Топ-100
Back

ⓘ Història de la geografia. Els inicis de la geografia grega estan lligats la literatura, amb les descripcions de llocs contingudes a les obres dHomer, i la filos ..



                                               

Països Baixos (desambiguació)

"Països Baixos" té aquests significats: Història: Els Països Baixos del sud meridionals: els Països Baixos espanyols Geografia: Els Països Baixos, un estat europeu. Geografia: El Regne dels Països Baixos, que comprèn els Països Baixos, Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Història: El Regne Unit dels Països Baixos: lestat format pels Països Baixos austríacs, el Principat de Lieja, Luxemburg i els Països Baixos de 1815 a 1830. Història: Els Països Baixos del nord septentrionals: la República de les Set Províncies Unides Història: Els Països Baixos borgonyons, posteriorment conegut com les Disset ...

Història de la geografia
                                     

ⓘ Història de la geografia

Els inicis de la geografia grega estan lligats la literatura, amb les descripcions de llocs contingudes a les obres dHomer, i la filosofia, amb les especulacions sobre la forma de la Terra, com per exemple les de Tales de Milet. El seu deixeble Anaximandre de Milet va dibuixar un mapa on reflectia lopinió que la Terra era un cilindre suspès a lespai, on la part habitada era circular, intentant així plasmar per primer cop tot el món cartogràficament. Hecateu va recollir aquest mapa, millorant-lo i aquest sí que sha conservat íntegre: presenta el món com un cercle on el Mediterrani i Grècia ocupen el centre, al nord està Europa, a lEst Àsia i al sud Líbia.

Els treballs dEratòstenes i seguidors sobre la forma de la Terra van incorporar-hi per primer cop càlculs matemàtics precisos incloent la noció de meridià i paral lel per definir posicions i van donar nom la disciplina. Claudi Ptolemeu va aprofitar el sistema de meridians i paral lels i va incorporar els càlculs de lastronomia per traçar mapes sobre una Terra esfèrica, que van inspirar els debats sobre la forma del planeta molt temps després.

Aquests mapes teòrics van començar a corregir-se amb les expedicions dels navegants grecs, com Escilax de Carianda, que van fundar colònies comercials i van afinar el coneixement sobre el terreny de la geografia. Destaca el paper de lhistoriador Heròdot, qui va protagonitzar també nombrosos viatges i a banda de descriure els indrets que visitava feia aproximacions als seus pobladors, un acostament etnogràfic que va predominar la geografia durant segles. Altres noms destacables són el de Piteas, per la seva exploració al nord, i Alexandre Magne, per les incursions orientals.

Lobra dEstrabó va inspirar els romans en les seves descripcions del món, sorgides dels relats dels seus soldats i no tant de comerciants com en el cas grec. Els seus mapes no naixien de la preocupació teòrica sobre la forma del món, sinó com a suport pràctic de fins polítics, en la línia de Pomponi Mela. Per això destaquen els mapes de carreteres, com el que copia la Taula de Peutinger.

Els primers mapes xinesos daten del SIV aC si bé es basen només en territoris xinesos i estan traçats recollint llegendes i mites, van aportar avenços com lús de lescala per part de Pei Xiu. Aquests mapes neixen dun interès econòmic, per això estan lligats a descripcions extenses sobre la geologia del terreny i els possibles conreus que shi poden fer, així com els recursos naturals de cada regió. La geografia índia, coetània, és de menor rellevància per estar fortament supeditada a mites locals.

                                     

1. Geografia medieval

La geografia medieval cristiana considerava que la Terra havia de seguir les prescripcions bíbliques i es representaven en els mapes anomenats T-O, ja que la Terra, envoltada dun cercle oceànic O, tenia forma de T, essent els cada pal de la lletra un dels continents coneguts. Un dels primers mapes daquest estil es troba a les obres del Beat de Liébana.

El món islàmic va heretar les tècniques i concepcions grecollatines i van ampliar els mapes, especialment a zones com lÍndia i Àfrica, com es veu la Tabula Rogeriana dAl-Idrissí. Com els xinesos, acompanyaven els mapes amb descripcions sobre la flora i fauna locals. Al-Jàhidh va ser el primer geògraf a afirmar que lentorn físic determinava la història i psicologia dels seus habitants. Al-Biruní, per la seva banda, va destacar per saber calcular de forma precisa la distància entre poblacions usant equacions matemàtiques, fer que va simplificar les pevisions per als viatges comercials.

Cal citar dos exploradors claus que van ajudar al coneixement de la geografia amb els seus viatges, Ibn Battuta i Marco Polo, per la banda islàmica i cristiana respectivament.

                                     

2. Geografia moderna

Lera de lexploració i el colonialisme van revolucionar la geografia moderna, en ampliar considerablement els territoris coneguts, especialment a partir del descobriment dAmèrica per part de Cristòfol Colom. Es van recuperar els mapes clàssics i islàmics a Europa i van tornar les polèmiques sobre la forma i mida de la Terra, que van esperonar nous viatges de conquesta i cartografia científica com la de Gerardus Mercator. Els mapes de Juan de la Cosa són els més antics conservats sobre el nou continent. També són força antics els de Piri Reis i alguns estudiosos afirmen que en ells es pot intuir lAntàrtida, sense que esitgui plenament demostrat.

Al segle xvii es va iniciar lanomenada cartografia científica, ja que es considerava que la geografia era part de les matemàtiques, com es pot veure per exemple a lobra de Bernhardus Varenius. Durant dècades a més a més es van desllindar della les disciplines de la botànica, la geologia i altres ciències descriptives de la Terra.

Al segle xix la geografia ja era una ciència universitària de ple dret. A recer de limperialisme i les noves descobertes, van sorgir les primeres societats gepgràfiques, entre les quals destaquen la britànica Royal Geographical Society i la National Geographic Society, la corresponent associació americana, que va tenir un paper clau en la divulgació del saber geogràfic.

Thomas Henry Huxley, seguint les teories dAlexander Von Humboldt, va intentar aplicar la geografia les lleis de la causalitat, que estudiaven un fenomen en una regió i extrapolaven les seves conclusions a zones més àmplies o a tot el planeta. Un altre estudiós, Carl Ritter, va lligar la geografia la història en la línia dialèctica de Hegel. I Alfred Hettner va distingir entres bues branques fonamentals de la geografia, la geografia física, fortament lligada als mapes, i la geografia regional, que incloïa les descripcions dels pobladors i característiques de la zona estudiada. Així es recollien les diferents tradicions heretades de lAntiguitat, essent camps diferents destudi de la mateixa ciència.

                                     

3. Geografia als segles XX i XXI

Al segle xx convivien els dos paradigmes però lanomenada revolució quantitativa, marcada pel positivisme, va fer que simposés als anys 50 una visió objectiva de la geografia a les facultats i escoles elementals, on shavia introduït com a matèria essencial. Autors com Schaefer reclamaven lús del mètode científic per situar la geografia a lalçada daltres camps dexperimentació. Lecologia moderna va aprofitar les dades daquesta tendència per a les seves afirmacions.

Contra ella va sorgir lanomenada geografia crítica que, partint de lexistencialisme, recull les aportacions de la desconstrucció, el feminisme i altres corrents per abordar la geografia com un estudi cultural, on les persones ocupen el centre dinterès, i la seva relació amb lentorn és la clau explicativa. Noms destacats daquest corrent són el de David Harvey o Yves Lacoste, dins la geopolítica. La geografia humana com a disciplina autònoma recull lherència daquesta línia de pensament.

Al segle XXI continuen les polaritzacions entre geografia física i humana, que periòdicament polemitzen sobre la ubicació de la geografia dins les ciències socials, humanitats o ciències físiques. Paral lelament, shan anat incorporant subdisciplines com lurbanisme, lambientalisme i la teledetecció, fruit dels avenços socials i tecnològics de lèpoca.

                                               

La Tolita

"La Tolita" té aquests significats: Illa situada la costa de lEquador; vegeu La Tolita Equador. Geografia Història precolombina Cultura precolombina de lactual Equador; vegeu cultura La Tolita.

                                               

Artaxes

"Artaxes o Artàxies" té aquests significats: riu Artaxes, a Armènia Geografia Història Artaxes II dArmènia 33-20 aC Artaxes I dArmènia 189-159 aC 200-189 sparapet o estrateg

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →