Топ-100
Back

ⓘ Índex de desenvolupament humà. L índex de desenvolupament humà és una estadística composta utilitzada per classificar països per nivell de desenvolupament humà, ..




                                               

Influenza A virus subtype H5N1

Influenza A virus subtipus H5N1 és una soca altament patògena de virus de la grip aviària que pot causar malalties en humans i altres espècies animals. Una soca adaptada a les aus de H5N1 anomenada HPAI AH5N1 per les seves sigles en anglès Highly Pathogenic Avian Influenza virus of type A of subtype H5N1 és lagent causant i altament patogènic de la grip H5N1, coneguda com a grip aviària. Es tracta d’un virus enzoòtic mantingut en la població en moltes poblacions daus, especialment al sud-est asiàtic. Cap al 2004, una soca dHPAI AH5N1 es va estendre a nivell mundial després daparèixer per p ...

Índex de desenvolupament humà
                                     

ⓘ Índex de desenvolupament humà

L índex de desenvolupament humà és una estadística composta utilitzada per classificar països per nivell de "desenvolupament humà", considerada com a sinònim de termes més vells, i que distingeix entre països amb "desenvolupament humà molt alt", "desenvolupament humà alt", "desenvolupament humà mitjà", i "desenvolupament humà baix". LIDH el van idear i començar a utilitzar leconomista pakistanès Mahbub Ul Haq i leconomista indi Amartya Sen el 1990, per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament de lONU. LHDI és una mesura comparativa desperança de vida, alfabetització, educació, i nivell de vida dun país. És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar infantil. També sutilitza per a distingir si el país és un país desenvolupat, en desenvolupament o bé infradesenvolupat, i també mesura limpacte de polítiques econòmiques sobre la qualitat de vida. Hi ha també mesures dIDH per a estats, ciutats, pobles, etc., i per a organitzacions locals o companyies.

                                     

1. Indicadors per calcular lIDH

Històricament, el nivell de desenvolupament shavia avaluat tenint en compte únicament un sol criteri, que podia ser de tipus econòmic com per exemple el nivell de renda o PIB, etc., de tipus educatiu com ara lalfabetisme, etc. o bé que avalués variables de salut. L IDH, en canvi, sobté a partir del càlcul ponderat dels tres indicadors següents corresponents a les tres variables abans esmentades:

  • El nivell dinstrucció i educació, mesurat a partir de la taxa dalfabetització dadults i del nivell destudis de la població educació primària, educació secundària i estudis superiors.
  • El nivell de vida, dacord amb les dades del PIB per capita mesurat en dòlars dels EUA.
  • La durada i la qualitat de vida, que sobté a partir de lesperança de vida al néixer.
Metodologia utilitzada fins al 2011 exclòs

Generalment, per transformar una variable, anomenada x {\displaystyle x}, en un índex comprès entre els valors 0 i 1, es fa servir una fórmula com aquesta:

  • x {\displaystyle x} -índex = x − min x max x − min x {\displaystyle {\frac {x-\min \leftx\right}{\max \leftx\right-\min \leftx\right}}}

on min x {\displaystyle \min \leftx\right} i max x {\displaystyle \max \leftx\right} són, respectivament, els valors mínim i màxim que pot adoptar la variable x {\displaystyle x}.

L Índex de Desenvolupament Humà representa la mitjana dels tres índexs generals següents:

  • Taxa dalfabetització TA = T C A − 0 100 − 0 {\displaystyle {\frac {TCA-0}{100-0}}}
  • Índex dAlfabetització Adulta IAA = I A − 0 100 − 0 {\displaystyle {\frac {IAA-0}{100-0}}}
  • Índex dEducació = 2 3 × I A + 1 3 × T A {\displaystyle {\frac {2}{3}}\times IAA+{\frac {1}{3}}\times TA}
  • Índex de lEsperança de Vida = E V − 25 85 − 25 {\displaystyle {\frac {EV-25}{85-25}}}
  • Índex PIB = log ⁡ P I B p c − log ⁡ 100 log ⁡ 40000 − log ⁡ 100 {\displaystyle {\frac {\log \leftPIBpc\right-\log \left100\right}{\log \left40000\right-\log \left100\right}}}

EV: Esperança de Vida IAA: Índex dAlfabetització Adulta TCA: Taxa Combinada dAlfabetització PIBpc: PIB per capita tenint en compte la PPA en $ EUA

Seguint la fórmula anterior sextreu un nombre de 3 decimals comprès entre el 0 i l 1 que és el valor dIDH daquell país. Dacord amb la xifra resultant hom considera:

  • IDH alt: des de 0.800 i superiors
  • IDH baix: inferiors a 0.500
  • IDH mitjà: entre 0.500 i 0.799
                                     

2. Evolució del desenvolupament humà segons lIDH

Comparant els informes de lIDH es constata una evolució general a tot el món. Si el 1975 només hi havia un 22% de països amb un resultat que indicava benestar alt, la xifra tres dècades després 2005 era del 40%. Igualment, la disminució de països amb un índex molt baix va passar del 34% al 12%, mentre que la franja mitjana es mantenia més estable. Aquest progrés, però, no exclou lempitjorament de determinats Estats per situacions particulars, especialment la guerra i acumulació de desastres naturals.

                                     

3. Índex de desenvolupament humà 2018 informe de 2019

  • Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació la classificació mundial de lany 2005.
  • Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composta per 169 països.
  • = disminució.
  • = increment.
  • = = constant.
                                     

3.1. Índex de desenvolupament humà 2018 informe de 2019 IDH ajustat per la desigualtat

Linforme sobre el desenvolupament humà 2010 va ser el primer a calcular un índex de desenvolupament humà ajustat per la desigualtat IDHAD, en el que es tenen en compte els factors de desigualtat en les tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà.

  • Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació la classificació mundial sense ajustar per desigualtat.

Alguns països no van ser inclosos per diversos motius, principalment la falta de disponibilitat de certes dades crucials. La següent dels Estats membres de les Nacions Unides que no es van incloure en linforme de 2011, són: Nova Zelanda, Liechtenstein, Japó, Hong Kong, Singapur, República de la Xina Taiwan, Andorra, Emirats Àrabs Units, Malta, Brunei, Qatar, Bahrain i Barbados.

                                     

4.1. 2006 Linforme de lany 2006

Linforme corresponent a lany 2006 va ser presentat per lONU a Ciutat del Cap, Sud-àfrica el 9 de novembre de 2006.

Bona part de les dades utilitzades per a aquest informe corresponen, però, a lany 2004. A més a més cal afegir que no tots els Estats Membre de lONU han proporcionat les estadístiques necessàries per a elaborar linforme.

En resum, es pot assenyalar que amb un IDH per sota de 0.500 -que es considera sinònim de subdesenvolupament- hi ha 31 països, 29 dels quals són a lÀfrica.

Per contra, lIDH igual o superior a 0.800 -sinònim dalt desenvolupament- abraça els països de lEuropa occidental i septentrional, Nord-amèrica, el Con Sud, els Tigres del Pacífic, Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Israel, Kuwait i els Emirats Àrabs Units.

Uns altres països que exhibeixen un desenvolupament humà alt enmig de països amb IDH més baixos inclouen amb la seva posició Costa Rica 48è, Cuba 50è, Mèxic 53è i Panamà 58è.



                                     

4.2. 2006 Els 30 països amb lIDH més alt lany 2006

  • Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composta per 177 països.
  • Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació la classificació mundial de lany anterior 2005
                                     

4.3. 2006 Els 3 estats amb lIDH més alt i més baix lany 2006 per continent

Entre parèntesis, llocs que el país guanya o perd en relació la classificació mundial de lany anterior 2005.

                                     

5. IDH i nivell de riquesa

El quadre de sota recull els 10 estats amb lIDH i el PIB per capita més alts i més baixos del món lany 2005. Si ens hi fixem, observarem com la classificació dels estats dacord amb aquests dos indicadors no necessàriament coincidia. Això posa de manifest que es poden aconseguir millors nivells de desenvolupament humà sense disposar de rendes tan altes -cas de Malawi, que tot i tenir la renda més baixa del món, escalava fins al 165è lloc pel que fa a lIDH- i, la inversa, que les rendes més altes no garanteixen els nivells de desenvolupament humà més alts -com passava amb Luxemburg, que tot i ser la millor renda del món, ocupava la 15a posició quant a lIDH-.

  • Les dades corresponen a linforme que lONU va publicar lany 2005, si bé el càlcul de lIDH es va fer a partir dels indicadors de lany 2003.
                                     

6. Crítiques

LÍndex de Desenvolupament Humà ha estat criticat per diversos motius, entre ells presumptes prejudicis ideològics cap a ligualitarisme i els anomenats "models occidentals de desenvolupament", la no inclusió de les consideracions ecològiques, la manca de consideració del desenvolupament tecnològic o les contribucions la civilització humana, centrant-se exclusivament en la valoració i classificació per nacions, la falta datenció al desenvolupament des duna perspectiva global, lerror de mesurament de les estadístiques subjacents i en els canvis de la fórmula del PNUD, que poden conduir a errors greus de classificació en les categories de desenvolupament humà "baix", "mitjà", "alt" o "molt alt". Sidentifiquen tres fonts derror en les dades que es deuen a i lactualització de dades, ii les revisions de la fórmula i iii els llindars per classificar lestat de desenvolupament dun país; així es detecta que l11%, 21% i 34% de tots els països poden estar classificats actualment de forma errònia en els contenidors de desenvolupament a causa de les tres fonts derror en les dades, respectivament.

Líndex també ha estat criticat com "redundant" i una "reinvenció de la roda", en mesurar aspectes del desenvolupament que ja shan estudiat exhaustivament.



                                     

7. Enllaços externs

  • Pàgina de lIDESCAT amb els càlculs corresponents als IDH català i espanyol. català
  • Llista completa de lIDH de tots els estats del món lany 2005. castellà PDF
  • Pàgina de lIDESCAT sobre lIDH del 2004. català
  • "Informe sobre el desenvolupament humà 2011. Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.". Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, 2011. PDF
                                               

IDH (desambiguació)

IDH té els següents significats: Isocitrat deshidrogenasa, enzim implicat en el metabolisme dels glúcids Índex de Desenvolupament Humà, estadística composta utilitzada per classificar països pel seu nivell de desenvolupament humà

                                               

PVD

PVD té els següents significats: Paul Van Dyk, productor musical, discjòquei i músic alemany País en via de desenvolupament, país amb un baix Índex de Desenvolupament Humà Deposició física de vapor de langlès Physical Vapor Deposition, mètode de fabricació per deposició de materials en capes fines