Топ-100
Back

ⓘ Blasfèmia. La blasfèmia o flastomia és una expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte dador ..



                                     

ⓘ Blasfèmia

La blasfèmia o flastomia és una expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte dadoració, de veneració o de culte religiós. La paraula ve del grec antic ἡ βλασφημία, τῆς βλασφημίας, blasphêmía, derivat de βλάπτειν, bláptein, "insultar", i de φήμη/φάμα, phếmê o pháma, "reputació", que va donar blasphemia en llatí, i que vol dir literalment difamació.

Al segle xvi, el teòleg espanyol Francisco Suárez va definir la blasfèmia com "tota mena de maledicció, retret o falta de respecte a Déu", tot i que va més enllà del límit estricte de la religió: "La blasfèmia pot implicar una manca de respecte a una criatura o a Déu, tot i que en sentit estricte només es fa servir en el darrer sentit". Així doncs, la paraula blasfèmia també pot designar una actitud irreverent cap a una persona o cosa considerada sagrada o inviolable.

                                     

1. Tipus de blasfèmies

Segons els teòlegs i els homes dEsglésia, la blasfèmia pot ser de tres tipus:

  • 1. És una heretgia quan linsult suposa una declaració contra la fe, com en les afirmacions "Déu és cruel i injust" o "Déu és la creació més meravellosa de lhome".
  • 3. És una manca de respecte quan és una simple mostra dindignació o de contrarietat, com en lexpressió de Julià lApòstata "Has vençut, galileu".
  • 2. És una imprecació quan es limita a una maledicció contra lésser suprem, com ara "me cago en Déu".

De manera que es pot considerar blasfem negar un atribut diví, o fins i tot lexistència de Déu, apropiar-se dun atribut o un objecte sagrat, entrar en certs llocs, insultar o malmetre una representació de Déu, mentir, cometre perjuri, representar una icona, quan la religió a què pertany la imatge ho prohibeix, i, a fortiori, també representar la imatge en forma de caricatura.

Francis Bacon, fundador de la ciència experimental, va fer servir aquesta paraula en sentit metafòric en referir-se a Cató el Vell: "I en el judici a Cató el Vell, va ser ben castigat per la seva blasfèmia contra el Coneixement, i va ser castigat per allò en què havia faltat".

La blasfèmia no existeix si no va lligada a una religió concreta. Així, si un jueu diu que Jesús no és el fill de Déu no cau en cap blasfèmia, ja que la seva religió nega que Jesús sigui fill de Déu. Per contra, un jueu que afirmi que Jesús és el fill de Déu sí que cometrà una blasfèmia, perquè la seva religió ho nega. Així doncs, els debats sobre les caricatures religioses no tenen raó de ser, perquè si els dibuixants no caricaturitzen la religió de la qual formen part si és que formen part de cap religió no sels pot acusar de blasfems.

També sha de parlar de les blasfèmies derivades, és a dir, aquelles en què el sentit de la frase deixa de ser ofensiu perquè sha canviat alguna síl laba o alguna paraula per exemple, me caso en déna en comptes de me cago en Déu, que sovint han estat relativament ben acceptades.

                                     

1.1. Tipus de blasfèmies Problemàtica social

Les religions sempre delimiten un domini sagrat exclusiu i independent del domini profà. La protecció daquest domini sagrat es caracteritza per una sèrie de prohibicions. Davant aquestes prohibicions, la societat, en un Estat teocràtic, pot intervenir per "protegir Déu" o per "protegir els practicants". Als Estats amb religió oficial, en què el fet religiós sol ocupar una posició central, la llei protegeix la religió i la blasfèmia pot ser un delicte, perquè implica atacar el fonament mateix de lordre social. Als Estats laics, per la seva banda, la blasfèmia pot ser perseguida si causa un perjudici als fidels, perquè els ciutadans estan protegits per la llei, que els permet tenir les seves pròpies creences. Si la blasfèmia contravé el dret la llibertat religiosa pot ser constitutiva de delicte.

Per les institucions religioses, una blasfèmia conscient implica una voluntat deliberada dagressió, un rebuig de laltre i dels seus valors. Dacord amb aquesta idea, un Estat teocràtic tendeix a combatre la blasfèmia, a vegades mitjançant la censura. Els Estats laics també la poden sancionar en alguns casos per preservar la pau social, però independentment de tota consideració religiosa.

                                     

1.2. Tipus de blasfèmies Protecció de les comunitats

Quan nhi ha, la legislació contra la blasfèmia té lobjectiu de protegir les comunitats, no pas les religions com a tal: no hi ha cap problema a insultar el déu Aton, el disc solar; Brahma, déu de lÍndia, ni tampoc Vixnu, Xiva o Krixna, Apol lo, Venus, Zaratustra o Mitra, sense por de ser perseguit. Tots aquests déus formen part de diverses mitologies, no de cap pràctica efectiva dalgun sector de la societat. Els legisladors i els jutges, doncs, no sen preocupen, perquè no formen part de cap religió practicada pels membres de la comunitat nacional.

La noció de blasfèmia pot aparèixer quan una comunitat religiosa vol defensar-se contra el que interpreta com una agressió. Així, als anys 1988 i 1989 lepiscopat catòlic va mirar de convèncer els tribunals alemanys que havien daplicar la legislació contra la blasfèmia als ateus que defensaven que "lEsglésia ha estat el criminal més gran de la història de la humanitat". El 31 doctubre del 1991, monsenyor Lustiger va fer unes declaracions a Le Figaro en què criticava les publicacions que es burlaven de lEsglésia o de les seves creences, avisant que "aquesta mena de pràctiques podrien acabar als tribunals", i pel Nadal del 2007 Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona, va criticar que una televisió pública com TV3 emetés una paròdia d Els pastorets que "no respectava" alguns sentiments religiosos.

La importància de la blasfèmia en el dret dun país depèn sobretot del context social. Independentment de quina sigui la religió afectada, el recurs a aquesta noció per justificar una acció qualsevol només és possible si el sentiment religiós que es considera ultratjat és suficientment fort. Quan aquest sentiment és majoritari, i en les societats caracteritzades per un fort grau dautoritarisme i dextremisme religiós, les autoritats que decreten que hi ha blasfèmia llancen lacusació i així poden justificar als ulls dels creients les execucions o les persecucions que sen deriven. En aquest cas, el problema de la protecció de les comunitats es planteja a linrevés, i es converteix en el problema de la protecció de les minories perseguides.



                                     

2. Blasfèmia i dret arreu del món

Europa

La llibertat dexpressió és garantida per les declaracions universals dels drets de lhome a què es refereix la Convenció Europea dels Drets de lHome.

Alemanya

Larticle 166 del codi penal, conegut com a Gotteslästerungsparagraph, castiga la blasfèmia amb penes de fins a tres anys de presó en cas que pertorbi la pau social.

Àustria

La blasfèmia està regulada pels articles 188 i 189 del codi penal.

Dinamarca

La blasfèmia apareix als articles 140 i 266.b del codi penal danès.

Finlàndia

La blasfèmia contra Déu i les creences sagrades és penada amb sis mesos de presó.

Grècia

Larticle 199 del Codi Penal grec castiga a qui públicament i amb malícia, ofèn Déu de cap manera, i aquell que es manifesta en públic, insults, falta de respecte al sentiment religiós.

                                     

2.1. Blasfèmia i dret arreu del món Estats Units

La primera esmena garanteix la llibertat dexpressió. El 1952 el judici de Joseph Burstyn Inc contra Wilson va declarar inconstitucional la prohibició del curtmetratge El miracle de Roberto Rossellini, considerat "vil, ofensiu i blasfematori".

El primer musulmà que va ocupar un seient al Congrés nord-americà, Keith Ellison, va jurar la Constitució dels Estats Units amb la mà sobre lAlcorà. Tradicionalment, els càrrecs electes feien servir la Bíblia, i la utilització de lAlcorà va fer protestar la dreta religiosa i conservadora, que ho va considerar una "blasfèmia la Constitució".

                                     

2.2. Blasfèmia i dret arreu del món Europa

La llibertat dexpressió és garantida per les declaracions universals dels drets de lhome a què es refereix la Convenció Europea dels Drets de lHome.

                                     

2.3. Blasfèmia i dret arreu del món Alemanya

Larticle 166 del codi penal, conegut com a Gotteslästerungsparagraph, castiga la blasfèmia amb penes de fins a tres anys de presó en cas que pertorbi la pau social.

                                     

2.4. Blasfèmia i dret arreu del món Àustria

La blasfèmia està regulada pels articles 188 i 189 del codi penal.

                                     

2.5. Blasfèmia i dret arreu del món Dinamarca

La blasfèmia apareix als articles 140 i 266.b del codi penal danès.

                                     

2.6. Blasfèmia i dret arreu del món Estat espanyol

Larticle 525 del codi penal prohibeix "els atacs als dogmes religiosos, les creences o les cerimònies". Aquest article va ser invocat pel Cristo del Gran Poder per perseguir lautor dun videojoc on apareixien religiosos que portaven creus cristianes contra les quals shavia de disparar.

                                     

2.7. Blasfèmia i dret arreu del món Finlàndia

La blasfèmia contra Déu i les creences sagrades és penada amb sis mesos de presó.

                                     

2.8. Blasfèmia i dret arreu del món Grècia

Larticle 199 del Codi Penal grec castiga a qui públicament i amb malícia, ofèn Déu de cap manera, i aquell que es manifesta en públic, insults, falta de respecte al sentiment religiós.

                                     

2.9. Blasfèmia i dret arreu del món Països Baixos

Als Països Baixos, les seccions 147 i 429 bis del Codi Penal prohibeixen i castiguen la blasfèmia, introduït en el codi penal el 1932 després dun projecte del Partit Comunista de lhora de prohibir les celebracions de Nadal.

                                     

3. Bibliografia

  • Temperman, Jeroen. State-Religion Relationships and Human Rights Law: Towards a Right to Religiously Neutral Governance en anglès. Brill, 2010, p.239. ISBN 9004181482. "Temperman"

Viccionari

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →