, el 13 dabril de 1944, va aconseguir fugir del centre de detencions de Sesto San Giovanni. De retorn a Como, va intentar organitzar una fugida massiva del mateix camp on va ser empresonat. Mentrestant, en vida clandestina, va assumir el nom de guerra de "Pietro Gatti" i, juntament amb Luigi Clerici i Luigi Canali "Capitano Neri", va contribuir la formació de la Brigada Front Proletari a partir de lagost de 1944 anomenada com a 52a Brigada Garibaldi Luigi Clerici sobre les muntanyes del llac de Como, on ja sestaven formant grups de partisans. Va assumir el càrrec de comissari polític, primer del destacament Puecher de la 52a Brigada Garibaldi Luigi Clerici, liderada per Pier Luigi Bellini delle Stelle "Pedro", i posteriorment, de tota la brigada, després que l1 de gener de 1945 fos assassinat Enrico Caronti "Romolo". Després de les baixes i les detencions que va patir la brigada, en particular el comandant Luigi Canali, Moretti va treballar per a reorganitzar la resistència a les ciutats costaneres i va proposar a Pier Luigi Bellini delle Stelle "Pedro", com a comandant militar de la brigada, renunciant la tasca que en primer lloc se li havia donat de comandament de la divisió llombarda.

El 27 abril 1945, la localitat de Musso, Moretti va participar en unes delicades negociacions amb el tinent Willy Flamminger, comandant duna columna motoritzada alemanya en retirada cap al nord formada per 38 vehicles i 200 soldats, ja que la força dels partisans del control era decididament inferior la dels alemanys i volien estalviar-se un nou vessament de sang. Les negociacions es van concloure amb lacord de deixar passar fins el següent punt de control de Dongo, uns quilòmetres més enllà, a canvi dinspeccionar linterior dels camions. En aquesta revisió el partisà Urbano Lazzaro "Bill" hi va reconèixer a Benito Mussolini, la seva amant Clara Petacci, sis ministres de la República Social Italiana, així com nombroses personalitats vinculades, els quals van ser detinguts. Al voltant de les 3 de la matinada del 28 dabril, Moretti va formar part del grup de partisans que van traslladar Mussolini i Petacci a Bonzanigo, un llogaret de la població de Tremezzina, prop de la casa de la família De Maria, partidaris i coneguts des de feia anys de Luigi Canali "Capitano Neri".



                                     

1.3. Biografia Versió històrica

Segons la versió històrica, a les 15:15 hores del 28 dabril de 1945, Moretti va acompanyar els caps partisans Aldo Lampredi "Guio" i Walter Audisio "Valerio", arribats de Milà per a matar Mussolini, al lloc secret on els dirigents feixistes estaven presoners. Moretti anava armat duna metralladora MAS model 1938 de fabricació francesa, del calibre del 7.65 de llarg, que actualment es conversa al Museu de Tirana. Per la seva banda, Lampredi anava armat amb una pistola Beretta model 1934, calibre 9 mm., que va ser donada posteriorment al partisà Alfredo Mordini "Riccardo" i actualment es conserva al Museu Històric de Voghera, i Audisio anava proveït duna metralladora Thompson, que va ser successivament transferida al comissari polític de la divisió partisana dOltrepò, Alberto Maria Cavallotti, sense haver-se utilitzat.

Poc després de les 16 hores del 28 dabril es van emportar Mussolini i Petacci en cotxe fins davant de la Vil la Belmonte, la localitat de Giulino di Mezzegra. Moretti i Lampredi van ser enviats pel coronel Audisio a bloquejar el carrer en ambdues direccions. Segons la darrera descripció dels fets, proporcionada per Audisio i publicada pòstumament, confirmada de forma substancial a les memòries de Lampredi, lliurades el 1972 i publicades a LUnità el 1996, la metralladora dAudisio es va encallar i el líder partisà va cridar a Moretti que, corrent, li va portar la seva. Amb aquesta arma, Audisio va deixar anar una ràfega de trets mortal contra el dirigent feixista Benito Mussolini i la seva acompanyant Clara Petacci. Després, es va produir un tret de gràcia sobre el cos de Mussolini, presumiblement amb la pistola de Lampredi, segons la darrera versió dels fets, publicada per Audisio. A lloc de lexecució es van trobar bales del calibre del 7.65, compatibles amb la metralladora de Moretti. Pel que fa la mort de Benito Mussolini, Moretti, com a home de partit, fidel i esquiu, sempre va donar la versió oficial dels fets, confirmant a Walter Audisio com a autor material de lexecució. Entre els historiadors, però, hi ha qui afirma que va ser el mateix comissari polític Moretti qui va prémer el gallet de la metralladora MAS i va matar el dirigent feixista i la seva parella.

                                     

1.4. Biografia Versió del partisà "Sandrino"

El partisà Guglielmo Cantoni, també anomenat "Menefrego" o pel nom de guerra "Sandrino", que juntament amb Giuseppe Frangi "Lino" va custodiar el 28 dabril de 1945 a Mussolini i Petacci la casa de la família De Maria, va declarar al periodista Ferruccio Lanfranchi del periòdic Corriere dInformazione una de les primeres versions dels fetes, que en posterioritat acabarien sent lleugerament diferents al relat oficial. Cantoni va declarar haver seguit a peu lesquadró de partisans responsables de lafusellament, així com a les víctimes de lexecució, i haver arribat a temps Vil la Belmonte per veure a Audisio disparar un parell de trets de pistola contra el dirigent feixista, el haviaquedat inesperadament dempeus; però - sobretot – Cantoni va declarar que la ràfega de metralleta que va colpejar tant a Mussolini com a Petacci va ser disparada per Michele Moretti, que va intervenir amb lobjectiu de resoldre latzucac. Successivament, Audisio va disparar uns altres dos trets de pistola sobre el cos de Mussolini, que encara es movia.

El 2005, Pierluigi Baima Bollone, catedràtic de Medicina legal la Universitat de Torí, va fer un segon examen de lautòpsia realitzada el 1945 sobre el cadàver del dirigent feixista i un estudi informatitzat de les fotografies i imatges de la pel lícula dels cossos suspesos la gelosia de la placeta Loreto i sobre la taula de la morgue de Milà, sobre les armes utilitzades i les petjades trobades, així com sobre els registres mèdics de Mussolini en vida. Basat en el posicionament dels forats dentrada i sortida dels dos cadàvers, detectats a partir de fotografies dels cossos i lautòpsia de 1945, Baima Bollone va considerar lògic suposar que "lacció decisiva en les dues morts la van dur a terme dos tiradors, dels quals el primer es va col locar davant de lobjectiu constituït per Petacci i Mussolini, un al costat de laltre i lleugerament avançant-se un de laltre, i el segon de costat". Aquesta darrera afirmació corroboraria la mecànica de la història reportada a les declaracions al Corriere dInformazione, el 1945, pel partisà Cantoni, que atribuïa lacció letal la ràfega de Michele Moretti.

                                     

1.5. Biografia Versió de lagent secret Lada-Mokarski

El 2009, els investigadors Giorgio Cavalleri, Franco Giannantoni i Mario J. Cereghino, van efectuar un acurat examen dels documents dels serveis secrets estatunidencs dels anys 1945 i 1946, desclassificats durant el mandat de Bill Clinton. Aquest examen va revelar un informe datat de 30 de maig de 1945 de lagent de lOSS Valerian Lada-Mokarski. Lagent, després haver escoltat el relat dalguns "testimonis presencials", transmet dues notes sobre lafusellament que semblen donar fe del paper que va jugar Moretti en lassumpte, més incisiu del que es va informar la versió oficial dels fets.

Segons linforme del 30 de maig, més exhaustiu que lanterior, el tiroteig va ser realitzat per tres homes: un "líder partisà" que els autors de la investigació van identificar com a Aldo Lampredi, un home vestit de civil identificat per lagent de lOSS com a Audisio, i un home amb uniforme partisà identificat com a Michele Moretti. Els trets del "civil", armat amb un revòlver, haurien arribat a Mussolini obliquament i, immediatament després, mentre que lhome amb uniforme de partisà lhauria disparat directament al pit amb una metralladora. Aleshores va ser el torn de Petacci, la qual es va dispara diversos trets al pit. Tot i això, linforme conclou que, en un moment posterior, va intervenir un partisà local, a qui els autors identifiquen com a Luigi Canali "Capitano Neri" que, després que el "líder partisà" el fes apropar, hauria disparat amb la seva pistola dos trets al cos de Mussolini, que encara era viu.



                                     

1.6. Biografia Postguerra

Després de la guerra dalliberament, va dirigir la segona companyia de la "Policia del poble" la via Borgovico de la ciutat de Como, però, es va dictar una ordre de detenció contra ell per lanomenat "or de Dongo": la desaparició de 33 milions de lires de lèpoca així com lor confiscat la desembocadura del riu Mera a les autoritats feixistes que acompanyaven a Mussolini. El novembre de 1945 va fugir cap a les ciutats italianes de Màntua i Savona, i després es va exiliar a Iugoslàvia, on va treballar com a lampista la ciutat eslovena de Ljubljana, amb el pseudònim d "Achille", fins el juny de 1946. En tornar a casa, va romandre amagat fins que es va revocar lordre darrest el maig de 1947, després del sobreseïment de les acusacions que li van imputar durant la fase dinvestigació. En defensa pròpia, sempre va afirmar que els actius confiscats als alemanys es van lliurar al comandant de la plaça i que, anteriorment, lor shavia amagat en una masia de Pian di Spagna per després ingressar-lo en un banc de Domaso. El fet que es perdés el rastre daquests valors va donar peu a múltiples acusacions i especulacions.

Després de passar dos anys aturat, va tornar a treballar la fàbrica de paper Burgo, situada a Maslianico, i seguidament, com a operari la tintoreria Pessina. També va reprendre lactivitat sindical i va ocupar el càrrec de cap de la comissió interna. El 1954, després dun seguit de demandes laborals, va liderar les lluites obreres la planta i va ser acomiadat de lempresa lany 1955. Després es va dedicar a lautoocupació com a artesà.

Pel que fa als fets dels quals va ser protagonista el 1945, sempre va mantenir una confidencialitat estricta. En les poques entrevistes realitzades, va donar suport la versió oficial sobre la mort de Benito Mussolini, tot i que en les últimes declaracions va donar a entendre que era el responsable directe de lexecució de Mussolini i Petacci, responent sobre la seva presumpta autoria: "I fins i tot si fos jo, canviaria alguna cosa per a tu?". Lany 1993, el municipi de Como li va atorgar lhonor de lAbbondino dOr, el màxim guardó de la ciutat atorgat a persones de la zona.

Va morir el 5 de març de 1995 la seva ciutat natal, concretament Ca dIndustria di Rebbio, on va ser hospitalitzat. En el seu funeral, marcat per la pluja, hi van assistir 150 persones concentrades al Monument la Resistència europea. El fèretre es va cobrir de clavells vermells i finalment va ser incinerat.

                                     

2. Bibliografia

  • Audisio, Walter. In nome del popolo italiano en italià. Milà: Teti Stampa, 1975.
  • Cavalleri, Giorgio. Ombre sul lago en italià. Piemme, 1995.
  • Baima Bollone, Pierluigi. Le ultime ore di Mussolini en italià. Milà: Mondadori, 2009.
  • Roncacci, Vittorio. La calma apparente del lago en italià. Varese: Macchione editore, 2003.
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →