Топ-100
Back

ⓘ Moviment obrer. El Moviment obrer és un conjunt dagrupacions, moviments i pràctiques de la classe obrera, creat amb lobjectiu dalliberar-se de lexplotació capit ..



                                               

Moviment (desambiguació)

"Moviment" té aquests significats: Art Moviment punk moviment artístic, estil, una branca o una escola de lart o la filosofia. Moviment higienista Moviment del 68 Moviment retrògrad de certs cossos, que giren sobre ells mateixos en el sentit invers al que ho fa la Terra. Moviments de la Terra: moviment de Chandler, etc. Moviment propi o aparent de les estrelles sobre lesfera celeste. Moviment anual o que fa lesfera celest, vista des de la Terra, al llarg dun any. Moviment diürn o que fa lesfera celest, vista des de la Terra, al llarg dun dia. Astronomia Moviment superlumínic o que sembla m ...

Moviment obrer
                                     

ⓘ Moviment obrer

El Moviment obrer és un conjunt dagrupacions, moviments i pràctiques de la classe obrera, creat amb lobjectiu dalliberar-se de lexplotació capitalista, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme, mitjançant un llarg procés de lluita en la qual va adquirir la consciència col lectiva de pertànyer a una classe social amb uns interessos comuns, tot manifestant diverses formes de protesta i de reivindicació, tant a escala nacional com a escala internacional.

                                     

1. Evolució del moviment obrer

Al primer quart del segle xix tenen lloc les primeres manifestacions obreres amb el moviment conegut com a ludisme. Els obrers destrueixen les filadores i la fàbrica Bonaplata de Barcelona 1835. També es rebel len contra les selfactines a través de vagues i la crema de fàbriques.

Cap al 1840 comença a divulgar-se lassociacionisme obrer, sent la primera associació organitzada, a Espanya, lAssociació de Teixidors de Barcelona, que lluitava pels drets dels treballadors en problemes com latur, els baixos salaris i per unes mínimes condicions laborals, en aquella època insalubres.

El moviment obrer va gaudir de períodes dexpansió durant la regència de Baldomero Espartero 1840-1843 i el Bienni Progressista 1854-1856, i va assolir un gran ressò a tots nivells durant el Sexenni Democràtic o Revolucionari 1868-1874.

El 1864 es funda lAssociació Internacional de Treballadors AIT a Londres, coneguda com la Primera Internacional. Dins daquesta associació hi trobem dues tendències: marxistes Marx i anarquistes o bakuninistes Bakunin.

El 1870, Giuseppe Fanelli, un membre italià de lAIT, visita Barcelona per a trametren les idees, sent el germen de la Federació Regional Espanyola de lAIT FRE. A causa de les divergències entre els marxistes majoritaris a lAIT i a Madrid i els anarquistes majoritaris a Catalunya i al País Basc, ja que els primers eren partidaris dun moviment pacífic i els altres no tant, el 1872 primer els anarquistes són expulsats de lAIT. A causa daquest fet els marxistes són expulsats de la FRE, i van fundar la Nova Federació Madrilenya, partit polític que més tard esdevindrà el PSOE.

Durant la I República el moviment obrer gaudeix duna nova gran expansió, però el 1874, amb el cop destat del general Pavía, torna a ser reprimit durament i passa totalment la clandestinitat.

El 1881, amb Sagasta com a cap del Govern dEspanya, representants del moviment obrer es reuneixen al congrés de Barcelona, donant pas la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola FTRE, tot duent a terme manifestacions pacífiques com la Diada del Primer de Maig, que reivindicava algunes millores laborals que incloïen, per exemple, la jornada laboral de vuit hores.

