Топ-100
Back

ⓘ Utopia és un neologisme inventat per Thomas More al segle xvi per descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits. Amb el pas ..



                                               

Los herederos

Los herederos és un documental del director, fotògraf i editor mexicà Eugenio Polgovsky que retrata la vida dels nens treballadors i pagèsos de diverses zones rurals de Mèxic. Produïda per Tecolote Films durant tres anys en vuit zones agrícoles i muntanyenques de Mèxic amb el suport del Fons Hubert Bals del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam.

Utopia
                                     

ⓘ Utopia

Utopia és un neologisme inventat per Thomas More al segle xvi per descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits. Amb el pas del temps, degut a les implicacions filosòfiques contradictòries de la noció de "societat perfecta", el mot sha acabat utilitzant amb diverses accepcions: En el sentit estricte, una utopia és la concepció imaginària duna societat ideal. En el llenguatge corrent, una utopia designa un ideal irrealitzable; en aquest sentit, se lentén com a sinònim de somni, il lusió o quimera.

Com a concepte filosòfic, la utopia es pot entendre com un pensament idealitzat amb la funció de criticar l statu quo, això és, la situació social en què hom viu. La diferència entre "allò que és" i "allò que hauria de se" marca el terreny de la utopia. En aquest cas, la utopia que proposa un final feliç, una evolució de la societat cap a un futur millor, sanomena també "eutopia", i la que preveu una deriva vers el pitjor, "distopia".

Aquesta idea sha expressat principalment a través de la literatura utòpica, un gènere en si que narra en general una aventura vers un país desconegut sovint una illa on es descobreix la societat ideal.

                                     

1. Origen del concepte: la Utopia de More

El terme va ser concebut per Thomas More, erudit i alt funcionari de la cort dAnglaterra, en lobra que va escriure en llatí lany 1516, De optimo rei publicae statu deque nova insula Utopia De lestat ideal duna república la nova illa dUtopia. Lautor no va especificar lorigen etimològic dutopia, i són els estudiosos de la seva obra els qui destaquen dos possibles significats que provindrien del grec: duna banda οὐτοπία i de laltra εὐτοπία.

En lobra es pot observar una forta influència de La República i Les lleis de Plató, així com de les teories de sant Agustí, però també de lespai obert la imaginació de lèpoca amb el descobriment dun Nou Món, a través les narracions dAmerigo Vespucci sobre les recent descobertes illes de Fernando de Noronha 1503 i daltres.

Amb Utopia, Thomas More va fundar un nou gènere la intersecció de la literatura, la política i la filosofia. Lobra descriu una situació ideal i imaginària, amb una forta intencionalitat crítica de la societat del seu temps, però una de les particularitats majors és que la societat ideal que proposa és realitzada amb mitjans humans. Amb More, per a assolir la perfecció social no cal esperar una intervenció o una recompensa divina: lhome, amb les seves limitacions, pot acomplir-la gràcies la raó i la seva capacitat de perfectibilitat. Daquesta manera, lobra de More introdueix aquests dos conceptes bàsics de la modernitat que seran desenvolupats més endavant durant el segle de les llums.

A partir daleshores, el sentit crític de les utopies i la seva fecunditat en el camp de les ideologies socials, polítiques i religioses varen constituir un dels motors devolució de la societat occidental, tal com ho va fer notar el filòsof alemany Ernst Bloch.

Sovint, però, els utopistes han estat acusats de no tenir en compte les limitacions de la realitat; també sha dit que tot pensador utopista porta dintre seu un dictador, ja que no és capaç dentendre un món millor que el seu i, en conseqüència, estaria disposat a aconseguir-lo i imposar-lo de forma violenta si fos necessari. Finalment, també sha posat en relleu que un esperit utòpic portat la pràctica saniquila a si mateix perquè, assolida la societat perfecta, ja no seria possible cap altre plantejament, ni canvi, ni progrés.

Però malgrat lesperit pragmàtic i positivista del segle xix, hom pot definir lhome com a animal utòpic, i el mateix positivisme pot ésser considerat com una altra utopia. I tot i que sembla que avui les utopies socials i polítiques cedeixen el seu lloc al desenvolupament de la ciència i la tecnologia, la confiança en aquestes com a camí vers una societat de benestar podria constituir una nova utopia disfressada, com ho explicava Herbert Marcuse en La fi de la utopia.

                                     

2. Història

Lhome, davant de la seva condició la Terra, ha imaginat sovint mons millors, situats ja sigui en un passat llunyà, en un futur llunyà o en un indret més o menys accessible. Així, si bé el mot utopia apareix al segle xvi, el concepte subjacent ja existia des de lantiguitat, reflectit en llegendes com la del jardí de Guilgameix, ancestre del jardí de lEdèn, o en el mite grecoromà de ledat dor, que descriu un estat primordial de la humanitat on aquesta vivia en harmonia amb una pròdiga Natura. Les construccions religioses també han alimentat utopies, amb les descripcions dun paradís terrenal, un indret de delícies i perfecció, on no hi ha dolor i shi viu eternament, o amb les prediccions mil lenaristes, que prometien un període de pau i felicitat de mil anys després de la nova vinguda del Crist. I durant ledat mitjana, la gent somniava amb la terra dabundància de Xauxa, on no cal treballar per a poder sustentar-se.

                                     

2.1. Història Precursors

Els fundadors del gènere utòpic van desenvolupar la reflexió política de la bona ciutat, una tradició literària procedent del món antic i medieval; aquesta ciutat sorganitzava a imatge del cosmos, és a dir, segons un ordre inspirat per la voluntat divina capaç de garantir la concòrdia i la unitat. Els exemples més representatius en són Plató i Aristòtil, amb llur ciutat perfecta descrita La República ; Agustí dHipona, amb els somnis duna societat cristiana ideal com lexposada La ciutat de Déu, i els autors dels espills de prínceps de la fi de ledat mitjana.

                                     

2.2. Història La utopia humanista

La utopia pròpiament dita va aparèixer al Renaixement, vehiculant el nou concepte central aportat per lhumanisme: lamor la condició humana. En aquesta època, lhome se situa al centre de la seva pròpia evolució i, sense prescindir de Déu, "lexperiència demostra levidència que la raó i el pensament constitueixen causa i començament de grans fets" Francis Bacon, Novum Organum; lhumanisme implica una recerca de la veritat i de la justícia a través de mitjans humans, en particular de les ciències, i estimula una moral universal basada en la comunitat de la condició humana.

Dins daquest marc, la literatura utòpica es va desenvolupar com a medi per convèncer els lectors que altres maneres de viure eren possibles, que si els homes sorganitzessin altrament podrien acabar amb la misèria, els vicis i les guerres. El recurs la ficció permetia distanciar-se del present per criticar-ne lordre social i mostrar amb detall com sel podria modificar.

Des daleshores fins al segle xviii, les propostes filosoficoliteràries daquest tipus van fructificar i, tot i proposar diversos enfocaments de la societat utòpica, van mostrar una sèrie de constants eixides de la mentalitat humanista i accentuades encara sota el pensament de la il lustració: linsularisme les utopies se situen la Terra però a illes o altres indrets isolats; leconomia sol ser autàrquica i basada en lagricultura, i es menysprea sovint el comerç; la raó i la regularitat són dominats la natura és domesticada, la topografia és geometritzada; lorganització politicosocial és uniformitzada, regida per savis.

Així, lobra que inaugura el gènere, la Utopia de More, descriu un paradís de tolerància religiosa, on no hi falta ni la feina ni els recursos per a tothom, on ningú no té més que els altres perquè tots els béns són en comú i don la violència i el vici són exclosos; Christianopolis 1619 de Johann Valentin Andreæ és una utopia cristiana habitada per una comunitat derudits-artesans i regida com una democràcia; La ciutat del sol, de Tommaso Campanella 1623, parla duna societat teocràtica en què tots els detalls de lexistència col lectiva estan regulats; La Nova Atlàntida de Francis Bacon 1627 és una ciutat governada per una comunitat de científics; L Oceana de James Harrington 1656 proposa un règim de democràcia parlamentària que protegeix els béns de tothom; al contrari, el Codi de la natura de Morelly 1755, és un elogi de labolició de la propietat privada.



                                     

2.3. Història Lera industrial

Durant la primera meitat del segle xix, la utopia comença a passar del terreny merament literari al dels actes. Les utopies socials de lèpoca romàntica, titllades de socialisme utòpic pels marxistes posteriors, van instigar una sèrie dintents de reconstrucció moral i social basant-se en lesperança, vehiculada durant la il lustració, que la humanitat evoluciona de manera natural vers un futur millor, esperança que semblava confirmar-se amb el nou fenomen de la industrialització.

Certs pensadors van proposar incloure totes les lluites dins del marc duna emancipació humana final; la utopia ja no es troba en un lloc amagat ideal, sinó que serà lacompliment final de la història. Així, Saint-Simon i els seus successors van preconitzar la instauració dun nou poder espiritual dependent dels savis; Robert Owen va basar les seves esperances en el desenvolupament industrial i Charles Fourier va voler utilitzar les passions humanes per a fer néixer lharmonia. Però per una altra banda, daltres pensadors van intentar instaurar tot seguit petites comunitats al marge del món majoritari per a practicar-hi noves relacions igualitàries: així es van fundar, sobretot als Estats Units, nombroses viles experimentals com lIcària dÉtienne Cabet i els seus deixebles.

Als Països Catalans, en aquesta època, els principals corrents utopistes van ser precisament seguidors de les idees de Cabet. Entre les personalitats seduïdes per les seves propostes cal destacar Narcís Monturiol i Estarriol, traductor de Cabet i fundador del periòdic La Fraternidad, i el metge Joan Rovira, que el 1848 sen va anar als Estats Units per fundar-hi Icària.

A mitjan segle, aquest tipus dutopisme idealista es va veure modificat per lemergència del conflicte de la lluita de classes. Dins daquest context més aspre, van aparèixer una sèrie de noves doctrines que preconitzaven lalliberament del proletariat com a condició prèvia per assolir un món just, lliure i en pau. I afegien que, si calia, aquest alliberament es faria a través de la violència. Pels marxistes, la solució utòpica passava per la conquesta de lestat i la instauració del comunisme; pels anarquistes, de Proudhon a Mikhaïl Bakunin, lautoritat shavia dabolir per donar pas a col lectius dindividus lliurement associats. El 1871, aquestes doctrines es van intentar posar en pràctica la Comuna de París, on la utopia es va convertir en tragèdia.

Daquest període es poden destacar obres com News from Nowhere de William Morris 1892, en què Nowhere enlloc és una societat del futur sense polítics basada en la propietat comuna i en el control democràtic dels mitjans de producció, Looking Backward 1888 dEdward Bellamy, que descriu una societat de lany 2000 fruit del socialisme utòpic o encara Gloriana, or the Revolution of 1900 1890 de Lady Florence Dixie, utopia feminista en la que la protagonista es fa passar per un home, Hector lEstrange, es fa elegir la Cambra dels Comuns del Regne Unit i instaura el vot femení. El llibre sacaba lany 1999, amb la descripció duna Gran Bretanya pròspera i pacífica regida per les dones.

Al fin de siècle encara va aparèixer una altra utopia major que marcarà igualment el segle següent i que alguns anomenaran "la religió del progrés" Les noves descobertes tecnicocientífiques meravellen la societat: les exposicions universals creen un efímer exemple de món ideal, on les tenebres són vençudes per lelectricitat, les locomotives a vapor apropen els homes i suprimeixen les distàncies i les màquines permetran abolir la pesantor del treball. Ernest Renan, filòsof francès, afirmarà en la seva obra Lavenir de la science, que "organitzar la humanitat de manera científica, tal és el darrer objectiu de la ciència moderna, tal és la seva audaciosa però legítima pretensió". Tot i així, alguns observadors aïllats com Jules Verne o Samuel Butler van tenir el pressentiment que el món creat per la tècnica no seria obligatòriament un món feliç. Va ser durant aquesta fi de segle que les obres literàries utòpiques van començar a presentar elements distòpics que posen en guàrdia contra una possible mala evolució de la societat; nés un exemple la novel la Erewhon anagrama de nowhere, enlloc 1872 del citat Samuel Butler que, presentada com un llibre daventures, explica la descoberta duna utopia amagada a les muntanyes de Nova Zelanda on la societat ha efectuat un retorn la simplicitat després dhaver constat els perills de la tecnologia.

                                     

2.4. Història Segle XX

El segle xx va semblar ser alhora tant el de la consagració de les utopies com el de la seva desaparició. Fins als anys 1940, la revolució russa de 1917 i la instauració de la Unió Soviètica van representar per una gran part de la humanitat lexemple de la realització duna utopia política: aquest nou país apareixia com una societat capaç de realitzar miracles impossibles fins aleshores tot alliberant forces humanes colossals al servei del progrés. Daltra banda, durant el període situat entre els anys 10 i 30, amb laparició de les avantguardes europees, una multitud dintel lectuals i artistes van projectar-se en la utopia tot intentant crear espais de comunió entre art, funcionalitat i benestar de les masses.

Aquest entusiasme va veures malmenat per les dues guerres mundials, els efectes del crac del 29, el sorgiment del nazisme i la descoberta dels estralls causats per lestalinisme; si bé el nazisme no va ser cap utopia política en si, va permetre posar de manifest tendències latents de la tradició utòpica occidental, com lobsessió per la transparència, la subordinació de lindividu a un Estat o un sol líder capaç de guiar-lo i latracció de la puresa; la idea utòpica de lemergència dun home nou regenerat obrirà les portes de la utopia del cos, que passarà de lhigienisme a leugenèsia. Pel seu cantó, el destí de les societats comunistes dEuropa oriental va accentuar la qüestió de la contra-utopia, en constatar que una utopia que havia mobilitzat tants anhels es convertia en un malson de violència política. Aquest ambient pessimista va intensificar-se durant la guerra freda, reflectit en nombroses obres tant literàries com cinematogràfiques de caràcter distòpic.

la darreria dels anys 60, el filòsof alemany Herbert Marcuse va declarar "la fi de la utopia": duna banda shavia ensorrat la creença en el progrés continu i automàtic cap al benestar en demostrar-se, en particular amb el nazisme, que una regressió sobtada vers la barbàrie sempre era possible; daltra banda, lalternativa utòpica de la construcció duna societat comunista no havia acomplit la seva promesa.

Malgrat això, dins dun context de descolonització, de desenvolupament de la revolució xinesa i de prosperitat capitalista, els països occidentals van veure un ressorgiment en força dels moviments de caràcter utòpic. Aquests, però, van presentar una novetat: aquest cop, els protagonistes gairebé exclusius van ser-ne els joves, més aviat benestants, que es va revoltar contra el model de societat; aquests moviments es caracteritzaran per una crítica radical de les institucions que reprodueixen les relacions dautoritat, com la família i les escoles, i pel desig de reinventar noves relacions socials lliures. Van ser les revoltes del maig de 1968, amb laparició del moviment hippy, del feminisme modern i de la revolució sexual.



                                     

2.5. Història Perspectives de la utopia

Entre la fi del segle xx i principi del segle xxi, sorgeixen de forma recurrent altres utopies basades en la manera de viure junts, de treballar i danar més enllà dels models dominants, com lecologisme i laltermundisme, evolucions de les primeres propostes hippies; daltra banda arrela la creença en una societat del benestar garantida pel liberalisme econòmic i financer autoregulat, creença que sembla esfondrar-se amb la crisi borsària del 2008. Alhora, lextraordinari desenvolupament de les tècniques de processament de la informació fa aparèixer altres esperances utòpiques: els usuaris disposen de possibilitats dexpressió i dintercanvi massives, en condicions de gran llibertat, i alguns hi veuen lemergència duna nova forma dintel ligència col lectiva de caràcter mundial.

                                     

3. La utopia en la literatura

Vicent Simborg, La utopia segons Llorenç Villalonga, diu: "Les visions utòpiques han acompanyat lactivitat literària pràcticament des del començament. Davant unes situacions polítiques i socials viscudes com a imperfectes i injustes, la literatura oferia el domini de la ficció, on recrear els somnis dunes noves civilitzacions equitatives i modèliques, allunyades de la insatisfactòria realitat quotidiana. Primer allunyades en lespai no ací, però sí en un altre país exòtic; després, en el temps no ara, però sí unes dècades o uns segles més avant. La literatura es revestia de moral o de pedagogia".

La literatura utòpica serà molt sovint una narració de viatges, la història dun periple la fi del qual es descobreix una realitat desconeguda en un indret imaginari. Aquesta tradició ja era present en la literatura antiga, amb obres gregues com l Odissea dHomer o la Història vertadera de Llucià de Samosata segle ii aC, i va proliferar durant ledat mitjana cristiana amb relats de viatges i informes de peregrinacions, en especial les que es feien a Jerusalem, amb la seva promesa de redempció en arribar a aquesta vila. Altres obres daquest gènere van ser la Navegació de Sant Brandà segles X - xi, dorigen irlandès, en què el sant i els seus companys boguen dilla en illa la recerca del paradís terrenal; el Roman dAlexandre adaptat des de lantiguitat fins al segle xiii, on les conquestes menen lemperador fins als confins de la Terra, a les portes del Paradís, on acaba per comprendre la seva pròpia finitud; Le pèlerinage de la vie humaine, escrit al segle xiv pel monjo poeta Guillaume de Digulleville, que converteix el pelegrinatge a Jerusalem en una al legoria de lexistència: per accedir la Jerusalem celestial, primer cal acceptar de morir.

A partir de More, el gènere literari utòpic va florir: ja sigui en forma de tractats polítics, que adopten la ficció per tal de proposar noves estructures socials tot protegint-se de la censura, ja sigui en forma de relats fantàstics o satírics que permeten explorar mons extraordinaris i que sovint es confonen amb lestricta ciència-ficció. Al segle xviii va aparèixer una altra forma de relat utòpic en què per descobrir la societat ideal cal viatjar en el temps; la fe en el progrés va convertir-se en la promesa que aquesta utopia seria una realitat esdevenidora. Els trets fonamentals de la utopia són la presentació dalternatives, el desig de canvi i la crítica implícita al present no utòpic.

El segle xx va fer aparèixer el progrés pel que era, una creença. A força de regressions bàrbares, manifestades per les guerres mundials, el nazisme i lestalinisme, la literatura utòpica es va veure travessada per la dialèctica utopia/contra-utopia, somni i malson; obres com Nosaltres, escrita el 1920 pel rus Ievgueni Zamiatin, 1984, de George Orwell o Un món feliç dAldous Huxley, descriuen aquesta inversió de la utopia en què, en nom de la felicitat i de la societat ideal, lEstat absorbeix o destrueix els individus pel terror. Així va progressar lanomenada distopia.

                                     

4. La utopia en les altres arts

Fora de la literatura, el seu terreny original, la utopia ha estat il lustrada abundantment en la pintura i altres arts, però amb els corrents avantguardistes del segle xx, el mateix art esdevé un laboratori dexperiències utòpiques. Als anys 1910, a Europa es coneix un doble fenomen: duna banda, artistes com Kandinski, Mondrian i Malèvitx, cadascun amb el seu propi moviment, funden lart abstracte; daltra banda, amb Bauhaus a Alemanya, De Stijl als Països Baixos i les grans mobilitzacions desencadenades par la revolució russa, els artistes volen participar en la transformació social, trencar les barreres entre les belles arts i les arts aplicades, posar-se al servei de la creació industrial i "embolcallar la terra amb una forma i un significat nous". Així, aquests dos moviments fan aparèixer la figura de lartista com a creador dutopies, inventor de formes inèdites i precursor del futur.

Pel seu cantó, el moviment futurista, que va néixer el 20 de febrer de 1909 amb la publicació del Manifest de Marinetti, és emblemàtic del nou culte daquest principi de segle: el de la utopia de la tècnica. Així, durant aquesta època, un pintor com Fernand Léger, fascinat per lestètica de les màquines, introdueix lelement mecànic en la pintura. Alhora, les armes noves de la Gran Guerra i lextensió del taylorisme, emblema dels temps moderns ridiculitzats per Charlot, posen de manifest la cara inquietant de la tecnologia mecànica, plasmada en obres com la del dramaturg txec Karel Čapek, R.U.R. 1920, que escenifica una revolta de robots, o la pel lícula de Fritz Lang Metropolis 1927, que mostra màquines devoradores dhumans i un robot femení vehicle de les forces malèfiques.

                                     

4.1. La utopia en les altres arts Arquitectura

Dençà que Thomas More va suggerir que lhàbitat determina el caràcter igualitari de lorganització social, en especificar que els utopians vivien en "cinquanta-quatre ciutats construïdes a partir del mateix plànol", larquitectura és una de les arts que ha generat i que segueix generant més projectes utòpics.

Durant el Renaixement es va produir una profunda reflexió sobre la ciutat ideal, que pretenia fer-ne una obra dart per si mateixa. Aquest corrent, aparegut el 1485, es va interessar principalment a larquitectura civil. Considera la ciutat com una totalitat orgànica on les proporcions han de dominar les parts per crear un conjunt harmoniós. Un dels primers projectes concretats va ser el de Filarete, realitzat entre els anys 1457 i 1464 per al seu protector Francesco Sforza. Al començament del segle xvi, Leonardo da Vinci també va imaginar noves formes durbanisme que reflectien la preocupació per lordre i la higiene. El camp militar va permetre transformar molts daquests projectes en realitat, gràcies la construcció de ciutadelles i forts, com per exemple el de Palma Nova a Venècia 1593.

Al segle xviii, els arquitectes neoclàssics com Boullée 1728-1799, Ledoux 1736-1806 o Lequeu 1757-1825 imaginen ciutats i edificis que, més que respondre a necessitats pràctiques, representen valors i virtuts.

A final del segle xix, amb el creixement de les ciutats i dels seus suburbis obrers miserables, Ebenezer Howard, lector de John Ruskin i de William Morris, va inventar la ciutat jardí; el mateix anhel de restaurar lequilibri entre la ciutat i el camp es va fer palès en els arquitectes Bruno Taut o Frank Lloyd Wright.

A Catalunya, el 1860 es va aprovar el pla Cerdà per a eixamplar Barcelona. Ildefons Cerdà va ser un dels pioners catalans del socialisme utòpic i anhelava convertir Barcelona en una ciutat moderna i socialment igualitària i higiènica. El seu pla original preveia jardins a cada illa de cases i, a cada barri, un parc comunal de quatre a vuit illes dextensió a més dhospitals, mercats, esglésies i centres cívics; a tocar del riu Besòs hi havia previst destinar terrenys per a un gran bosc. Com altres reformadors urbans de lèpoca, partidaris del socialisme utòpic, Cerdà rebutjava de ple la primacia de la màquina per damunt de lhome; per això no es va preocupar de reservar sòl per a les indústries i així ho va fer constar, el que hauria obligat, si el seu pla shagués mantingut, la classe obrera danar a viure als extraradis on hi hauria les fàbriques.

Inversament a aquests corrents, la majoria dutopies arquitecturals de la primera meitat del segle xx van considerar que la ciutat moderna shavia de reinventar seguint el model del desenvolupament industrial, i el funcionalisme va esdevenir la ideologia dominant, tant la Unió Soviètica com als Estats Units, amb la seva proliferació de gratacels; amb Ludwig Hilberseimer o Le Corbusier, els arquitectes proposen grans projectes de ciutats racionals, geomètriques i estandarditzades la imatge de la civilització industrial de masses.



                                     

5. Exemples dutopies concretes

Si bé totes les utopies proposen el benestar i la felicitat socials, al llarg de la història shan manifestat en diversos camps específics i en tant que pures teories però també en tant que realitzacions concretes.

  • utopies ecologistes: la relació entre lhome i la natura ha estat sovint font de somnis utòpics; amb ladveniment del món modern industrial, aquest desig dharmonia va florir a través dels mites dArcàdia, del bon salvatge o amb la proposta dEcotopia dels anys 1970. A partir daquesta dècada, hi ha hagut diversos intents de creació de comunitats ecologistes per posar en pràctica lautarquia alimentària, energètica i fins i tot arquitectural ecoviles.
  • utopies tecnocientífiques: la creença en què el progrés erradicaria els mals de la humanitat ha estat una de les utopies més arrelades dels dos segles passats. Aquesta sha manifestat en ideals i pràctiques com el cientisme, leugenèsia, el transhumanisme i lextropianisme o la singularitat tecnològica. la fi, també shan originat pràctiques contràries, com la de la tecnologia adequada.
  • utopies religioses: des de ben antic, les religions abrahàmiques vehiculen promeses utòpiques, desenvolupades sobretot en el seu vessant popular, com ara lescatologia, el mil lenarisme o lapocatàstasi. A partir del segle xvii, la colonització del Nou Món també va oferir una terra "verge" a diferents moviments religiosos, que van poder concretar-hi els seus somnis de purificació tot creant diverses comunitats: van ser, per exemple els puritans, els amish o, més tard, els mormons.
  • utopies sociopolítiques: a Europa, fins a les revolucions de 1848, les aspiracions utòpiques van ser essencialment marcades pel seu optimisme idealista, desenvolupant idees com la república universal, la fraternitat dels pobles o la pau mundial com a fi inevitable de la història, i actes com la declaració universal dels drets humans o la creació de lesperanto com a nova llengua universal. Més endavant, el comunisme i lanarquisme van originar nombroses experiències pràctiques de la seva aplicació com el barri de Nova Icària a Barcelona, i als anys 1960 van florir propostes comunalistes com les comunes hippies o els quibuts a Israel.
  • utopies econòmiques: en leconomia la utopia sha desenvolupat en teories i pràctiques com el liberalisme, la competència perfecta, la sostenibilitat, el decreixement, el comerç just i daltres.
                                     

6. Alguns indrets dutopia

La ubicació dun indret anomenat "enlloc" ha variat evidentment al llarg del temps: les illes, en tant que món a part, han estat sempre fascinants, així com els espais misteriosos situats darrere les altes muntanyes llunyanes o a les regions prop del pol sud, però també se lha citat més enllà de la pròpia terra, com per exemple la lluna o en altres planetes. Fins i tot es troba a vegades fora del temps, en el passat o en el futur.

  • Xangri-La, reialme idíl lic perdut enmig les muntanyes del Tibet, on la gent hi viu sense envellir. Apareix en la novel la Lost Horizon de James Hilton 1933.
  • Federació Unida de Planetes, república galàctica regida democràticament i on diverses races conviuen en harmonia, eixida de la sèrie Star Trek 1966.
  • Illa de Sant Brandan, illa mítica probablement eixida de la cultura celta i adaptada pel primer cristianisme com a símbol iniciàtic de recerca de levolució espiritual.
  • Xauxa, país imaginari de ledat mitjana, on hi ha una gran abundància i on tothom pot viure regaladament sense treballar.
  • País del Preste Joan, reialme cristià misteriós, situat segons les llegendes medievals a lOrient, més enllà dels països pagans.
  • Eldorado, regió fabulosa de lAmèrica del Sud la qual els conqueridors castellans atribuïren immenses riqueses.
  • Icària, illa imaginària on Étienne Cabet situà lacció de la seva novel la filosòfica Voyage en Icarie, descripció dun país en el qual hom practicava el comunisme, que despertà un gran entusiasme entre la classe obrera de França en el decenni de 1840-50.
  • Libertàlia, república llegendària de pirates filòsofs on es va establir una mena de societat anarquista, segons els relats daventures dels segles xvii i XVIII.
  • Arcàdia, regió mitificada de lantiga Grècia, lloc de paisatge amè, de vida idíl lica i feliç, gairebé sinònim de paradís, exaltat en la poesia pastoral sobretot al Renaixement i al Romanticisme.
  • Jardí de lEdèn, concepte present en totes les cultures des de la més remota antiguitat, representa lindret on prosperà ledat dor de la humanitat primigènia, abans de cometre el pecat de voler obtenir la coneixença.
  • País de Mai Més, illa situada al cel on hom resta infant eternament. Apareix en la novel la Peter Pan de James Matthew Barrie 1904.
                                     

7. Bibliografia

  • Utopia 1516 de Thomas More, inaugura el gènere utòpic modern.
  • La República escrita vers el 380 aC de Plató és considerada com una de les primeres concepcions duna utopia.
  • La ciutat de Déu 413–426 dAgustí dHipona descriu una ciutat ideal, la "Jerusalem eterna", arquetip de les utopies cristianes.
  • Islandia 1942, dAustin Tappan Wright, descriu una illa imaginària de lhemisferi sud, una utopia que conté molts elements de larcadisme, incloent una política daïllament del món exterior i el refús de la industrialització.
  • Ecotopia: The Notebooks and Reports of William Weston 1975 utopia ecològica dErnest Callenbach.
  • Tao Hua Yuan Ji, 421 poema de Tao Yuanming, utopia xinesa.
  • Herland 1915, utopia feminista de Charlotte Perkins Gilman on es descriu una societat isolada composta exclusivament per dones que es reprodueixen per partenogènesi i on hi regna un ordre social ideal, sense guerres, conflictes ni domanació.
  • Christianopolis 1619 de Johann Valentin Andreæ, utopia religiosa.
  • Anarchy, State, and Utopia 1974 del filòsof llibertari americà Robert Nozick.
  • Future Primitive: The New Ecotopias 1994, recull de contes de diversos autors editat per Kim Stanley Robinson.
  • La Nova Atlàntida 1627 de Francis Bacon, utopia basada en la superioritat del saber científic.
  • La ciutat del sol 1623 de Tommaso Campanella, utopia religiosa.
  • Lilla del gran experiment. Reportatges de lany 2000 1927 dOnofre Parés és un dels pocs relats utòpics en català; lescenari de "lexperiment" és Austràlia on, al cap de 50 anys daïllament del món capitalista, els idealistes darreu han construït una societat perfecta.
  • News from Nowhere de William Morris 1892, exemple de socialisme utòpic.
  • Al-Madina al-Fadila, dAl-Farabí 874-950, on es presenta la teoria dun estat ideal, com La República de Plató. Al-Farabí considera la religió com una representació simbòlica de la veritat i, com Plató, creu que el deure dels filòsofs és guiar lEstat.
  • Viatge a Icària 1839 dÉtienne Cabet, exposició detallada duna societat comunista ideal.
  • Gloriana, or the Revolution of 1900 1890 de Lady Florence Dixie, utopia feminista.
  • La République Universelle ou lhumanité ailée réunie sous lEmpire de la Raison 1788, del pioner de laviació Guillaume Resnier, descriu el seu projecte utòpic de república universal, amb les seves lleis constitutives, les seves ciutats i els seus edificis, i on el vol seria el remei de tots els mals; fins i tot va imaginar una milícia amb ales, precursora de la força aèria militar.
  • Big Planet 1957, de Jack Vance, parla duna ciutat, Kirstendale, que aconsegueix establir lordre pel fet que els ciutadans, seguint un calendari elaborat, canvien constantment destatus, de títol i dobligacions.
  • Erewhon 1872 de Samuel Butler, posa en guàrdia contra les derives de la ciència i la tecnologia.
  • La fi de la utopia 1967 de Herbert Marcuse, filòsof alemany que denuncia la fe en el desenvolupament científic i tècnic, el cientisme i el tecnocratisme, com a noves utopies disfressades.
  • Lintelligence collective 1995 de Pierre Lévy, assaig sobre el repte dorganitzar el ciberespai del segle XXI.
  • Island 1962 dAldous Huxley explica la història de Will Farnaby, un periodista cínic que naufraga a lilla fictícia de Pala hi descobreix una societat utòpica antiga de 120 anys, fruit de la unió dels millors aspectes de les cultures occidental i oriental.
  • A Modern Utopia 1905 dH. G. Wells, obra influïda per les idees progressistes de la societat fabiana.
  • Walden 2 1948 de B. F. Skinner, reflexions sobre la crisi moral i estructural de la societat i els seus possibles remeis.
                                               

Utopia (desambiguació)

"Utopia" té aquests significats: Toponímia Utopia Ohio, àrea no incorporada dels Estats Units de caràcter anarquista Utopia, societat ideal i, per extensió, a un objectiu desitjat però irrealitzable Utopia Texas, petita població daquest estat Utopia grup, grup americà de rock progressiu liderat per Todd Rundgren Utopia Austràlia, comunitat aborigen Utopia Planitia, planura de lhemisferi nord de Mart Utopia sèrie de televisió Utopia llibre, obra de Thomas More Obres

Comuna
                                               

Comuna

"Comuna" té aquests significats: Comuna terres comunals, terreny pertanyent a tots els veïns duna població Comuna de París, govern socialista que va dominar breument a París lany 1871 Comuna societat, comunitat utopista Comuna o comú, divisió administrativa en certs països e.g., Romania Comuna o latrina, instal lació sanitària Viccionari

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →