Топ-100
Back

ⓘ Pere Pi i Parera és un empresari i antic pilot català de motociclisme, activitat en què va destacar durant les dècades de 1950 i 1960 aconseguint 6 campionats d ..




Pere Pi i Parera
                                     

ⓘ Pere Pi i Parera

Pere Pi i Parera és un empresari i antic pilot català de motociclisme, activitat en què va destacar durant les dècades de 1950 i 1960 aconseguint 6 campionats dEspanya de motocròs, un de velocitat i un de trial, a banda de 14 campionats de Catalunya en totes les modalitats.

Fou també pilot provador i directiu de lempresa Montesa, on va treballar prop de 25 anys, havent estat un dels màxims desenvolupadors dels seus models de motocròs la Cappra, de trial la Cota i denduro l Enduro. Al final de la dècada de 1970 fou el creador i impulsor del biketrial que batejà com a Trialsín i va fundar lempresa Monty, fabricant de bicicletes per a aquest esport. Simultàniament, tingué també un paper destacat en el naixement i expansió del trial indoor.

Casat amb Maria Isern germana del comerciant i dinamitzador motociclista Josep Isern, té dos fills: Eva i Ot Pi, múltiple campió del món de biketrial.

                                     

1. Biografia

Nascut a Can Dunyó, masia de Lliçà dAmunt propera al camí de Santa Eulàlia de Ronçana, Pere Pi és fill de Joaquim i Rosa. Té un germà, Antoni, cinc anys més gran que ell.

A 11 anys va caure greument malalt de peritonitis tuberculosa, essent desnonat pels metges fins que lingressaren la clínica del doctor Gimeno dEsplugues de Llobregat, on va romandre un any sotmès a un estricte tractament naturòpata gràcies al qual superà la malaltia. Poc després sinstal là amb la seva mare i germà La Florida, barri de Santa Perpètua de Mogoda, on havien de subsistir en dures condicions. A 14 anys hagué de posar-se a treballar la riera de Caldes, garbellant sorra que el seu germà Ton venia a les obres per a fabricar ciment.

                                     

1.1. Biografia Derbi 1954-1959

El 1954 entrà a treballar a Derbi com a noi dels encàrrecs del germà de lamo, Josep Rabasa Papitu. Allà coincidí amb Jaume Pahissa i Paco Tombas, dos genis de la mecànica dels qui naprengué molt. De Tombas, concretament, nobtingué uns sòlids coneixements de mecànica i disseny, així com de pilotatge esportiu de motocicletes.

Durant aquells anys, Pi aprofitava quan no hi havia ningú la fàbrica per a practicar tot conduint motos pels passadissos, pràctiques que li anirien molt bé a lhora de competir en gimcanes. Sinicià en aquesta modalitat a quinze anys, i ben aviat en fou el mestre indiscutible. Gairebé al mateix temps, començà a provar tota mena de modalitats: motoball, ral lis, enduro anomenat aleshores regularitat, pujades de muntanya, resistència i velocitat, obtenint-hi també diversos èxits. Després de debutar amb victòria el 1956 en la incipient modalitat del motocròs, aviat esdevingué lhome a batre en aquesta disciplina, fins que Montesa el fitxà a començaments de 1960.

                                     

1.2. Biografia Montesa 1960-1983

Sestigué a Montesa fins al 1983, primer com a pilot-provador competí en motocròs fins a 1966 i en trial de 1968 a 1974, aconseguint nombrosos èxits esportius, i ben aviat com a màxim responsable de desenvolupament de les motos de fora dasfalt, esdevenint membre de lequip directiu i accionista de lempresa. Per tal de tenir la fàbrica ben a prop, sinstal là amb la família a Esplugues de Llobregat.

Al capdavant del DID Departament dInvestigació i Desenvolupament dirigí un equip de 40 tècnics amb la col laboració dels quals creà els models més emblemàtics de la marca: la Cappra, la Cota i lEnduro fins i tot els noms sels empescava ell. Al mateix temps, ideà nombroses solucions tècniques que de seguida eren adoptades per altres marques, esdevenint moltes delles estàndards arreu del món.

Durant la seva etapa a Montesa fou responsable del naixement de dues noves modalitats esportives gairebé simultàniament: el biketrial i el trial indoor: cap a 1977 se li acudí de fabricar bicicletes per la pràctica del trial, creant les Montesita i alhora un nou esport, que anomenà Trialsín. Tot i que ell diu no haver-lo "inventat" de trial en bicicleta sempre se nhavia fet, sí que nideà el nom i el reglament, lestructurà i limpulsà internacionalment, essent-ne la màxima autoritat federativa durant anys a banda de comercialitzar les primeres bicicletes pensades per a aquest esport. El 1991, tip que lUCI menystingués aquesta modalitat, promogué la creació de la BIU i rebatejà lesport com a Biketrial. Daltra banda, el 1978 participà en la creació del Trial Indoor Solo Moto prova degana de la disciplina, responsabilitzant-se durant 13 anys del seu disseny i ideant-ne el reglament, moltes de les innovacions del qual han estat adoptades pel trial tradicional.



                                     

1.3. Biografia Monty 1983-2009

Quan Montesa presentà suspensió de pagaments el 1983, lluny darronsar-se tirà pel dret i va muntar la seva pròpia empresa per a seguir produint les reeixides bicicletes de trial. Naixia així Monty, una empresa inicialment modesta que ha anat creixent sota el seu lideratge fins a esdevenir la referència internacional dins el món de la bicicleta de trial i especialitzada. Al moment de lliurar la direcció general de lempresa al seu fill Ot, la societat valia uns 10 milions deuros i exportava a més de 30 països.

Durant la seva etapa al capdavant de Monty, Pere Pi ha estat el creador de molts dels seus models i ha aportat també nombroses innovacions tècniques dins el ram de la bicicleta, avui adoptades per les altres marques arreu del món.

                                     

1.4. Biografia Actualitat

Jubilat el 2009, Pere Pi està involucrat des de 2011 en la promoció de dues noves modalitats de ciclisme infantil, destinades a practicants dentre 2 i 5 anys: el Push-BikeTrial, varietat del biketrial, i el Push-Bike-F1, barreja de cursa i de gimcana. Darrerament ha publicat un llibre amb les seves memòries intitulat "No tinc 200 anys", el qual presentà -coincidint amb el seu 72è aniversari- en un acte públic presidit per Ivan Tibau al Museu Colet de Barcelona.

El gener del 2020, la Federació Catalana de Motociclisme li concedí, juntament amb Estanis Soler, Josep Isern i Oriol Puig Bultó, el premi Legends en reconeixement la seva trajectòria motociclista.

                                     

2.1. Trajectòria esportiva Els inicis

A quinze anys participà per primer cop en una gimcana a Granollers hi quedà segon. Ben aviat encetà una llarga etapa de domini daquesta modalitat motociclista, molt popular aleshores a Catalunya, arribant a guanyar-ne vora 50 en pocs anys, sempre pilotant la Derbi 98. Durant aquella etapa, Pi competia amb èxit en tota mena de modalitats motociclistes.

                                     

2.2. Trajectòria esportiva Velocitat

El 1958 participà en diverses pujades de muntanya i guanyà la de Sant Genís de Vilassar en la seva categoria. Aquell mateix any disputà les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb Antoni Agramunt, guanyant-hi en categoria "Turisme" amb una Derbi-350 bicilíndrica. El 1959 disputà el Campionat dEspanya de velocitat en la categoria de 100 cc, i guanyà el títol amb una Derbi-98 preparada per Tombas.

                                     

2.3. Trajectòria esportiva Motocròs

Pi va ser un motociclista pioner a Catalunya en les disciplines de fora dasfalt, participant en les primeres curses celebrades la península de motocròs i, més tard, de trial. El 1956 disputà a Martorelles la seva primera competició de motocròs quan aquesta modalitat era encara una cursa contra-rellotge per camins de muntanya, i la va guanyar per davant de pilots oficials de Montesa, esdevenint la revelació del moment. El 1958 aconseguí una altra sonada victòria al Motocròs del Fang de Vic, per davant dels millors pilots de lèpoca, i poc després repetí triomf al motocròs de Manresa, al Puigberenguer el primer que sorganitzava la península en circuit tancat amb sortida en paral lel.