En les dues darreres dècades del segle xix es realitzen atemptats terroristes per part dobrers. Dos dels fets més significatius van ser el cas de la Mano Negra, a Andalusia, el 1883, i la presa de Jerez, el 1892, que fracassaren i els obrers foren castigats. A Catalunya, per mitjà del Procés de Montjuïc, Antonio Cánovas del Castillo pressionà als obrers que shavien revoltat i els condemnà majoritàriament a cadena perpètua. Després daquest procés, Cánovas és assassinat en venjança de la seva crueltat.

El 1879 lagrupació socialista madrilenya passà a anomenar-se Partido Socialista Obrero Español PSOE, liderat per Pablo Iglesias, que es trobava en la il legalitat.

El 1906 sorgiren els primers sindicats agraris. El 1909 es desencadenà la Setmana Tràgica a causa de lenviament de reservistes la guerra del Marroc, la majoria catalans i pares de família. El 1910 es constituí al Saló de les Belles Arts de Barcelona la Confederació Nacional del Treball CNT. i les associacions obreres, que abans eren agrupades per gremis, passaren a agrupar-se en sindicats que sorganitzaven per localitats. El 1919 ingressà la CNT la Federación Nacional de Agricultores anarquistes, tot influint aquest anarquisme agrari en el previ anarcosindicalisme de la CNT.

El 1919 es produí a Barcelona la vaga de La Canadenca, una empresa de subministrament delectricitat. La mobilització consistia a paralitzar tots els sectors que depenguessin daquesta energia, sobretot les indústries i els ferrocarrils. Finalment aconseguiren la jornada laboral de vuit hores, però el capità general no alliberà tots els detinguts, com shavia pactat, i els treballadors reprengueren la vaga, amb la qual cosa el govern de Madrid declarà lestat de guerra.

Sorgí també un terrorisme patronal de pistolerisme, protegit de sotamà pels governadors civils, en el qual delinqüents a sou, armats o contractats per empresaris, atemptaven contra el moviment obrer organitzat. El 1921 el governador de Barcelona ideà la Llei de fugues.

El 18 de gener de 1932 va haver-hi una primera revolta de lAlt Llobregat. Els miners de Fígols, Sallent, Súria i Cardona van proclamar el comunisme llibertari: van abolir els diners, la propietat privada i lautoritat de lEstat. Els responsables van ser desterrats a Guinea i el govern va restablir lordre.

El 9 de gener de 1933 un grup de camperols van proclamar el comunisme llibertari, als Fets de Casas Viejas a Andalusia, i la guàrdia dassalt va respondre matant vint-i-cinc persones, entre daltres el dirigent seisdedos, cremat amb la seva família. El govern dAzaña estava condemnat.

                                     

2. Socialisme Utòpic

El socialisme utòpic és una tendència que vol ordenar la societat duna manera col lectiva, en oposició a les idees liberals que defensen les llibertats individuals com a norma suprema dorganització de les persones, malgrat els problemes socioeconòmics que aquest individualisme sol generar. El concepte de socialisme utòpic va ésser encunyat per Karl Marx per tal de definir les teories socialistes anteriors al marxisme, i que ell considerava un valuós però ineficaç intent de canviar la societat, enfront del qual va proposar el socialisme científic.

  • Socialització: Gestió dels béns, serveis i mitjans de producció per part de lEstat.
  • Col lectivització: tendència dordenar la societat duna forma col lectiva com a norma suprema dorganització social. Petites colònies on els membres que hi participen ho comparteixen tot.

Alguns socialistes utòpics són:

  • Charles Fourier: Fill dun comercial, el punt de partida de la seva anàlisi és el caos a què se sotmet la societat industrial, del qual en deriva la infelicitat humana i la destrucció de les lleis de la naturalesa, causada per institucions com la família, la pàtria i la religió. Fourier buscà una solució dharmonia i pau entre diferents tipus de persones en els seus falansteris, unes comunitats de convivència i producció en què la propietat sigui col lectiva i les tasques rotatives. Entre 1600 i 1800 persones foren seleccionades dacord amb la compatibilitat dels seus caràcters.
  • Robert Owen: Fou lànima dun projecte innovador: la colònia tèxtil New Lanak, on tots els seus treballadors tenien part en els beneficis generats per la fàbrica. Aquesta colònia va ser la primera cooperativa de treballadors i a més gaudia de molts serveis dirigits a satisfer les necessitats dels obrers, com per exemple escoles amb els mètodes més moderns de lèpoca.
  • Pierre-Joseph Proudhon: Fill duna família pagesa pobra, es pot considerar el teòric precursor de lanarquisme i, en alguns casos, fins i tot de pre-marxisme. Considerà que la propietat era un robatori encobert, i que lhome només és lliure quan el mou el seu propi principi de raó, per la qual cosa mai acceptà un partit polític organitzat on les ordres sempre anessin de dalt a baix. També va defensar una organització territorial i social de tipus federal.
  • Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon: Dorigen aristòcrata, el seu punt de partida és trobar uns principis que ordenin la nova societat industrial. Creu que lEstat ha de deixar de governar-se per militars i advocats, fent-ho les classes productores, com els obrers i els empresaris. Defensà la propietat privada, però també lobligació de la seguretat social i la retribució de lobrer dacord amb el seu treball.
                                     

3.1. Aportacions britàniques al moviment obrer Luddisme

Lany 1779, Ned Ludd, un obrer de la indústria tèxtil, va destruir les màquines de lempresa on treballava, acusant-les de provocar atur. El parlament Britànic reaccionà amb duresa: va prohibir les associacions obreres i va sancionar aquest nou moviment amb la pena de mort. Malgrat això, aviat es difongué arreu dEuropa. A Catalunya, la primera acció luddista fou lincendi de la fàbrica Bonaplata.

                                     

3.2. Aportacions britàniques al moviment obrer Sindicats

Un sindicat és una organització sorgida a Londres lany 1720 que organitzava els obrers tèxtils amb una caixa de resistència, inscrivint els afiliats i mitjançant reivindicacions laborals. Varen aconseguir múltiples millores, com augment de sous i disminució de la jornada laboral. Aconseguiren la primera llei laboral, que consistia a reduir la jornada de treball dels nens a dotze hores. També van sorgir els primers líders obrers, que aconseguiren labolició de les combination laws i el descans als dissabtes. El 1832 saconseguí aprovar la llei dels burgs podrits; des dara podrien votar 800.000 britànics més, disminuïa les zones rurals i augmentaven les ciutats, cosa que significà el triomf de la mentalitat burgesa. Per aquestes dates es va aconseguir novament disminuir les jornades de treball dels infants, aquest cop de nou hores.

                                     

3.3. Aportacions britàniques al moviment obrer Cartisme

El cartisme és un moviment sorgit a Gran Bretanya pels volts de 1838 i que reivindicava millores laborals, drets polítics dels obrers i millores socials. Ben aviat, però, aquest moviment es dividí en dues parts: pacífics i violents; raó per la qual el 1848 va fracassar.

                                     

4. Socialisme revolucionari marxisme-leninisme

El socialisme revolucionari, o marxisme-leninisme, és un terme genèric que sutilitza per a un conjunt de diverses branques diferents del pensament marxista amb orígens històrics al leninisme.

Karl Marx era fill dun alemany que sexilià a París, on va conèixer a Friedrich Engels, Bakunin i Proudhon. Va fundar un diari que aviat seria prohibit, i marxà a Bèlgica amb Engels. Poc abans desclatar la revolució de 1848 publicà el Manifest comunista, després fou expulsat de Bèlgica, i tornà a Alemanya per a intentar atraure la burgesia a les seves idees. En 1865 sinstal là a Londres, a un dels barris més marginals, hi va escriure "El capital", on explica la teoria sobre el procés de transformació del sistema capitalista al socialista.

  • Dictadura del proletariat: Transició entre la societat capitalista i la comunista que busca una societat sense classes socials, labolició de la propietat privada i la socialització dels mitjans de producció per tal derradicar la plusvàlua.
  • Socialisme científic: Socialisme proposat per Karl Marx en el qual parteix de la base que les lleis que regeixen la història, és a dir, el passat, tindran les claus que presentin el futur.
  • Plusvàlua: En lanàlisi de la societat capitalista, Marx va descobrir lorigen de les desigualtats socials: lenriquiment dels empresaris motivat per lapropiació individual en una part del benefici produït i no retribuït a lobrer.
  • Materialisme històric: Segons Marx la història evoluciona seguint una estructura determinada. El moviment inicial sanomena tesi i és una situació que en el decurs del temps marxa cap la situació oposada, anomenada antítesi, fins a anar a parar a una situació final anomenada "síntesi", la qual actua com a nova tesi per la fase històrica següent. El motiu de canvi entre una fase i altra són les tensions entre posseïdors i desposseïts. En un moment determinat apareixen obstacles per a un normal desenvolupament dels mitjans de producció i fa que sobri una nova època devolució social, així doncs per a moure el motor de la història és la lluita entre classes. Per Marx, la revolució industrial serà un fet de tesis en el qual les forces de producció tindrien la situació oposada en la burgesia i els obrers. Lantítesi sesdevindria en el moment que mitjançant la lluita de classes es faci possible la situació contrària, és a dir, la dictadura del proletariat. Marx analitza la societat des de la història i veu diferents moments on es veu la teoria tesi-antítesi; Antiga Roma esclaus - homes lliures, edat mitjana senyors feudals - vassalls i edat moderna burgesia - proletariat, segons ell lúltim episodi de la societat de classes.


                                     

5. Anarquisme

Lanarquisme és una teoria revolucionària que rebutja qualsevol mena dautoritat imposada, tant de lEstat com de la religió. Reivindica la supressió de lactivitat privada mitjançant la col lectivització, ja que, segons aquesta ideologia, la societat es pot autogestionar o dirigir-se a si mateixa mitjançant lacció directa. Considera que leducació és una de les eines principals de transformació social. Bakunin fou el principal teòric del moviment anarquista, que portaren la pràctica Proudhon i Owen entre daltres. De la fusió de lanarquisme i el sindicalisme va néixer lanarcosindicalisme.

                                     

6. Primera Internacional

A Londres, el 1864, els representants de les delegacions obreres de diferents països van organitzar la Primera Internacional o AIT Associació Internacional de Treballadors. Karl Marx fou lencarregat descriure el manifest inaugural i els estatuts, i va incloure-hi aspectes fonamentals del seu pensament:

  • lemancipació social lhavien de realitzar necessàriament els treballadors.
  • la classe obrera no es podia mantenir al marge de la participació política.

Bakunin va ingressar-hi el 1868. Diversos símbols de la lluita obrera, com ara la celebració del Primer de Maig i lhimne "La Internacional" provenen de la Primera Internacional.

                                     

7. Bibliografia

  • John Hinshaw i Paul LeBlanc ed.: U.S. labor in the twentieth century: studies in working-class struggles and insurgency, Amherst, Nova York: Humanity Books, 2000.
  • St. James Press Encyclopedia of Labor History Worldwide, St. James Press, 2003, ISBN 1-55862-542-9.
  • Beverly Silver: Forces of Labor. Workers Movements and Globalization since 1870, Cambridge University Press, 2003, ISBN 0-521-52077-0.
  • Philip Yale Nicholson: Labors story in the United States, Filadelfia, Pa.: Temple Univ. Press 2004 Series ‘Labor in Crisis, ISBN 1-59213-239-1.
  • Lenny Flank ed: IWW: A Documentary History, Red and Black Publishers, St Petersburg, Florida, 2007, ISBN 978-0-9791813-5-1.
  • Robert N. Stern, Daniel B. Cornfield: The U.S. labor movement:References and Resources, G.K. Hall & Co, 1996
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →