Топ-100
Back

ⓘ Acudit. Un acudit és una petita narració o una sèrie curta de paraules, fruit de la imaginació, que pot ser parlada o escrita, i que té la intenció de fer riure ..




                                               

Roy J. Plunkett

Roy J. Plunkett va ser un químic nord-americà. Va inventar el politetrafluoroetilè, és a dir el Teflon, el 1938.

                                               

Bajo la sal

Bajo la sal és una pel lícula mexicana dirigida per Mario Muñoz Espinosa i estrenada al Festival Internacional de Cinema de Morelia de 2008. Es tracta de lopera prima del director Mario Muñoz, que va triar treballar sobre el guió de La venganza en el valle de las muñecas per a realitzar aquest thriller policíac. Es va filmar en una salinera de 33 mil hectàrees situada a Guerrero Negro, estat de Baixa Califòrnia Sud, al nord-oest de Mèxic. La pel lícula tracta una problemàtica similar la de Ciudad Juárez i els assassinats de dones.

                                               

La Fête chez Thérèse

La Fête chez Thérèse. Reynaldo Hahn 1874-1947, el més parisenc dels parisencs havia nascut a Caracas. Arribà a parís amb sis anys dedat i ja llavors composava petites melodies, hàbilment garabateadas. Admès com a oient al Conservatori rebre amb devoció els consells de Massenet. Théodore Dubois li va iniciar en els secrets de lharmonia i la composició. Però Reynaldo no va esperar a acabar els estudis per conquerir París, Els Goncourt anoten en el seu Diari que les seves melodies els semblen plenes dencant i de poesia. Alphonse Daudet el felicita paternalment; trava amistat amb Marcel Proust ...

Acudit
                                     

ⓘ Acudit

Un acudit és una petita narració o una sèrie curta de paraules, fruit de la imaginació, que pot ser parlada o escrita, i que té la intenció de fer riure loient o el lector. Normalment persegueix una finalitat humorística, tanmateix hi ha acudits amb connotacions polítiques, rivalitats esportives, etc. Hom diu que hi ha acudits "bons" i acudits "dolents", depenent de lefecte final causat. Molts cops això és influenciat directament per la manera com es presenta lacudit, és a dir, com sexplica lacudit.

En canvi, una broma, consisteix a crear una situació còmica a partir duna persona, una situació o un esdeveniment reals, mentre que un gag difereix de lacudit en el fet que lhumor no és verbal, sinó visual per exemple llançar un pastís de nata la cara dalgú.

                                     

1. La psicologia de les bromes i el seu estudi

La raó per la qual riem ha estat estudiada en nombroses ocasions per experts en el camp de la psicologia, com és el cas per exemple del llibre Lacudit i la seva relació amb linconscient de Sigmund Freud.

Society of Mind La societat de la ment, obra de Marvin Minsky, suggereix que la riallada té una funció específica que es relaciona amb el cervell humà. Opina que els acudits i el riure constitueixen mecanismes que utilitza el cervell per a aprendre labsurd. Per això, argumenta que un acudit, després descoltar-lo diverses vegades, ja no és divertit.

A The mechanism of the mind El mecanisme de la ment I am right, you are wrong Jo tinc raó, tu estàs equivocat dEdward de Bono, lautor suggereix que la ment és una màquina que treballa formant patrons, i que funciona reconeixent històries i conductes per a posar-les en patrons familiars. Quan una connexió familiar sinterromp, i alternativament un vincle nou i inesperat es produeix en el cervell per una ruta diferent a lesperada, sorigina el fet de riure amb la nova connexió. Aquesta teoria explica bastant sobre els acudits. Per exemple:

  • Per què els acudits tenen un inici elaborat i sovint repetitiu: La repetició estableix el patró familiar en el cervell. Un mètode usual és repetir aproximadament la mateixa història dues vegades per tal de, després, dir la part graciosa la tercera vegada que es conta la història. Les primeres dues vegades de la història evoquen un patró familiar en el cervell, i daquesta manera preparen el cervell per la part còmica.
  • Per què els acudits amb freqüència recorren a estereotips: lús destereotips crea un nexe amb una conducta familiar esperada, estalviant temps en la introducció de lacudit. Hi ha varietats dhistòries ben conegudes per exemple, el geni de la llàntia, que estalvien temps en la introducció i estableixen un patró familiar.
  • Per què un acudit només és graciós quan sescolta per primera vegada: una volta sha escoltat, sorigina el patró de reconeixement, de manera que no hi poden haver noves connexions i, per tant, no hi ha riure.
Vegeu també: broma facècia, humor, i falsa alarma