Топ-100
Back

ⓘ Art déco. L art déco va ser un moviment de disseny popular a partir del 1920 fins al 1939, la influència del qual sestengué fins als anys 50 en alguns països, a ..



                                               

Harry Somers

Harry Somers va ser un dels compositors canadencs contemporanis més influents i innovadors del segle passat. Somers, que posseïa una actitud carismàtica i una aparença força descomunal i un talent genuí per al seu art, va obtenir el títol no oficial de "Darling of Canadian Composition". Artista veritablement patriòtic, Somers va participar durant molts anys en molts projectes nacionals al llarg de la seva vida. Va ser membre fundador de la Lliga Canadenca de Compositors CLC i, com a tal, va participar en la formació daltres organitzacions musicals canadenques, incloent el "Canadian Council ...

Art déco
                                     

ⓘ Art déco

L art déco va ser un moviment de disseny popular a partir del 1920 fins al 1939, la influència del qual sestengué fins als anys 50 en alguns països, afectant les arts decoratives - com ara larquitectura, linteriorisme i els dissenys gràfic i industrial - i també les arts visuals - com ara la indumentària, la pintura, el gravat, lescultura i la cinematografia -.

Després de lExposició universal de 1900 de París, diversos artistes francesos van formar un col lectiu formal dedicat a les arts decoratives davantguarda. El 1925, organitzen l Exposition Internationale des Arts Décoratifs et Industriels Modernes a París; aquest grup dartistes es van anomenar a ells mateixos els moderns ; en realitat, el terme art déco va ser encunyat en la retrospectiva titulada Les Annés 25, duta a terme a París en el Musée des Arts Décoratifs del 3 de març al 16 de maig del 1966.

                                     

1. Morfologia i tecnologia

Aquest moviment és, en un sentit, una amalgama de molts diversos estils i moviments del començament del segle XX i, a diferència del modernisme, sinspira en les primeres avantguardes. Les influències en provenen del constructivisme, cubisme, futurisme, del mateix art nouveau del qual evoluciona, i també de lestil racionalista de Bauhaus. Els progressius descobriments arqueològics en lantic Egipte van marcar, així mateix, lempremta en certes línies dures i la solidesa de les formes de l art déco, afí la monumentalitat i elements de forta presència en les seves composicions.

Com en estil de "ledat de la màquina", va utilitzar les innovacions dels temps per a les seves formes: les línies aerodinàmiques producte de laviació moderna, il luminació elèctrica, la ràdio i els gratacels. Aquestes influències del disseny van ser expressades en formes fraccionades, cristal lines, amb presència de blocs cubistes o rectangles i lús de la simetria. El color es nodreix de les experiències del fauvisme. Trapezoides, facetaments, ziga-zagues; i una important geometrització de les formes són comuns al déco.

Corresponent a les seves influències maquinistes, l art déco es caracteritza també pels materials que prefereix i usa, com ara lalumini, acer inoxidable, laca, fusta embotida, pell de tauró shagreen, i pell de zebra. Lús de tipografia en negreta, sans-serif o pal sec, les formes amb facetes i la línia recta o trencada o greca oposat a les corbes sinuoses i naturalistes de l art nouveau, els patrons del galó chevrón, i lornament en forma de sunburst són típics de l art déco. Certs patrons dornament shan vist en aplicacions ben diferents, des del disseny de sabates per a senyores, a graelles de radiadors, disseny dinteriors per a teatres, i gratacels com el Chrysler Building, lEmpire State Building o el Rockefeller Center particularment la torre més alta del complex, anomenada GE Building

                                     

2. Sociologia

L art déco va assolir lapogeu la dècada del 1920. Encara que molts moviments de disseny tenen arrels o intencions polítiques o filosòfiques, l art déco era gairebé purament decoratiu, per la qual cosa es considera un estil burgès. Malgrat leclecticisme de les seves influències formals i estilístiques, el déco és sòlid i té una clara identitat pròpia. No es tracta dun historicisme ni dun anacronisme; és fidel la seva època i deixa entreveure la noció futurista de la Revolució industrial. La seva significació gira a lentorn del progrés, lordenació, la ciutat i lurbà, la maquinària. Elegant, funcional i modernista, l art déco va ser un avenç davant lart nouveau, aquesta vegada, reeixit a generar un nou repertori de formes concordes amb la problemàtica i imatgeria del seu temps.

L art déco era un estil opulent, i la seva exageració satribueix a una reacció contra lausteritat forçada producte de la Primera Guerra Mundial. Simultàniament a una creixent depressió econòmica i al fantasma de lacostament de la Segona Guerra, hi havia un desig intens descapisme. La gent va gaudir dels plaers de la vida i de l art déco durant l edat del jazz.

                                     

3. Decadència

El moviment perd patrocini a les metròpolis europees i americanes molt després dhaver assolit una introducció massiva; fins al punt de ser emprat per a representar falses pretensions de luxe. Eventualment, lestil cau en decadència donades les austeritats imposades per la Segona Guerra mundial.

En països colonials o perifèrics com ara lÍndia, Nova Zelanda, Colòmbia, lArgentina, Mèxic i Filipines, es va convertir en una porta dentrada a lart modern i va continuar sent utilitzat ben bé fins als anys 50. A lAmèrica Llatina, es poden trobar durant aquest període diversos exponents de l art déco, com José Fioravanti a lArgentina.

Un ressorgiment de linterès pel déco va venir des dexploracions del disseny gràfic als anys 80. La seva associació amb el film noir en cinematografia i lencant del glamour dels 30 va propiciar la seva reutilització a finals dels anys 30 en peces publicitàries per a joieria i el món de la moda i en la decoració dhotels com lHotel Fairmont de la Ciutat de Mèxic.



                                     

4. Cinema

Lestètica art déco influí en les arts cinematogràfiques de principis del segle xx, un exemple daixò és el film Metròpolis del 1927, de Fritz Lang, el qual inclou enlluernadores escenografies inspirades en lanomenada Escola de Chicago darquitectura per a les preses de la ciutat, a més dels decorats de la ciutat subterrània, el robot personatge de la pel lícula que és una metàfora de la mecanització de la humanitat és considerat com una de les imatges més recognoscibles de l art déco.

                                     

5. Destacats

Pintors

  • Federico Beltrán Massés
  • Sonia Delaunay
  • Armand Albert Rateau
  • Vadim Meller
  • Paul Jirbe
  • René Prou
  • Jean Puiforcat
  • Maurice Ascalon
  • François Jourdan
  • Lewis Sue
  • Eileen Gray
  • Eduard Jener i Casellas
  • Alexandra Ekster
  • Robert Mallet-Stevens
  • Santiago Martínez Delgado
  • José Fioravanti
  • André Mane
  • Tamara de Lempicka
  • Pierre Legrain

Arquitectes

  • Joan Bordàs i Salellas
  • Antoni Puig i Gairalt
  • Henry Hohauser
  • Arnau Calvet i Peyronill
  • Frank Lloyd Wright
  • William Van Alen
  • Manuel Joaquim Raspall i Mayol
  • Enric Viedma i Vidal
  • Raymond Hood
  • Ralph Thomas Walker
  • Enric Nieto i Nieto
  • L. Murray Dixon

Artistes gràfics, dissenyadors, ebenistes, lacadors, argenters

  • Jacques Émile Ruhlmann
  • Rafael de Penagos
  • Georges Lepape
  • René Lalique
  • Enriqueta Pascual Benigani
  • Ramon Sunyer i Clarà
  • Carles Buïgas i Sans
  • Jean Carlu
  • Santiago Marco
  • Erté
  • Jean Dunand
  • Walter Dorwin Teague
  • Julius Klinger
  • Cassandre Adolphe Jean-Marie Mouron
  • Esteve Monegal i Prat
                                     

6. Bibliografia

  • Mariàngels FONTDEVILAː Art déco català 1900-1936. Bellaterraː Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
  • Hillier, Bevis The World of Art Deco New York:1971--E.P. Dutton & CO., Inc.
                                     

7. Enllaços externs

  • Treball sobre Art déco Arxivat 2014-06-01 a Wayback Machine. castellà.
  • Exemples de cartells estil Art Déco del fons de la col lecció del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques MAE.

Viccionari

                                               

Artés (desambiguació)

"Artés" té aquests significats: Artés dAsson, municipi occità, al Bearn Geografia Artés de Biarn, municipi occità, al districte de Pau Artés Tarn, municipi occità, al Tarn Artés Landes, municipi occità, a les Landes Artés, municipi del Bages Artés automòbil, marca catalana dautomòbils fabricats durant les dècades de 1960 i 1970 Altres

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →