Топ-100
Back

ⓘ Cultura talaiòtica. La cultura talaiòtica és letapa cultural que es desenvolupà a les Illes Balears - entenent aquestes com a Mallorca i Menorca - durant lEdat ..




Cultura talaiòtica
                                     

ⓘ Cultura talaiòtica

La cultura talaiòtica és letapa cultural que es desenvolupà a les Illes Balears - entenent aquestes com a Mallorca i Menorca - durant lEdat del Bronze i lEdat del Ferro. També shan trobat restes daquesta cultura a illots de Mallorca com lIllot des Porros o la cova de sa Font i a cala Lledó de sa Dragonera. A les Pitiüses de moment solament shan documentat hàbitats del període naviforme.

                                     

1. Antecedents

Letapa compresa entre lestabliment de les primeres comunitats humanes a les Illes Balears i laparició de la cultura talaiòtica sanomena tradicionalment període pretalaiòtic, tot i que en els últims anys se lha anomenat també període naviforme Universitat de Barcelona.

Actualment, les evidències clares més antigues del primer poblament humà a les Gimnèsies Mallorca i Menorca se situen al III mil lenni abans de la nostra era. A partir de certes similituds en els espais funeraris, sembla que la zona de procedència més probable dels primers colons seria el Golf de Lleó, tot i que lorigen dels primers pobladors de les Illes Balears no és un tema tancat. En qualsevol cas, serien grups amb una economia basada en lagricultura de cereals i la ramaderia de cabres, ovelles i amb menor importància, vaques i porcs. Destaca el nul aprofitament dels recursos marins, que es perllongarà fins a les darreres fases de la prehistòria Talaiòtic Final de Mallorca i Menorca. Es documenta, des del primer moment, la fabricació de ceràmica i la metal lúrgia del coure. Entre el 2200 i el 1900 aC arriben influències de la cultura del vas campaniforme només a Mallorca, no a Menorca, que en aquesta època sexpandia per Europa, el nord dÀfrica i la Mediterrània.

Laspecte daquest primer poblament que es coneix millor és el món funerari: tant a Menorca com a Mallorca shan excavat diversos dolmens, paradolmens i hipogeus que corresponen a aquest període. Pel que fa als contextos domèstics daquest primer moment, a Mallorca es documenten cabanes de planta circular, però també estructures allargades construïdes amb tècnica ciclòpia, que enllacen amb les navetes dhabitació documentades massivament a partir del 1600 aC. A partir daquest moment destaca la homogeneïtat cultural, sobretot pel que fa als contextos domèstics, entre Mallorca i Menorca.

Letapa anterior al període talaiòtic es caracteritza per la presència de petits nuclis de població aparentment igualitaris, amb les navetes dhabitació com a unitat domèstica típica i una economia agrícola i ramadera. Cap a finals del segon mil lenni aC es detecten canvis en el patró dassentament amb una major concentració de la població, la jerarquització de lespai intern del poblat en alguns assentaments, laugment deines i armes de bronze i canvis en les tècniques de fabricació de la ceràmica. Es constata un lleuger increment de la presència de materials dimportació, tot i que les illes continuen essent un indret marginal dins de les xarxes comercials del moment.

                                     

2. Periodització

Cal tenir en compte que el complex cultural conegut com a talaiòtic comprèn un arc temporal molt ampli, i no existeix un acord unànime, entre els investigadors, pel que fa la sistematització de les seves etapes i la seva cronologia. Per altra banda, aquesta cultura presenta diferències significatives, tant pel que fa a les seves característiques, com possiblement al seu desenvolupament cronològic, entre Mallorca i Menorca.

Un dels primers autors que es va ocupar de les restes materials daquesta cultura va ser Joan Ramis i Ramis, la seva obra Antigüedades célticas de la isla de Menorca, que és el primer llibre en castellà íntegrament dedicat la prehistòria.

                                     

3.1. Propostes interpretatives i cronològiques Proposta del Museu de Menorca

Un dels esquemes cronològics pel període talaiòtic a Menorca ha estat proposat per Lluís Plantalamor Massanet. Segons aquest autor, al voltant del 1500 aC es produeix un canvi cultural important a causa de larribada de gent forana a lilla de Menorca. Es van abandonant els sistemes de vida anteriors i apareixen les primeres concentracions de cases en assentaments, en els quals es dóna una prioritat defensiva amb muralles i talaiots, jerarquització social, especialització de la feina en comunitat i la gradual complexitat en els rituals i en les creences religioses. Es distingeixen quatre períodes:

                                     

3.2. Propostes interpretatives i cronològiques Talaiòtic I 1500-1000 aC

Període de transició.Perduren els sistemes denterrament de letapa anterior amb navetes denterrament, però sintrodueixen nous models constructius a causa duna necessitat defensiva de la comunitat talaiots i muralles. Es perfecciona la manufactura de la ceràmica i sintrodueix la metal lúrgia del bronze. El monument més característic de la nova cultura és el talaiot. Pot definir-se com una gran torre troncocònica troncopiramidal també a Mallorca, construïda a partir de diversos anells concèntrics de grans pedres entre els quals hi ha un reblert de pedres més petites. A diferència de Mallorca, els talaiots menorquins generalment no tenen cambra interior.

                                     

3.3. Propostes interpretatives i cronològiques Talaiòtic II 1000-700 aC

Sabandonen els sistemes constructius del pretalaiòtic i es desenvolupen les grans concentracions urbanes. Es reafirma la jerarquització social i la divisió de la feina, fruit dun estadi cultural plenament urbà. És a partir daquesta etapa quan es construeixen uns santuaris únics la Mediterrània: les taules. Són uns recintes de planta més o menys en forma de ferradura, delimitats per un mur ciclopi on sintercalen columnetes i on al seu interior salça una gran columna monolítica de base rectangular coronada amb un capitell pla i molt sobresortint que dóna lloc a lanalogia duna taula.

                                     

3.4. Propostes interpretatives i cronològiques Talaiòtic III 700-300 aC

Els progressius contactes comercials amb grecs, fenicis i cartaginesos porten als talaiòtics a reforçar els seus llogarets amb construccions defensives addicionals amb bastions i torres de defensa. Daltra banda, sintrodueixen noves modalitats constructives, les cases circulars amb pati central, i apareixen objectes sumptuaris de bronze i armament de ferro.

                                     

3.5. Propostes interpretatives i cronològiques Talaiòtic IV 400/300-123 aC

El comerç amb les grans civilitzacions marineres de la Mediterrània sintensifica. Es passa dun simple intercanvi dobjectes preuats segurament dirigits a enaltir als cabdills talaiòtics a un traspàs de béns i aliments bàsics. Roma es converteix en una potència hegemònica i això anirà en detriment de Menorca, que a poc a poc va quedant-se arraconada un cop laliat cartaginès és vençut. Els poblets interiors són destruïts i reconstruïts durant les guerres púniques, però finalment van caient en decadència. Els santuaris talaiòtics les taules es van abandonant. En canvi, prenen importància els nuclis talaiòtics situats la vora dels ports naturals més importants. La presència continuada de comerciants forasters fa acostar als seus embarcadors comunitats talaiòtiques tardanes.

                                     

3.6. Propostes interpretatives i cronològiques Proposta cronològica de la Universitat Autònoma de Barcelona

Aquesta proposta del Grup dArqueologia Social del Mediterrani, dirigit per V. Llull, considera que les primeres manifestacions talaiòtiques es produeixen cap a lany 1000 aC, moment en què apareixen els primers talaiots de forma contemporània als últims naviformes pretalaiòtics. La seva periodització respon a les investigacions del poblat de Son Fornés Mallorca i a les Coves des Càrritx i Mussol Menorca. Aposten per anomenar cada etapa a partir dels elements propis que en cada moment varen ser construïts a les Balears. Divideixen letapa talaiòtica en tres fases: la Prototalaiòtica 1050 – 850 aC on sabandonen les navetes dhabitació, sincrementa lassentament en nuclis més grans, disminueixen les relacions amb Mallorca i es detecten els primers indicis de tractament diferenciat en làmbit funerari. La Talaiòtica 850 – 550 aC on es detecta la construcció dels primers talaiots i els primers indicis de jerarquització social. I la Posttalaiòtica 550 – 123 aC. on apareixen les cases monumentals de forma circular Cercles, la construcció dels Recintes de Taula com edifici principal del poblat, grans necròpolis de coves artificials inici de lenterrament en calç i creixent complexitat social amb una importància clau dels contactes amb el món púnic, els quals integrarien les illes als circuits comercials de la Mediterrània.



                                     

3.7. Propostes interpretatives i cronològiques Proposta cronològica de la Universitat de les Illes Balears

Fruit de les investigacions de V. Guerreo, M. Calvo i B. Salvà, tots ells de la Universitat de les Illes Balears, es proposa que la cultura talaiòtica és bàsicament una societat de lEdat del Ferro, de manera que la seva gènesi se situaria cap el 900 aC. amb la construcció dels primers talaiots i acabaria lany 123 aC. amb la conquesta romana de les Illes Balears. Un dels elements importants dins aquesta periodització és que consideren la cultura talaiòtica el resultat de levolució interna de les societats pretalaiòtiques del bronze final, potenciada per la influència del comerç púnic al Mediterrani occidental.

                                     

3.8. Propostes interpretatives i cronològiques Proposta més recent

Recentment ha sorgit una proposta cronològica, centrada en làmbit de Menorca i basada en els resultats de les darreres investigacions, que planteja que el desenvolupament de la cultura talaiòtica de Menorca presenta unes característiques prou diferenciades de la mallorquina i que el desenvolupament cronològic de totes dues podria no ser plenament sincrònic. Així, el fenomen talaiòtic a Menorca siniciaria cap al 1200 aC. La primera etapa daquesta cultura Talaiòtic Inicial es perllongaria fins al 500 aC i es caracteritzaria per la construcció dels elements monumentals coneguts com a talaiots, al voltant dels quals apareixen nous poblats, que substitueixen els anteriors assentaments de navetes dhabitació. Letapa compresa entre el 500 aC i la romanització s. I aC. sanomena Talaiòtic Final, i es caracteritza per una sèrie de canvis socials, possiblement relacionats amb la creixent influència del món colonial púnic.



                                     

4.1. Trets culturals Període talaiòtic inicial i ple

Alguns investigadors coincideixen que la societat talaiòtica presentaria una certa estratificació social i un accés diferenciat als recursos, tot i que hi ha altres arqueòlegs que consideren que shauria tractat duna societat igualitària, i que la jerarquització no hauria aparegut fins al període posttalaiòtic. En qualsevol cas, sembla que la població es concentra en poblats, que creixen al voltant dels talaiots.

Dacord amb les evidències arqueològiques les bases econòmiques de la societat talaiòtica eren el conreu del cereals i la ramaderia de caprins cabres i ovelles combinada, i, en menor mesura, la cria de porcs i vaques.

                                     

4.2. Trets culturals El període talaiòtic a Menorca

Espais dhàbitat: Un cop abandonats els assentaments naviformes, fet que sha documentat en diferents jaciments de lilla com Cala Morell, Son Mercer de Baix, etc, la població sassenta en nous poblats dels quals no coneixem com eren les seves cases. Molt probablement les remodelacions i les construccions dels posteriors hàbitats a sobre mateix daquestes fan difícil documentar-les.

El talaiot: Es tracta de lelement arquitectònic que dóna nom a letapa cultural. Són els monuments més nombrosos de la Menorca prehistòrica més de 300, però degut la manca dexcavacions, podríem dir que són les estructures més desconegudes del període. A partir de recents excavacions sembla que el seu origen sha de situar a les acaballes del II mil lenni aC. i perduraria en ús fins més o menys el 500 aC. Els talaiots de Menorca, al contrari que els de Mallorca, presenten una gran diversitat tipològica, es documenten talaiots amb estructures adossades com el de Cornia Nou, de planta quadrangular, de forma el líptica, amb cambra interior com el de Sant Agustí, amb corredor, etc.

No es coneix amb certesa la funció daquests edificis, que degut la seva diversitat tipològica pot respondre a vàries funcions com ara la de torre de vigilància dins els poblats, edifici amb certs caràcters cultuals, elements simbòlics destinats la representació del poder de la classe dominant, elements de control del territori, etc.

A Menorca hi ha evidències clares de la construcció de talaiots cap a lany 1000 aC, com per exemple a Cornia Nou, mentre que a Mallorca sembla que les evidències més antigues no anirien més enllà del 850 aC. A ambdues illes sembla que, almenys alguns daquests edificis, entrarien en decadència entre el 600 i el 500 aC, coincidint amb linici de la influència del món púnic. Aquesta fase, anomenada període posttalaiòtic, talaiòtic final, o període baleàric es caracteritza per la creixent influència de la cultura púnica. Finalitza amb la conquesta romana de les illes el 123 aC.

Edificis adossats a talaiots

Tot i no haver documentat hàbitats daquest període, si que sha excavat un conjunt dedificis adossats al talaiot oest de Cornia Nou que respondrien cronològicament a aquest període. Es tracta destructures de planta rectangular amb angles força marcats que sadossen al talaiot. Els murs de tècnica ciclòpia són de doble parament, gruixuts i alts. Pel que sha documentat arqueològicament sembla que es tracta dedificis relacionats amb el processament daliments, sobretot gra i carn, i la seva funció estaria relacionada amb la redistribució daquests aliments. Això fa pensar als investigadors en una incipient jerarquització de la societat, on una elit tenia el control sobre els recursos.



                                     

4.3. Trets culturals Recintes religiosos

Poc, per no dir res, és el que es coneix a dia davui sobre els edificis de caràcter cultual del període talaiòtic. Com sha mencionat abans sembla que sabandonen les coves com a llocs de ritual Cova des Mussol i aquests es traslladen a linterior dels assentaments. Al poblat de Trepucó es poden observar restes dun edifici anterior al recinte de taula, tot i que no es pot concloure que fos de caràcter religiós.

Espais funeraris: En el moment dinterpàs de letapa pretalaiòtica la talaiòtica, el que sanomena prototalaiòtic, Talaiòtic II o la primera fase del Talaiòtic inicial, es detecten canvis en els rituals funeraris de les coves murades cova des Càrritx i de les navetes i es documenta la utilització de nous espais funeraris com les coves naturals com la des Pas i hipogeus de planta senzilla. Entre els nous rituals destaca el dels cabells tenyir-los, tallar-los i guardar-los dins tubs de banya que es documenta a les coves des Carritx Algendar, des Pas Algendar i des Morts Mongofra.

Tot aquesta pluralitat de rituals i de llocs funeraris queda força desdibuixada a letapa de màxima esplendor de la cultura talaiòtica, 850-800 aC. fins al 500 aC. Lhipogeu XXI de Cales Coves és un dels pocs llocs, juntament amb la fase final de la cova des Càrritx i des Pas, que ens ofereix informació. Lexcavació de lhipogeu, tot i haver estat espoliat, va proporcionar restes de fusta de civeres i taüts on eren enterrats els morts, varis objectes daixovar com puntes de llança, una arracada de plata, etc.

                                     

4.4. Trets culturals El període talaiòtic a Mallorca

Espais dhàbitat: Igual que a Menorca, lelement més característic de la cultura talaiòtica mallorquina són els talaiots: nhi ha de planta circular els més comuns i de planta quadrada. Tant uns com els altres presenten generalment un espai interior de planta circular, força ampli, amb una columna central que serveix per sustentar la coberta, construïda a base de grans lloses de pedra disposades de forma radial. Un bon exemple dels talaiots mallorquins el trobem al poblat de Son Fornés. Amb els seus grans espais interns, sha proposat que podria tractar-se despais comunitaris, on es redistribuirien els aliments entre tots els membres de la comunitat.

Espais funeraris: Els espais funeraris no presenten tanta diversitat com a Menorca. Shi documenten les coves, però no les navetes denterrament. Shi documenten rituals funeraris complexos, en un context dinhumacions col lectives.

                                     

4.5. Trets culturals Període posttalaiòtic o talaiòtic final

El període posttalaiòtic, període talaiòtic final, o període baleàric és la darrera fase cronològica, ja corresponent la protohistòria, de la cultura talaiòtica, que es desenvolupa a Menorca i Mallorca. La seva cronologia ocupa bona part de ledat del ferro, ja que va des del 600-500 aC, moment en què sembla que es comencen a abandonar alguns talaiots, fins al 123 aC, quan es produeix la conquesta romana. Una de les característiques més destacades daquest període és la creixent influència de la cultura púnica. A partir del segle v aC està documentat que els foners balears lluiten com a mercenaris per als púnics. Gràcies a aquesta activitat, arribaran a les illes grans quantitats de materials dimportació, especialment vi, que es transportava dins àmfores, però també grans quantitats de recipients ceràmics, ornaments de pasta de vidre, metalls i persones. Malgrat tot, aquesta arribada de materials dimportació només es documenta de forma massiva, a nivell arqueològic, a partir del segle iii aC.

En làmbit social, aquests materials dimportació, de gran valor i controlats per les elits locals, actuarien com a béns de prestigi que servirien per expressar el poder de les classes dominants, en un context daccés diferenciat als recursos. En molts casos, aquests béns de prestigi sincorporen als aixovars funeraris. En aquesta etapa, a les dades proporcionades per larqueologia shi han dafegir les fonts escrites gregues i romanes. A través delles, se sap que els habitants de les illes utilitzaven un ungüent fet amb oli de llentiscle en aquesta època, no shavia generalitzat encara loli doliva i saïm de porc, amb què suntaven el cos. Aquests autors expliquen també que els illencs anaven nus, durant lestiu, mentre que a lhivern es cobrien amb pells, segons alguns autors, o amb una túnica curta, segons altres. Els baleàrics disposaven de mules que exportaven, potser, a altres regions, perquè també apareixen citades en les fonts com una de les peculiaritats de les illes.

                                     

4.6. Trets culturals El període posttalaiòtic o talaiòtic final a Menorca

A part dels trets ja esmentats, aquesta fase es caracteritza a Menorca pel creixement dels nuclis de població i laparició de nous models arquitectònics. La tècnica constructiva ciclòpia, els rituals funeraris de caràcter col lectiu, i la tecnologia de producció ceràmica daquest període són de tradició indígena, entroncant amb la fase anterior. A Menorca, aquesta fase correspondria al Talaiòtic IV de la periodització de Lluís Plantalamor Massanet.

Espais dhàbitat: és a partir del 600 aC. quan sembla, apareixen les característiques cases de planta circular anomenades cercles enllaç a larticle de lestructura les quals estan força documentades degut al treball dexcavació dels últims anys al poblat de Torre den Galmés. Aquestes cases tenen un gran pati exterior tancat on shan documentat restes de diverses activitats que shi portaven a terme, relacionades amb la producció i processament daliments, fabricació de diversos atuells, resguard del remat, etc.

Els recintes sagrats: Dins aquesta tipologia dedificis destaca per damunt de tot el recinte de Taula. Es tracta dun tipus destructura exclusiva de Menorca, existent en alguns poblats de lilla i que sembla es documenta a partir del segle VI aC. Consisteix en un gran edifici de planta en forma de ferradura amb murs ciclopis de doble parament, amb una cara exterior de grans lloses i una cara interna de pedres mitjanes. A linterior del recinte es localitzen tot un seguit de pilastres laterals adossats al mur perimetral i gairebé al centre la Taula. Aquesta està formada per dos grans blocs de pedra col locats un sobre laltre formant una T en alguns casos sobrepassa els 4 metres daltura. La seva construcció a dia davui encara és un misteri tot i que han sorgit un seguit de hipòtesis de com varen col locar aquestes dues pedres. El caràcter religiós del complex sembla admès per tots els investigadors, ara bé, hi ha tot un seguit delements que resten en discussió entre els experts, com ara si era un edifici cobert o descobert i sobretot el paper que jugava la taula al seu interior; era senzillament un pilar que sustentava el possible sostre, es tracta dun element simbòlic, representa a una divinitat tauromòrfica com afirmen alguns investigadors i un llarg etc.

Espais funeraris: Els canvis arquitectònics que es produeixen dins dels poblats tenen el seu reflex en el món funerari. A diferència de letapa anterior, els espais funeraris del talaiòtic final estan força documentats. Es tracta dels grans hipogeus monumentals, excavats la roca, a les parets dels barrancs o sota terra. Són coves generalment de planta complexa, polilobular en molts dels casos, que formen el que sanomenen capelles separades per columnes, algunes delles exemptes. Ens trobem alguns cops amb diversos nivells del paviment, fet que provoca que algunes capelles o parts de la cova es trobin més altes. No hem doblidar que algunes daquestes coves presenten al seu davant el que sembla un pati picat la roca que fa que la seva entrada quedi alçada, aquesta tipologia la podem veure la necròpolis de Cala Morell. La funció daquest patí es discutida pels investigadors, alguns pensen que es tracta dun pati inundable que crearia una barrera entre el món dels morts i el dels vius, altres creuen que a dins daquest pati es realitzarien alguns rituals relacionats amb els difunts.

El fet que hagin estat ocupats al llarg de la història per diversos usos fa que siguin pocs els que han proporcionat dades per tal dentendre els rituals funeraris que es feien als difunts. Tot i així alguns han proporcionat algunes dades i sabem que els individus eren inhumats en taüts o simplement dipositats al terra de la cova, un altre tipus denterrament que sha documentat és la cremació amb calç. Sabem de quina manera senterraven però no quin tipus de ritual es portava a terme.

Les últimes excavacions de dues coves daquesta tipologia al canal dels Horts podran aportar més informació sobre el món funerari posttalaiòtic.

                                     

4.7. Trets culturals El període posttalaiòtic o talaiòtic final a Mallorca

A Mallorca també sobserva un creixement dels nuclis de població, tot i que no es documenten creixements urbans tan massius com del poblat menorquí de Torre den Galmés, per exemple. Per altra banda, es detecta un canvi en la tecnologia de producció ceràmica, que substitueix els desgreixants minerals pels degreixants vegetals, fet que no sobserva a Menorca.

Espais dhàbitat: En aquesta illa no shi troben recintes de taula, sinó els anomenats santuaris talaiòtics i els habitatges no presenten lestandardització que es troba a Menorca. En canvi, hi són molt més freqüents les murades, que envolten els poblats.

Espais funeraris: A Mallorca també es documenten coves denterrament de planta complexa, que poden estar agrupades en necròpolis. Per altra banda, a aquesta illa més evident el pas dels rituals funeràris col lectius a les inhumacions individuals, com sobserva per exemple la necròpoli de Son Real.

                                     

5. La ceràmica talaiòtica

La ceràmica prehistòrica de letapa talaiòtica és sempre feta a mà, ja que no es coneixia el torn. El sistema de cocció també era força primitiu, tot i que en les etapes finals es troben proves de la utilització de forns tancats. En conseqüència, la ceràmica pròpia daquesta cultura presenta un aspecte molt característic: taques de colors diferents marró i gris producte de la cocció irregular i desgreixant calcari, de color blanc, molt visible. Els atuells ceràmics, molt abundants, mostren una gran diversitat tipològica: vasos troncocònics, olles globulars, olles carenades, grans contenidors pitoides, etc. Sobserven algunes diferències, a nivell tipològic, entre la ceràmica de Mallorca i la de Menorca.

                                     

6. Altres produccions indústria òssia, lítica i metal lúrgica

Són freqüents, en el registre arqueològic dèpoca talaiòtica, altres tipus dobjectes: punxons i espàtules dos, molins de vaivé de pedra sorrenca molons, elements de bronze i, a partir de mitjans del primer mil lenni aC, de ferro.

                                     

7. Adscripció lingüística

Pel que fa a ladscripció lingüística i lorigen ètnic dels talaiòtics, les dades que permetrien treuren conclusions són escassíssimes i es limiten a un petit corpus de topònims i antropònims que, al seu torn, és molt insegur, perquè no és possible de tenir la certesa que un topònim és, efectivament, preromà i no pas una aportació posterior, o que un antropònim és indígena, i no pas portat de colons o, simplement, adoptat pels indígenes per moda fenomen antroponímic ben comú.

Pel que fa als antropònims, després molts treballs i propostes, hom ha identificat cinc antropònims que són raonablement autòctons: Icesta, Isaptu, Paditu i Cudiniu a Mallorca i Aetara a Menorca; la manca dantroponímia preromana a Eivissa sexplicaria per la colonització fenícia, mentre que per la manca dantroponímia fenícia hom pensa en possibles llatinitzacions de noms púnics.

Pel que fa la toponímia, el corpus és força més extens però també molt més insegur, car en general es tracta de topònims documentats a partir de la conquesta catalana el segle xiii i que és dubtós que no siguin de làrab o del romanç prejaumí. Hom sol esmentar Alaior, Alaró, Escorca o tots els acabats en el sufix àton -er -ə: Bóquer documentat en època romana com a Bocchorum, Búger, Cúber possessió, Míner, Síller i Sóller.

Finalment, hom té tres testimonis directes dautors antics sobre el lèxic dels pobladors balears: argistinum en llatí: grando calabruix, documentat pel bisbe Sever de Menorca segle v dC; laurices conillons, cries de conill, documentat per Plini el Vell segle i dC; i vipiones en llatí: minorem gruem grua petita, també documentat per Plini. Cal tenir en compte que no hi ha cap prova que cap daquests tres mots sigui dorigen preromà balear, car es podria tractar de llatí dialectal o de manlleus i també poden estar corromputs per errors de transmissió textual. De fet, el mateix laurices sembla que sha de relacionar amb el mot català lloriguera, amb possibles cognats a tota la Romània; atesa la improbabilitat que un mot panromànic tengui el seu origen en la llengua preromana de les Balears, hom pensa que més aviat es pot tractar dun manlleu daquesta llengua a una altra llengua.

                                     

8. Candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial

Actualment, una selecció de jaciments prehistòrics de Menorca opten a ser declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, sota el nom de Menorca Talaiòtica. Els jaciments en qüestió són: Necròpolis de Cala Morell, Naveta des Tudons, Es Castellàs des Caparrot de Forma, Ses Roques Llises, Trepucó, Poblat talaiòtic de Torralba den Salort, Cova des Càrritx, Taula de Torrellisar, Hipogeu de Torre del Ram, Hipogeus de Biniai Nou, Monument de na Comerma de sa Garita, Naveta de Biniac Oriental, Navetes de Rafal Rubí, Necròpolis i Es Castellet de Calescoves, Poblat de Son Mercer de Baix, Poblat talaiòtic de Binissafúller, Poblat talaiòtic de Montefí, Sa Cudia Cremada, Poblat talaiòtic de Sa Torreta, Poblat talaiòtic de Sant Agustí, Poblat talaiòtic de Torrellafuda, Torretrencada, Sala hipòstila des Galliner de Madona, So na Caçana, Sepulcre de Son Olivaret, Talaiot de Torelló, Talaiot de Trebalúger, Poblat de Cala Morell, Torre den Galmés, Cornia Nou, poblat de Son Catlar.