Veient el seu potencial, Derbi contractà com a instructors dos pilots de la Catalunya Nord, Delfí Coll i Robert Marí, amb els quals Pi millorà el seu estil de pilotatge i aprengué a dissenyar i construir circuits de motocròs. Al febrer de 1960, quan ja era el millor pilot de motocròs del moment, el manager esportiu de Montesa Rafa Marsans el va fitxar per a poder plantar cara al potent equip de Bultaco.

La seva primera cursa amb Montesa va ser el "I Moto-Cross Internacional de Barcelona", que es va disputar aquell mateix febrer al Circuit de Pedralbes. Allà hi va córrer amb una Brío 110 de sèrie, equipada simplement amb pneumàtics de cross i un plat de major diàmetre. Aquell mateix any, ja amb una motocicleta adient, va aconseguir diverses victòries. Lany següent, 1961, amb el nou motor de la Impala, guanyà els campionats dEspanya de motocròs de 125 i de 250 cc i va vèncer la cursa estatal del II Moto-Cross Internacional de Barcelona. A partir daleshores, Pere Pi va guanyar diversos campionats estatals daquesta especialitat, en dura rivalitat esportiva amb els corredors de Bultaco Oriol Puig Bultó i José Sánchez.

Els seus sis títols de campió dEspanya de motocròs són aquests:

  • 125 cc: 1961, 1963
  • 250 cc: 1961, 1962, 1965, 1966


                                     

2.4. Trajectòria esportiva Èxits internacionals

Ja a lèpoca de Derbi començà a competir per la Catalunya Nord i Occitània, i com a pilot oficial de Montesa consolidà una llarga carrera dins el motocròs internacional que el portà a guanyar-ne més de 25 proves arreu dEuropa incloses algunes de les més importants i a ser un pilot molt valorat, amb contractes arreu. Al llarg duns vuit o deu anys, competí habitualment a França, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Anglaterra i Txecoslovàquia, així com esporàdicament a Suècia i Finlàndia. Disputà també diversos Grans Premis del Campionat del Món de motocròs, essent-hi el seu millor resultat un parell de sisenes posicions.

De tots els països on competia, on més ho feia era a França. En una època en què als circuits francesos hi feien cap campions mundials i pilots darreu dEuropa, Pere Pi era el segon més sol licitat pels organitzadors, ja que atreia força públic espanyol emigrat. El contractaven arreu de lhexàgon, i sovint apareixia juntament amb Joel Robert als cartells publicitaris de les curses internacionals. La seva participació a França era tant valorada que rebia ofertes amb un any dantelació i no podia atendre-les totes. A més, allà els seus resultats eren millors que al campionat del món, ja que la durada de les mànegues era inferior i més assequible per a ell. En una ocasió fins i tot va guanyar al millor del moment, Torsten Hallman: fou lany 1965 en una cursa internacional La Guépia, on corria tot just quatre dies després del seu casament.

El 1964 va patir una luxació despatlla en una cursa La Capèla de Marival que gairebé acabà amb la seva carrera. De resultes de laccident, sestigué amb el braç immobilitzat tres mesos i hagué dencarar després una lenta recuperació, amb la qual cosa va perdre els campionats estatals en què estava immers.

                                     

2.5. Trajectòria esportiva Retirada

Finalment, el 1966 decidí de retirar-se per esgotament físic i nerviós, i especialment pel vertigen que latacava a vegades a lhora dencarar grans canvis de rasant. Al motocròs de Burgos, on justament hi havia moltes pujades i baixades fortes, va aturar la moto en plena cursa i va plegar del motocròs per sempre més.

                                     

2.6. Trajectòria esportiva Trial

Retirat del motocròs, es va centrar en la direcció del DID de Montesa durant un any, fins que el 1967 decidí de dedicar-se seriosament al trial, iniciant-hi una reeixida carrera. Val a dir que en aquesta disciplina hi tenia certa experiència, atès que ja havia participat en dues de les primeres proves de trial disputades la península, el II Trial de Sant Vicenç de Castellet 1960 i el II Trial de Viladrau 1962. A loctubre de 1964 la FIM va organitzar un curset internacional de trial a Grenoble impartit pel Campió de França Claude Peugeot. Pere Pi aleshores amb 24 anys i en un dels seus millors moments al motocròs hi va assistir com a únic representant de Montesa amb una moto de motocròs lleugerament adaptada, quedant en 13è lloc la prova de cloenda.

L1 de novembre de 1964 es va celebrar el I Trial del Tibidabo, Pi hi va participar amb un prototipus adaptat per a aquesta especialitat, però coneixent les seves limitacions ja que competia amb pilots més experimentats i amb muntures més adients shi va presentar amb americana, corbata i sabates "de vestir". Tot i així, es va classificar en desè lloc. Aquell mateix any, 1964, va competir també al Trial de Sant Vicenç de Castellet amb un prototipus derivat de la Impala Cross, equipat amb suspensió Earles. A partir daquí va anar millorant la moto i fou segon a Sitges, la següent prova. La seva primera victòria en una competició de trial la va aconseguir el 31 de gener de 1965, a Manresa, per davant de les Bultaco dOriol Puig Bultó i Joan Soler Bultó. L1 doctubre de 1967 aconseguí la tercera plaça al I Trial de Sant Llorenç.

Durant aquell temps anava treballant en el prototipus de trial fins a dissenyar la primera moto de trial pròpiament dita de Montesa: la 250 Trial de 1967. A partir de llavors es desenvolupà a Montesa una frenètica carrera liderada per Pi, com a tècnic-corredor, Jordi Ros tècnic del DID i Leopoldo Milà, per desenvolupar una moto plenament competitiva. Aquesta fou presentada aviat amb un nom que va passar la història del trial: Cota 247.



                                     

2.7. Trajectòria esportiva Èxits estatals

A començaments de 1968 es va celebrar el primer Campionat dEspanya de trial Pi -encara amb la 250 Trial- va guanyar les tres proves de què constava: la primera a Sagunt Camp de Morvedre l11 de febrer, el Trial de Primavera a Barcelona al Tibidabo i el Trial de Madrid, proclamant-se així campió. Lany 1969, en el còmput final daquest campionat va empatar a punts amb el jove Ignasi Bultó fill de lamo de Bultaco Francesc Xavier Bultó. Pi va guanyar dues de les quatre proves puntuables i fou segon a les altres, exactament el mateix que Bultó. En quedar empatats, el títol fou per qui havia obtingut menys penalització al llarg de les quatre proves: Ignasi Bultó guanyà per dos peus de diferència, començant així una carrera dèxits esportius.

Pere Pi aconseguí encara dos subcampionats dEspanya de trial més i un tercer lloc, així com nombrosos campionats de Catalunya. Arribà a encadenar 48 victòries consecutives més dun any guanyant constantment, fins que Jaume Bordoy va posar fi la seva ratxa en un trial a Tarragona. Pi es va retirar de la competició cap a 1974 per tal de centrar-se en la seva feina al DID, però fins aleshores fou un dels pilots capdavanters a lestat i aconseguí importants triomfs, com ara el 1972, quan va guanyar la primera edició dels Tres Dies de Trial de Santigosa -prova inspirada en els Sis Dies dEscòcia- amb una Cota 123, model presentat aquell mateix any que era la "germana petita" de la Cota 247.

Com a curiositat, a les proves de trial era conegut pels seus eterns pantalons blancs. Fou una estratègia de màrqueting que se li acudí, i en un viatge als EUA es comprà uns quants Levis de color blanc amb els quals competia sempre.

                                     

2.8. Trajectòria esportiva Montesa Cota 247

La Cota 247 es presentà oficialment al Saló de lAutomòbil de Barcelona, el maig de 1968, coincidint pràcticament amb els Sis Dies dEscòcia. La seva autoria ha estat sovint atribuïda a Leopoldo Milà, ja que fou ell qui la presentà en públic per ser membre de lassociació ADI-FAD, però de fet Milà només sencarregà de lacabat estètic. La moto és fruit de lobra de Pere Pi en estreta col laboració amb Jordi Ros, amb les aportacions del campió de França Christian Rayer i, més endavant, de Don Smith, un dels millors pilots de trial de lèpoca.

La nova Cota 247 fou un model amb moltes innovacions tècniques i estètiques, bona part de les quals indispensables actualment en aquesta mena de motocicletes. Els especialistes en valoraren lharmonia de línies, la cromàtica en els acabats i linnovador disseny del conjunt dipòsit/seient duna sola peça en fibra de vidre, aconseguint una gran estilització i lleugeresa de formes que permetia controlar-ne lestabilitat més fàcilment la idea de linnovador dipòsit la va treure Pere Pi dun plàtan. Per totes aquestes aportacions, la motocicleta obtingué el premi de la crítica i el Delta dArgent ADI-FAD al millor disseny industrial i, més endavant, amb motiu dels 25 anys dels premis ADI-FAD, el Delta dOr en reconeixement a les seves aportacions davantguarda. A banda, ha estat situada al setè lloc de la llista dels 100 millors dissenys de motocicletes del segle xx.

                                     

2.9. Trajectòria esportiva Carrera internacional

Durant la seva etapa com a pilot de trial, Pere Pi es desplaçà arreu dEuropa i participà en tota mena de proves internacionals, algunes de puntuables per al Campionat dEuropa entre altres, Itàlia i Irlanda del Nord. Va participar també en dues edicions dels Sis Dies dEscòcia: 1968 i 1969. El 1968 ho féu integrant el primer equip oficial que hi enviava Montesa, amb les noves Cota 247 acabades de presentar públicament a Barcelona. Lequip el completaven Christian Rayer i els britànics Don Smith i Charlie Harris.

El 1968, Montesa lenvià arreu de lestat espanyol en companyia de Rob Edwards, com a monitors de trial en cursets muntats per a promocionar la nova Cota 247. Tot seguit, Pi se nanà en solitari a Saddleback Park, Califòrnia, amb la mateixa missió; entre els seus alumnes, un vailet anomenat Bernie Schreiber. A loctubre tornà a Saddleback Park per a participar en la primera edició del Trial de España, aconseguint-hi la victòria per davant de Bob Grove.

                                     

3.1. Llegat tecnològic Motocicleta

Des del seu primer disseny comercialitzat la Montesa La Cross de 1966, Pi aportà nombroses solucions tècniques que eren ràpidament adoptades per la competència arreu del món i que actualment són un estàndard en la fabricació de motocicletes. De les prop de 30 que va idear, les més conegudes són aquestes:

  • Primer dipòsit/seient duna sola peça Cota 247, 1968
  • Primers estreps plegables, evitant-ne el trencament en cas de topada o caiguda Cota 247, 1968
  • Primer dipòsit de benzina pivotant subjectat per gomes, permetent laccés, sense eines, al filtre daire i la caixa deines Cota 348, 1976
  • Primer dipòsit curt a les motos de motocròs, aconseguint una millor entrada als revolts gràcies la posició avançada del pilot Cappra VE, 1979
  • Primer tub de respiració del dipòsit de benzina, solucionant dun cop el problema històric de pèrdua de benzina damunt del dipòsit Cappra GP, 1968
                                     

3.2. Llegat tecnològic Bicicleta

A Monty hi ha aportat més de 40 innovacions inèdites, moltes de les quals han estat adoptades per la competència i també han esdevingut un estàndard mundial. Per esmentar-ne algunes:

  • Primera bicicleta amb el pinyó lliure al davant, muntat sobre la biela, aconseguint posar-ne un de més petit al darrere i obtenint més espai lliure amb el terra
  • Primera bicicleta de trial sense selló
  • Primera bicicleta amb pneumàtic de 19" x 2.50
  • Primer manillar de 31.8 mm de diàmetre, mesura adoptada avui per les bicicletes de mountain bike i fins i tot de carretera, així com les motos de trial
  • Primera biela amb el plat de 24 dents
                                     

3.3. Llegat tecnològic Altres

Altres contribucions seves que han marcat època en camps molt diversos, han estat aquestes:

  • A Montesa, ideà un sistema automàtic per a baixar les motos de la cadena de muntatge i construí un banc per a engegar les motos de forma automàtica en sortir-ne, evitant així la pèrdua de temps i energia dels operaris en fer-ho a mà.
  • Conjuntament amb la Pirelli de Manresa dissenyà un nou joc de pneumàtics de trial de 4.00 x 18" i 2.75 x 21" que superà els Dunlop britànics -els millors del moment- i adoptaren tots els fabricants de motocicletes de trial.
  • Projectà la primera tanca automàtica per a graelles de sortida de motocròs de la península, adoptada al Circuit de Santa Rosa, basant-se en un disseny que va portar dels seus viatges per Europa.
  • Dissenyà un cargol dacer amb cap de 18 mm i una volandera de goma específics per a subjectar peces de plàstic que han esdevingut un estàndard arreu del món.
  • Fins i tot innovà en el camp de la medecina: a mitjan anys 60 es lesionà el dit gros del peu i per tal de poder seguir competint es va fer una xapa dalumini en forma dU de 2 x 12 mm que li immobilitzava el dit. Anys a venir, aquesta mena de peça ha esdevingut un estàndard present als hospitals, ortopedistes y farmàcies.
  • Fou ell qui descobrí a Califòrnia i portà a Europa el mític logotip de la marca, "VIVA Montesa", que havia creat limportador als EUA Kim Kimball tot inspirant-se en el famós "Viva Zapata".
                                     

4. Biketrial

Vegeu també: Trialsín i Biketrial

Lany 1977, Pere Pi havia dissenyat una moto per al seu fill Ot, aleshores de 6 anys: la petita Cappra. Però lOt preferia una bicicleta i ell es va proposar trobar-ne una de trial, descobrint que no nhi havia cap al mercat. Prenent aleshores una bicicleta estàndard com a referència, Pi va treuren tots els components sobrers deixant-la més lleugera, li va afegir un manillar i uns pneumàtics més amples. Habilitant algunes àrees perquè el seu fill practiqués, aviat es va adonar de les possibilitats del trial amb bicicleta. Quan li va proposar de fabricar-ne a Pere Permanyer, amo de Montesa, aquest shi va avenir amb la condició que fos Pi qui sencarregués de tot el procés. Així varen néixer les primeres bicicletes de trial, les famoses Montesita, de les quals sen va vendre tota la producció.

Posteriorment va contactar amb tots els clubs de motociclisme que organitzaven trials. Shavia de triar un nom per al nou esport que el diferenciés de la motocicleta i finalment es va acordar anomenar-lo trialsín, acrònim del castellà trial sin motor. Aquest esport es va federar el 1981 i actualment és conegut com a biketrial, practicant-se a vora 60 països dels 5 continents.

El 1983 Montesa va tenir problemes i va deixar de fabricar. Aleshores, amb la col laboració de la seva esposa dugué a terme la idea de fabricar les bicicletes de trial sota el nom de Monty -ja que no podia seguir fent servir el de Montesita -, creant lempresa que avui és líder en el sector. Monty ha obtingut molts títols del món gràcies a Ot Pi i a molts altres pilots catalans, com ara Cèsar Cañas, Dani Comas o les bessones Mireia i Gemma Abant, entre daltres.

                                     

5. Palmarès

  • 6 campionats estatals de motocròs amb Montesa de 1961 a 1966 2 en 125 cc i 4 en 250 cc
  • Lúnic pilot a haver guanyat campionats dEspanya de velocitat, motocròs i trial alhora
  • 1 campionat estatal de velocitat en 100 cc 1959, amb Derbi
  • 1 campionat estatal de trial 1968, amb Montesa
  • Campió de Catalunya de motocròs 250cc 1966
  • Campió de Catalunya de motocròs superior a 125cc 1964 - 1965
  • Campió de Catalunya de trial 1968, 1970
  • 14 campionats de Catalunya en totes les modalitats. A tall dexemple
  • Victòria al ral li de la Vall dAran 1958, Derbi
  • Victòries en tota mena de disciplines. A tall dexemple
  • Victòria als 2 dies de Tot Terreny del Biela Club Manresa cap a 1958, Derbi
  • Victòria amb Antoni Agramunt a les 24 Hores de Montjuïc en categoria "Turisme" 1958, Derbi
  • Prop de 50 gimcanes guanyades amb la Derbi-98 1956-1959
  • Guanyador de més de 400 trofeus, havent corregut 800 curses.
                                     

5.1. Palmarès Motocròs

A banda dels campionats que guanyà, en la disciplina del motocròs assolí nombrosos èxits, entre els quals:

  • Guanyador de més de 25 motocròs internacionals a Europa
  • Dues vegades 8è al campionat del món de motocròs
  • Dues vegades 6è al campionat del món de motocròs
  • Resultats al Campionat dEspanya de motocròs
Notes
                                     

5.2. Palmarès Trial

A banda dels campionats que guanyà, en la disciplina del trial assolí nombrosos èxits, entre els quals:

  • 42è als Sis Dies dEscòcia de Trial 1968
  • 48 victòries consecutives en trials oficials més dun any guanyant
  • Guanyador dels primers Tres Dies de Trial de Santigosa amb la nova Montesa Cota 123 1972
  • Victòria al primer El Trial de España Califòrnia, 1968
  • Resultats als Campionats dEuropa i dEspanya de trial
                                     

6. Guardons

  • Medalla dargent al mèrit motociclista de la RFME 1964
  • Medalla dargent al mèrit motociclista del CSD
  • Medalla al Mèrit de Montesa 1962
  • Delta dargent ADI-FAD per la Montesa Cota 247, presentada per Leopoldo Milà 1968
  • Premi al disseny Museu Reina Sofia de Madrid per la Monty B-221 1998
  • Premi Legends de la FCM 2020
  • Premi la Productivitat Sefes a Monty 1991, lliurat en persona per Jordi Pujol
                                     

7. Enllaços externs

  • Curta entrevista a Pere Pi al programa Pioners de Catalunya Ràdio del 5/2/2009
  • Entrevista a Pere Pi al web Retrotrials de març del 2014 anglès
  • Lloc Web comercial de Pere Pi
  • Intervenció de Pere Pi i Oriol Puig Bultó en el capítol Motociclisme del programa Història de lesport català, emès per TVE el novembre de 1978 min. 2322"
  • Notícia de la Montesada amb imatges de Pere Pi amb la Cota 247 castellà
                                     
  • Pere Pi té aquests significats: Pere Pi Calleja Barcelona, 19 de gener de 1907 - 11 d octubre de 1986 matemàtic català Pere Pi i Parera Lliçà d Amunt
  • Pere Pi - Sunyer i Bayo Barcelona, 25 de juliol de 1918 - Barcelona, 6 de maig de 2001 fou un economista i polític català, fill d August Pi i Sunyer
  • pioners d aquesta nova modalitat esportiva, i juntament amb el seu pare Pere Pi ha estat responsable de l expansió i arrelament internacional d un esport nascut
  • Parera té aquests significats: Biografies: Joan Bastardas i Parera 1919 - 2009 llatinista i romanista català Josep Buch i Parera 1902 - 1991 excursionista
  • Francesc Pi i Margall Barcelona, 20 d abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901 fou un polític català que va ser el segon president del govern de
  • Milà i Mestre i Teresa Pi i Torrents naturals de Vilanova i la Geltrú, fou un advocat i polític català, germà de l empresari Pere Milà i Pi i pare de Josep
  • Pi - Sunyer i Bayo i Pere Pi - Sunyer i Bayo. August Josep Carles Pi i Sunyer va néixer al carrer dels Banys Nous de Barcelona, fill del metge Jaume Pi i
  • Jaume Pi i Figueras Pals, Baix Empordà, 21 d agost de 1900 - 23 d agost de 1991 fou un metge cirurgià català. Era fill del músic Josep Pi i Pascual i fou
  • Enric Pi Morell natural de Roses, emparentat amb la influent família Pi - Sunyer sent el seu avi Pere Pi i Sunyer. La seva mare Luisa Calleja i Borja natural
  • sender de petit recorregut de Catalunya denominat Sender del Pi Novell, ja que passa per aquest turó. Connecta la comarca del Vallès amb el massís del
  • Pere Pi Castelló Barcelona, 14 de setembre de 1899  3 de gener de 1970 va ser un regatista català que va competir durant la dècada de 1920 i 1930.

Users also searched:

...
...
...