Топ-100
Back

ⓘ Geografia de Mart. La geografia de Mart, també coneguda com a areografia, aborda la delineació i caracterització de regions geogràfiques de Mart. La geografia m ..




                                               

Maurici (desambiguació)

"Maurici" té aquests significats: Geografia República de Maurici, Estat format per lilla de Maurici i daltres més petites de larxipèlag de les Illes Mascarenyes Illa Maurici, illa on es troben les 9/10 parts de la República de Maurici Biografies Maurici revolucionari, revolucionari de la província romana dÀfrica Flavi Tiberi Maurici, emperador romà dOrient del 582 al 602. Juni Maurici, polític romà del segle i. Sants i beats Sant Maurici dAgaunum, màrtir cristià al segle iv. Beat Maurici dHongria, dominic hongarès del segle xiv. Beat Maurici Proeta, frare agustinià català del segle xv. Vic ...

                                               

Centauri Montes

Centauri Montes és una serralada del planeta Mart, situada al voltant de les coordenades 39.2º S 95.9º I, al quadrangle Hellas. Té uns 270 km de diàmetre. Va ser identificat per primera vegada a partir del contrast de brillantor/foscor dels senyals dalbedo fotografiades per Eugène Antoniadi i va rebre el seu nom segons la nomenclatura estàndard per als accidents geogràfics de Mart.

Geografia de Mart
                                     

ⓘ Geografia de Mart

La "geografia" de Mart, també coneguda com a areografia, aborda la delineació i caracterització de regions geogràfiques de Mart. La geografia marciana se centra principalment en el que es coneix com a geografia física en la Terra; això és la distribució de característiques físiques al voltant de Mart i les seves representacions cartogràfiques.

                                     

1. Història

Les primeres observacions van ser, per descomptat, des de telescopis en la superfície terrestre. La història daquestes observacions estan marcades per les oposicions de Mart, quan el planeta està més prop de la Terra i per això més fàcilment visible, la qual cosa ocorre una vegada cada parell danys. Fins i tot més notables són les oposicions perihèl liques de Mart, que ocorren cada 16 anys, aproximadament, i es distingeixen perquè Mart es troba pròxim al periheli, aproximant-lo encara més la Terra.

Al setembre de 1877, una oposició perihèl lica havia ocorregut el 5 de setembre, lastrònom italià Giovanni Schiaparelli va publicar el primer mapa detallat de Mart. Aquests mapes contenien característiques que ell va denominar canali "canals", que més tard es va demostrar eren únicament il lusions òptiques. Es va suposar que aquests canali eren línies llargues i primes en la superfície de Mart, a les quals ell va donar noms de rius famosos de la Terra.

Seguint aquestes observacions, es va sostenir durant llarg temps la creença que Mart contenia vasts mars i vegetació. No va ser fins que naus espacials van visitar el planeta durant el programa Mariner de la NASA en els anys 60, que aquests mites van ser contestats. Alguns mapes de Mart van ser elaborats usant dades daquestes missions, però no va anar fins la missió Mars Global Surveyor, llançada en 1996 i conclosa en 2006, quan es van obtenir complets i elaborats mapes.

                                     

2. Topografia

La topografia marciana ve marcada per una dicotomia destacada: al nord abunden les planes allisades per colades de lava, en contrast amb els terrenys muntanyosos del sud, accidentats i poblats de cràters dimpacte antics. La superfície de Mart vista des de la Terra està, dividida en dos tipus dàrees, amb diferents albedos. Les planes més pàl lides cobertes de pols i sorra rica en òxids de ferro de tons vermellosos foren antigament concebudes com a continents marcians, i així sels va assignar noms com Arabia Terra o Amazonis Planitia. Els terrenys més foscos van ser llavors concebuts com mars, i sels va assignar noms com Mare Erythraeum, Mare Sirenum i Aurorae Sinus. El terreny fosc més gran vist des de la terra és Syrtis Major.

El volcà escut Olympus Mons és, amb els seus 26 km daltura, la muntanya coneguda més alta del sistema solar. El volcà es troba en un vast territori muntanyós conegut com a Tharsis, que conté altres grans volcans. La regió de Tharsis conté així mateix el sistema de canons més gran del sistema solar, el Valles Marineris, que mesura uns 4.000 km de llarg i arriba 7 km de profunditat. Mart és un planeta marcat per un gran nombre de cràters dimpacte. El més gran dells és Hellas Planitia, cobert per sorra de tons vermellosos clars.

Mart presenta dues capes polars de glaç permanent: una al nord, localitzada en el Planum Boreum, i una altra al sud, al Planum Austral.

La diferència entre els punts més alt i més profund de Mart és duns 31 km des del cim del Mont Olimp a una altitud de 26 km, fins al fons del cràter de Hellas Planitia a una profunditat de 4 km per sota del datum. En comparació, la diferència entre els punts més alt Everest i més profund Fossa de les Marianes de la Terra és de només 19.7 km. Combinats amb la diferència en els radis dambdós planetes, aquestes dades signifiquen que Mart és prop de tres vegades més rugós que la Terra.

El Working Group for Planetary System Nomenclature, de la Unió Astronòmica Internacional és lòrgan responsable dels noms assignats als accidents geogràfics marcians.

                                     

2.1. Topografia Nivell de la mar

Com que Mart no té oceans, i per això no té nivell del mar, és convenient definir un nivell arbitrari delevació zero o "datum" per cartografiar la superfície. El datum es defineix per Mart en termes de laltura la qual laire té una pressió particular, a una temperatura propera al punt de fusió de laigua: una pressió de 610.5 Pa 6.105 mbar, aproximadament el 0.6% de la pressió terrestre, la temperatura de 273.16 K. Aquesta pressió i temperatura corresponen amb el punt triple de laigua. Les condicions en Mart són tan diferents de les de la Terra, que les altituds de Mart no haurien de ser directament comparades amb les de la Terra per a propòsits com trobar vida, potencials regions aptes per establir colònies, etc.

                                     

2.2. Topografia Meridià zero

Lequador marcià està definit per la seva rotació, però la localització del seu meridià zero lequivalent marcià del meridià de Greenwich fou especificat com en el cas de la Terra, per lelecció dun punt arbitrari que va ser acceptat per observadors posteriors. Els astrònoms alemanys Wilhelm Beer i Johann Heinrich Mädler van escollir un petit accident circular com a punt de referència quan van produir el primer mapa sistemàtic de Mart entre els anys 1830-1932. En 1877, la seva elecció va ser adoptada com el meridià zero per lastrònom Giovanni Schiaparelli quan va començar a treballar en el seu mapa de Mart. A partir de la gran quantitat dimatges i dades de la superfície de Mart aportades per la missió Mariner 9 al 1972, Merton Davies de la RAND Corporation prengué com a definició més precisa de la longitud 0.0 un petit cràter posteriorment anomenat Airy-0, localitzat en el Sinus Meridiani al llarg de la línia de Beer i Mädler.

                                     

2.3. Topografia Mapa interactiu de Mart

El següent mapa dimatge del planeta Mart conté enllaços interns a característiques geogràfiques destacant les ubicacions de Rovers i mòduls de descens. Feu clic en les característiques i us enllaçarà a les pàgines dels articles corresponents. El nord està la part superior; les elevacions: vermell més alt, groc zero, blau més baix.

                                     

3.1. Nomenclatura Nomenclatura antiga

Encara que més recordats per fer mapes de la Lluna des de 1830, Johann Heinrich von Mädler i Wilhelm Beer van ser els primers "areàgrafs". Van començar per establir que molts dels elements que veien eren permanents, determinant així el període de rotació del planeta. En 1840, Mädler va combinar deu anys dobservacions per crear el primer mapa de Mart. En lloc datorgar noms al que veien, Beer i Mädler simplement els van assignar lletres. Daquesta manera, Sinus Meridiani va passar a ser "a".

En les dues següents dècades, conforme els instruments milloraven i el nombre dobservadors augmentava, alguns daquests elements van adquirir noms populars. Per donar alguns exemples, Solis Lacus es va conèixer com a "Oculus" lull, i Syrtis Major va ser conegut com a "Mar del rellotge de sorra" i l"Escorpí". En 1858, lastrònom jesuïta Angelo Secchi va establir el "Canal Atlàntic" per. Secchi va comentar que semblava complir el mateix paper que lAtlàntic, separant el Nou del Vell continent. Aquesta va ser la primera vegada que es va usar el terme canal en un accident del terreny marcià.

En 1867, Richard Anthony Proctor va dibuixar el seu propi mapa de Mart, basant-se, de vegades de manera vaga, en els primerencs dibuixos del reverend William Rutter Dawes, fets en 1865, els millors disponibles en el moment. Proctor va explicar el seu sistema de nomenclatura dient: "He aplicat als diversos elements els noms daquells observadors que han estudiat les peculiaritats físiques de Mart." Aquí hi ha alguns dels seus noms, al costat dels que va proposar Schiaparelli:

  • Continent de Mädler = Chryse Planitia, Ophir, Tharsis
  • Terra de Cassini = Ausonia
  • Continent de Dawes = Aèria Terra i Arabia Terra
  • Oceà De La Rue = Mare erythraeum
  • Mar de Dawes = Tithonius Lacus
  • Mar de Maraldi = Maria Sirenum i Cimmerium
  • Mar principal = Lacus Moeris
  • Continent de Secchi = Memnonia
  • Terra de Hind = Libya Montes
  • Mar de Kaiser = Syrtis Major
  • Estret de Herschel II = Sinus Sabaeus
  • Mar de Lockyer = Solis Lacus
  • Mar de Hooke = Mare Tyrrhenum
  • Terra de Lockyer = Hellas Planitia
  • Continent de Herschel I = Zephyria, Aeolis, Aethiopis

La nomenclatura de Proctor ha estat criticada sovint principalment per haver honrat principalment a astrònoms anglesos, però també perquè alguns apareixia més duna vegada. Particularment, Dawes apareixia sis vegades: en un oceà, un continent, un mar, un estret, una illa, i una badia. En qualsevol cas, els noms de Proctor no mancaven dencant, i van ser la base per a molts altres noms donats amb posterioritat als elements visibles de Mart.



                                     

3.2. Nomenclatura Nomenclatura moderna

En lactualitat, els noms en Mart deriven de moltes fonts. Moltes de les característiques de lalbedo mantenen els seus noms, però sovint han estat modificades per reflectir els nous coneixements de què es disposa. Per exemple, Nix Olympic les neus de lOlimp van passar a ser el Olympus Mons Mont Olimp.

Els cràters grans de Mart es nomenen a partir de científics i descriptors de ciència-ficció, els més petits porten noms de ciutats de la Terra.

Alguns daquests elements estudiats pel Mars Exploration Rover reben noms o sobrenoms temporals. No obstant això, alguns daquests objectes més notables com els Turons Columbia Hills en anglès van rebre nom en record dels set astronautes que van morir la destrucció del Transbordador espacial Columbia, en lesperança que aquests noms siguin fets permanents per Unió Astronòmica Internacional.

                                               

Empúries (desambiguació)

"Empúries" té aquests significats: Sant Martí dEmpúries, poble del municipi de lEscala, a lAlt Empordà. Lantic comtat dEmpúries, que sestenia per lactual Empordà. Lantiga ciutat dEmpúries, fundada pels grecs a lAlt Empordà. Castelló dEmpúries, municipi de lAlt Empordà. Lantic bisbat dEmpúries, que sestenia per lactual Empordà. Geografia: hi ha diferents entitats que comparteixen el mateix topònim. Literatura: LEditorial Empúries.