Топ-100
Back

ⓘ Cretina de Boí és un dibuix del segle xix, realitzat pel pintor i dibuixant català Isidre Nonell i conservat al Museu Nacional dArt de Catalunya. Lobra, datada ..




Cretina de Boí
                                     

ⓘ Cretina de Boí

Cretina de Boí és un dibuix del segle xix, realitzat pel pintor i dibuixant català Isidre Nonell i conservat al Museu Nacional dArt de Catalunya. Lobra, datada entre el 1896 i el 1897, és un dibuix fet amb tinta i llapis de color sobre paper, amb unes dimensions de 30.5 x 22 cm. El dibuix va ser catalogat dins el tema "gènere i societat". Aquesta obra va ser seleccionada per al projecte Partage Plus. Digitising and Enabling Art Nouveau del portal Europeana.

El dibuix La cretina de Boí representa una dona amb cretinisme i el seu infant i pertany a una sèrie dobres que Nonell va realitzar el 1896. La cretina de Boí i altres dibuixos foren publicats el 1911, al número 118, del setmanari Papitu. Aquests dibuixos descrivien el que va veure Nonell a Boí. Els seus dibuixos els va titular fent servir la paraula "cretí" - Cretina de Boí, Cretins, Cretins dels Pirineus, etc. - seguint el sentit original del mot, referint-se la malaltia del cretinisme.

                                     

1. La sèrie dels cretins

El pintor i dibuixant, amb 24 anys, va visitar el balneari de Caldes de Boí, propietat de la família del seu amic Juli Vallmitjana. Aquesta visita va canviar la seva visió de lart, en contactar amb els malalts de goll i la comunitat de cretins daquelles valls, éssers deformes que patien nanisme i problemes mentals, a causa de lelevada endogàmia, conseqüència de laïllament en què vivien.

Fins aleshores, Nonell havia estat un pintor més o menys convencional. A partir daquesta estada a Boí, Nonell comença a interessar-se pels col lectius desfavorits i estigmatitzats de la societat, pels pobres, per la misèria de les persones que viuen als marges, etc., cosa que incomoda i produeix un fort rebuig en la societat de lèpoca. La proposta que Nonell va presentar aleshores va ser una proposta absolutament contracultural.

Nonell va tornar de Boí amb una carpeta plena desbossos i aquell mateix any, a loctubre, celebrà la seva primera exposició individual la sala dexposicions del diari La Vanguardia. Nonell mostrà allà, per primera vegada, la seva sèrie dels cretins. Un any més tard, quan va mostrar la mateixa exposició a París, va tenir un gran ressò, el van comparar amb Francisco de Goya i, fins i tot, van arribar a acusar-lo de copiar lestil del pintor aragonès. Tot i així, part de la crítica hi va reconèixer innovadores solucions tècniques, una sintaxi molt moderna i original i una potent temàtica.

El 2020, el Museu Nacional dArt de Catalunya havia projectat una gran exposició dedicada a lartista, però a causa de la pandèmia de Covid-19 lexposició es va haver de posposar i va ser reconvertida en el llibre: Nonell. Visions des dels marges. Francesc Quílez i Eduard Vallès, comissaris del projecte, van escriure sobre Nonell: