Топ-100
Back

ⓘ Cultura dEl Argar. El Argar és el lloc tipus duna primitiva cultura de ledat del bronze la província dAlmeria, anomenada cultura argàrica o cultura dEl Argar, q ..




                                               

Tell Bazmusian

Tell Bazmusian és un jaciment arqueològic situat al Kurdistan iraquià. Es troba la riba dreta del Zab inferior, la plana de Ranya. El lloc va ser excavat entre 1956 i 1958 per arqueòlegs iraquians com a part duna campanya de documentar de restes culturals antigues que quedarien sota laigua un cop la presa de Dukan estigués construïda. Avui en dia el lloc es troba submergit sota el llac Dukan.

                                               

Shitposting

El Shitposting és un argot dInternet que es refereix a lacte de publicar contingut de qualitat pobra, agressiva, inútil, irònica, actuant com a troll, mashups, irrellevant, incoherent, spam no comercial, amb errors ortogràfics o gramaticals. Tots són segells distintius del shitposting en un fòrum dInternet o xarxa social, en alguns casos per desviar les discussions, causar major reacció amb el menor esforç possible o per aconseguir que el lloc sigui inútil per als seus visitants regulars.

Cultura dEl Argar
                                     

ⓘ Cultura dEl Argar

El Argar és el lloc tipus duna primitiva cultura de ledat del bronze la província dAlmeria, anomenada cultura argàrica o cultura dEl Argar, que va florir al sud-est de la península Ibèrica entre vers el 1800 aC i el 1300 aC. Shauria originat arran probablement duna nova onada demigrants orientals buscadors de metalls, que va substituir la cultura de Los Millares, dhàbils metal lúrgics. Va durar uns 500 anys.

La cultura argàrica es caracteritza per la seva primerenca adopció del bronze, que breument permetia a aquesta tribu la dominació local sobre altres poblacions calcolítiques del coure. El Argar també desenvolupava tècniques sofisticades de ceràmica i comerciaren amb altres tribus de la mar Mediterrània. El poble que va desenvolupar aquesta cultura eren gent forta i pròspera, que construïen poblats fortificats. Disposaven darmes i objectes de bronze. Sembla que el seu origen es podria buscar en les planes anatòliques, zona que presenta moltes analogies amb la cultura argàrica. Sembla que es van traslladar des allí en petits grups de buscadors de metalls, i probablement varen conservar el contacte amb la seva terra dorigen, contacte que es va trencar després de poques generacions.

El Argar es desenvolupava a partir de la civilització anterior de Los Millares, però mostra influències mediterrànies clares micèniques. El centre daquesta civilització es desplaça al nord i la seva extensió i influència és clarament més gran que la inicial. La seva mineria i metal lúrgia avançaren força, amb bronze, plata i or que sextreia i treballava per a armes i joies.

Lanàlisi de pol len en un dipòsit de torba la Cañada del Gitano, la serra de Baza, suggereix que largàric esgotava els recursos naturals preciosos, ajudant a portar la seva pròpia ruïna. El bosc de roure caducifoli que cobria els pendents de la regió fou cremat, deixant una capa de carbó, i es va canviar per la garriga, planta mediterrània més resistent al foc.

Shan trobat alguns elements que permeten entreveure un comerç amb Egipte, probablement interromput per les emigracions cretenques segles XV i XIV aC. i el moviment del pobles del mar segles XIII i XII aC. Dambdós grups, degueren arribar emigrants la península Ibèrica i és quasi segur que de la barreja dels elements cretencs i la gent dEl Argar va sorgir la cultura tartèssia, abans de larribada dels fenicis al segle xi aC, i de grups de pobles del mar i argàrics van poder sorgir els ibers i la cultura ibèrica, si bé sobre tot això hi ha diverses opinions dels historiadors i experts.

                                     

1. Extensió

La civilització dEl Argar es va estendre a tota la província dAlmeria, cap al nord a laltiplà central, a gran part de la regió de Múrcia i cap a loest, la província de Granada.

La seva influència cultural i possiblement política era molt més àmplia, clarament influí en lest i sud-oest de la península a lAlgarve, i possiblement en altres regions. Alguns autors, fins i tot, han suggerit que El Argar era un estat unificat.

                                     

2. Principals ciutats argàriques

  • El Argar: format irregular 280 x 90.
  • Cerro de la Encina Monachil, Granada.
  • Cerro de la Virgen de Orce Granada.
  • Almizaraque Almeria: una ciutat datada de la civilització de Los Millares.
  • Zapata Múrcia: a 4 km a loest dIfre, fortalesa.
  • El Oficio a 9 km al nord de Villaricos, Almeria: sobre un turó ben defensat i fortificat, de manera especial cap al mar.
  • Fuente Vermeja: petit lloc fortificat, a 3 km al nord dEl Argar.
  • Gatas a 4 km a loest de Mojácar, Almeria: ciutat fortificada en un turó amb canalitzacions daigua remarcables.
  • Fuente Álamo a 7 km al nord de Cuevas de Almazora, Almeria: la ciutadella és sobre un turó, mentre que les cases són en terrassa en el seu pendent del sud.
  • Cabezo Redondo.
  • Cerro de las Viñas, Coy.
  • Lugarico Viejo: la ciutat més gran, molt la vora de Fuente Vermeja.
  • Cuesta del Negro Purullena, Granada.
  • Ifre Múrcia: en una elevació rocosa.
  • Puntarrón Chico: en la part superior dun turó petit, prop de Beniaján Múrcia.
                                     

3.1. Periodització El Argar A

Aquesta fase començava al segle XVIII aC amb les primeres dates de C-14 calibrades que apunten la primera part daquest segle:

  • 1700 aC a Cuesta del Negro un altre lloc perifèric, amb materials argàrics clars en la seva capa més baixa.
  • 1785 aC +/- 55 anys en la transició del calcolític tardà-primera etapa de ledat del bronze de Cerro de la Virgen de Orce, un lloc perifèric.
  • 1730 aC +/- 70 anys a Fuente Álamo per El Argar A2, amb sis capes no datades dA1.
                                     

3.2. Periodització El Argar B

Aquesta fase comença al segle xvi aC. La data de C-14 principal és de 1550 aC +/- 70 anys a Fuente Álamo per la capa superior dEl Argar B2 amb quatre capes sota la fase B més baixa. Unes altres dates estratigràfiques són una mica més recents, però no són confirmades per C-14.

                                     

3.3. Periodització Fase post-argàrica

El Argar B acaba en el segle XIV o XIII aC, cedeix a una cultura post-argàrica menys homogènia. Una altra vegada Fuente Álamo donà la millor datació de C-14 amb 1330 aC +/- 70 anys.

                                     

4. Cultura material

Metal lúrgia

El Argar és el centre principal de la primera i mitjana edat del bronze a Ibèria. Metal lúrgia de bronze i pseudobronze que es troben en aquesta cultura i que shan relacionat amb descobriments similars a Egipte Amarna, Micenes datat del segle xiv aC, la cultura britànica de Wessex datada del 1400 aC i alguns llocs a França. No obstant això, alguns daquests trossos ja es troben en contexts calcolítics lloc de La Pastora, que ha portat alguns a especular sobre una data anterior per la introducció daquest material a Ibèria del sud-est final del tercer mil lenni aC.

Altres béns fabricats

La ceràmica sofreix canvis importants, gairebé abandonant totalment la decoració i amb tipus nous.

La fabricació tèxtil sembla important; funciona de manera especial amb llana i lli. La fabricació de cistelles també sembla que hi hagi estat important, mostrant més abast i diversificació que en períodes previs.

                                     

5. Costums funeraris

Lenterrament col lectiu, tradició típica de la cultura megalítica europea és abandonat a favor denterraments individuals. El tholos són abandonats a favor de cistes o tines petites, sota les cases o fora. Aquesta tendència sembla que vingui de la Mediterrània oriental, més probablement de Micenes a Grècia saltant per damunt de Sicília i Itàlia, on lenterrament col lectiu es conserva un temps encara.

De la civilització argàrica, aquesta nova forma denterrament sestendrà gradualment i irregular la resta dIbèria.

En la fase B daquesta civilització, lenterrament en pithoi pots grans es fa més freqüent. Una altra vegada aquest costum que mai arribà més enllà de la circumferència argàrica sembla que vingui de Grècia, on sutilitzava des de vers el 2000 aC.

                                     

6. Poblats

Vivien en poblats tots semblants i feien servir els mateixos objectes i tècniques que altres cultures de lèpoca, de les quals es diferenciaven en els enterraments altres cultures enterraven en coves o megàlits, en les formes de la ceràmica i quantitat i qualitat dels objectes de coure i de bronze i també de plata i or, més abundants i perfectes entre la gent dEl Argar. Els seus objectes es van estendre a tota la península Ibèrica excepte la zona pirenaica i cornisa Cantàbrica, i la part més occidental. El seu moment àlgid se situa cap al 1350 aC, coincidint amb la importació dobjectes dEgipte.

                                     

7. Cultures relacionades

  • Cogotas: cultura influïda per El Argar.
  • Bronze de llevant: estès pel País Valencià: amb ciutats més petites, però molt similars a El Argar.
  • Bronze ibèric del sud-oest.
  • Los Millares: la cultura antecessora.
  • Micenes: alguns intercanvis culturals a través de la Mediterrània són molt clars, com que els argàrics adoptin un sistema funerari grec enterraments individuals, primer en cista i després en pithos, mentre que els grecs també importen els tholos ibèrics per al mateix propòsit.
  • Motillas La Mancha: que sembla un mena de marca militar daquestes poblacions protoibèriques.